Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

des dels minúsculs arxipèlags de les Equínades i les Òxies i des de les	costes	d'Acarnània i Etòlia, per on ja has navegat. Ens ajuda amb freqüència a
de l'esmentada obra d'Eurípides. S'hi negaria o arribaria nedant a la	costa	, a escampar-hi una patètica llegenda i un confús temor de bèstia rabiosa?
del petit riu, els jardins i els camps, la nostra graciosa ciutat, la	costa	vigilada i segura, l'amplària de l'aigua on els dofins joguinegen. En
encapotat, i la mar, embravida, es debatia amb sorda fúria contra les	costes	. Els mariners anaven acudint, ara l'un ara l'altre, silenciosos,
Vaig com una nau sense timó en una tempesta: un vent m'empeny de vers la	costa	, i un altre vent em llança cap a alta mar. Tu dius —i, amb tu,
acudit els primers, havien aconseguit, després de grans esforços i a	costa	de coents cremades, arrencar la porta del darrera del carro; després
quan una figura endolada, a passos insegurs, però pressosa, pujava la	costa	del barranc en direcció a les altures. Els homes s'havien ja retirat;
a una compensació "allà"? Tenen dret a una compensació, de més a més, a	costa	de l'individu "particular" que consideren culpable de les seves
aquella ambició. Erasme, ai!, ha de menjar, i en general ha de menjar a	costa	dels reis i de senyors eclesiàstics o seglars, que li passen pensions i
inherents, com el dret que té a sustentar-los, i tot això, a	costa	del que fos i dins la més estricta coherència ètica i
Ens anima una espècie de vague patriotisme marítim —marítim de	costa	ferma, és clar—, ben poc solidari certament, però tan envanit i arrogant
del mapa imaginari del Mediterrani, ho hem de fer prescindint de la	costa	africana o només avenint-nos a concessions esporàdiques respecte a aquest
acostumin a aprofitar la primera ocasió per arribar-se a les nostres	costes	i banyar-se en la seva aigua il·lustre i liberal. Inconscientment, el seu
equatorial, amb tatuatges, pintures, ossos, anelles, quan ironitzem a	costa	de xilabes, fesos, turbants, podríem aturar-nos un segon a pensar que els
mortal de la societat. Els pobles, els grups humans, es mantenen sòlids a	costa	, sempre, de sacrificis dels seus individus: sacrifici de tendències
juny. Els diaris diuen que el Canarias, després de bombardejar la	costa	, se situà davant de Barcelona, i per això hi hagué la llarga alarma (fins
de Sant Marçal, s'ha sentit clarament un bombardeig cap a Barcelona o la	costa	. El senyor Batalla ens confirma que dos vaixells de guerra i quatre
Ahir, a mig matí, van sentir-se unes fortes explosions cap a la	costa	i avui ens diuen que va ser bombardejat Palamós. Vaig al poble. Fa un
4 passen onze avions molt enlaire, amb gran soroll. Vénen de la	costa	cap a ponent. Els veiem brillar al sol, com astres de plata, i es perden
els seus amics, ofereix un vinet prim i lleuger que es fa portar de la	costa	, tot dient, amb veu nasal: —Si us plau? Perquè ha après a dir: Si
a l'estiu. El mar s'obria allí enfront; dintre del mar es veia la	costa	exterior, la "costa de fora" amb els edificis de les salines a
mar s'obria allí enfront; dintre del mar es veia la costa exterior, la "	costa	de fora" amb els edificis de les salines a l'esquerra; a les tardes
saludà amb la mà. Anton Pallàs bromejà una mica en honor de Pere Franch a	costa	del Valent. No sentia simpatia pel de Coca. Havien estat de joves poc
este que vostè veu allí anava amb un amic a Tortosa, per les cases de la	Costa	. Es passaven la tarda de la casa de la Quima, a la de la Glòria, i de
bevent, tocant la guitarra i movent soroll. La casa de la Glòria era a la	Costa	, pels volts de la catedral, "el barri de l'alegria"; l'altra es trobava
, ja sap el que són, o el que eren, aquestes cases, i sobretot la de la	Costa	. La sala baixa de sostre, poca llum; les taules arrimades a la paret,
de bous, per les festes dels pobles, a Tortosa, a les cases de la	Costa	, on era conegut i quasi famós. Un dia, en una de les cases, es produí una
ella li anunciaven. Un hom es podia veure ja dintre el taüt, pujant la	costa	del cementiri, en un matí solitari; el cotxe seria atrotinat, el taüt de
la població. Quan apareixia el carro per la carretera, al capdamunt de la	costa	, a Marina el rostre se li il·luminava. Ell arribava, com sempre;
fins allí el soroll d'un carro; encara era lluny; baixava tot just la	costa	, a l'altra banda del canal, acabat de sortir del poble; però tots dos,
cantava un treballador solitari; en aquell moment un carro enfilava la	costa	, camí de la població. Era allò que veia cada dia. El camp oferia un
Abans de la posta de sol, Marina veié aparèixer el carro allà fora a la	costa	, davallant camí de la masia. Aquell dia Jaume pujava d'hora amb la
de fosca. Una ciutat petita, de cases no gaire altes, carrers estrets i	costes	. Ca teva era a prop. Veies un bocí de la façana principal amb els balcons
carrer empedrat era ràpid i lleuger. Aviat ja no el sentires: s'esmunyia	costa	avall, engolit per les ombres, fosca endins... Aquell carruatge que
veure el món darrere els vidres d'un cotxe un capvespre de carnaval. A la	costa	de Sant Domingo el cotxer estirà amb força les regnes i els cavalls
regnes i els cavalls s'aturaren de cop. Un embalum grotesc davallava la	costa	, xisclant, corrents: eren les màscares que envestien tothom qui se'ls
de fosca. Una ciutat petita de cases no gaire altes, carrers estrets i	costes	. Ca teva era a prop. Veies un bocí de la façana principal amb els balcons
de l'espai— ja veia jo des de la punta de proa la infinita llenca de la	costa	africana tota martiritzada de puces lluminoses. El far del cap Matifú
anem mantenint des de la sortida de Marsella. Hem tirat al dret cap a la	costa	espanyola, i quan he pujat al pont —devien ser quarts de deu del matí— ja
nas pels ulls de bou del menjador, i, efectivament, veig tres fars de la	costa	africana —el de Tànger molt a la vora— que s'acaben d'escórrer de la popa
a banda i banda, i res: ni un vaixell de guerra ni cap senyal enlloc. La	costa	espanyola és allà lluny i amb prou feines si es veu el far del cap de
En canvi, les més petites, de les quals el port d'Alger i la	costa	africana estaven cosits (L· sidibundus, L· glaster),
tan fràgil s'aventura mar endins a més de dues i tres milles de la	costa	. Amb el poc temps que naveguem, el fenomen del mar s'ha apoderat de
tan intel·ligents i que tenen un gust tan fresc del segle dinou. Tota la	costa	del nostre país està plena de records antillans. Encara es troben les
del pont. Negra nit. Profusió d'estrelles i de fars. Estàvem llepant la	costa	americana; vagament s'endevinava un illot pla: era la Deseada, que així
massa muntanyenca, però tot dintre la grandiositat d'alguns punts de la	costa	mediterrània. L'exotisme, a primer cop d'ull, no es fa tan vistent com a
sol s'ha anat enrogint, i un cop ben encès, junt amb el morat pur de la	costa	, i el malva lívid de les aigües, ha produït un tros de pintura exaltada i
meves paneres de fruita. Naveguem dins el mar Caribe. Allà lluny hi ha la	costa	de Veneçuela, invisible, i una humitat molt tèbia a la pell sembla que
Avui a les sis del matí, després de molta estona de contemplar fars de la	costa	i els llums d'altres embarcacions, el nou dia —lletós, verdós i rosat—
enllà del port, sota una llum crua i calitjosa, es veien grans masses de	costa	luxuriant, jo no sabia ben bé on era la boca que havíem d'enfocar. De

Pàgina 1 (de 177)

50 següents