Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

si no s'ha de comprar ni uns tristos parracs? Més tard, m'he assegut, per	cortesia	, al tron, al frec del de Persèfone, ella tan tibant, que una hora o una
en una disposició avinent." "Nai dezunean", l'acomiadava amb	cortesia	el sacerdot. "No l'entenc", s'impacientava el pelegrí. "Quan vostè
de reprimir una mitja rialleta. "Va ser un heroi respectuós, un model de	cortesia	, un fill exemplar, un marit fidel, un pare excel·lent", precisava
seu millor somriure i li preparava el vas d'aiguardent. Ell li tornava la	cortesia	amb una mirada de biaix, plena de tàcites insinuacions, o li murmurava
del cavaller del segle XV. Però com que és el segle de la	cortesia	comencem amb l'arnès de la dama. No ens valdria el de Joana d'Arc, car
un veritable menyspreu. Sortint, en Roca m'hi presenta. Em rep amb una	cortesia	una mica seca: en Roca li fa discursos de qui sóc jo i del que li puc
de parlar-hi a soles. Ens hem trobat al Café de Bordeaux; m'ha rebut amb	cortesia	evident i fins amb una veritable simpatia, encara que amb una reserva que
15 de novembre L'abús de la urbanitat és una manca de	cortesia	. I ho pot ésser de dues maneres. L'una, la més infeliç, és l'abús de
maneres. L'una, la més infeliç, és l'abús de les formes externes de la	cortesia	convencional. Quan és de bona fe, el qui la rep pot tenir la impressió
fet d'esma, pot esdevenir ofensiu, perquè contradiu la base mateixa de la	cortesia	, que és l'atenció. La força del sentit d'aquest mot, quan de cortesia es
la cortesia, que és l'atenció. La força del sentit d'aquest mot, quan de	cortesia	es parla, passa massa sovint inadvertida. El que ens plau en la cortesia,
cortesia es parla, passa massa sovint inadvertida. El que ens plau en la	cortesia	, en qualsevol aspecte, des de la salutació més insignificant fins al gest
en tot allò que per nosaltres faci. Per això, quan les manifestacions de	cortesia	apareixen com a fetes d'esma, produeixen un efecte més aviat grotesc o
van adreçades hi són excessivament sensibles. Així, ens fan pensar en la	cortesia	del seductor. Però deixo, ara, de banda la utilització de la cortesia com
la cortesia del seductor. Però deixo, ara, de banda la utilització de la	cortesia	com a arma per a aconseguir un resultat concret; això, més que un abús,
aconseguir un resultat concret; això, més que un abús, és un mal ús de la	cortesia	. Vull parlar d'aquella mena de satisfacció que produeix en nosaltres el
altres. Si més no, el qui ho fa frueix amb l'espectacle de la seva pròpia	cortesia	, i això ja surt del marc de la cortesia veritable. Però, sovint, a més, hi
l'espectacle de la seva pròpia cortesia, i això ja surt del marc de la	cortesia	veritable. Però, sovint, a més, hi apareix, conscient o no, el desig
subratllat fem visible que la mesura és sobrepassada. La vanitat en la	cortesia	, posada així al servei de la vanitat personal, produeix un cercle viciós;
i la manca de mesura fa visible la manca de naturalitat, que en la	cortesia	és un defecte mortal. Dels destinataris, n'hi ha que senten aviat una
la gêne que en resulta produeix un efecte oposat al de la	cortesia	. I encara més si el destinatari s'adona que la practiquen prop d'ell i no
negatiu, el mateix cas. Voler ésser massa amable esdevé una manca de	cortesia	. La mesura és perduda. I els extrems es toquen. 28 de
atropellada ingenuïtat i l'afecte que em mostrava, subratllat amb la seva	cortesia	excessiva de noi consentit, i la fresqueta que corria en un ambient de
de com aleshores cada gest de sociabilitat, de costums urbans, de	cortesia	i fins d'indumentària, responia a uns motius, convencionals si es vol
ha volgut anar, perquè s'hi troba bé. És una actitud anàloga a la de la	cortesia	dels grans personatges; una mena de reacció orgullosa i gratuïta de
Per aquestes raons, l'he comparat a allò que diu Joubert sobre la	cortesia	dels grands i sobre la part de menyspreu que conté. I per això dic
respecte, que en prou aspectes mereixia. Tenia també la preocupació de la	cortesia	, però d'una cortesia que hauria volgut senyorívola i que, perquè ho fos,
aspectes mereixia. Tenia també la preocupació de la cortesia, però d'una	cortesia	que hauria volgut senyorívola i que, perquè ho fos, ell presentava tibant
però sovint inhàbil, i més com més la volia arrodonida. Diria que era una	cortesia	"retòrica", que era com ell es devia imaginar la "senyoria"; recordo
a la salut d'una dona tan afable. Ser un marit enganyat no exclou la	cortesia	..." Brindaren tots amb efusió. El xampany es vessà damunt la taula,
—Li cremen les calces —em fa Zorbàs, baix, baixet. Després, amb molta	cortesia	, es girà cap a la dama: —Bella nimfa de les ones —li digué—; nosaltres
Hortènsia, Sarah Bernhardt... quan era jove. Tanta elegància, gràcia i	cortesia	, tanta bellesa, no esperava pas trobar-les en aquest lloc silvestre. Quin
mà. Troba sant Sebastià. No ho fa llarg, mes ho fa ben fet. Observa tota	cortesia	. El sol enfredorit tremola i cau darrera d'un vidre. S'esborren les
La fressa de les canals se li enduia les paraules. Mes, per	cortesia	, me deixà el pas altra vegada, i així el podia oir millor. Ensopegar un
seu amo. Quan se volia aturar, ho feia molt decentment, amb la graciosa	cortesia	de tres rodolets. —Mira el meu! Era l'escaibre d'un nin gran que
pagesos són així. Quan tenen una opinió arrelada no hi cal fer front. Per	cortesia	no us volen contrariar. Estalvien paraules. Se retiren en un silenci
la més clara". Comtessa Clara Ho tenia mig oblidat. Aquestes	cortesies	són una obligació del torneig. Papagai Que no, Comtessa. És
allargar-se, fer-se dura (sempre, de part d'ell, dins la més perfecta	cortesia	), però que, un cop finida, tractes eren tractes, perquè la paraula de
nucli de "catalans de Mallorca" —¡i quantes vegades per faceciosa	cortesia	no m'he dit entre ells "mallorquí de Catalunya"!— dins aquest nucli he
Discret i cordial amb aquella caritat que és inici i centre de tota	cortesia	. El veritable solidari que ha tingut Catalunya. Gabriel Alomar
sentit, és mig perdonat. Al davant teu no hi veuràs més que acataments i	cortesies	. Diran que ets un aixerit, un financier, un home de cabals, que res fa
que compri am capsa li dona tan poca importancia, sab demanar-ho am tal	cortesia	, que està content de que s'ho emportin. Són tan velles, i rovellades, i
i no més que pera ell; mentres que l'home que no du pressa no és avar de	cortesia	i fa la vida més agradosa als que tenen la sòrt de tractar-lo. Al món,
hi entra. Un se treu el barret inconcientment; hi sent noblesa; hi sent	cortesia	, i, si no fos que no hi hà ningú, aniria fent reverencies. Però hem de dir
hom no digui d'ell el que un incivil fa dir de si. Cleon parla amb poca	cortesia	o amb poca justesa, l'una cosa o l'altra, però afegeix que ell és fet
on es troben; enlloc més hom podrà veure tanta de probitat, tanta de	cortesia	: es separen demà, i l'acte de llur separació és ja tot llest a casa del
de metgessa. Son refús fou delicat i prudent, ple de regraciaments i	cortesia	, però així mateix ple de fermesa i decisió. El galant va quedar-se veient
festa, l'esquerp hereu de Catalunya cedeix la davantera —per amor i	cortesia	— a sa germana la graciosa fadrina de Mallorca. La nostra nacionalitat és
tan conegudes, diem que l'ànima catalana té un fons d'exquisida	cortesia	innata i que tendeix naturalment a la conciliació, seran molts, i entre
Tornarà, tornarà, sí." Y durant dèu ò dotz'anys, centenars d'altres	cortesíes	igualment afectuoses, anaren sostenint aquella esperansa piadosa de

Pàgina 1 (de 20)

50 següents