Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

haver fet el que va fer, però jo sé que li dol i que aquest pensament el	corseca	. Quina alegria li donaries, Mila! Dóna-la-hi i dóna-me-la a
. Coses de la beguda, saps? D'aquell temps que tu i jo... i que algú es	corsecava	d'enveja i t'anava a la saga com un lladre. No sé pas com va anar: el
com a fiblons, vorejats d'una ombra terrosa; el rostre angulós, lívid,	corsecat	per la gelosia. Les dues dones es miren i tremolen, cadascuna amb un
si no ho faría, ves si no daría trono y corona y tot pera l' amor que la	corsecava	! Y donchs, no era una ofensa, no era una injuria suposar altre d' en
als llavis, el desig de plorar, de deslliurar-se de la tristesa que la	corsecava	, però fent un esforç va contenir les llàgrimes. Mentre parlava no el
un cabrit. El record de la promesa (de la promesa i de la complerta), em	corsecava	, però... jo seguia. La domadora de bèsties, no em donava temps de dormir,
que, més vibrant i més càlida digué aquestes coses: —La meva timidesa em	corsecava	la sang. No sabia com fer-m'ho perquè ella comprengués que jo l'estimava;
jugar-se el burro i el guix. Va venir un dia que a l'Empordà la filoxera	corsecà	les vinyes, i les cases pairals més velles varen trontollar de soc-arrel.
en la contemplació del més enllà. Molt correcte, molt sensible. El	corsecava	una tos penosa... —Havia volgut el meu pare, per obsequiar-los passar la
pels anys, ens el fa imaginar com un d'aqueixos roures robustos,	corsecats	pel temps, que encara per les ferides els rebostra una tendríssima branca
pàl·lides del temperament de l'Arbó, de les passions i sentiments que el	corsecaven	, de les ambicions que li devoraven l'ànima. On aquests sentiments i
Madrid, per anar a veure al pobre don Francisco Giner i als seus companys	corsecar	-se per ensenyar a les criatures fins a rentar-se la cara, i els rudiments
quart la tenen feta. Com a bona muntanyenca, s'escruixia de temps, es	corsecava	de les despeses que els quatre costaven al seu benamat foll. Ni que
dues les dones que, pel voler d'una amor absurda i egoista, m'estaven	corsecant	. Ja em veia mort i enterrat. Quina de les dues desfaria el nus del drama;
; què és la vida; què és la mort...? Ah, dubtes cruels i inhumans que em	corsecaven	! Si el meu pare, que era tan savi, i m'havia procreat, em deixava a les
Pola Negri, les granotes, els tramussos... "Climent, les ràbies i l'odi	corsequen	, et convindria de venir amb nosaltres, no pensar tant en això del teu
murmura, la feina és duríssima, escasseja el menjar, un mal estrany us	corseca	a tots; ni a fer la sega no sereu a temps. I us sobrecarregueu de deutes
sempre, potser, ha fet— que té una preocupació permanent, una cosa que la	corseca	sempre. Les seves caigudes d'ulls són una meravella de pudor, de
com si fos un empestat que tingués por d'encomanar-los una malaltia i es	corsecava	de ràbia en veure la tranquil·litat de les dones en sortir de casa del
lluny de tothom, voltat d'una solitud de retret i misantrop i sentint-se	corsecar	les entranyes amb les seves penoses cogitacions. Llavors la seva mare i
angúnies, desficis i lluites que els homes tenen en llur vida breu,	corsecada	per tants egoismes. En aquells instants de meditació primària, el
el mar es faixava de mil verds i blaus cada dia, i els pujolars es	corsecaven	xuclats pel vinyet. Venien festes majors; el jovent sentia ballera als
la imatge d'ella i amb aquella pruïja de desgreuges impossibles que el	corsecava	i el feia desesperar inútilment... D'aquells pensaments li va entrar com
escolant amb aquesta monotonia i t'aniràs corbant sobre la terra i	corsecant	. I ell et deixarà (a penes si pot arrossegar el cos ja, i les xacres i el
de Sant Joan, i el cantar i el riure i el gaudir... I mentrestant tu	corsecant	-te i envellint en la soledat, cada dia més abocat al no res. I només ara
muller, la meva condició de dona? Doncs, què? M'he de podrir, m'he de	corsecar	de ràbia, de fàstic i de vergonya, lligada a aquest monstre de mala bava?
compensacions. Però quan dintre i tot d'una família un germà es sent	corsecat	per enveja de l'altre germà, de vegades no hi ha mitjancers capaços de
l'alè a l'ambient, que, sense fer més que sostenir-se, vitalitza o	corseca	l'actuació dels que porten a sobre el feixuc pes del governar. És un
amb el cor fort i amb l'ànim esforçat. Res tan lluny de la decadència que	corseca	els imperis i els lliura impotents a l'anorreament, com aquella gent que
de la terra... Vallclara, però, no podia dissimular la tristesa que el	corsecava	i que l'havia anat turmentant fins a fer-lo emmalaltir. De l'home de pocs
d'una raça com aquella? Al cap de vuit dies justos els nens es van	corsecar	i la indignació del milionari el va deixar sense bleix. Quan el recobrà,
podeu quedar, la nena —va dir—. Havent de pagar aquest preu m'estimo més	corsecar	-me. I va fer el gest d'anar-se'n. Però aleshores la Sofia començà a
no, que l'enveja és un mal sentiment que s'entortolliga en el nostre cor,	corseca	les energies, jamai inspira actuacions profitoses, fa mal als altres i
més de dues setmanes de durada. A la Riteta, cada dia més agra, la	corsecava	l'avergonyiment. ¿Ella, acostumada a calçar-se els guants, fregaria
mena inadaptable a la vida burgesa; aquell jeure etern damunt del sofà la	corsecava	. A dies, amb el musell entre els ferros de la barana, s'esgargamellava
que el meu pare s'enlluernarà amb els teus treballs per eixugar el riu i	corsecar	els arbres, com acostuma a fer tota aquesta gent carregada de fums de
ignorada d'aquelles gents que les inclemències de la vida al camp	corsecava	. —No té ningú de família? —insinuà la senyora Griera, obligant-lo a
de l'innumerable sèrie de disposicions secundaries y administratives, han	corsecat	lentament les arrels del nostre sentit jurídic, tant diferent del sentit
a bufar els vents de la tardor que tot ho arrosseguen, ho mustiguen, ho	corsequen	. I és que al nostre país, qualsevol esforç, la més minsa temptativa de
i l'abúlia dels espanyols, no podent resistir el rau-rau que el	corsecava	, turmentat per la davallada i el desprestigi de l'Estat espanyol, es
la llum que ens ve de dalt, que la fam del benestar material el	corseca	i tem els cants de la guerra i deixa escapar l'únic tresor que embelleix
dur, de consistència llenyosa. Xucla els teixits vius dels arbres, els	corseca	i, a la llarga, els mata. Fom. fulvus var. oleae Scop·. És el
no us diverteix, malfieu de vosaltres mateixos: És que heu començat a	corsecar	-vos, a fer-vos substància revellida, i si us advertiu en camí de tal
esdevenir Déu, es troba amb la seva finitud i amb el fracàs que corca i	corseca	la seva existència, que esdevé contradictòria i que, en definitiva, es
el sentit del temps. "¿Es pensa que la mort de la noia el podia haver	corsecat	? Potser sí." L'Armanda plegà les mans damunt del ventre, tragué els
els plaers seus! Ni el foc del llamp podrà abrandar la pira, ni	corsecar	les plantes del camí, com ha malmès tan sols una guspira
camps, i prat, que veu doblar l'espiga, flor o testa, com	corsecat	pel llamp de la tempesta, que ha congriat l'infern del teu
curtes, així amb pocs diners el pobre podia dedicar-se a un vici que el	corsecava	. Unes vegades, aquestes venedores d'il·lusions rifaven no sols diners,
Lentament, després, tota la sorprenent frescor es marcí, la pell anà	corsecant	-se i esdevingué terrosa, momificada. Era horrible, però
i crida contra l'equip local, traient-se del damunt el malhumor que el	corseca	per tantes imaginàries i tantes guàrdies. Els pares que ploren quan el

Pàgina 1 (de 4)

50 següents