DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
coster A 197 oc.
coster M 333 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb coster Freqüència total:  530 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

manera que tots quedaren confusos i estupits. En un poble veí —un poblet coster, amb els seus habitants dedicats a la pesca—, la mare de Tino Costa hi
zona de dunes darrera les platges; ark pint'l, planícia costera amb aiguamolls salats, etc.: "Els indígenes tenen un sentit agut dels
de la badia de Hudson com pels atapascans occidentals i les tribus costeres d'Alaska i de la Colúmbia Britànica. Reunint les informacions relatives a
de precipitacions violentes i grans marees que inunden la plana costera en una profunditat de moltes desenes de quilòmetres, imposa la seva marca
Coneixia els ocells de bosc, de la muntanya alta, i els del pla, del coster, de les baixes terres fangoses de vora els torrents i els de l'horta i
gola i la set ens abrusa. Tampoc no hi ha aigua per ací. Terres planes, costeres del mar, sense gaire vegetació. La llum rebot en la llisor de la
a menjar sota un arbre. Jeure, és exacte. Sovint menjàvem així. Era un costeret flonjo d'herbei. Enllà, de sota, s'estenia la vall, amb el riu; el cel s'
entre el camp i la marina, la presa d'importància de les poblacions costeres provocarà més endavant complicats problemes de competència i d'eficàcia
dels pirates berebers de qui tremolen encara les nostres poblacions costeres. Aquell, el de l'orella tallada, ¿qui no el prendria per un escàpol de
llarguíssima de son hort, que, partint del cantell esquerre, s'escorría coster avall en forma parabòlica, tancant la major part del axafat turonet,
als ports fluvials on les naus podien abordar. De les ciutats, mentre les costeres són innumerables, les de l'interior són molt poques: les d'un interès
I avisant amb un crit els dos pirates es posà a córrer pel mateix camí coster que havien vingut cap al lloc de la costa on havien deixat la barca
nom ja paguen; arriba fins al port de Sòller, extrema fita d'aquesta ruta costera, i d'allí estant recula vers el punt d'origen, després de passar pel mig
cims de les quals lluentegen com si fossin de cer. De vegades, per llurs costers rocosos hi anguileja una regatera de foc mig colgada sota unes blanques
de l'obra de Déu, pura, tranquil·la i xamosa, que regna en aquests costers de roques bigarrades i de matolls perfumats, on ara sóc; i aquestes
l'entendriment... I és que mentre guaitava la mar assegut en un freu del coster de roques de sobre el far, ha anat caient la tarda, i la blavor de
rocatam. Ja n'hi ha hagut prou; ells han volgut imitar-lo i aviat tot el coster s'ha convertit en uns reguerons de xeres i de blanques fumeres. Això m'ha
o existit tard o d'hora a Mataró. Garlant, garlant, ataquem l'aspre coster del Cap del Freu, i quan som al cim seiem ran de l'abís, al fons del qual
tan pura i poètica, jo no n'he vist enlloc més. I bé: Gavallí gran és al coster de l'altra banda de la petita vall de Campament. És una casa antiga i
terra gran. Roques voltades de pins a les alçàries, vinyes i oliveres als costers, amb un que altre garrofer, alguna que altra figuera: a baix al pla,
pollancre vora els recs i un garrigar cap a la banda de la mar on el coster es feia abrupte. Després, acostant-se més a la mar, veié una part de
bé que l'haguessin fet sofrir... Un dia s'adonà que un home apareixia al costaret dels pins, venint de la banda de Salou. —Si no em fessin pampellugues els
vist ase volar. Ah, quins rocams! Oh, quina arbreda! Quins frondosos costers! Quina tendror de vall! Quines pedres blaves! Quins xaragalls claríssims!
blats grocs, a punt de segar, i algun de segat, als plans baixos; i pels costers, fent clapes entre els boscos, encara tots eren verds, que trigaria dies
IV Davallaven per un camí en pendís, tallat a picot per la banda costera i fent terraple suau per la del barranc. A un costat, hi havia unes
us mira amb uns ulls aturats i pansits de cansament; per la vessant d'un coster un home llaura i el seu cant, com un plany enyoradís, us fa arrupir el
de saviesa per a amuntegar els còdols amunt, amunt... Veieu aquest coster on ni les cabres s'hi serven? Doncs ell el farà florir en quatre dies.
far i, al cap de tres o quatre milles, apareixen les primeres balises costeres i el llum d'un altre far. T'aboques a la barana: no és el batec de les
de dinou pams, amb el que férem, de petits, tantes campanyes per aquest coster. Sobre els pals, poc enseuats, costa una mica de fer-lo arribar arran
molèstia. De vegades, és clar, en el rabeig que l'aigua fa sobre el coster, en els esculls i niells, l'embarcació catxava una mica i venia la
opacitat blanca. Se sent, llunyà, el soroll sord de la ressaca en el coster. Tot sembla tenir un punt de caiguda en la fatiga. Al llit, els llençols,
la mar, coneix gairebé tota la navegació que desfila per davant d'aquest coster. Per això, quan treu la ullera és que hi ha novetat —cosa que provoca al
amb la fresca del matí impregnada de la sentor dels pins que escampa el coster de Cala de Cabres i de la Musclera. El vent mancà a la matinada, però la
arran de costa, tocant els rocs, vaig anar passant. Quan vaig arribar al coster de la Cova del Bisbe, que és alterós i hi ha aquella taca groguenca que
no es movia. La boira era espessa. El silenci era total. El silenci del coster a l'hivern, quan no hi ha ni una ànima: la solitud d'aquells paratges. Em
i Solnegre d'Amunt. Allí, en el barri vell, tot carrerons aferrats al coster del Turó dels Molins, l'únic pujol del Pla, hi ha ca meva. Al centre de la
cigales i de la piuladissa dels ocells. El Comellar no és massa gran i fa coster. El rodeja la muntanya esclatant pins. Té forma de ferradura i al cap de
jugàvem a "bons i dolents". En Nis observava, ple d'entusiasme, el coster del puig i el camí de Solnegre. Tres o quatre vegades en tota la tarda,
al coll de la bèstia. Entre els arbres agegantats, negres a contralluna, costers amunt, rostos avall, En Joan semblava el Comte Arnau a cavall d'un ruc.
llambordes que els genis arrossegaren fins el peu de les muntanyes costeres per tal d'anorrear la força de l'aigua." "I avui, ja ho veieu: la
dolça terra de pins i de molins! D'una hora lluny s'albiren, coronant el coster, i ungint-lo de moviment i de gràcia. Quin bell efecte fan les grans ales
el seu desenvolupament òptim en les planes assolellades i en alguns costers i turonets no excesivament secs. Abans dels estralls de la terrible
així resultaria que la sèrie sencera de les moltes i penoses expedicions costeres d'Àfrica realitzades en vida d'Enric el Navegant no foren més que
sinó fruit madur d'una terra assaonada i cuidada amb esment. La navegació costera, en efecte, es pot fer sense gaire coneixences científiques, però la
com a la costa; àdhuc Barcelona, protegida com és per la serralada costera, rep de tant en tant bufaruts del quart quadrant dotats de prou fúria per
bell si es mira en pau divina, i és bo pregar a Déu vora el mar precís, al coster perfumat pel fruit i ric de terra assaonada! Lull i Verdaguer, dos dels
per aquest pis de dalt hom disposa un passadís lateral de posts, el coster. Moltes barraques tenen a la vora d'aquest passadís una sèrie de
de prop a la Reconquesta a les Balears es parlava igual que a la zona costera al Nord de Barcelona, i en el País Valencià igual que a les terres de
focus estan compreses entre els tres i els cinc quilòmetres a la regió costera i a la part de Catalunya més propera al Mediterrani, profunditat que
de sòls salats: 1a· Sòls d'origen edàfic, sòls de les regions costeres, del veïnatge de salines, etc., els quals deuen la seva salabror a

  Pàgina 1 (d'11) 50 següents »