Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

enterca que de seguida se m'havia d'esculpir, per representar-me al meu	costat	, en les més íntimes estones de conversa, la en la meva obstinada bona fe
furiós soroll de rovellades màquines d'escriure arribava del despatx del	costat	. "El matricidi és un assumpte una mica greu, però no ve d'un petricó de
antipàtic. Extingit el llinatge cretenc, jo què faré? No em quedaré al	costat	de l'avorrible triomfador, de cap manera, però no em resigno a morir,
al seu encontre. Després, Mila gaudia amb la il·lusió de caminar al	costat	d'ell aquell breu espai que els separava de la casa. L'edifici posseïa un
com cada vespre, i ara s'estaria vora el llum, amb el paner de la roba al	costat	, cosint. I en la soledat de la casa buida, on, si no a ell, podien
foc —a causa d'ell encenien encara la llar—, i Sileta, la filla, seia al	costat	del pare. La criada acabava d'escombrar, quan des de fora arribà fins a
era d'un color de canyella fosc i ostentava una blanca estrella en un	costat	del front. Mirava amb els seus ulls grans i apagats, d'una expressió
amb menys entusiasme que les amigues. Després brodaren assegudes, una al	costat	de l'altra, darrera la finestra oberta, a la qual arribaven les branques
festes de sant Joan. En una d'elles Mila, pregada per ell, assistí al seu	costat	a la corrida —la gran afició del padrí—. Potser per un moment la
una cosa inexplicable que esglaià tothom. Però un moment després al	costat	del seu pare, que s'havia apressat cap a ella, també esglaiat, Mila
la perspectiva d'una nova llar, més ampla i alegre, d'una nova vida al	costat	de la seva filla, del seu gendre i els seus sogres, que havia d'ésser com
tota la vida així, al teu davant, mirant-te! M'ajauria aquí, al teu	costat	—li hauria pogut afegir—, com un viatger fatigat a l'ombra d'un arbre
les deixà, però marcides ja i sense perfum; amb el retrat d'ella a un	costat	, i el de la mare difunta a l'altre, fets tots dos per un pintor amic seu;
i, entre aquests, Sèneca i Epíctet, que figuraven entre els preferits, al	costat	de la Bíblia. Tino Costa no recordava moments de la seva vida com els
la penombra: era ell!, era allí! Tino Costa avançà ràpid i es posà al seu	costat	. —Mila... Mila abaixà els ulls, que se li havien omplert de llàgrimes.
desitjava en el seu cor —també ara— que romangués una estona més al seu	costat	, encara que fos sense parlar, només sentint la seva companyia! Com hauria
la porta: —Vés-te'n a casa dels teus pares —li digué, dret a un	costat	de la porta. Ella sortí amb lentitud. Antoni Costa tancà darrera d'ella
barba que començava ja a blanquejar. El vell cridava el seu nebot al	costat	seu i li referia fets dels seus viatges, que el petit escoltava embadalit
de la seva mercaderia; la noia, també dempeus, s'estava al seu	costat	, sense moure's, amb aire distret. Quan el vell acabava de xerrar, ella
com un raig de sol tardoral. Tino Costa romangué plantat a un	costat	de la plaça, una mica apartat dels altres, i l'esperà, sense deixar un
i no li causava pena; al contrari: a penes Tino Costa s'allunyava del seu	costat	, ja sentia la nostàlgia de la companyia d'ell i esperava ja el moment en
girar-te, i dirigint-te a Rita, i bo i deixant-li lloc al teu	costat	, li vas pregar que passés. Tots et miraven aquella nit, Mila; però només
exaltada ardor, la transportava; quan, tenint-la estreta contra el seu	costat	, li parlava del seu amor amb accent gairebé angoixós de sinceritat i de
singular, com una música. Ell aleshores romania en silenci un moment al	costat	d'ella, mirant-la als ulls, i de sobte, com guiat d'una secreta
A casa del vell Candaina tot era tristesa i silenci. Tiago anava d'un	costat	a l'altre com una ombra, lluitant entre l'orgull, que el retenia, i
romangueren com atònits, paralitzats per la sorpresa. Randa, a terra, al	costat	de la cadira, havia cessat en els seus gemecs. Candi estava encara
mà el subjectà amb força per darrera; es sentí colpejat, empès per tots	costats	; sentí veus aïrades, amenaces, crits; forces estranyes l'arrossegaven
li faran, Quim? Ai, Verge santa! Parlava tot caminant. Quim se li posà al	costat	, i baixaren plegats, camí de la presó. Davant la reixa, per tot el
un nas camús i enorme li avançava en el rostre llarg, aplanat pels	costats	. Els seus ulls eren petits, rodons, d'ocell de presa, i parlava amb un
un sentiment de vertigen i de terror. Es tracta de la impietat, per un	costat	; per l'altre, dels sofriments de la innocència. En el fons, és veure la
no ha pogut contemplar les iniquitats que es cometen sota el sol". D'un	costat	, doncs, el crim, l'egoisme monstruós, la terrible impietat; de l'altre,
ininterrompuda. És desesperant. I, ja ho veieu: també aquí, d'un	costat	, la brutalitat, l'odi, la venjança, el crim; de l'altre, la víctima
ennoblida per la desgràcia, pàl·lid i angoixat; veia els dos joves al seu	costat	, son fill i son nebot, i veia, sobretot, els dos tendres infants,
—Vaig a fer enfadar Mila. Mila! Mileta! —la cridava—. Seu aquí al meu	costat	: vull contar-te una història. Mila continuava dempeus, mirant-lo, amb la
com un ressò de les seves mortes alegries. Penjada en un clau, a un	costat	de la taula, una mica alta, es veia una guitarra amb què el difunt solia
l'alè. No arribà a despertar-se: quedà amb el cap decantat sobre el	costat	dret, tal com jo l'havia deixada: com un infant. Vaig mirar-la un instant
fires com una parella d'enamorats; ell la portava a totes bandes al seu	costat	, amb el pit inflat d'orgull veient l'admiració que despertava al seu pas.
Va córrer cap a ella sense ni treure's la cartera, que li penjava al	costat	, i, gairebé sense alè: "Mare —exclamà—, mare; un noi m'ha preguntat
d'aquella filla, que ja de nena deixava els jocs per acudir al seu	costat	a fer-li companyia, era l'única cosa que li feia suportable l'existència,
d'abraçar-la, frustrat ja al començ. Llavors Sileta s'asseia al seu	costat	; l'acariciava, li preguntava si necessitava res, li explicava coses del
—Ets tu, Sileta? Vina, seu. Sileta agafà una de les cadires i s'assegué al	costat	d'ella. Aquests dies la noia venia sovint a la casa: gairebé li semblava,
aviat entre nosaltres, i ara... Guardà silenci. Maria Àgueda, asseguda al	costat	de la taula, sospirà: —Si mal no ve arribarà aquí quan menys ho
devers ell amb tanta alegria! El seguí durant un moment caminant al seu	costat	. De sobte, li agafà la mà i la hi besà sense dir res. Tino Costa, davant
a l'interior, les cortines s'agitaren amb tènue remor. A la casa del	costat	baté amb fort estrèpit una porta. A Mila li semblà com si el seu cor
va la seva mirada. Obeí dòcil i en silenci. Tino Costa s'assegué al seu	costat	. No digué res. S'enfonsà en la intensa felicitat de la seva companyia, de
en la intensa felicitat de la seva companyia, de sentir-la al seu	costat	en la nit, plena d'amor per ell; i la consciència que era la nit darrera
contenir-se: li passà el braç sobre l'espatlla i es clogué d'ulls al	costat	d'ella. Inclinà el cap com un infant sobre el seu muscle i pronuncià el
ja orejar-li l'ànima. Però ell s'aixecà de sobte, s'arrencà del seu	costat	, i li digué: —Vina, Mila: vull mostrar-te el que he fet aquests dies
d'una gràcia senzilla i natural; tenia els cabells recollits cap als	costats	; el front, llis i desembarassat, i el gest... Però, què hi havia
a poc sense dir res. Ell es reféu i s'assegué al mateix lloc d'abans, al	costat	d'ella. Es sentia talment commogut per la tristesa d'ella, que a penes si

Pàgina 1 (de 571)

50 següents