×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb cos |
Freqüència total: 37544 |
CTILC1 |
sota la barba per un afiblall, per embolicar-se amb ella la resta del | cos | , com a defensa del fred. No en sofrien pas, sinó que suaven a raig —amb | i les lliçons eren continus, monòtons i molestíssims, com si se t'enfilés | cos | amunt una inesgotable filera de processionàries. Plutó "En les meves | amb l'esquarterament d'Osiris i la recerca dels trossos del seu | cos | per Isis. Els grecs, que, en relació amb aquestes llunyanies, eren d'ahir | no se m'acut com Posidó et va estimar, i ningú no sap què sortirà del teu | cos | , si algun boig, impertorbable i impertèrrit heroi hi ha que et practiqui | i l'Etòlia fins a desembocar al Jònic, naixien les Sirenes, amb ales i | cossos | d'ocells i amb rostres i pits bonics, túrgids, de dona. Al principi, | sense límits. Amb les dents llargues i blanques, s'abaten damunt els | cossos | dels caiguts, dels qui elles promouen el sacrifici, i els xuclen la sang. | de lleó, la posterior li va sortir de drac, la del mig es confonia amb el | cos | d'una jove cabra. Cabrejar no li agradava gens, però amb una impotent | en Maira, la gossa estimada d'Erígone, en Maira, que va descobrir el | cos | d'Icàrios, assassinat a conseqüència del present fatal de Dionís. Erígone | es diverteix amb el sofriment de les seves víctimes, amb el dolor dels | cossos | i de les ànimes dels qui fereix. Segons els òrfics, a l'origen del temps, | Lacònia, el clima acostumava a ser tot l'any benigne, i d'altra banda el | cos | del noi s'havia enfortit gràcies a les relacions amb els seus amics, els | el cadàver de la nimfa infidel, Apol·lo va córrer a treure Asclepi del | cos | ja mig consumit de la mare. Avui no ens interessa la història del darrer, | a l'aguait, amb salivera, de qualsevol minúscula errada—, que el seu | cos | mort reposaria en un sepulcre, a la riba europea de l'Hel·lespont, i | i res no ocorria en la llarga calma d'un matí clar, sense cap boira, i el | cos | s'anava a poc a poc escalfant al baterell del sol. Perseu i la Medusa | Palinur La despulla nua d'un home jove que va sucumbir a la violència, un | cos | mort ajagut en la sorra d'una platja solitària, privat del repòs de la | Trompel·li. "Sí, enormes. Sortien del mar i, anellant-se entorn dels | cossos | , els premien, els esclafaven, els destrossaven i escanyaven el sacerdot i | i l'estendré sobre el cadàver nu, negre de sang, esbocinat i fètid, el | cos | que em repugna i em repel·leix, el de Polinices, del qual ho ignoro tot. | suposat palau de la destral i la mort del monstre —un cap de toro amb un | cos | més o menys d'home— que hi era reclòs, una victòria aconseguida gràcies a | i delicat, que tenia els ulls grossos, negres i expressius; que el seu | cos | era esvelt i flexible, i que tota ella era gràcia i suavitat. Ell no ho | flectar-li els genolls. Ell s'acostava amb el seu gec curt cenyit al | cos | ; el seu barret d'ala estreta, caigut cap al clatell amb deixadesa; els | havia dalejat. Per això havia sentit davant d'ella tremir tot el seu | cos | d'una emoció quasi sagrada, experimentada en tan poques ocasions; per | nena que vivia en una masia dels afores: era una nena rossa, esquifida de | cos | i malaltissa, i anava acompanyada de la seva mare. Pocs dies després | veu se'ls va fent fosca; de la gola no els brolla ja sinó un so aspre; el | cos | se'ls va reduint i estrenyent, l'esquena els verdeja, el ventre va | de no se sap quin somni de tendreses, que guareixen les nafres del | cos | martiritzat de santa Catarina, que revesteixen amb vestits de llum les | aleshores cinc dimoniets amb llurs vestits escarlata ajustats al | cos | , els quals, a la viva resplendor de les flames, adquirien aspectes | malferit, amb una cama trencada i nafres i contusions per tot el | cos | , talment, que al cap de tres dies morí. La desgràcia causà una profunda | carro; després passaren al davant, l'acularen aixecant les barres, i dos | cossets | humans fumejants rodaren damunt la gespa. Algunes dones es cobriren els | havien trobat encara llurs fills, tornaven, enfollides, a cridar-los. Els | cossets | dels infants estaven talment consumits, que fou impossible | seves orelles el crit esfereïdor d'una de les mares en reconèixer en el | cosset | socarrat la imatge del seu fill. Fou un crit únic, esfereïdor i gairebé | el seu sacrifici. Havia donat fi al seu treball; s'hi havia lliurat en | cos | i ànima, sempre amb el pensament en Mila, i el fruit era allí, davant | li esllavissà enmig de les fustes, amb tan mala sort que, amb el pes del | cos | , se li torçà. Amollà una queixa i es posà intensament pàl·lida. Ell es | bèstia i personatge en un gest magnífic, com si formessin un sol | cos | per a expressar la gallardia i l'ímpetu contingut. De bronze, sobre el | pul·lulen a l'ombra com fantasmes sorgits d'un altre món i ofereixen llur | cos | als passants. Tino Costa ha cercat de bell nou refugi a Citavella. Allí | davant d'ell, rígid, dintre el negre taüt excessivament ample per al seu | cos | . Sobre la taula, vora el capçal, hi havia un ciri encès, i a l'estança | amb els ulls encesos de luxúria, mentre ella cantava mostrant el seu | cos | gairebé nu. Ho feia en un to distret, i la seva cançó parlava gairebé | cada nit. Cantava indiferent a les mirades que es clavaven al seu | cos | des de l'ombra, indiferent al que deia, sense ni tristesa tan sols. Quan | continuava amb les mans a les butxaques, la pellissa molt cenyida al | cos | , el barret decantat segons el seu costum, i el cigarret als llavis, | qui l'acompanyarà." Dreta al seu costat, gairebé enganxada al seu | cos | , la dona repetí la pregunta: —Anem? El seu cap li arribava tot just al | així, enllaçats estretament. Una dolça calor semblava transvasar-se del | cos | d'ella al seu cos; la sang li corria lleugera per les venes amb un dolç | estretament. Una dolça calor semblava transvasar-se del cos d'ella al seu | cos | ; la sang li corria lleugera per les venes amb un dolç palpitar. Tino | deixant-se guiar per ella, abraçant-la i ensopegant i aferrant-se al seu | cos | . La mossegà en un muscle. Ella amollà una queixa i li pegà fort a la | les sofrences, el vici i les privacions —tot això es retratava en el seu | cos | — l'havien convertida en una despulla humana. Tenia la cara feta malbé, | en un esforç inútil per amagar la misèria i la decrepitud del seu | cos | . Tino Costa sentia créixer el seu malestar. La mirava despullar-se, i | una mica torçades. Era una ruïna. Els ossos se li senyalaven per tot el | cos | , i els pits li penjaven com bufetes a mig inflar. Tremolava. Es deturà un | —Deixa-la! L'embriac el mirà un moment de dalt a baix, indecís. Movia el | cos | endavant i endarrera, amb un moviment de péndol gairebé imperceptible. | negre, que es nua sota la barbeta, molt tirat sobre el rostre. El seu | cos | s'ha empetitit i camina inclinada com si una càrrega invisible hagués | I ella es llençà devers ell i sentí els seus braços forts entorn del | cos | i descansà el cap damunt del seu muscle, i sanglotà. Ell li apartà els | Era com si en aquests pocs dies haguessin passat anys sobre el seu | cos | . Tenia els peus inflats de caminar; la barbeta li tremolava; tota ella | vell i esparracat, el seu mocador negre tirat damunt la cara, el seu | cos | magre i inclinat i el seu petit farcell a l'espatlla, tots l'haurien | i sentí que les forces se li acabaven. Respirà afanyosament; tot el | cos | li tremolava. Tornà a fer un esforç, i de sobte, en coronar un repetjó, | mena sempre endavant. Mila del Santo, com més abatuda es sentia de | cos | , més segura anava d'esperit. Ella només veia el cim, la fi dels seus |
|