Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

hom no pot perdre temps car a les onze comença a Algaida el ball dels	cossiers	. Pregunto al meu guia, Francesc Moll i Marquès, mallorquí de soca-rel i
i membre d'una de les famílies més erudites de l'illa, què significa	cossiers	, i si és que a Algaida hi ha alguna tradició d'artesania de cossis. Però
tradició d'artesania de cossis. Però no en té notícia. El ball dels	cossiers	és molt antic i el seu origen es perd enllà en el temps. Enguany el ball
antic i el seu origen es perd enllà en el temps. Enguany el ball dels	cossiers	torna a celebrar-se, després de set anys d'interrupció. La vella tradició
que fan, a mig ofici, el ball d'ofrena de Sant Honorat. El ball dels	cossiers	necessita sis dansaires i una figura central, que és la dama. Sembla que
representa l'enllaç amb la tradició després de set anys que el ball dels	cossiers	havia desaparegut d'Algaida. Ell és qui ha ensenyat als joves els set
d'espargir-se per l'aire una melodia compassada, greu, serena. Els	cossiers	inicien la dansa. Van cofats amb capells folrats de papers de coloraines;
displicentment penjada als llavis... tothom contempla les filigranes dels	cossiers	, desgranades amb parsimònia, metòdicament, si fa o no fa igual ara que
moment, per la competència indecorosa. Però ningú no alça la vista, els	cossiers	constitueixen una atracció màgica. Fins que la dansa no acabi ningú no es
mena d'escultura sintètica apareix a les danses emmascarades. Als	Cossiers	de Mallorca no hi ha solament les formes geomètriques de les rondes,
prim. El dia era clar i el cel tenia una tonalitat transparent. Els	cossiers	ballaven de portal en portal, captant les joies, i el dimoni encalçava
anar de rauxa que revoltar-se i opta sempre per la comoditat." Els	cossiers	continuaven ballant sens atur, i el dimoni, en un intent de tombar la
volgueren pus. Quan el cos es va retre, vaig voler tancar els ulls. Els	cossiers	em ballaven per damunt el front i el dimoni feia jutipiris a la meva
gent que em volia matar. Havia caigut esgotat, rera una paret, i els	cossiers	em saltaven, sens aturall, a dins els ulls. quan em vaig despertar, el
em van interessar més van ser els que van passar més desapercebuts. Els	Cossiers	de Montuïri (els quals, segons el programa, havien de ballar l'últim
en tinguéssim avís) han estat el complement d'una presència anterior dels	Cossiers	d'Algaida, en una passada edició del Festival. Sembla que, a més
i indicis al Principat mateix. De simbologia diversa i discutida, els	cossiers	són una relíquia antropològica evident: la seva funció lligada a moments
...i Anna Ricci amb el seu espectacle /Elsa de Gabrieli\. Els	Cossiers	de Montuïri, defensors d'una tradició antiquíssima. /Blanc!\ és
y del lladrar del lloper valent y fort. Octubre, de 1902. Els	cossiers	d'Alaró Notes de color perduda L'antiga, popular y bella festa de Sant
y rígida figura de la Mare de Deu, á la que voltaven ballant els	cossiers	, sense parar may. Devant la imatge anaven els devots en llargues files,
en aument, la nota de vius colors dels inteligents, ágils y sugestius	cossiers	. Mitja dotzena, no més, de rústics jovençans, en trajo senzill y
propia y usual vestidura de pastors de la montanya, y la dama pastora,	cossiers	y dimonis, eren els interessants y pintorescs actors del popular drama.
l'apinyada multitut, lo que movía gran avalot y gatzara, la dama y'ls	cossiers	pujaven per dançar sobre'l presbiteri; y ballaven bona estona devant del
la mitja nit. El día següent, el matí de Sant Roc, el jove Obrer, amb dos	cossiers	y un parell de músics populars, acompanyaven les dispostes jovenetes
d'un minut. No més esperava amb infantil interés la oferta, en que'ls	cossiers	recorríen dançant el centre de la esglesia, desde'l portal major al
la guardia civil y la rural, els tamboriners y xeremiers, la dama y els	cossiers	, y els Obrers y comparses amb els premis penjats á verdes y llargues
próxima masía. Perque no hi faltàs la nota còmica, la dama, la reina dels	cossiers	va perdre'l mirinyac. Aquests, amb els músics, corrien y guanyaven el
que no'n deixava jugar y fer renou, era interrompuda amb l'arribada dels	cossiers	. Repetíen les mateixes dançes de les completes amb més frisança,
de les próximes montanyes, quant el venturós enamorat, acompanyat dels	cossiers	, xeremies y tamborinos, se presentava á la casa de la seva estimada pera
victoria. Sonaven y tocaven xeremiers y fluviolers tots á un temps, y'ls	cossiers	formaven amb la nuvia y les seves amigues la indispensable parella,
al arribar á l'anyorada y tranquila llar. No's torbaven á presentarse'ls	cossiers	y dimonis, amb els usuals vestits de treball, á recullir diligents les
major, amb el fluviol y el tamborí, marca el compás an els enflocats	cossiers	, y, molts de diumenges entre l'any, an els rústics balladors dels balls
tens, tot ho dónes, ancorada enmig des blau. El ball dels	Cossiers	Els cossiers ballen a dins l'esglési(a); els cossiers ballen
ancorada enmig des blau. El ball dels Cossiers Els	cossiers	ballen a dins l'esglési(a); els cossiers ballen pels carrers.
dels Cossiers Els cossiers ballen a dins l'esglési(a); els	cossiers	ballen pels carrers. Sona el flabiol, també el tamborí,