Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
cosí M 1826 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb cosí Freqüència total:  1826 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

d'altres, en aparença de més solta. És el meu executor la dona, o el cosí, o la captiva? Aquesta, pobra noia, d'un nom d'imprecisa ortografia.
haver d'englotir, d'un en un, arribant-ne al pòsit. Va assassinar el seu cosí, el meu primer home, Tàntal, i un fill, tan nou nat, que no vàrem tenir
bosc d'en Costa i al de l'Espaser es veuen molts pins esquilats. El meu cosí Josep m'explica que dilluns passat va presenciar, des dels pins d'en
obsessió col·lectiva. Havent sopat, preníem la fresca al jardí i el meu cosí Josep diu, tot d'una, que se sent un avió. Efectivament: roncava lluny,
de Santander i dient que continuarà "lluitant contra la tirania". Un cosí meu ha parlat avui amb cinc ferroviaris bascos, que es queixaven de les
setembre. Al matí vaig de Premià a Barcelona. Parlo amb el meu cosí Anton Garriga, que creu que la guerra no pot durar, perquè la reraguarda
de ferits. No he vist com els transportaven a les ambulàncies, però uns cosins meus ho han presenciat. Diu que totes les dones ploraven. 15
dies més amables, més suaus d'enguany. Al matí vaig a Cerdans amb el meu cosí Joan i l'Albert. Els camins també són entollats, i als prats abunden els
1938 2 gener. Vaig a dinar a Valldoreix, a casa del meu cosí Anton Garriga. Al matí he oït missa —la meva primera missa durant la
ahir a València. "A veure si vindran avui a Barcelona", deia el meu cosí. Jo era a la Generalitat, quan veig que la gent corre d'ací d'allà a les
llibre m'ha proporcionat un ingrés de 1.228,50 pessetes). El meu cosí Figuerola diu que, a Barcelona, la gent que "pensa" preveu que la
més agradables d'aquests temps calamitosos és l'anada a casa del meu cosí Figuerola cada diumenge al matí, l'expectació de les coses que pugui
, fixa-t'hi bé, i no badis: Pagant Sant Pere canta. No hi ha millors cosins que els bons florins. Una bona taula i una bona bossa, vet aquí la
si hi ha res, ho arreplegues i ho fots al foc. Mira-ho bé. El meu cosí Quico Allà baix a prop de la mar, ja en el límit de la Ribera, voltada de
gran afecte per la gent que l'habitaven, i de manera especial, pels meus cosins, i allí passava sempre hores delicioses, que es compten entre les millors
de la meva vida. Jo estimava la meva tia com una altra mare; els meus cosins, tots de més edat que jo, eren per a mi com germans grans, i ells em
aquells dies el que més m'acudia a la memòria era Quico; de Quico, el meu cosí, me'n recordava molt, i em recordava, sobretot, del tràgic final que va
corprenedors que m'omplien l'ànima d'una pena molt viva. Entre els meus cosins, en efecte, n'hi havia un de diferent dels altres; era el més gran dels
se li omplia de fang, que ell es treia després amb els dits. Aquest meu cosí era un empedreït fumador; era aquest l'únic vici que tenia, era l'únic
pel to en que la hi feien. Malgrat el seu aspecte rude i brutal, el meu cosí, com es veurà, era d'una rara sensibilitat a les ofenses. Quan se li
la proferia sempre i amb l'ocasió del menor disgust. No sé si el meu cosí havia vist algú que s'hagués penjat o n'havia sentit parlar. Aquest
encara, el Barranc dels Penjats, i sempre ho feien en un garrofer. El meu cosí, doncs, ja sigui que hi hagués vist algú, cosa facilíssima, ja sigui que
seguida i tot el poble acudia a veure'l i a comentar. He dit que el meu cosí era un empedreït fumador i que fumava sempre en pipa. L'afició de Quico a
més tabac que tots els altres junts. Recordo un dia que el meu cosí sortí de la masia desesperat, buscant la pipa. La buscava per totes
els altres ens posàvem també a riure a mesura que ens el miràvem. El meu cosí portava la pipa a la boca! Fins ell hi rigué una mica, esvanida la ràbia,
ell hi rigué una mica, esvanida la ràbia, i es retirà avergonyit. Aquest cosí meu, el vaig conèixer essent ell ja bastant gran (em portava quasi deu
ésser, procuràvem posar-nos fora del seu abast. A mi, Quico, el meu cosí, em tenia, com he dit, un gran afecte, una estimació de germà barrejada
la bava, admirat sens dubte de la gran "saviesa" del seu petit cosí; molt sovint era ell mateix el qui, quan hi havia algun foraster,
de la guerra del Marroc, i a la masia se sentien alarmats. El meu cosí, el que era a l'Àfrica, tenia la promesa en aquell poble; vivia en una
rebut carta del germà, amb un retrat d'ell, de soldat. Vaig veure el meu cosí agafar el retrat; vaig veure atònit com se li deformava el rostre, amb
més d'un càstig del seu pare. Un altre record que conservo d'aquest meu cosí, record pel qual sento encara remordiment, està lligat a unes festes de
es divertien. De banda de nit, la vespra de les festes, els meus oncles i cosins pujaven al poble i ens reuníem tots a casa de l'àvia, a la vora del mar,
Nosaltres estàvem entusiasmats amb la correguda; no dubtàvem que el meu cosí hi prendria part i estàvem segurs que s'havia d'endur "la joia". Ja ens
cap mal. Estava entusiasmat, en la meva innocència, amb la victòria del cosí, que considerava segura. No em recordava de la seva coixesa; no el podia
d'ell, perquè sabessin tots que aquell que havia guanyat "la joia" era cosí meu. L'alegria se'ns esvaní molt aviat; l'esperança de veure'l entrar
la raó, contra tots nosaltres, bàrbars o innocents, entestats que el meu cosí sortís a fer riure el poble en aquella festa de Sant Antoni. La diversió,
li va mullar; els coixos en disposició de córrer només eren dos: el meu cosí i un altre noi, que vivia no lluny de casa nostra; aquest, cosa curiosa,
vegades, amagant-me del meu oncle, me n'anava en cerca d'ell, del meu cosí, tement que no cometés una barbaritat, que no es matés tal vegada,
sentia una gran alegria. Aleshores veia clar com m'estimava aquell cosí. M'acostava a poc a poc a ell, a consolar-lo; ho havia de fer,
seva —i meva— tia, convertida en la seva madrastra, i amb els seus petits cosins, convertits en germans. Nosaltres ens estàvem ja llavors al nou poble; jo
acabat els meus estudis i feia temps que havia perdut de vista el meu cosí. Morta la meva tia, i amb les noves preocupacions de la vida, la masia
Me n'havia quasi oblidat, i amb ella m'havia quasi oblidat del meu cosí. A penes, és cert, me'n recordava, quan un dia em va arribar la notícia.
poble, més a prop d'aquest que del poble d'ell. Abans de sortir, el meu cosí va agafar la ventrera de l'euga, que estava penjada a la barana del
consolar-lo, com ho vaig fer tantes vegades d'infant!—, aquell dia el meu cosí Quico va girar la seva còlera contra ell mateix. Algunes vegades, quan el
en oposar-se a la guerra que Alfons el Magnànim lliurava al seu cosí Joan II de Castella amb finalitats purament dinàstiques. Entre ambdós
dóna d'aristòcrata per aquells barris. A mi —somrigué amb ironia— em diu cosí. —No li has de consentir aquestes familiaritats —digué Dona Maria—, ni
com Dona Obdúlia tengué valor per fer frente a l'arxiduc. ¡Era un cosí de la reina! L'haurien poguda tancar a la presó per desacato. Però
presentat un cas així. —El capità general és un Valois —digué una veu—, cosí del rei difunt. —I l'arxiduc cosí de la reina viuda, amb tractament
general és un Valois —digué una veu—, cosí del rei difunt. —I l'arxiduc cosí de la reina viuda, amb tractament d'Altesa —replicà el president—. Aquí
S'aplaça mitja hora es sopar. Mentrestant, al saló reservat, els dos cosins reials es feien confidències. El general reia: —Sembla que ens volen fer

  Pàgina 1 (de 37) 50 següents »