Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

franquistes hagin pres el Tibidabo; es rumoreja que han ocupat algunes	cotes	de Vallvidrera i darrera Sant Pere Màrtir, que són a Esplugues i amenacen
d'un bolero vociferat pels carrers, absolutament a la mercè de la gent de	cota	llarga, car la guarnició fa dies ha abandonat la ciutat i les autoritats
ens van contar que havia costat molt, perquè portava	cota	de malla sota la disfressa de velleta pagesa, i al cistell,
que significa "allò que protegeix el coll". És la	cota	de malles, o sia una mena de túnica que cobreix des del coll fins a mitja
i val la pena d'enregistrar que, al segle XII, les	cotes	de malles de Barcelona devien fruir de certa anomenada. A la cançó de
equivaler al francès "haubergeon", nom que es donava a la	cota	de malles més curta que l'ausberg usat fins aleshores. Les
com la daga, tota la centúria segueix encara dintre de l'era de la	cota	de malles. Aquesta canviarà de forma i s'embellirà amb daurats i altres
particular a l'almogàver. 11. Ramon Llull segueix donant a la	cota	de malles el nom d'ausberg, i en pocs mots, amb el seu simbolisme,
cofas et elms agutz... En la crònica de Jaume el Conqueridor la	cota	de malles no rep el nom d'ausberg (que retrobarem a Desclot), ans el de
ací porten el perpunt, i una altra el gonió, sobre el qual porten una	cota	exterior de seda ("sisclaton"). Un ordenament reial català de l'any
no d'un cavaller, i així no ens ha d'estranyar que no portés gonió, o	cota	de malles, com els ballesters dels frescos del Tinell de Barcelona
rompé la loriga". Significa això que, essent el camisol una	cota	de malles, hom el podia diferenciar de l'ausberg o lloriga. En aquests
peces de malles, protectores de diferents parts del cos, unes unides a la	cota	i d'altres despreses, encara que sovint es fa difícil de precisar aquest
li atorga Llull demostren que la gorgera era una peça independent de la	cota	, a la qual devia lligar-se per mitjà de les mútues malles. Observem,
contundència dels cops de l'almogàver. Evidentment formaven un tot amb la	cota	de malles les faldes de l'ausberg, que protegien les cuixes, com
o sia que intentava assajar l'eficàcia i resistència d'unes	cotes	de malles, tipus d'experiència del qual hi ha notícies (veg. §
ocasió, Pere el Gran duia, evidentment sobre una camisa, un gonió, o	cota	de malles, com el que acostumava de portar Jaume I; per damunt del gonió
de Pere el Gran crec que hem de veure un precedent de la que serà la	cota	d'armes. Ja ens referirem (§ 21) a les espatlleres que duia Pere
que aquesta cobertura de ferro del cavall devia ésser de malles, com la	cota	del cavaller. A la batalla del Puig (1237) Bernat Guillem
del campament reial (ventalla amb cervellera al damunt, perpunt sobre la	cota	de malles, i calces de malles). El cavall va encobertat de manera molt
a Dublín fet el maig del 1171 pels danesos, aquests portaven	cotes	de malles o "laminis ferreis arte consutis", termes amb els
arte consutis", termes amb els quals, emperò, potser es designa una	cota	d'escates; i, ja en terreny més segur, recull que Guillaume le Breton
metàl·liques que la reforcen. Altres peces superposades a l'ausberg, o	cota	de malles, com les cuirasses i el menys freqüent buc, que ja hem trobat a
han variat tots. Desclot dóna el nom de gonió (que ja sabem que era una	cota	de malles) al que Muntaner anomena camisol i al qual afegeix unes
a la part sinistra". El cassot equival, doncs, a la sobrevesta o	cota	d'armes que esmentarem més endavant, per bé que les dels almogàvers que
és un cassot. Ja hem vist també que el camisol era una	cota	de malles (§ 11), i ens ho confirma un altre inventari, molt
sofrat circa pedes et circa collum et manicas". Era, doncs, una	cota	de malles grosses, que anava brodada ("sofrat") prop dels
revela que el camisol podia ésser molt llarg. Així, doncs, de l'ausberg o	cota	de malles que Jaume I i Desclot anomenaven gonió, Muntaner en deia
nostri fecit". Advertim que és un perpunter qui, juntament amb les	cotes	d'armes, ha confeccionat les espatlleres. Això vol dir que les
Hem de creure que ací les faldes eren la part inferior de la	cota	de malles, no pas una peça solta. A l'inventari dels béns de Jaume II fet
i 40). En primer terme hi trobem cavallers que apareixen amb la	cota	de malles (ausberg o gonió) totalment descoberta, que aparentment forma
(fig. 79), i d'un senyor de Queralt (fig. 81). La	cota	d'aquest darrer és més curta que la dels dos anteriors, i també ho és la
jacents d'aquesta època és aquell on el cavaller, per damunt d'una	cota	de malles que de vegades no és visible, porta un perpunt (que potser ja
roba o de cuiro, car l'artista ha evitat tota representació de malles. La	cota	de malles és visible a les tombes d'un Cardona que hi ha soterrat a
una caputxa de malles —no es pot saber si independent o vinculada a una	cota	invisible— que tapa acuradament les galtes, i no sembla que per sota
i de cotó, la finalitat del qual era preservar la carn del frec de la	cota	de malles. La seva funció equival, doncs, a la de gonella que hem trobat
que fa suposar un reforçament de malles, útil quan hom prescindia de la	cota	. Per damunt del jupó el cavaller es vestia la cota, sobre la
prescindia de la cota. Per damunt del jupó el cavaller es vestia la	cota	, sobre la matèria de la qual és ben explícit: "cota de malla que
cors... [246*251]. Sospito que, al nostre poeta, l'expressió "	cota	ben tallada" li ha estat suggerida, més que res, per la popularitat de
cronista Muntaner (cap. 134; IV, pàg. 50), i de la "	cota	mal tallada" de Caradoc, que Ramon de Perellós va admirar a Dover. Les
mal tallada" de Caradoc, que Ramon de Perellós va admirar a Dover. Les	cotes	de malles apareixen molt sovint als documents i inventaris de l'època.
retrobarem en la ploma d'algun arcaïtzant. A la crònica del Cerimoniós la	cota	apareix alguna vegada designada amb el vell terme lloriga ("e
vegada es reservava més a les defenses dels cavalls. Per damunt de la	cota	de malles es portava el jaquès, com diu Eiximenis, túnica de la
segle XIV les tres túniques que porta el cavaller es diuen jupó,	cota	de malles i jaquès, i que es posaven en aquest mateix ordre. El mateix
El mateix s'esdevenia a França; i si tenim en compte que en francès la	cota	de malles curta era dita "haubergeon", res millor per a
que dóna a entendre que el braç ja anava protegit per les mànigues de la	cota	de malles. Pere el Cerimoniós, en l'ordenació abans citada, presenta la
tracta d'un element separat, ans senzillament de la part inferior de la	cota	, que en tantes reproduccions gràfiques es deixa veure per sota del
bragues eren, en bon nombre de casos, elements solts i no vinculats a la	cota	. A l'inventari del castell de Castellar del Vallès (1388),
Aquests comptes manifesten, en primer lloc, l'alt preu de les	cotes	de malles, degut a la mà d'obra, ja que la confecció i unió dels milers
casos en què podem presumir que els cavallers havien prescindit de la	cota	de malles. Precisament per evitar les molèsties de l'armadura rígida, que

Pàgina 1 (d'11)

50 següents