Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i d'una manera que, als pocs que el veien, tan gras i gros i fort, els	costava	de dissimular, per prudent reserva, una sensació de repugnància. Després
Era molt ampla d'anques i de cintura i de tots els òrgans zenitals —no	costa	gens de parlar i de parlar-se amb pulcra propietat—, però mai no he
no ho són", s'enfadava la senyora Magdalena Blasi. "Vigila que no et	costin	cars." "Oh, no m'ofegaré en cap bassol o en cap glopada d'aigua. Ni
sortir al corredor i baixar l'escala, i acostar-se... acostar-se... Li	costà	una mica d'obrir; la mà nerviosa no encertava el pany. Féu girar la clau
i als treballs, que cada cop que havia de baixar a Santa Maria li	costava	gairebé un esforç. Ben segur que de no haver estat per la seva filla i
mi, que l'havia salvada. I ho hauria fet —us ho juro— baldament m'hagués	costat	la vida. I callà, amb la mirada vaga i somniosa. I tots saludaren amb
de la noia; apareixia canviat davant els seus companys —la qual cosa li	costà	més d'una broma d'aquests—, i s'havia fet àdhuc el propòsit de parlar
però aquells que m'ofengueren de petit —us ho dic a vós—, aquests, com em	costa	perdonar-los! Em sembla com si no tingués dret a fer-ho, com si jo no
habitual en ell, lentament i entre vacil·lacions, com si les paraules li	costessin	un esforç. —Escolta, Mila: jo m'he barallat amb Candaina perquè no em
no et vull veure disgustada... —Però tornà encara, manifestant el que li	costava	resignar-se a la voluntat de Mila: —És una llàstima, Mila; és una pena.
d'aquells dies, perquè aquesta nit s'havia proposat parlar-li de Mila	costés	el que costés. La seva amistat, el gran afecte que li portava des de
dies, perquè aquesta nit s'havia proposat parlar-li de Mila costés el que	costés	. La seva amistat, el gran afecte que li portava des de petit, havia
Ja molt tard ens ficàrem al llit. Em besà encara repetides vegades. Li	costà	molt d'adormir-se aquella nit; semblava com si pressentís allò que jo ja
però l'ombra de Mila, pel propòsit que s'havia fet de parlar-li d'ella	costés	el que costés; l'ombra d'aquella noia abandonada a ciutat el retingué
de Mila, pel propòsit que s'havia fet de parlar-li d'ella costés el que	costés	; l'ombra d'aquella noia abandonada a ciutat el retingué lligat. Tino
les coses així com venien abans que succeís el pitjor. No obstant, li	costava	tant, que, a despit d'ella, no podia amagar el seu disgust. Per més que
S'havia il·lusionat tant amb la seva filla i amb aquell casament! Li	costava	tant, malgrat tot, avenir-se a aquella possibilitat! El padrí tornà:
aquella ocasió Manuel del Santo havia indicat allò que —també a ell— li	costava	tant d'acceptar. "Si ell no fos com és, potser valdria la pena de
al braç suaument. Mila revé amb un lleuger sobresalt, i la mira. Li	costa	sempre un xic descendir del món on viu constantment, i de sobte, somriu a
s'ha realitzat: ell no ha vingut. Mila es sent malalta i molts matins li	costa	àdhuc alçar-se del llit. No obstant ell, el seu pare —també ell
a un barranc molt profund, el camí es fa un xic perdedor. A mi em	costà	molt saber-lo bé. Ara el passaria amb els ulls embenats. —I si es perd una
a penes adonar-se'n, es dóna una volta sencera a la muntanya; després	costa	molt tornar a orientar-se. Una ombra de temor travessa l'ànima de Mila.
que anirà en busca d'ell. Va esperar-se un quant temps encara. Abans li	costava	tant donar aquest pas! L'esperà; esperà també que potser el seu pare la
a Mila, quan havia de parlar amb algú, de contestar una pregunta, li	costava	un esforç, i mai no aconseguia davallar del tot del seu món. Sempre hi
a insinuar-li la possibilitat d'adoptar una resolució "per més que els	costés	". —Entestar-nos en portar les coses a l'extrem no pot portar res de bo.
tots del seu costat com d'un damnat. En canvi, a Sileta, com li	costava	de renunciar-hi! Sens dubte, la seva situació li feia encara més
més, estimat. Només una mica... Només el temps de pujar a la cadira... Em	costa	tant de caminar! Tot em pesa, tot se'm fa feixuc. I em sento tan feble!
frase feta. Diners No entenc aquells qui diuen que menyspreen els diners.	Costen	tant de guanyar! E Egoisme Potser en la mesura que no som
de confort intel·lectual —els seus—, que haurien de ser preservats,	costi	el que costi, enmig de la convulsió de "formes de vida" a què assistim.
intel·lectual —els seus—, que haurien de ser preservats, costi el que	costi	, enmig de la convulsió de "formes de vida" a què assistim. I pensen que
del cas, en conseqüència, no radica en el fet de voler mantenir i retenir	costi	el que costi uns privilegis socials, sinó en la circumstància de ser un
no radica en el fet de voler mantenir i retenir costi el que	costi	uns privilegis socials, sinó en la circumstància de ser un Goethe el qui
antieconòmiques. Si analitzàvem un per un els set pecats capitals, no ens	costaria	gens d'entendre, això. Aquestes passions tumultuoses —observem que han de
l'aigua, hem collit moltes violetes (però no fan olor). En aquest recer	costa	d'imaginar que hi hagi tants homes que es maten, que hi hagi tancs,
Dormo a Premià. Tot anant-hi, em mirava el mar blau, amb alguna vela neta.	Costa	d'imaginar que la guerra i la mort sotgen al fons d'aquesta llum fàcil,
França, Cuba i Suècia consideren també que això està a les acaballes. Que	costa	de copsar la veritat sota aquest doll de rumors, impressions, notícies,
Coloma, 24 pessetes. Cent grams de xocolata francesa em van	costar	6,25 pessetes. Continuo llegint Jo i
de la meva tia Carme. Les cames em fallen i sento un fred estrany; em	costa	de parlar: comprenc allò de no podía articular palabra.
dies. He treballat en el Ker, però no pas amb delit extraordinari; em	costa	d'entonar-me, tot i que em sobrealimento (més pa, més patates, més mel)
hi ha, indubtable, un vague somriure. Catòlic? Ha triat, sí; però li	costa	de renunciar a tots els "possibles" de la seva personalitat, diríeu que
m'espera si la guerra no s'acaba. Quins núvols vermells de posta, ahir!	Costa	d'imaginar, des d'aquest recer tranquil, l'enrenou bèl·lic d'altres
de l'ambigüitat de les sensacions que triguen una mica a definir-se. M'ha	costat	bastant de reconèixer que aquell tac-tac-tac greu era l'espetegar d'una
l'altre. L'al·ludida surt disparada corredor enllà, cap a la porta. —Us	costarà	car —fa l'home—. Ningú no pot amenaçar impunement un oficial de l'ordre.
fàcilment, la mare. De tota manera —reflexiona— com més hi penso, més em	costa	de creure que sigui morta. S'ha dit moltes vegades, ells i nosaltres ho
drets, entre les empentes i cops de colze dels més entusiastes que,	costi	el que costi, i a despit dels altaveus, volen obrir-se pas fins a primer
entre les empentes i cops de colze dels més entusiastes que, costi el que	costi	, i a despit dels altaveus, volen obrir-se pas fins a primer terme. La veu,
mentre sembla anar-se enrabiant—. Bromes d'aquesta mena us poden	costar	fins i tot sis setmanes de calabós. Un bon soldat té l'obligació d'estar
. —Jo mateix —diu ell. —Us haig d'advertir —fa ella lleialment— que li	costa	de quedar embarassada. Ara mateix, ja deu fer dos anys... —Gairebé dos i
repta la mestressa— no me'n gloriejaria tant. Al cap i a la fi també us	costa	una mica de quedar embarassada. —De vegades és culpa dels nostres amics
va incorporant, denega. —Necessitaríem mitja hora, potser. De vegades em	costa	una mica de posar-me en situació. Per això els amics em prefereixen a les

Pàgina 1 (de 175)

50 següents