DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
cos M 31588 oc.
cos SIG 2 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb cos Freqüència total:  31590 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

sota la barba per un afiblall, per embolicar-se amb ella la resta del cos, com a defensa del fred. No en sofrien pas, sinó que suaven a raig —amb
i les lliçons eren continus, monòtons i molestíssims, com si se t'enfilés cos amunt una inesgotable filera de processionàries. Plutó "En les meves
amb l'esquarterament d'Osiris i la recerca dels trossos del seu cos per Isis. Els grecs, que, en relació amb aquestes llunyanies, eren d'ahir
no se m'acut com Posidó et va estimar, i ningú no sap què sortirà del teu cos, si algun boig, impertorbable i impertèrrit heroi hi ha que et practiqui
i l'Etòlia fins a desembocar al Jònic, naixien les Sirenes, amb ales i cossos d'ocells i amb rostres i pits bonics, túrgids, de dona. Al principi,
sense límits. Amb les dents llargues i blanques, s'abaten damunt els cossos dels caiguts, dels qui elles promouen el sacrifici, i els xuclen la sang.
de lleó, la posterior li va sortir de drac, la del mig es confonia amb el cos d'una jove cabra. Cabrejar no li agradava gens, però amb una impotent
en Maira, la gossa estimada d'Erígone, en Maira, que va descobrir el cos d'Icàrios, assassinat a conseqüència del present fatal de Dionís. Erígone
es diverteix amb el sofriment de les seves víctimes, amb el dolor dels cossos i de les ànimes dels qui fereix. Segons els òrfics, a l'origen del temps,
Lacònia, el clima acostumava a ser tot l'any benigne, i d'altra banda el cos del noi s'havia enfortit gràcies a les relacions amb els seus amics, els
el cadàver de la nimfa infidel, Apol·lo va córrer a treure Asclepi del cos ja mig consumit de la mare. Avui no ens interessa la història del darrer,
a l'aguait, amb salivera, de qualsevol minúscula errada—, que el seu cos mort reposaria en un sepulcre, a la riba europea de l'Hel·lespont, i
i res no ocorria en la llarga calma d'un matí clar, sense cap boira, i el cos s'anava a poc a poc escalfant al baterell del sol. Perseu i la Medusa
Palinur La despulla nua d'un home jove que va sucumbir a la violència, un cos mort ajagut en la sorra d'una platja solitària, privat del repòs de la
Trompel·li. "Sí, enormes. Sortien del mar i, anellant-se entorn dels cossos, els premien, els esclafaven, els destrossaven i escanyaven el sacerdot i
i l'estendré sobre el cadàver nu, negre de sang, esbocinat i fètid, el cos que em repugna i em repel·leix, el de Polinices, del qual ho ignoro tot.
suposat palau de la destral i la mort del monstre —un cap de toro amb un cos més o menys d'home— que hi era reclòs, una victòria aconseguida gràcies a
i delicat, que tenia els ulls grossos, negres i expressius; que el seu cos era esvelt i flexible, i que tota ella era gràcia i suavitat. Ell no ho
flectar-li els genolls. Ell s'acostava amb el seu gec curt cenyit al cos; el seu barret d'ala estreta, caigut cap al clatell amb deixadesa; els
havia dalejat. Per això havia sentit davant d'ella tremir tot el seu cos d'una emoció quasi sagrada, experimentada en tan poques ocasions; per
nena que vivia en una masia dels afores: era una nena rossa, esquifida de cos i malaltissa, i anava acompanyada de la seva mare. Pocs dies després
veu se'ls va fent fosca; de la gola no els brolla ja sinó un so aspre; el cos se'ls va reduint i estrenyent, l'esquena els verdeja, el ventre va
de no se sap quin somni de tendreses, que guareixen les nafres del cos martiritzat de santa Catarina, que revesteixen amb vestits de llum les
aleshores cinc dimoniets amb llurs vestits escarlata ajustats al cos, els quals, a la viva resplendor de les flames, adquirien aspectes
malferit, amb una cama trencada i nafres i contusions per tot el cos, talment, que al cap de tres dies morí. La desgràcia causà una profunda
carro; després passaren al davant, l'acularen aixecant les barres, i dos cossets humans fumejants rodaren damunt la gespa. Algunes dones es cobriren els
havien trobat encara llurs fills, tornaven, enfollides, a cridar-los. Els cossets dels infants estaven talment consumits, que fou impossible
seves orelles el crit esfereïdor d'una de les mares en reconèixer en el cosset socarrat la imatge del seu fill. Fou un crit únic, esfereïdor i gairebé
el seu sacrifici. Havia donat fi al seu treball; s'hi havia lliurat en cos i ànima, sempre amb el pensament en Mila, i el fruit era allí, davant
li esllavissà enmig de les fustes, amb tan mala sort que, amb el pes del cos, se li torçà. Amollà una queixa i es posà intensament pàl·lida. Ell es
bèstia i personatge en un gest magnífic, com si formessin un sol cos per a expressar la gallardia i l'ímpetu contingut. De bronze, sobre el
pul·lulen a l'ombra com fantasmes sorgits d'un altre món i ofereixen llur cos als passants. Tino Costa ha cercat de bell nou refugi a Citavella. Allí
davant d'ell, rígid, dintre el negre taüt excessivament ample per al seu cos. Sobre la taula, vora el capçal, hi havia un ciri encès, i a l'estança
amb els ulls encesos de luxúria, mentre ella cantava mostrant el seu cos gairebé nu. Ho feia en un to distret, i la seva cançó parlava gairebé
cada nit. Cantava indiferent a les mirades que es clavaven al seu cos des de l'ombra, indiferent al que deia, sense ni tristesa tan sols. Quan
continuava amb les mans a les butxaques, la pellissa molt cenyida al cos, el barret decantat segons el seu costum, i el cigarret als llavis,
qui l'acompanyarà." Dreta al seu costat, gairebé enganxada al seu cos, la dona repetí la pregunta: —Anem? El seu cap li arribava tot just al
així, enllaçats estretament. Una dolça calor semblava transvasar-se del cos d'ella al seu cos; la sang li corria lleugera per les venes amb un dolç
estretament. Una dolça calor semblava transvasar-se del cos d'ella al seu cos; la sang li corria lleugera per les venes amb un dolç palpitar. Tino
deixant-se guiar per ella, abraçant-la i ensopegant i aferrant-se al seu cos. La mossegà en un muscle. Ella amollà una queixa i li pegà fort a la
les sofrences, el vici i les privacions —tot això es retratava en el seu cos— l'havien convertida en una despulla humana. Tenia la cara feta malbé,
en un esforç inútil per amagar la misèria i la decrepitud del seu cos. Tino Costa sentia créixer el seu malestar. La mirava despullar-se, i
una mica torçades. Era una ruïna. Els ossos se li senyalaven per tot el cos, i els pits li penjaven com bufetes a mig inflar. Tremolava. Es deturà un
—Deixa-la! L'embriac el mirà un moment de dalt a baix, indecís. Movia el cos endavant i endarrera, amb un moviment de péndol gairebé imperceptible.
negre, que es nua sota la barbeta, molt tirat sobre el rostre. El seu cos s'ha empetitit i camina inclinada com si una càrrega invisible hagués
I ella es llençà devers ell i sentí els seus braços forts entorn del cos i descansà el cap damunt del seu muscle, i sanglotà. Ell li apartà els
Era com si en aquests pocs dies haguessin passat anys sobre el seu cos. Tenia els peus inflats de caminar; la barbeta li tremolava; tota ella
vell i esparracat, el seu mocador negre tirat damunt la cara, el seu cos magre i inclinat i el seu petit farcell a l'espatlla, tots l'haurien
i sentí que les forces se li acabaven. Respirà afanyosament; tot el cos li tremolava. Tornà a fer un esforç, i de sobte, en coronar un repetjó,
mena sempre endavant. Mila del Santo, com més abatuda es sentia de cos, més segura anava d'esperit. Ella només veia el cim, la fi dels seus

  Pàgina 1 (de 632) 50 següents »