Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

"El titellaire és tan negat, i altrament la dama es cenyeix amb una	cotilla	tan encarcarada, per sostenir la decadent bellesa, que el provecte
ell, esmunyint-se com pot una mica més endins per evitar la duresa de la	cotilla	de la mestressa, però ella se n'adona. —On aneu? —pregunta. —Volia fer
forta i més eficaç, aquest bon home, ple de principis, dur i agut, sense	cotilla	ni elàstics, amb el cos nu, cenyit d'un pareu i amb el bigoti blanc com
. A quines hores aniré a la plaça, jo! Tu, Víctor, no has tocat la meva	cotilla	? Víctor. Jo, senyora Rosa? Rosa. Doncs me n'aniré
cadira.)] Merceneta. [(Allargant a la senyora Rosa la	cotilla	, que haurà trobat embolicada amb les estovalles.)] És aquí, mare;
deia que el sofà s'enfonsava massa i se li clavava una barnilla de la	cotilla	sota el braç. Seia amb les cames posades d'una manera molt estranya: els
quan el primer casament d'Alfons XII. Aleshores Leocàdia duia una	cotilla	estranguladora i un vestit de satí rosa amb polisson i cua de volantets,
els bons gourmets enamorats de franceses opulentes que duien	cotilles	de martiri i barrets amb ocells del paradís i boàs llarguíssims fets de
dinou, encara creia que una senyora que s'estimés no podia perdre la	cotilla	a qualsevol banda, com una carnissera de les que tornaven de Montjuïc la
agafar la tia Paulina i li ficà una manassa peluda dintre la tebior de la	cotilla	per si hi duia joies amagades. La tia Paulina tenia dos pits petits i
guaitava aquella ametlla torrada que era la tia Paulina, inflada per les	cotilles	, els enagos, els refajos, i la roba més negra i més desolada del
ajuntar l'escissió de l'uniforme, el qual quedà convertit en una mena de	cotilla	, d'aquelles que es posen les coristes en les sarsueles d'època. Don Tomàs
Ventura, amb un gest tan despectiu, que li fa cruixir les barnilles de la	cotilla	. —Això ho fa córrer la mala llengua de la Torroella —observa l'oncle
Noies li claven a les espatlles; li estranya que el maniquí amb	cotilla	que ha entrevist a l'aparador, s'ostenti tan tapat dins unes robes
sabia que Teresa era una noia de quaranta anys, eixarreïda, que duia la	cotilla	passada de moda i robes fosques; que havia pujat entre les pràctiques
infernals. Laura no s'adona que els plecs severs d'aquella roba, la	cotilla	antiquada, la senzillesa del pentinat de la cunyada són com una revenja,
que no voldríem. —Passa el braç entorn d'aquella cintura protegida per la	cotilla	. —Ja ho crec, que sí —confirma Teresa, guanyada. —Hem de donar molts
uns greuges no formulats mai, reprimits com la corba del pit dins la	cotilla	antiquada. Ara els manifesta amb el poc encert de les persones
avantatges d'aquestes faixes modernes, tan ajustades que dueu, en lloc de	cotilla	com abans —senyalà el dit honest, carnós i aombrat de pèl rogenc. —Per a
panno lini". Com és sabut, el reforç de balena ha estat en ús, en	cotilles	, fins al segle XX. Totes aquestes dades esparses ens van
els queien les ales postisses —cintes, celles pintades, pigues falses,	cotilles	— i, en veure-les a punt de vomitar, senties fàstic i una gran compassió.
italianes, de rubles i de francs. Me'n vaig ficar a les mitges, a la	cotilla	i als escarpins. La darrera nit, jo plorava i cridava, i llavors els
bata, de mitges ratllades, d'aquelles bones senyores que per no posar-se	cotilla	deixen la carn que's decanti cap allí on li vingui bé, hi havia quatre
no es prestava a fer filigranes d'austeritat comercial. Aquests saldos de	cotilles	, de mocadors mostrejats, de gorres d'infant, de refajos, de peces
ordinàriament amb una cofadura vulgar i negligida, en simple bata, sense	cotilla	i amb sabatilles; és bella en aquest ajust, i no li manca sinó frescor;
anch qu'ab la pena que poden respirarne les grosses tan agarrotades de	cotilla	com anava aquella malhaurada. Vaig inclinarme lleument devant d'una
dins l'atmosfera d'una tavernota amb dones de cossatge dibuixat per una	cotilla	negra realçada amb grocs i roses sobre els quals la brusa blanca i la
a qui tinc d'agrair el tros de pa sec que cada dia em dóna i també la	cotilla	ben estreta que porto." "Jo no puc més. Les llàgrimes em vénen als
unes bosses de color morat i la pota de gall s'iniciava, tímida. Sense	cotilla	, les formes se li bufaven. Conservava, però, aquell aire indescriptible
Però, en Formiguera m'ha recordat aquesta vida. La ciutat us posa una	cotilla	invisible, se us afina l'esquena, però us torneu tafaner. El món dels
si es rentava, si es pentinava, si es calçava, si es posava la	cotilla	, si respirava fort, si tenia singlot... Tots els més mínims sorolls
i acabava de tirar a la sala, ocellàs d'escandalosos averanys, una	cotilla	. Multiplicades les forces per la desesperació, l'estrenu filàntrop no es
a la galta trencat, tremolant. Quan li hagueren afluixat una mica la	cotilla	, i ja estesa al sofà, la retornaren matant una gallina i a còpia de
Enriqueta Ramon, una vella soltera petita i grassoneta, encabida dins una	cotilla	enrevessada, vermella de cara malgrat la distinció dels seus sentiments,
tan bondadosa, lleugerament herpètica, tan ben empaquetada dins de la	cotilla	. La casa del carrer del Sol, per contra, té la façana a migdia i, per tant
hi ha hagut una revolució vestimentària femenina: l'abolició de les	cotilles	. I hi ha hagut una revolució en el gust literari: la gent s'ha donat ara,
clar, elles s'enfaden amb mi, sobretot aquella tan tivada que me'n porta	cotilla	i l'altra, que és com un pal de paller. —Tu tens la culpa d'aquestes coses
He hagut d'estar-me al sofà, tallat d'una estisorada el cordó de la	cotilla	, i he hagut de jeure-hi hores insensible, amb el cap decantat sobre el
literat Pau Brufau i Patau, guanyador del concurs de novel·les de les	Cotilles	Rosaura. —Senyors radioients: Jo, la veritat, crec que aquest film que
no havien de sotmetre l'espinada a la tortura de les fèrries i inútils	cotilles	de la ciència medieval. Amb altres paraules, va néixer la possibilitat
excepte en el cas de les espondilitis, en les quals mantenim la	cotilla	enguixada durant un període de tres mesos com a mínim. En les
almoiner; bugada, bugadera. aire. Ex.: cadira, cadiraire;	cotilla	, cotillaire; punta, puntaire; llançadora, llançadoraire; bagul,
responsabilitat nacional. Car comprenien que la "legalitat" és una	cotilla	de força que en aquells moments de crisi, en els quals estava en joc la
de confeccions resultaven un aperitiu. Allí les bates, les camises, les	cotilles	, els cubrecorsés, els refajos, els enagos i les lligacames,
S'hi dirigien, generalment, a peu. La mare portava els diners cosits a la	cotilla	. El meu pare s'havia fet fer una escriptura per demostrar, en cas de
de volada complicadíssima, alt, amb plomes; malgrat la pressió de la	cotilla	, el cos és voluminós, el pit es desborda sota les blondes i les puntes,
esplendor —el barret amb plomes lila i violeta, les barnilles de la	cotilla	tan aparatosa, les mànigues solemnes, les blondes i la cua espectacular,
simon alterosa i rectangular; a l'estiu, en una jardinera amb vela. La	cotilla	és un producte del simon i de la jardinera. En la hipòtesi de l'entrada
paral·leles a la terra, es produiria una d'aquestes dues desgràcies: o la	cotilla	es trencaria amb gran estrèpit o la pressió dels ferros seria tan forta
de les habitacions tancades! L'olor de les robes superposades, de les	cotilles	, de les chambres...! Els bigotis arrissats, les barbes! Val més no

Pàgina 1 (de 8)

50 següents