Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

del de Persèfone, ella tan tibant, que una hora o una altra li hauran de	cosir	la pell, quan se li esquinci de cop per diversos indrets. No lluny de la
vespre, i ara s'estaria vora el llum, amb el paner de la roba al costat,	cosint	. I en la soledat de la casa buida, on, si no a ell, podien anar els
taca al gec. —No hi és la Francisca, ma cunyada? Vaig a veure si em vol	cosir	aquest estrip. Però un dia Mariana, la més jove de les serventes, el
, nostrama. Ara, quan sortia, la mestressa li veia ja l'embalum. —Ja t'ha	cosit	l'estrip, la Francisca? —Sí, ma cunyada: ja està cosit. —Vejam? I
al balcó segons que acostumava. La mare era dintre feinejant, potser	cosint	a la finestra. Sa mare aquells dies a penes li adreçava la paraula. Mila
a la tarda, i Maria Àgueda, asseguda a la vora de la taula, s'ocupava a	cosir	quan, de sobte, es presentà Sileta. Sileta s'havia convertit encara més
Maria Àgueda anà a cercar la cistelleta de les labors i s'assegué a	cosir	prop de la taula, a la claror del llumener, com solia fer-ho moltes nits.
Era un espectacle curiosíssim: asseguts en rotllo, els moros menjaven,	cosien	, reposaven. N'hi havia de pell clara, però també algun de negre; recordo
del tendal, només es veu la seva mà i un braç que s'allarga. —Ja la	cus	—diu un dels homes. —Sí —contesta l'altre, i el de l'uniforme afegeix:
que duu un mocador al cap—. Potser cinc anys enrera, un matí que	cosíem	totes dues a casa, van picar a la porta i van entrar dos homes i dues
habitació més fosca i un sergent, amb les tres pistoles inevitables, que	cus	en una cadira baixa. —Al... to! —mana el caporal. Es quadra davant el
del seu llit, parlant a poc a poc si ell li ho demanava, o llegint, o bé	cosint	, en silenci, només que ell fes un signe amb la mà o tombés el cap per
avall. Allí, assegut a terra, en un costat de la porta, el podíeu veure	cosint	cabassos amb la llarga agulla, confeccionant barrets de palma, "fent,
que teixien les xarxes asseguts davant de la porta, les dones que	cosien	la roba; tots s'alçaven espantats; deixaven les cadires i la feina,
borratxera. Gairebé cada tarda la vèieu asseguda davant de la porta;	cosia	o feia xarxa, esgranava els pèsols, pelava les patates, netejava el peix
uns arrossars atònits. Residus d'alqueries, les dones que	cosien	a la porta de casa, la blanor de la pols. També hi
d'un vertigen poderós, i ballàvem els dos entre dones que	cusen	i altres que fan jerseis i altres que no fan res i
banc dels Jardins del Real contemplant com les dones	cosien	o bé feien els seus tranquils projectes, satisfet el baix
vol fumar tabac americà, vol adquirir una mandolina o una màquina de	cosir	. I ara li ha agafat el caprici de passejar-se en taxi, encara que el
s'arrissen lentes i persuasives, es retallen i es	cusen	, s'insinuen fins que han empresonat els cossos rossos,
Sí, Amèlia. /Amèlia\ I ara prou, que he d'acabar el sopar i	cosir	roba i fer endreç. No tornaràs? /Andreu\ Sí, tornaré.
se li'n donava de penjar una pandereta al costat d'un Zurbarán com de	cosir	-se unes arracades de diamants al començament d'un plec de la falda de
amb un pàmpol de confecció casolana. Prop del balcó una màquina de	cosir	i un maniquí de sàlic. A primer terme a la dreta, en una taula especial,
Sí, naturalment; és una punxada com les que solem fer-nos tot	cosint	. Però em van molt bé aqueixes injeccions. Merceneta. I et fan
d'aqueixes tecles. Víctor. Com tu mateixa en la teva màquina de	cosir	. Ernestina. Sí, Víctor; hi hagué un temps en què aqueix esforç
un instant que no podia valdre'm. [(S'apropa al braser, disposant-se a	cosir	. Aixeca un poc el pàmpol de la làmpara de manera que la llum li caigui
quan començaràs a tenir confiança en mi? Deixa això [(pel que	cus	)]; mira'm [(Tracta de pendre-li el vestit de les mans.)]
la galta.)] Ernestina. [(Sobressaltada i deixant de	cosir	.)] Pepe! Jo esperava de vostè pietat i respecte. Sofreixo; estic
No, Verge meva? Ernestina. [(Movent-se neguitosa, deixant de	cosir	per a refusar amb la mà el braç d'en Pepe.)] Parli'm sempre de les
brut. Dr· Riera. És que vostè, senyora Rosa, tot s'ho pasta i	cus	segons la seva fantasia. Sembla que la providència estigui a la seva
taula.)] Siguem-hi, Júlia, siguem-hi! [(Posa la panera de	cosir	, dues cadires mitjanes i el braser sota la làmpara; s'asseu i es disposa
no sé en la forma que es conjumina això. Té, veus? [(Li ensenya el que	cus	.)] L'entevellat; no acaba d'agradar-me. No et sembla, Júlia, que
en lloc de senyar-te et treuràs els ulls! Júlia. [(Plegant de	cosir	i ensenyant a la senyora Rosa la polpa dels dits.)] Mireu quin
Mireu quin fàstic, mare! Rosa. Sí, està clar, com totes les que	cusen	! Júlia. Sembla un mal lleig! Rosa. Te s'hi farà pell
Bé prou que se'n desvesarà! Rosa. [(Plegant també de	cosir	per anar al darrera de Júlia.)] Mare de Déu! Mare de Déu! [(Al
la feina de Júlia.)] Manoi! Tanmateix en sap ben poc, de	cosir	, la nostra germana. En sap més la mare, i això que... Ernestina.
que amb paciència, seguint els seus consells, trobaràs conhort. No deus	cosir	ni encaparrar-te; has de pendre bons aliments i eixir a passejar; riure i
Si és molt senzill. Merceneta. Em podries també ensenyar de	cosir	a màquina. Ja la sé fer córrer; sols cal que aprengui a pespuntejar sense
la poguessin aguantar es deixa caure en una cadira prop de la màquina de	cosir	. Allargassa els braços damunt de la mateixa i reposa el cap entre ells,
volar. Al terrat, voltada de vent i de blau, estenent la roba, o asseguda	cosint	, o anant d'una banda a l'altra, era com si m'haguessin buidat de mi per
sala de treball la sala del sofà amb funda. Mentre la modista i la Rita	cosien	, venia en Vicenç; la Rita així que el veia es posava nerviosa i deia que
fessin el nuviatge la Rita i la modista perquè la Rita trobava que jo no	cosia	prou fi. I cap al parc, que també em cansava. Ja em cansaven tantes
força. I de vegades en Toni també mirava la modista i la Rita com	cosien	o bé el trobava cridant amb la Rita perquè tenia gana quan arribava de
que assalta la ribera; d'ésser menys que l'herbei que	cus	els raigs de sol en el cor de les ombres; menys que aquell
casament, o si es tractava del somriure d'aquells botxins imperials que	cosien	un home dintre d'un sac, en companyia d'un gall, d'una serp i d'un simi
el metge com el capellà eren com aquells calçotets de fil que tallava i	cosia	la mare de don Tomàs, uns calçotets sòlids, invulnerables, assegurats
en el dormitori de Rosa Trènor; aquella cosa monstruosa i mal	cosida	se li representava de nou, sense que en realitat la comparació fos justa,
doctor Claramunt, li feia l'efecte d'un ésser inhumà, d'un personatge mal	cosit	; aquestes galtes del senyor canonge, per les quals ell cada matí hi feia
el dit de llarg a llarg: un cap de dit aspre amb punxades de l'agulla de	cosir	. Surt, volta la clau del llum i se'n torna com una ombra, dins les ombres
vora el divan. Teresa se li asseu al costat i l'escolta amb una roba per	cosir	als dits. Els ulls de Laura deixen de contemplar la flama violeta de

Pàgina 1 (de 34)

50 següents