Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

gossos i els cavalls", va dir Arístocles a Euforió. "Coneixes els seus	costums	, les seves qualitats i els seus defectes. Aquestes bèsties són, en
la preciosa i aleshores petita ciutat ran del mar. Els bons i pintorescos	costums	s'han perdut, ja no compten", es lamentava la senyora Tecleta Marigó.
però—, es disposava, com solia, a instruir el noiet, avui sobre els	costums	i les llegendes dels ocells, quan a mitja dotzena de paraules
bucs estel·lars endins, en acatar les seqüeles de les normes o dels	costums	de l'hospitalitat, com també les acomplia, de noi i d'una manera
i un segon servei de l'arma, que ara s'enfonsa en un tendre pit. Com de	costum	, els pares es penedeixen quan ja no hi ha cap remei, incineren les
les varen reduir a tres, els noms de les quals callo, com és el meu	costum	, quan ho puc evitar en referir-me a les figures que esmento al llarg
Ignasieta. "Ximple!", la va renyar, sense ni escoltar-la, per un benèvol	costum	, la meva àvia. Circe "Què puc fer sinó desesperar-me per tota la
teu marit. No, avui no. No fóra considerat decorós, i hem de seguir els	costums	assenyats de la terra." Però la per complet nua i fràgil adolescent no
stesso, dal mare, lungi, verrà." Els de l'anomenat, amb un quallat	costum	, amb barra habitual, "sympósion" —o "simpòsium",
ho discuteixin i es combatin, d'acord amb el seu ofici i amb el seu	costum	. Baralles de gossos i de voltors, més freda fosca a trenc d'alba, gràcies
Bisa havia suportat els retrets dels seus pares —vells cristians de sans	costums	, escandalitzats de la conducta de Tino Costa—; per ell Quim Bisa havia
me n'aniria: tornaria a ciutat; potser, àdhuc, a l'estranger. Veuries	costums	nous, homes desconeguts; presenciaries fets que ací no has pogut
de Nadal, i feia una nit freda i ventosa— ell entrà més sever que de	costum	, tancat en un silenci sinistre. Ella sortí a rebre'l somrient. Antoni
a particulars. Era un home maniàtic i extravagant, desordenat en els	costums	i en les idees, brut i donat al vi. Vestia sempre una bata coberta de
casa hi havia la taverna. Era dissabte, i l'animació era més forta que de	costum	. Es sentien rialles, crits, potser el brogit d'una disputa. De tant en
sentit referir en distintes versions, adaptades a l'ús de cada país i als	costums	d'una època determinada. En la versió primitiva —l'autèntica— es tracta
vegada Mila el trobà menys afectuós, una mica més sever amb ella que de	costum	. Mila es sentia massa preocupada amb el seu amor per aturar-se amb
aquell matí s'havia estranyat de veure baixar la noia més d'hora que de	costum	; però la seva estranyesa fou encara més gran quan es veié Sia al davant,
la pellissa molt cenyida al cos, el barret decantat segons el seu	costum	, i el cigarret als llavis, apagat. Tenia fred. Des d'un portal una dona
havia fracassat a causa de la indiferència del poble i de la rudesa dels	costums	regnants. Havia posat a contribució de la seva idea tot el tresor de
freqüentava els pitjors llocs de perdició. Joan del Santo, segons el seu	costum	, l'escoltà en silenci. L'interrogà, després, sobre altres coses, com si
qui visqueren les tràgiques jornades de la guerra civil, car aleshores el	costum	de l'horror ho confonia tot en una horrible i sinistra nit en què cap fet
mistificació de la dona. I això és el que fa crisi. Ho podem veure en els	costums	deseixits i francs d'un sector de la joventut urbana, que escapa a la
i la pluralitat d'ètiques que registra la història i que revelen els	costums	dels pobles confirma la possibilitat d'un "progrés" en aquest camp. Des
rebutjats amb escarafalls virtuosos. I si alguna excepció fan en aquest	costum	, ja se sap que és a favor de l'innocu, de la filigrana, de l'històric:
". En la pràctica, som "sords" per a tot allò que se'ns transforma en "	costum	" aclaparador i atapeït. Correm el risc permanent de trobar-nos en un
individus, sigui quin sigui el règim polític en què s'instal·lin. El "	costum	" adquireix una insidiosa eficàcia anestesiadora. D'aquí que, si no saben
llibertat, si és crònica, ens exposa a una deformació irreversible. El "	costum	", que de moment es limitava a ensopir-nos, a la llarga arriba a
En unes altres paraules: convé que, davant els nostres propis "	costums	" —davant les nostres pròpies "habituacions", espontànies o forçades—,
o forçades—, ens advertim nosaltres mateixos que no són sinó "	costums	", "hàbits". Només així escaparem a la suggestió adormidora que
No obstant això, cal remarcar que, en algunes èpoques, el plagi era un	costum	intel·lectual admès i consagrat. Cada escriptor prenia d'un altre allò
ciutadana fa enyorar les amables llibertats, la senzillesa, la salut dels	costums	rurals. Aquesta enyorança és predominantment literària: són els
proporcions considerables, que els encarregats de la policia dels bons	costums	han volgut —inútilment— reprimir. Els escrits pornogràfics han hagut de
s'adrecen, com una irreverència, al mite abstracte de la "puresa dels	costums	" inherent a tota societat. La societat, qualsevol societat, pel sol fet
"ballets rosa", ocupen l'atenció dels lectors de la premsa mundial. Els	costums	—¿qui els qualificaria, ara, de "bons" o de "dolents"?— s'
La luxúria acaba amb les famílies i sembra la incoherència en els	costums	: la continència frenètica no seria millor, i ja la perpetuació de
temps dels seus avantpassats. La teoria d'una progressiva dissolució dels	costums	ha comptat, tothora i a tot arreu, amb partidaris en abundància. El
perdudes. —Tot marxa favorablement —diu en arribar sota d'ells. —Com de	costum	—li replica un dels homes. L'uniformat es frega les mans, té un somrís
un dels homes el subjecta pel braç i comença a retorçar-l'hi com té per	costum	. —No ens aigualiu la festa, ara, vós. —Només preguntava... —Ja heu
. —Sí, esborreu-lo, secretària —fa ell—. Suprimiu els fets, com teniu	costum	de fer. Només amb aquesta condició es pot viure en un món ideal. Però no
cap al més obscur de tots, per on avança amb el pas ferm que dóna el	costum	. Ell el segueix amb més lentitud, orientant-se amb la mà que frega les
—Quines cases els han estat assenyalades? —Les més mal acabades, com de	costum	. No cal que afegeixi que ho ignoren. —Ja ho suposo. L'home torna cap a l'
instal·lat. L'altre sembla sorprès, es toca l'orella amb dos dits. —No és	costum	... —comença, però tot seguit somriu—. Noves normes, ja ho veig. Sempre
to de veu, més familiar i raonable, explica: —Ara procedeixin com de	costum	. No cal que els ho digui. Tots vostès són professionals qualificats, amb
les màquines aixeca una mà. —Quantes quartilles? —pregunta. —Com de	costum	. Tot depèn de l'espai de què disposin els respectius periòdics que vostès
ningú —riu ella—. Em van dir que després de les deu solen disparar per	costum	, però enlaire. —Assenyala el seu costat, palpa lleugerament el matalàs—.
abans que m'adonés de les coses, ho trobava normal. Tenen els seus	costums	, que aquí semblen estranys, i encara més quan s'han anat barrejant amb
Podem passar directament a la teva habitació. —Oh, no, això no! Hi ha uns	costums	... —Estira la cadena al cim de la qual dringa una campana, i afegeix
si aquella gent practiquen així el bes per excés d'amor o d'acord amb els	costums	de llur terra, no és convenient que tots els imitin. Ara bé: quan es
de les conveniències, ens acontentarem amb un vas de sidra que, com de	costum	, beurem a la salut del novell ciutadà que, amb aquest acte que celebrem,

Pàgina 1 (de 248)

50 següents