Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

L'amant de coeur que és fill del poble, les	cortesanes	en repòs i jo, poeta que fa un bol: tenim poble
i dolça. Llavors l'amenaçàvem, li cridàvem dicteris o li dèiem: "Ets una	cortesana	que et vens al més pinxo!", i engegàvem el crit acusador als flonjos
molta gana. Es sentí trasbalsada per una ànima deshonesta, una mena de	cortesana	del carrer de Trentaclaus que deia veritables inconveniències. Costà
s'ajup. Se sent un soroll nou, inesperat, de rajolí discret. Turei "la	Cortesana	" —Qui és aquesta divina criatura, dona o deessa, que passa triomfant pel
esvelta que els palmers, més gronxadissa que el Pacífic? —És Turei "la	Cortesana	". —Porta el sol dintre la pell; el corall no és més ferm que els seus
vella raça misteriosa! Taïtí tot sencer estima admirativament la seva	cortesana	. Ella porta a tota hora una enorme flor d'hibiscus entre els
anys, i va començar la seva "carrera" a catorze o quinze. —És una vella	cortesana	—us diran; però si la veiéssiu restaríeu encantats com jo mateixa, com
mentre a la vila el marquès de W· disputava la possessió de la	cortesana	novel·lista C·, els fills de Turei viuen en la joia perfecta de
Califòrnia i el retard de qualsevol mixte ens inquieta? Però tornem a la	cortesana	i al seu fill Terè, el més gran i més bell de tots quatre. Terè ja no és
el sol indret oceànic francès on hi ha botigues de modes). La	cortesana	és encara una beutat, però una trista beutat, simplement. Portava el fill
el fill bo i esguardant la mare autoritàriament. —Vull un cavall! La	cortesana	sospira, obre el moneder i compta els diners que hi porta. Torna a
—escandalitzeu-vos si voleu— hauria volgut ésser l'amiga de Turei "la	Cortesana	". La seva amistat em seria més cara que l'amistat de les més opulentes
es converteixi en babarota de riquesa. Però no sé si heu observat que les	cortesanes	d'avui, les grans divettes d'Edèn Concert, les que llueixen
no tenen nom per als profans i que pul·lulen en el boudoir de la	cortesana	, sense comptar el taller o laboratori de tocador, enfarfegat de tisores,
les nostres relacions es purificaren, perquè Pina no havia après a fer de	cortesana	en italià, mentre que les velles paraules m'oferien un perfum de família
els daus, els escacs, els jocs d'atzar, els pallassos, els bufons, les	cortesanes	, els divertiments, les bajanades. Mentrestant, un o dos berenars. Tot
tenir un gust de primavera prematura. Sota els paraigües passen les	cortesanes	del carrer amb les seves anques d'euga pagesa, meravelloses. És d'una
poeta Joaquim Montaner), que baixa Rambla avall portant a cada braç una	cortesana	imponent. Si aquest senyor no està desbordantment il·lusionat, és que ho
una veritable ciutadella on viuen enclaustrades severament unes tres mil	cortesanes	. Altes i fermes muralles encerclen les casetes blanques que s'arrengleren
s'escampa pels carrers. La veu insinuant i infatigable de les petites	cortesanes	repeteix el discret convit: "¿Vols acceptar una tassa de te?", "¿Vols
cercle brillant dels aristòcrates de la Cort que havien fugit amb aquella	cortesana	. "Era", transcriu Oliver, © © © © © Era un
damisel·les, ja prou desbaratats. La pal·lidesa d'Alfonsina Plessis, la	cortesana	convertida en Margarida Gauthier per Alexandre Dumas, era considerada com
Palmira, lascives ciutats, filles dels deserts, coronades de palmeres,	cortesanes	de tothom; car no sols destrueix amb ses disbauxes i bacanals la família,
cuir i calces: foren els únics entre els grecs que usaren aital prenda.	Cortesanes	i balladores se servien, per vestir-se, de les fines gasses de la illa de
on romangué nou anys, en el transcurs dels quals obrà la conversió de la	cortesana	Afra i dels seus familiars. Després retornà a Girona on fou occit en una
fins a nosaltres sinó per la via del testimoni. I la Història té per	cortesanes	l'Arqueologia, la Jurisprudència internacional, la Política, la
un artista que converteixi la ciència en "una atractiva i condescendent	cortesana	que intenti anticipar-se a cada desig del seu amant" i un crític
erudites per a donar-nos un conte graciós i el viu de diàleg d'Afra, la	cortesana	, amb les seves companyes, després d'haver donat asil a Narcís, perseguit
la mà de David entre les claus del Paradís i els atraients caps de	cortesanes	coronades. La poesia hedonista de Manises A la fi del XIV, a
paradisíaca en companyia d'una dansarina que porta la corona de les	cortesanes	. El grafisme d'aquesta representació, com el del fabulós bestiari que
no es conformava amb res que portàs el segell de la vulgaritat. "Ets una	cortesana	, Concepció"; no sé com em sortien aquelles paraules. Ella va abaixar els
en les prodigalitats d'un luxo extravagant, com si fossen sensualíssimes	cortesanes	. La exuberancia de la forma mata á l'esperit. Jo no voldria ara que ningú
la fassi originaria d'Egipte y conservada per Estrabó ab el fet de la	cortesana	casada ab Psammètich, qui trobant-se a Memfis administrant justicia, una
consideracions en la seua Oratio contra Neera, "tenim	cortesanes	per al plaer, concubines per al servei diari, però esposes perquè ens
que la del plaer carnal. En molts dels seus temples actuaven les	cortesanes	com a sacerdotesses. Els hel·lènics també apel·laven amor als sentiments
gòtiques, romanes i persanes que semblen mig de bisbes i mig de	cortesanes	. Eixint de l'armadura on topen les fulgors, els
de les delícies dels Horts d'Irem i de l'aigua de la font de Salsabil. La	cortesana	va seguir parlant-me del mateix assumpte. —Ni ets panxut ni estàs prim.
els diners que ella tenia guardats, el mateix dia del nostre encontre, la	cortesana	pagà el meu rescat a Joan Caro, el qual no va posar cap impediment. Al
val l'expressió, en el passat, en l'antecedent... A Grècia vaig ésser una	cortesana	les sandàlies clavetejades de la qual deixaven escrita en la pols dels
va dir amb un aplom no exempt de vehemència: —Aquesta gossa ha estat una	cortesana	, castigada per la seua repugnant luxúria. ¿No veieu la seua estampa
dent" dirà la gent; i tu, content. Cançó de la jove	cortesana	Que em donin amor! ¿Color blau, amor? No
empreses sempre m'han recordat una Cort: amb el rei, els ministres i les	cortesanes	. Hi ha guerres, intrigues, "ara li faré la traveta en aquest", "i
En el seu taller, com anomena una cambra que tant podria ésser tocador de	cortesana	com estudi de pintor adinerat, no manca el secreter amb una rastellera de
Leònidas, esclau de Demènet Un mercader, vestit de viatge Filènia,	cortesana	, filla de Cleèreta Argirip, jove, fill de Demènet, amant de Filènia Un
El que és jo, sé ja que el meu fill està enamorat d'aquesta	cortesana	d'aquí al costat, Filènia. ¿És tal com jo dic, Líban? Líban. Vas
nostra: la casa és el nostre terreny, l'ocellaire sóc jo, l'esquer la	cortesana	; el llit és el reclam, els enamorats els ocells. A força de bones
a posar, d'amagat del seu pare, a casa de Clitifó. Aquest estimava la	cortesana	Baquis. Clínia, desitjós de veure Antífila, l'envia a buscar i es
casa de Pirgopolinices. Milfidipa, esclava d'Acrotelèutia. Acrotelèutia,	cortesana	. Esclaus. Un esclavet de Periplectomen. Carió, cuiner de Periplectomen.
I [(Acròstic)] [Un militar s'enduu d'Atenes a Efes una	cortesana	. L'esclau de l'amant, en voler portar la nova al seu amo, que havia
a la casa del vell, és castigat com a adúlter.] Argument II [Una	cortesana	, lliure de naixença, corresponia a l'ardorosa passió d'un jove atenès.

Pàgina 1 (de 3)

50 següents