Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

amb catgut i aleshores, amb una serreta molt fina, tallen un parell de	costelles	que deixen el pericardi al descobert. A despit dels lligaments, tota la
a desfer-se de la paret de veïns que a poc a poc l'ha empresonat. Enfonsa	costelles	, trepitja peus, fa rodolar el copalta d'un senyor que el mira enfurit,
no aquietat del trasbals de l'ascensor, els pulmons es desinflen sota les	costelles	, la tràquea té un moviment espasmòdic abans d'admetre un glop d'aire dens
descanse, que ja ha vogat prou. —Ja ho pots ben dir, fillet, que porto les	costelles	calentes. —Ara en les filles, i en l'èxit que tenen, es podrà retirar
li ho va dir—, arrencà una de les estaques i va rompre-li dos	costelles	al jardiner, per ase. I ja està. El perill era per l'altre. —Està molt
torns i un no acaba de veure la pell de papa-sastres que els penja de les	costelles	, s'esdevé que llur cant fa tot l'efecte d'un plor generós arribat pel
vegetació, com un teixit de llana d'un verd de deliri, anava tapant les	costelles	i vestint el llom i el ventre de les roques massisses... Hem entrat a la
heu caigut i us heu fet mal a la cama, i us heu esgarrinxat damunt de les	costelles	, i sort n'heu tingut, de la civilització. No heu pas anat a trobar un gos
havia preparat la mestressa del Restaurant Sage. I mai una truita i unes	costelles	i una pinya d'Amèrica, rodellada brutalment amb la concupiscència dels
gossos, sense raça i sense cua, orelluts, peluts, de morro sofert i de	costelles	visibles. Un d'aquests gossos diposità la seva galta de llebrer fracassat
la mestressa i la mare comuna. Tothom menja una mica a les seves	costelles	, i, a la taula de Madame Tu, no s'hi acaba mai la gana, ni la
Els nois de Moé, prims, taciturns, amb un tòrax com una flauta, totes les	costelles	visibles, i les cames d'ocell aquàtic, evolucionen davant de la meva
que un serpent li havia parlat. Jo vaig riure, és clar. Però la meva	costella	—com jo li dic a vegades— va insistir. El rèptil li havia assegurat que
Jo et seré franca. No em sabria pas massa greu tornar a ser argila... o	costella	o pols del camí. Qui ha conegut aquella vida mai no s'acontentarà
Rosa. Què vols dir? Que som unes gandules? Que vivim a les teves	costelles	? Víctor. No dic tant! Rosa. És que si ho diguessis
Eva, de la poma i de la serp, i va dir que la dona era feta d'una	costella	de l'home i que Adam se la va trobar adormida al costat sense que Nostre
amb la Rita a un costat i l'Antoni a l'altre, amb les barnilles de les	costelles	que els foradaven la pell i amb tot el cos ple del dibuix de les venes
i que el vent els colgava de pols, fora dels de les barnilles de les	costelles	com una gàbia buida fent bomba que havia estat plena de pulmó de color de
si només les hagués sospitat, n'hi hauria hagut prou perquè, almenys, una	costella	del seu noi petit en quedés una mica perjudicada. Guillem va estudiar la
boca, però una mena de por estranya li havia privat sempre de menjar una	costella	un divendres de quaresma. Després del fracàs dels seus darrers negocis,
el xofer que seia tres taules enllà, distret amb el seu plat de	costelles	i sense gosar guaitar els amos. La mirada de marit i muller deuria ésser
ample que li aixecà enlaire les puntes erectes del pit i li dilatà les	costelles	. Guillem va veure que dels llavis de Conxa començava a sortir un alè
travaven i s'entortolligaven i les mans volien arribar més enllà de les	costelles	. Quan els ulls de Pat obtingueren la vidriositat i la fosforescència
primer cop a la vida li anava rebotent els pulmons contra la paret de les	costelles	, esborronat de la sensació inesperada, no li feia vergonya res, i
gos. No era mort, però tenia una ferida oberta, gran com la mà, sobre les	costelles	, i havia quedat com mig paralitzat. Vaig sentir, a través de la bestiola,
perfectes que les del gat i el gos —vist per sobre, el lligam de les	costelles	del cavall amb la fi de l'esquena i amb la gropa no és tan fi de dibuix—
els òrgans genitals i les mamelles; el caçador, a l'espatlla i les	costelles	, tallades d'una meitat de l'animal. La part del cap consisteix en una
en una tallada gruixuda de cada quarter i de cada filet i en una	costella	de cada costat. (Fourie.) A primera vista, no es pot imaginar un sistema
una vànova teixida seria la panxa, uns mocassins els ronyons, un arc les	costelles	, etc.. D'aquesta manera són enumerades prop de quaranta correspondències.
del peu encongits, turmells arrugats, músculs relaxats, ventre flàccid,	costelles	punxegudes, braços tous, mentó penjant, racons dels ulls amb plecs, front
mirava de cua d'ull. El noi em seguia amb un tros de pa a la mà i una	costella	de pam a l'altra. Jo no anava pas tan ben alimentat com ell, i, de vegades
i del mar: la proa que partia l'aigua, el clapoteix de les onades a les	costelles	del navili, el cop intermitent, monòton, de la maquinària, crearen tota
sant Antoni, si era una institució popular? I l'animal es feia gran a les	costelles	de tot el poble. Lluent, a tots feia goig. Qui més, qui menys, tots
La obligació? Jó avans creya que de obligació 'n tenian lo casat y sa	costella	; però no un fadrí com jó mes bó per balls y per festas, que per está
quarta part. ¡Quina gana! ¡Valgam Deu! Sentir sempre... Veu. Una	costella	... y feume mitx d' escudella. Tano. Vosaltres si que me 'n feu!
nafres a la muntanya obrí la seva turba, i n'extragué	costelles	d'or. No estranyi trobar riqueses a l'Infern; mereixen
damunt meu, i em fendeix la banda esquerra i me n'extreu una	costella	, càlida d'esperits cordials, i, fresca, corre la sang
però, de carn i es cicatritza. Dóna forma amb les mans a la	costella	i en sorgeix, a la fi, una criatura semblant a
boscos? Déu faria una altra Eva, i donaria jo una	costella	novament, i encara fores tu en el meu cor. No, no! Jo sento
¿Sempre prop teu havia jo d'estar-me? Sempre més, la	costella	sense vida. Essent com sóc, ¿per què, amb total imperi,
sent que el seu rostre s'encongeix i afila, que a les seves	costelles	els dos braços s'aferren, que les cames se li ajunten
no sòlida virtut, prou me n'adono; no pas res més que una	costella	corba per la seva natura, més torçada, com ara ho
no et fiïs de les dones. Quan Déu —en mala hora!— va treure a Adam la	costella	per crear la dona, el diable es transformà en serp i, xap!, pispa la
per crear la dona, el diable es transformà en serp i, xap!, pispa la	costella	i s'escapa... Déu se li tira al damunt i l'enxampa, però el diable se li
portaren una plàtera de menjar, només coses fortificants: caviar negre,	costelletes	, peix, suc de llimona, kadaif. Vam fer l'amor encara una altra
Varia el nombre de vèrtebres caudals i sacres a l'igual que el nombre de	costelles	, llur amplada relativa, i la presència d'excrescències. La mida i la
a la mà: —Què els sembla? Ens n'ensenya el contingut: un bé de déu de	costelles	. —Vaig a coure estes xulles a la foguera del Sant. Aquesta és una
tan sana com arrelada. Les carnisseries són obertes i hom hi pot adquirir	costelles	, mitjanes, el que desitgi. Hi ha brases per a tothom al Cafè Nou o al de
i, deu minuts després, jeia estès al fons de la petita nau, sobre les	costelles	pelades, un tendre cos macat i moradenc, al que no calia ja cap socors.
gran aldarull a l'entorn d'aquesta reforma, efectuada, en realitat, a les	costelles	dels obrers, puix que el fons del segur està constituït en un 50

Pàgina 1 (de 25)

50 següents