DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
costar V 7531 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb costar Freqüència total:  7531 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

i d'una manera que, als pocs que el veien, tan gras i gros i fort, els costava de dissimular, per prudent reserva, una sensació de repugnància. Després
Era molt ampla d'anques i de cintura i de tots els òrgans zenitals —no costa gens de parlar i de parlar-se amb pulcra propietat—, però mai no he
no ho són", s'enfadava la senyora Magdalena Blasi. "Vigila que no et costin cars." "Oh, no m'ofegaré en cap bassol o en cap glopada d'aigua. Ni
sortir al corredor i baixar l'escala, i acostar-se... acostar-se... Li costà una mica d'obrir; la mà nerviosa no encertava el pany. Féu girar la clau
i als treballs, que cada cop que havia de baixar a Santa Maria li costava gairebé un esforç. Ben segur que de no haver estat per la seva filla i
mi, que l'havia salvada. I ho hauria fet —us ho juro— baldament m'hagués costat la vida. I callà, amb la mirada vaga i somniosa. I tots saludaren amb
de la noia; apareixia canviat davant els seus companys —la qual cosa li costà més d'una broma d'aquests—, i s'havia fet àdhuc el propòsit de parlar
però aquells que m'ofengueren de petit —us ho dic a vós—, aquests, com em costa perdonar-los! Em sembla com si no tingués dret a fer-ho, com si jo no
habitual en ell, lentament i entre vacil·lacions, com si les paraules li costessin un esforç. —Escolta, Mila: jo m'he barallat amb Candaina perquè no em
no et vull veure disgustada... —Però tornà encara, manifestant el que li costava resignar-se a la voluntat de Mila: —És una llàstima, Mila; és una pena.
d'aquells dies, perquè aquesta nit s'havia proposat parlar-li de Mila costés el que costés. La seva amistat, el gran afecte que li portava des de
dies, perquè aquesta nit s'havia proposat parlar-li de Mila costés el que costés. La seva amistat, el gran afecte que li portava des de petit, havia
Ja molt tard ens ficàrem al llit. Em besà encara repetides vegades. Li costà molt d'adormir-se aquella nit; semblava com si pressentís allò que jo ja
però l'ombra de Mila, pel propòsit que s'havia fet de parlar-li d'ella costés el que costés; l'ombra d'aquella noia abandonada a ciutat el retingué
de Mila, pel propòsit que s'havia fet de parlar-li d'ella costés el que costés; l'ombra d'aquella noia abandonada a ciutat el retingué lligat. Tino
les coses així com venien abans que succeís el pitjor. No obstant, li costava tant, que, a despit d'ella, no podia amagar el seu disgust. Per més que
S'havia il·lusionat tant amb la seva filla i amb aquell casament! Li costava tant, malgrat tot, avenir-se a aquella possibilitat! El padrí tornà:
aquella ocasió Manuel del Santo havia indicat allò que —també a ell— li costava tant d'acceptar. "Si ell no fos com és, potser valdria la pena de
al braç suaument. Mila revé amb un lleuger sobresalt, i la mira. Li costa sempre un xic descendir del món on viu constantment, i de sobte, somriu a
s'ha realitzat: ell no ha vingut. Mila es sent malalta i molts matins li costa àdhuc alçar-se del llit. No obstant ell, el seu pare —també ell
a un barranc molt profund, el camí es fa un xic perdedor. A mi em costà molt saber-lo bé. Ara el passaria amb els ulls embenats. —I si es perd una
a penes adonar-se'n, es dóna una volta sencera a la muntanya; després costa molt tornar a orientar-se. Una ombra de temor travessa l'ànima de Mila.
que anirà en busca d'ell. Va esperar-se un quant temps encara. Abans li costava tant donar aquest pas! L'esperà; esperà també que potser el seu pare la
a Mila, quan havia de parlar amb algú, de contestar una pregunta, li costava un esforç, i mai no aconseguia davallar del tot del seu món. Sempre hi
a insinuar-li la possibilitat d'adoptar una resolució "per més que els costés". —Entestar-nos en portar les coses a l'extrem no pot portar res de bo.
tots del seu costat com d'un damnat. En canvi, a Sileta, com li costava de renunciar-hi! Sens dubte, la seva situació li feia encara més
més, estimat. Només una mica... Només el temps de pujar a la cadira... Em costa tant de caminar! Tot em pesa, tot se'm fa feixuc. I em sento tan feble!
frase feta. Diners No entenc aquells qui diuen que menyspreen els diners. Costen tant de guanyar! E Egoisme Potser en la mesura que no som
de confort intel·lectual —els seus—, que haurien de ser preservats, costi el que costi, enmig de la convulsió de "formes de vida" a què assistim.
intel·lectual —els seus—, que haurien de ser preservats, costi el que costi, enmig de la convulsió de "formes de vida" a què assistim. I pensen que
del cas, en conseqüència, no radica en el fet de voler mantenir i retenir costi el que costi uns privilegis socials, sinó en la circumstància de ser un
no radica en el fet de voler mantenir i retenir costi el que costi uns privilegis socials, sinó en la circumstància de ser un Goethe el qui
antieconòmiques. Si analitzàvem un per un els set pecats capitals, no ens costaria gens d'entendre, això. Aquestes passions tumultuoses —observem que han de
l'aigua, hem collit moltes violetes (però no fan olor). En aquest recer costa d'imaginar que hi hagi tants homes que es maten, que hi hagi tancs,
Dormo a Premià. Tot anant-hi, em mirava el mar blau, amb alguna vela neta. Costa d'imaginar que la guerra i la mort sotgen al fons d'aquesta llum fàcil,
França, Cuba i Suècia consideren també que això està a les acaballes. Que costa de copsar la veritat sota aquest doll de rumors, impressions, notícies,
Coloma, 24 pessetes. Cent grams de xocolata francesa em van costar 6,25 pessetes. Continuo llegint /Jo i l'inconscient\,
de la meva tia Carme. Les cames em fallen i sento un fred estrany; em costa de parlar: comprenc allò de /no podía articular palabra\. El
dies. He treballat en el Ker, però no pas amb delit extraordinari; em costa d'entonar-me, tot i que em sobrealimento (més pa, més patates, més mel)
hi ha, indubtable, un vague somriure. Catòlic? Ha triat, sí; però li costa de renunciar a tots els "possibles" de la seva personalitat, diríeu que
m'espera si la guerra no s'acaba. Quins núvols vermells de posta, ahir! Costa d'imaginar, des d'aquest recer tranquil, l'enrenou bèl·lic d'altres
de l'ambigüitat de les sensacions que triguen una mica a definir-se. M'ha costat bastant de reconèixer que aquell tac-tac-tac greu era l'espetegar d'una
l'altre. L'al·ludida surt disparada corredor enllà, cap a la porta. —Us costarà car —fa l'home—. Ningú no pot amenaçar impunement un oficial de l'ordre.
fàcilment, la mare. De tota manera —reflexiona— com més hi penso, més em costa de creure que sigui morta. S'ha dit moltes vegades, ells i nosaltres ho
drets, entre les empentes i cops de colze dels més entusiastes que, costi el que costi, i a despit dels altaveus, volen obrir-se pas fins a primer
entre les empentes i cops de colze dels més entusiastes que, costi el que costi, i a despit dels altaveus, volen obrir-se pas fins a primer terme. La veu,
mentre sembla anar-se enrabiant—. Bromes d'aquesta mena us poden costar fins i tot sis setmanes de calabós. Un bon soldat té l'obligació d'estar
. —Jo mateix —diu ell. —Us haig d'advertir —fa ella lleialment— que li costa de quedar embarassada. Ara mateix, ja deu fer dos anys... —Gairebé dos i
repta la mestressa— no me'n gloriejaria tant. Al cap i a la fi també us costa una mica de quedar embarassada. —De vegades és culpa dels nostres amics
va incorporant, denega. —Necessitaríem mitja hora, potser. De vegades em costa una mica de posar-me en situació. Per això els amics em prefereixen a les

  Pàgina 1 (de 151) 50 següents »