Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

a la casa on va néixer sant Miquel dels Sants —en un carreró estret i	costerut	—, però la fornícula era buida. El fum dels incendis ha deixat llengües
d'un costat a l'altre del poble. Jordi pujava pel carrer de Sant Miquel,	costerut	i retort, que desembocava a la replaça davant del cafè del "Russo",
intranquil·la. Els llums, al poble, eren llavors escassos, i pels carrers	costeruts	i deserts, pels cantons mal il·luminats, es produïen baralles freqüents i
la suspensió de llur original carruatge. A Funchal tots els carrers són	costeruts	i la ciutat s'enfila cap a la muntanya. Hi ha gran quantitat d'hotels i
m'han servit de coixí per als meus ulls. Els carrers de Funchal, estrets,	costeruts	, blancs i negres i guarnits de flors, m'han fet pensar en aquells trossos
els patriarcats, sinó que estava decidit a tirar pel camí esquerp i	costerut	, que és aquell camí vorejat de tota mena de perills, aquell que porta
empedrats amb còdols del riu. Places amb edificis antics. Petites vies	costerudes	i quietes. De moment encara no és la ciutat qui em crida. És el riu, que
escales, esquitllar-se per les cantonades i esbufegar en remuntar els	costeruts	carrerons dels voltants de l'església; endinsar un dit pressós en la pica
triomfant: —Aquí t'espero! —digué. Jo callava. Dos senders igualment	costeruts	i ardits, i tots dos poden conduir al cim. Obrar com si la mort no
el pas; també jo era feliç. Avançava, avançava, vaig enfilar el viaró	costerut	de la muntanya, espremia entre els dits una rameta de timó florit. Era
d'un carrer major estret i sense empedrar, així com d'alguns altres, molt	costeruts	, que hi desemboquen. L'església queda a la part alta del poble i al
trobareu pel camí, i seguiu els cartells indicadors que per un carrer tot	costerut	us menaran a la porta de l'església major i al barri medieval. Aquest
L'espai d'aquesta és irregular a no poder més. Hi desemboquen carrerons	costeruts	i davant la porta de l'església hi ha una baixada que una barana separa
l'avench, per contemplar l'imposant panorama, les infinites prades y	costaruts	boscatges qu'adornen la bonyeguda y virolada conca qu'hem vingut escalant
cel. Després de cinch hores d'anar enforquillat per corriols pedregosos y	costaruts	, fent més reverencies qu'un palmó en mans d'infant, rostintme l'esquena'l
les altres arbitràriament, mitjançant arcades i voltes, formant passatges	costeruts	. El sòl és d'una pedra rasposa, inconsistent, on l'aigua de les pluges
un ronc estossec, que m'ocasionà certa alarma. Segurament algú pujava pel	costerut	caminoi de les vinyes cap al que menava vers el paratge on érem. Vaig
sortides, només deixaven veure una cinta de cel. Al fons d'un carrer	costerut	, amb escales, vegérem una Veracreu molt dramàtica pintada de colors
corriol esborradís que menava a la font. I aquest corriol, terriblement	costerut	i relliscós, serpejava per entre una perxada de castanyers i d'avellaners
el d'una locomotora llançada a tota pressió contra un tros de via	costerut	. La llengua acanalada entre els ullals, li penjava un pam enfora. Era un
vuit dies més entremig dels ceps escarransits d'aquelles vinyes més	costerudes	i vuit dies més en aquell rocallís més pelat que el crani d'una calavera,
i tan d'estar per casa, i després, caminant a l'atzar pels carrerons	costeruts	i mal empedrats, pujava a dalt de la muntanya. Una vegada deixat enrera
indrets tan bells i interessants, ens endinsem per aquests carrers	costaruts	i encodinats... i, de lla en lla, algú, des de la porta d'una casa,
de fatiga—. És clar! Però ja sap que tinc asma, i aquests carrerons tan	costeruts	, aquestes escales endimoniades, m'atropellen. A mi, doni'm nuclis
relíquia de Nostre Senyor. La processó va anar amunt i avall pels carrers	costaruts	del poble net i engalanat; calmosa, trencada, entre les cases xiques i
dels llums de l'aparador perquè calia estalviar. A aquella hora el carrer	costarut	era desert i trist com un Calvari. Però al matí ja era altra cosa. El sol
de mesurar l'alçària per mitjà de l'ombra; però, com que el terreny era	costarut	, els costà qui sap-lo; però a l'últim se'n van sortir amb la seva i van
gaudir gaire del que hi ha de bell en la vida, car el nostre camí és	costerut	." Els recomenàrem que s'hi pensessin abans d'ingressar a les nostres
natura perfecta pot tenir la robustesa que palesen les seves llargues i	costerudes	estricades de Galilea a Jerusalem, fetes gairebé sempre sense descans, i
sabem per a no empetitir-los més, al Colon i al Ritz, hi ha un camí ben	costerut	que hem intentat exposar clarament en aquestes pàgines. De l'hostaler
decidits per fer cara al tropell d'un viatge llarg i penós per camins	costeruts	i carreteres plenes de sots i de pols. Així i tot, els barcelonins que
bruguerins. Estès a l'esquena d'un turó, Bruguera per força havia d'ésser	costerut	, però feia tant de pendís que moltes cases, que, vistes des de baix
Les que estaven llestes, sortien amb la caputxa i pujaven els carrers	costeruts	cap a l'església, que era gairebé dalt de tot, i dominava, amb el seu
entre les dotzenes de carrers, estrets o amples, llargs o curts, plans o	costaruts	, segons estiguin situats prop de l'església parroquial, o bé pels indrets
El poble de Nuevitas és bonic. Port de mar, llum que emborratxa, carrers	costaruts	i empedrats amb bolitxos... "del tiempo de España,
d'una porta, i els nostres tres vehicles passen enllà i pugen pel carrer	costerut	d'aquest vilatge rossellonès. —Ja som a França —criden unes veus dins
any hi ha més gent. A l'hivern, cada any, menys. Del Portal, pel rastell	costerut	, hem pujat fins a l'església. Després hem divagat una estona pels
esperit. Hom passa per les ribes llargues i ondulants, pels carrers	costeruts	i estrets del Baluard, pels voltants pedregosos, per la vora del mar
que en tenien cura, desganada perquè era tard. Vam pujar uns carrers	costeruts	i van formar-nos en una plaça. El capità va passar llista i mancava una
visitar l'església. La vila vella de Cadaqués, amb els carrers estrets i	costeruts	, les parres a les façanes de les cases i els arreus de pesca una mica a
Conté un nucli antic, que recorda molt el nostre país, amb carrers	costeruts	i estrets, cases grans, solitàries i ombrejades, amb detalls molt fins i
Havent dinat surto a donar un tomb per la vila antiga, que és	costeruda	i fresca. Pels carrers circulen dones vellíssimes i de tant en tant es
als peus de València d'Àneu, i pugem al poble per la drecera, una drecera	costeruda	i estreta, que hem de cedir sovint als bous. El barceloní s'aixafa contra
pedra nua—, que fan tan dramàtica l'obaga. No es veuen els pics, sinó la	costeruda	però pacífica solana, que sembla enlairar-se amb constància, però sense
poc a poc. Potser perquè el foraster hi entra amb esforç: els carrers són	costeruts	, la passa difícil sobre les pedres, posades de punta perquè les bèsties
amb fils afluixats i vagues. El drac bleixa, s'arrossega pel camí menys	costerut	, estiragassant-se. És ben bé una sargantana mig atuïda, calcigada; pot
seca, amb la qual els camperols separen les feixes en els terrenys	costaruts	o hi bordejen les terres de conreu vora els camins. Un i altre posaven en
cases de "pessebre", arrenglerades amb irregularitat en carrers plans o	costeruts	, rectes o lleugerament tortuosos. Construccions modestes moltes d'elles,
ha restat en peu la segona, que és la més antiga. A l'esquerra del camí	costerut	que s'adreça a Sant Genís, el senyor Josep Gualba i Codina va
tan inversemblants que afegit a això el fet de tractar-se de terrenys	costaruts	(la qual cosa representava cavar-ho tot a mà), sense camins de carro (per

Pàgina 1 (de 6)

50 següents