DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
costà A 6 oc.
costa F 8835 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb costa Freqüència total:  8841 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

des dels minúsculs arxipèlags de les Equínades i les Òxies i des de les costes d'Acarnània i Etòlia, per on ja has navegat. Ens ajuda amb freqüència a
de l'esmentada obra d'Eurípides. S'hi negaria o arribaria nedant a la costa, a escampar-hi una patètica llegenda i un confús temor de bèstia rabiosa?
del petit riu, els jardins i els camps, la nostra graciosa ciutat, la costa vigilada i segura, l'amplària de l'aigua on els dofins joguinegen. En
encapotat, i la mar, embravida, es debatia amb sorda fúria contra les costes. Els mariners anaven acudint, ara l'un ara l'altre, silenciosos,
Vaig com una nau sense timó en una tempesta: un vent m'empeny de vers la costa, i un altre vent em llança cap a alta mar. Tu dius —i, amb tu,
acudit els primers, havien aconseguit, després de grans esforços i a costa de coents cremades, arrencar la porta del darrera del carro; després
quan una figura endolada, a passos insegurs, però pressosa, pujava la costa del barranc en direcció a les altures. Els homes s'havien ja retirat;
a una compensació "allà"? Tenen dret a una compensació, de més a més, a costa de l'individu "particular" que consideren culpable de les seves
aquella ambició. Erasme, ai!, ha de menjar, i en general ha de menjar a costa dels reis i de senyors eclesiàstics o seglars, que li passen pensions i
inherents, com el dret que té a sustentar-los, i tot això, a costa del que fos i dins la més estricta coherència ètica i
Ens anima una espècie de vague patriotisme marítim —marítim de costa ferma, és clar—, ben poc solidari certament, però tan envanit i arrogant
del mapa imaginari del Mediterrani, ho hem de fer prescindint de la costa africana o només avenint-nos a concessions esporàdiques respecte a aquest
acostumin a aprofitar la primera ocasió per arribar-se a les nostres costes i banyar-se en la seva aigua il·lustre i liberal. Inconscientment, el seu
equatorial, amb tatuatges, pintures, ossos, anelles, quan ironitzem a costa de xilabes, fesos, turbants, podríem aturar-nos un segon a pensar que els
mortal de la societat. Els pobles, els grups humans, es mantenen sòlids a costa, sempre, de sacrificis dels seus individus: sacrifici de tendències
juny. Els diaris diuen que el Canarias, després de bombardejar la costa, se situà davant de Barcelona, i per això hi hagué la llarga alarma (fins
de Sant Marçal, s'ha sentit clarament un bombardeig cap a Barcelona o la costa. El senyor Batalla ens confirma que dos vaixells de guerra i quatre
Ahir, a mig matí, van sentir-se unes fortes explosions cap a la costa i avui ens diuen que va ser bombardejat Palamós. Vaig al poble. Fa un
4 passen onze avions molt enlaire, amb gran soroll. Vénen de la costa cap a ponent. Els veiem brillar al sol, com astres de plata, i es perden
els seus amics, ofereix un vinet prim i lleuger que es fa portar de la costa, tot dient, amb veu nasal: —Si us plau? Perquè ha après a dir: Si
a l'estiu. El mar s'obria allí enfront; dintre del mar es veia la costa exterior, la "costa de fora" amb els edificis de les salines a
mar s'obria allí enfront; dintre del mar es veia la costa exterior, la "costa de fora" amb els edificis de les salines a l'esquerra; a les tardes
saludà amb la mà. Anton Pallàs bromejà una mica en honor de Pere Franch a costa del Valent. No sentia simpatia pel de Coca. Havien estat de joves poc
este que vostè veu allí anava amb un amic a Tortosa, per les cases de la Costa. Es passaven la tarda de la casa de la Quima, a la de la Glòria, i de
bevent, tocant la guitarra i movent soroll. La casa de la Glòria era a la Costa, pels volts de la catedral, "el barri de l'alegria"; l'altra es trobava
, ja sap el que són, o el que eren, aquestes cases, i sobretot la de la Costa. La sala baixa de sostre, poca llum; les taules arrimades a la paret,
de bous, per les festes dels pobles, a Tortosa, a les cases de la Costa, on era conegut i quasi famós. Un dia, en una de les cases, es produí una
ella li anunciaven. Un hom es podia veure ja dintre el taüt, pujant la costa del cementiri, en un matí solitari; el cotxe seria atrotinat, el taüt de
la població. Quan apareixia el carro per la carretera, al capdamunt de la costa, a Marina el rostre se li il·luminava. Ell arribava, com sempre;
fins allí el soroll d'un carro; encara era lluny; baixava tot just la costa, a l'altra banda del canal, acabat de sortir del poble; però tots dos,
cantava un treballador solitari; en aquell moment un carro enfilava la costa, camí de la població. Era allò que veia cada dia. El camp oferia un
Abans de la posta de sol, Marina veié aparèixer el carro allà fora a la costa, davallant camí de la masia. Aquell dia Jaume pujava d'hora amb la
de fosca. Una ciutat petita, de cases no gaire altes, carrers estrets i costes. Ca teva era a prop. Veies un bocí de la façana principal amb els balcons
carrer empedrat era ràpid i lleuger. Aviat ja no el sentires: s'esmunyia costa avall, engolit per les ombres, fosca endins... Aquell carruatge que
veure el món darrere els vidres d'un cotxe un capvespre de carnaval. A la costa de Sant Domingo el cotxer estirà amb força les regnes i els cavalls
regnes i els cavalls s'aturaren de cop. Un embalum grotesc davallava la costa, xisclant, corrents: eren les màscares que envestien tothom qui se'ls
de fosca. Una ciutat petita de cases no gaire altes, carrers estrets i costes. Ca teva era a prop. Veies un bocí de la façana principal amb els balcons
de l'espai— ja veia jo des de la punta de proa la infinita llenca de la costa africana tota martiritzada de puces lluminoses. El far del cap Matifú
anem mantenint des de la sortida de Marsella. Hem tirat al dret cap a la costa espanyola, i quan he pujat al pont —devien ser quarts de deu del matí— ja
nas pels ulls de bou del menjador, i, efectivament, veig tres fars de la costa africana —el de Tànger molt a la vora— que s'acaben d'escórrer de la popa
a banda i banda, i res: ni un vaixell de guerra ni cap senyal enlloc. La costa espanyola és allà lluny i amb prou feines si es veu el far del cap de
En canvi, les més petites, de les quals el port d'Alger i la costa africana estaven cosits (L· sidibundus, L· glaster),
tan fràgil s'aventura mar endins a més de dues i tres milles de la costa. Amb el poc temps que naveguem, el fenomen del mar s'ha apoderat de
tan intel·ligents i que tenen un gust tan fresc del segle dinou. Tota la costa del nostre país està plena de records antillans. Encara es troben les
del pont. Negra nit. Profusió d'estrelles i de fars. Estàvem llepant la costa americana; vagament s'endevinava un illot pla: era la Deseada, que així
massa muntanyenca, però tot dintre la grandiositat d'alguns punts de la costa mediterrània. L'exotisme, a primer cop d'ull, no es fa tan vistent com a
sol s'ha anat enrogint, i un cop ben encès, junt amb el morat pur de la costa, i el malva lívid de les aigües, ha produït un tros de pintura exaltada i
meves paneres de fruita. Naveguem dins el mar Caribe. Allà lluny hi ha la costa de Veneçuela, invisible, i una humitat molt tèbia a la pell sembla que
Avui a les sis del matí, després de molta estona de contemplar fars de la costa i els llums d'altres embarcacions, el nou dia —lletós, verdós i rosat—
enllà del port, sota una llum crua i calitjosa, es veien grans masses de costa luxuriant, jo no sabia ben bé on era la boca que havíem d'enfocar. De

  Pàgina 1 (de 177) 50 següents »