Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Encara que dubtem del seu èxit en un camp o en l'altre, desitgem,	cortesos	, a la coratjosa amiga la il·lusió d'un escrúpol de sort. Metis Metis
té cara de viudo de mala jeia. Com es diu?" "Pan", va enunciar,	cortès	, Pulcre Trompel·li. "Un altre castellà", encetava a engrescar-se la
que ja es retiren? Em commouen de veres, tan amables, atents, delicats,	cortesos	. Per correspondre a la finor, i perquè no tornin de buit a les
i gradual. No oblidem que l'"amor", en els seus orígens, era "amor	cortès	": afer d'aristòcrates i de paràsits d'aristòcrates. La poesia provençal,
en la poesia trobadoresca. Engels ho ha vist ben vist, això. L'"amor	cortès	" es perfila amb unes notes distintives, sense precedents en la història
de la societat feudal a la societat burgesa, i per això l'"amor", "	cortès	" en un cas i "romàntic" en l'altre, xoca sempre contra els obstacles
en aquest punt, l'"amor" comença a ser impossible. Perquè l'"amor" —"	cortès	", "romàntic"— pressuposava el marginalisme de la dona. L'"enamorada"
ho diria de manera ofensiva i no recolliria un detall que pogués fer "	cortès	" el seu enemic. I això no és una cosa extraordinària. Wace, al
(I, pàgina 179); i el català tingué el gest	cortès	d'aturar el cavall del seu adversari, deslligar-li el peu de l'estrep i
convocat per Joan de Bonifaci, 1434-1445), que són competicions	corteses	i que avui en diríem deportives, i els afers entre Guillaume du Chastel i
caigueren tots dos dels cavalls. Ja hem recollit (§ 66) el gest	cortès	del cavaller català. Llur batalla seguí a peu. L'autor del Curial
no fa pensar en Corts d'Amor, ni en galanes cançons trobadoresques, ni en	corteses	festes provençals d'enginy, de gràcia sensual i poesia: això fa pensar en
mereixeria un càstig... M'estranya molt, missatger, que un home tan	cortès	volgui donar tan vils consells. Papagai Molt més m'estranya que
Tot home honest vos retrauria aquesta falta de compassió. La gent	cortesa	vos abandonaria a la soledat del castell. El temps apressa, Comtessa, i
dama, els galants són, més que apassionats, recelosos; més que enamorats,	cortesos	, i empren un llenguatge d'afectació culterana i de lirisme ampulós. Flor
Montaigne diria: "vull tenir la llibertat de les meves colzades i ésser	cortès	i afable al meu grat, sense remordiments ni conseqüència. No puc del tot
i digueren: —/Du lieber Gott\!— I jo vaig dir una paraula de	cortès	regraciament per llur palesa admiració, i vaig anar-me'n a tota pressa
va atendre admirablement l'ancià. Cook es trobà davant d'un vell, calb,	cortès	, de modals molt fins, però excedit, marcat per la lluita despietada que
dir-me —féu Alícia una mica tímidament, perquè no estava segura de si era	cortès	per la seva banda de parlar primer— com és que el vostre gat fa aqueixa
ha poc ni gaire —digué la Llebre de Març. —Aleshores no ha pas estat molt	cortès	, de part vostra, d'oferir-ne —digué Alícia iradament. —No ha pas estat
part vostra, d'oferir-ne —digué Alícia iradament. —No ha pas estat molt	cortès	, de part vostra, d'asseure-us sense haver estat invitada —digué la Llebre
quan va remarcar que el minyó polit que els servia, fins aleshores molt	cortès	, es distreia d'escoltar-lo per a adreçar una mirada de sorpresa a Ramona.
el català aviat parlarà bé, i quan s'hagi habituat a ben parlar, devindrà	cortès	. Tal volta per modestia, no esguarda més enllà de la vida familiar, ni
de caure dins la falda d'un desig pur. —Digues-me encara, petit peix	cortès	, i un amat amb el qual jo m'avindria com amb els seus vestits s'avé el
matèries, que de tota manera sembla que l'apassionen. Ha estat molt	cortès	, amb aquesta cortesia dels espanyols tan ufanosa, tan grandiloqüent. Ha
i llepar-se les puntes dels dits. —Serviu-vos... —pregà, hospitalari i	cortès	, el ministre, dirigint-se a mi. Però jo no coneixia el pla
per a un treballet de no res. Aqueixes paraules van fer l'efecte de molt	corteses	; de manera que el senyor Pumblechook digué fort al sergent: —Ben deixat!
i accionats li feia per induir-l'hi, més argumentatiu, confidencial i	cortès	s'entossudia a ésser amb mi. —Heu dut el contracte? —preguntà la
es limità a exposar-me, d'una manera obsequiosa, i en estil d'advertència	cortesa	i planyívola per a qui s'escaigués de convenir, que no li serien corcó ni
refredés amb l'espera); i el dia següent Drummle aparegué amb una breu,	cortesa	declaració de lletra d'Estel·la, reconeixent d'haver tingut l'honor de
capell ample, besa la mà del col·legial major i li diu amb reverència ben	cortesa	i ben humil: —Senyor, perdoni la poquedat... XVI. A la
gimnàs gimnasos, arnés arnesos, obés obesos, marqués marquesos,	cortés	cortesos, francés francesos (i tots els adjectius geogràfics en
gimnàs gimnasos, arnés arnesos, obés obesos, marqués marquesos, cortés	cortesos	, francés francesos (i tots els adjectius geogràfics en
presa, gris grisa, clos closa, fus fusa, obés obesa, marqués marquesa,	cortés	cortesa, francés francesa (i tots els adjectius en -és
gris grisa, clos closa, fus fusa, obés obesa, marqués marquesa, cortés	cortesa	, francés francesa (i tots els adjectius en -és derivats de
xop, xopa; sonor, sonora; auster, austera; gris, grisa; tes, tesa;	cortès	, cortesa; boirós, boirosa; net, neta; absolut, absoluta; lícit, lícita;
xopa; sonor, sonora; auster, austera; gris, grisa; tes, tesa; cortès,	cortesa	; boirós, boirosa; net, neta; absolut, absoluta; lícit, lícita; convex,
capaça, iguala. Són, en canvi, incorrectes les formes femenines	cortès	i comú. Noms masculins i noms femenins 31. En català els
En els adjectius tenim anàlogament: ras, rasos; gris, grisos;	cortès	, cortesos; precís, precisos; concís, concisos; seriós, seriosos; curós,
En els adjectius tenim anàlogament: ras, rasos; gris, grisos; cortès,	cortesos	; precís, precisos; concís, concisos; seriós, seriosos; curós, curosos;
mal mala, malament; sobtós sobtosa, sobtosament; viu viva, vivament;	cortès	cortesa, cortesament; comú comuna, comunament; violent violenta,
mala, malament; sobtós sobtosa, sobtosament; viu viva, vivament; cortès	cortesa	, cortesament; comú comuna, comunament; violent violenta, violentament;
barroeria; matusser, matusseria; lleuger, lleugeria; traïdor, traïdoria;	cortès	, cortesia; gelós, gelosia; golós, golosia; valent, valentia; gosat,
inquisitorial, suscità la cautela entre els poetes tolosans. L'amor	cortés	recordava massa els temps de l'heretgia, i podia despertar suspicàcies.
gràcies per la seva atenció a dur-la al cinema. Si li plau tant la gent	cortesa	, ¿no ho serà ella? És al seu davant i no sap com començar. A la claror
pocs en el món n'hi hagin. —Jo admiro —replica Jofre, tocat per l'actitud	cortesa	i cordial del seu contrincant— la teva força. Ets garrit i decidit com
—Entesos. Així, demà... —Abans no apunti el dia —interromp amb gest	cortès	— Roger de Flor i Rocafort podran llançar-se a l'atac, sense preocupar-se
s'esdevenia a Barcelona, és a dir, que hi havia senyors que s'alçaven,	cortesos	, i d'altres que restaven asseguts. Es deia també, en parlar d'aquesta
havia ensopegat i un home jove li havia dit amb rostre afable un dispensi	cortès	. Mateu s'havia animat tot amb aquell incident i se li havia acudit de
ens convidava a menjar-ne un cove. I això ens duia a ésser instintivament	cortesos	, car la més bona la cedíem a les noies. I tots fèiem com una mena

Pàgina 1 (de 7)

50 següents