×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb corsecar |
Freqüència total: 197 |
CTILC1 |
haver fet el que va fer, però jo sé que li dol i que aquest pensament el | corseca | . Quina alegria li donaries, Mila! Dóna-la-hi i dóna-me-la a | . Coses de la beguda, saps? D'aquell temps que tu i jo... i que algú es | corsecava | d'enveja i t'anava a la saga com un lladre. No sé pas com va anar: el | com a fiblons, vorejats d'una ombra terrosa; el rostre angulós, lívid, | corsecat | per la gelosia. Les dues dones es miren i tremolen, cadascuna amb un | si no ho faría, ves si no daría trono y corona y tot pera l' amor que la | corsecava | ! Y donchs, no era una ofensa, no era una injuria suposar altre d' en | als llavis, el desig de plorar, de deslliurar-se de la tristesa que la | corsecava | , però fent un esforç va contenir les llàgrimes. Mentre parlava no el | un cabrit. El record de la promesa (de la promesa i de la complerta), em | corsecava | , però... jo seguia. La domadora de bèsties, no em donava temps de dormir, | que, més vibrant i més càlida digué aquestes coses: —La meva timidesa em | corsecava | la sang. No sabia com fer-m'ho perquè ella comprengués que jo l'estimava; | jugar-se el burro i el guix. Va venir un dia que a l'Empordà la filoxera | corsecà | les vinyes, i les cases pairals més velles varen trontollar de soc-arrel. | en la contemplació del més enllà. Molt correcte, molt sensible. El | corsecava | una tos penosa... —Havia volgut el meu pare, per obsequiar-los passar la | pels anys, ens el fa imaginar com un d'aqueixos roures robustos, | corsecats | pel temps, que encara per les ferides els rebostra una tendríssima branca | pàl·lides del temperament de l'Arbó, de les passions i sentiments que el | corsecaven | , de les ambicions que li devoraven l'ànima. On aquests sentiments i | Madrid, per anar a veure al pobre don Francisco Giner i als seus companys | corsecar | -se per ensenyar a les criatures fins a rentar-se la cara, i els rudiments | quart la tenen feta. Com a bona muntanyenca, s'escruixia de temps, es | corsecava | de les despeses que els quatre costaven al seu benamat foll. Ni que | dues les dones que, pel voler d'una amor absurda i egoista, m'estaven | corsecant | . Ja em veia mort i enterrat. Quina de les dues desfaria el nus del drama; | ; què és la vida; què és la mort...? Ah, dubtes cruels i inhumans que em | corsecaven | ! Si el meu pare, que era tan savi, i m'havia procreat, em deixava a les | Pola Negri, les granotes, els tramussos... "Climent, les ràbies i l'odi | corsequen | , et convindria de venir amb nosaltres, no pensar tant en això del teu | murmura, la feina és duríssima, escasseja el menjar, un mal estrany us | corseca | a tots; ni a fer la sega no sereu a temps. I us sobrecarregueu de deutes | sempre, potser, ha fet— que té una preocupació permanent, una cosa que la | corseca | sempre. Les seves caigudes d'ulls són una meravella de pudor, de | com si fos un empestat que tingués por d'encomanar-los una malaltia i es | corsecava | de ràbia en veure la tranquil·litat de les dones en sortir de casa del | lluny de tothom, voltat d'una solitud de retret i misantrop i sentint-se | corsecar | les entranyes amb les seves penoses cogitacions. Llavors la seva mare i | angúnies, desficis i lluites que els homes tenen en llur vida breu, | corsecada | per tants egoismes. En aquells instants de meditació primària, el | el mar es faixava de mil verds i blaus cada dia, i els pujolars es | corsecaven | xuclats pel vinyet. Venien festes majors; el jovent sentia ballera als | la imatge d'ella i amb aquella pruïja de desgreuges impossibles que el | corsecava | i el feia desesperar inútilment... D'aquells pensaments li va entrar com | escolant amb aquesta monotonia i t'aniràs corbant sobre la terra i | corsecant | . I ell et deixarà (a penes si pot arrossegar el cos ja, i les xacres i el | de Sant Joan, i el cantar i el riure i el gaudir... I mentrestant tu | corsecant | -te i envellint en la soledat, cada dia més abocat al no res. I només ara | muller, la meva condició de dona? Doncs, què? M'he de podrir, m'he de | corsecar | de ràbia, de fàstic i de vergonya, lligada a aquest monstre de mala bava? | compensacions. Però quan dintre i tot d'una família un germà es sent | corsecat | per enveja de l'altre germà, de vegades no hi ha mitjancers capaços de | l'alè a l'ambient, que, sense fer més que sostenir-se, vitalitza o | corseca | l'actuació dels que porten a sobre el feixuc pes del governar. És un | amb el cor fort i amb l'ànim esforçat. Res tan lluny de la decadència que | corseca | els imperis i els lliura impotents a l'anorreament, com aquella gent que | de la terra... Vallclara, però, no podia dissimular la tristesa que el | corsecava | i que l'havia anat turmentant fins a fer-lo emmalaltir. De l'home de pocs | d'una raça com aquella? Al cap de vuit dies justos els nens es van | corsecar | i la indignació del milionari el va deixar sense bleix. Quan el recobrà, | podeu quedar, la nena —va dir—. Havent de pagar aquest preu m'estimo més | corsecar | -me. I va fer el gest d'anar-se'n. Però aleshores la Sofia començà a | no, que l'enveja és un mal sentiment que s'entortolliga en el nostre cor, | corseca | les energies, jamai inspira actuacions profitoses, fa mal als altres i | més de dues setmanes de durada. A la Riteta, cada dia més agra, la | corsecava | l'avergonyiment. ¿Ella, acostumada a calçar-se els guants, fregaria | mena inadaptable a la vida burgesa; aquell jeure etern damunt del sofà la | corsecava | . A dies, amb el musell entre els ferros de la barana, s'esgargamellava | que el meu pare s'enlluernarà amb els teus treballs per eixugar el riu i | corsecar | els arbres, com acostuma a fer tota aquesta gent carregada de fums de | ignorada d'aquelles gents que les inclemències de la vida al camp | corsecava | . —No té ningú de família? —insinuà la senyora Griera, obligant-lo a | de l'innumerable sèrie de disposicions secundaries y administratives, han | corsecat | lentament les arrels del nostre sentit jurídic, tant diferent del sentit | a bufar els vents de la tardor que tot ho arrosseguen, ho mustiguen, ho | corsequen | . I és que al nostre país, qualsevol esforç, la més minsa temptativa de | i l'abúlia dels espanyols, no podent resistir el rau-rau que el | corsecava | , turmentat per la davallada i el desprestigi de l'Estat espanyol, es | la llum que ens ve de dalt, que la fam del benestar material el | corseca | i tem els cants de la guerra i deixa escapar l'únic tresor que embelleix | dur, de consistència llenyosa. Xucla els teixits vius dels arbres, els | corseca | i, a la llarga, els mata. Fom. fulvus var. oleae Scop·. És el | no us diverteix, malfieu de vosaltres mateixos: És que heu començat a | corsecar | -vos, a fer-vos substància revellida, i si us advertiu en camí de tal | esdevenir Déu, es troba amb la seva finitud i amb el fracàs que corca i | corseca | la seva existència, que esdevé contradictòria i que, en definitiva, es | el sentit del temps. "¿Es pensa que la mort de la noia el podia haver | corsecat | ? Potser sí." L'Armanda plegà les mans damunt del ventre, tragué els | els plaers seus! Ni el foc del llamp podrà abrandar la pira, ni | corsecar | les plantes del camí, com ha malmès tan sols una guspira | camps, i prat, que veu doblar l'espiga, flor o testa, com | corsecat | pel llamp de la tempesta, que ha congriat l'infern del teu | curtes, així amb pocs diners el pobre podia dedicar-se a un vici que el | corsecava | . Unes vegades, aquestes venedores d'il·lusions rifaven no sols diners, | Lentament, després, tota la sorprenent frescor es marcí, la pell anà | corsecant | -se i esdevingué terrosa, momificada. Era horrible, però | i crida contra l'equip local, traient-se del damunt el malhumor que el | corseca | per tantes imaginàries i tantes guàrdies. Els pares que ploren quan el |
|