Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

una dona hi pujà, seguida d'un home, que s'acomodà al seu costat. El	cotxer	, des del pescant, fuetejà la bèstia, i el carruatge s'allunyà
abans, en un dels seus arravataments d'ira, Pere Grau bastonejava un dels	cotxers	que li havia deixat refredar un cavall. Amb el bastó encara enlaire cau
amb la vella Josefa, amb els mossos de les Torres, amb els lacais i	cotxers	, car els sabia escandalitzats del tracte que rebia i tornava a l'amo,
Jeroni porta de Cervera no són gens tranquil·litzadores, les que porta el	cotxer	de Barcelona, després d'haver-hi deixat Erasme, encara ho són menys: El
a Jeroni abans d'anar-se'n. Carolina arribava en havent dinat. El nou	cotxer	de les Torres, en Tai era mort, anava a buscar-la amb el cupè nou. Mai
vidres d'un cotxe un capvespre de carnaval. A la costa de Sant Domingo el	cotxer	estirà amb força les regnes i els cavalls s'aturaren de cop. Un embalum
Us tallaren el pas, envoltaren el cotxe i prengueren les regnes al	cotxer	. Dues de més agosarades intentaren obrir les vostres portes: gràcies a
de l'horabaixa, plena dels colors llampants de les disfresses. Quan el	cotxer	pogué recobrar les regnes féu partir els cavalls a galop. Un alulea de
trineus de joguina, guarnits com capelletes, i uns sapastres que fan de	cotxer	i lacai, vestits de blanc i amb barret de palla cintat de blau, us
sales amb sòtils de cinc metres d'altura, algunes criades velles, un	cotxer	decrèpit... I darrera les seves púrpures, una minvada munyeca
Remei entrà dient: —Si ho troba, prepararé sa taula per sa cerimònia. Es	cotxer	mos ajudarà. Tornà a sortir. —És molt disposta —digué la senyora Curt—.
en veu baixa a Dona Maria Gradolí. Na Remei tornà a aparèixer seguida del	cotxer	que portava una taula coixa. —Aquí, Joan. La taparem amb un domàs. A
algunes coses. Per un moment pensà a deixar tota la plata al	cotxer	, però el seu sentit de classe es revoltà: un cotxer ha de menjar amb
tota la plata al cotxer, però el seu sentit de classe es revoltà: un	cotxer	ha de menjar amb coberts de fusta. Dubtà entre el confessor i la neboda.
-la. I encara quedà remugant: —Jo el coneixia bé, ja ho crec... I un	cotxer	que vaig tenir, sí que el coneixia. Ses dones només li agradaven a
una musculatura pobra, una manca d'alè vital... L'atreien, en canvi, els	cotxers	joves i els assistents del seu marit. Un d'ells tenia els cabells com la
no hi van, però que m'adornin ben bé es de segona i que m'hi posin	cotxers	joves i ben plantats: no em vénguin amb cares tristes. A sa nyeu-nyeu de
que passi pes Born, Mercat, Gran Hotel, Rambla i cap a Son Trillo. An es	cotxers	i criats, els donaran un duro en peça a cada un... /Ítem más\:
sempre de parlar en català, que era el llenguatge de la cuinera, del	cotxer	que guarnia els cavalls de casa seva i dels poetes que es reunien al cafè
vida d'obrer sense encaparrar-s'hi. Sol·licità i va obtenir la plaça de	cotxer	del cementiri; i tot Comarquinal va riure, dissimuladament, la primera
es veu ben bé que era un home que no solament feia cara de tartaner o de	cotxer	de les diligències que en aquells temps encara feien els viatges dels
recorden l'esbojarrament inexperimentat d'aquell jovenet qui en donar al	cotxer	l'adreça de casa, deia, diu: —Còrcega, 267, segon, primera. I al
d'infants. Mentre, el faetó donava voltes i voltes pel passeig florit. El	cotxer	apoiava el fuet mandrosament sobre el llom del cavall; el sol li furtava
creu. —Miquel, digues, ¿quina hora és? —Cridava la senyora? —demanà el	cotxer	tornant el cap. —Quina hora és? —Tres quarts de dues! —¡Tres quarts de
quan s'han ben saludat i preguntat per la salut de tota la parentela, el	cotxer	dona una mirada als parroquians, pera veure si sen ha descuidat algun, i
qüestió de pendre embranzida, i abans d'embranzir, és clar, reposen. El	cotxer	, doncs, com que ja sab que les besties tenen prudencia, aixís que les té
via. Qui corre, aleshores? Qui té cor pera esclafar aquell bé de Déu? El	cotxer	, a punta de fuet, ja fa apartar totes les que pot, però sempre en pot
alguna entretinguda sota les mules i no és prudent anar depressa. El	cotxer	no hi va i tots ho aproben, perquè poc o molt tots són pares. Aleshores,
no es planyen de res i fan molt bé. També seria perdre el temps. El	cotxer	ja baixaria pera anar a pendre un gotet de palo, quan se sent un
baixada, com unes montanyes russes, sia que no s poden parar, sia que l	cotxer	es vol lluir o que té un cop de sangs o que s loca, engega el frè,
que han tornat a encarrilar (que és molt aviat, per la gran pràctica), el	cotxer	posa el bestiar al pas. Ja era hora. No tot ha d'esser correr. Segurament
i quan ja ha baixat el passatge i no queden més que les mules, amb el	cotxer	i el conductor, com que ja no hi hà compromís, poden fumar i llegir
fet. Les cigales reposen. La terra dorm. Un oreig tebi ve del mar, i el	cotxer	, mig endormiscat, va pregant als cavalls que caminin. Perquè aquí, els
mig endormiscat, va pregant als cavalls que caminin. Perquè aquí, els	cotxers	, ni reneguen, ni criden, ni peguen al bestiar: hi conversen. —Ari,
menjador de segona, ahont s'entaula'l públich humil ab carreters y	cotxers	, el de primera, més endressat, blanquet y recullit, y no paro fins a
La commiseració'ns prenía, els ulls ens espurnejaven, el dol del	cotxer	ens anava punyint més y més a cada pàs. Per fi, vem arribar a un giravolt
esguard al panorama, i s'aixecà, i s'assegué costat per costat del	cotxer	. Aleshores el jove es retirà amb tot respecte. Era un companyó ben
el tomb a la cantonada: no necessitava, doncs, el carruatge. Vaig dir al	cotxer	que s'esperés allà on era. Tot pensant en el telegrama, i intentant de
a l'hotel: així, doncs, vaig pendre un altre carruatge, i vaig dir al	cotxer	que baixés envers aquell, i el fes anar a la Casa de Correus, on calia
i tots els carrers eren abillats de banderes voleiadisses. El cavall i el	cotxer	havien passat embriagats tres dies i tres nits, sense conèixer menjadora
Lleures barcelonins Rondalla moderna del	cotxer	i de la bondat de Barcelona I Que l'escudella de pagès no
que es veu créixer, i tan xica, que se n'endevina el repòs. L'ofici de	cotxer	no és pas tan dolent com diuen per aquí, i la certesa d'això la troba en
fa bondat sota del cel. Quin cel, Senyor! Només diré que era blau, i el	cotxer	tingué esment de la seva blavor. Ell sabia que feia sol o que estava
han fet un esforç de creixença per millor retre homenatge primaveral al	cotxer	. El cel somriu. Entorn del cotxe la multitud s'és aplegada. Amb la
—Què passa, senyors? El jove estranger explica: —He donat, al	cotxer	, ordre d'anar a l'Edèn Concert —(moviment de malícia en el públic)— i ell
tardor, hivern... El guarda urbà enlaira el bastó d'autoritat i diu: —El	cotxer	té raó. A la qual cosa, humilment, l'auriga rondina: —Si vol, aquest
li prego. He vingut, molt senyor meu, per una qüestió gravíssima. Un	cotxer	s'ha negat a obeir-me a mi, súbdit anglès; un guarda urbà (aquest senyor
Davant de l'auriga parla el cònsol en correcte castellà: —Vostè, senyor	cotxer	, no ha estat pas al nivell del seu càrrec: un auriga ha d'ésser tot
el cotxe i anar-me'n a peu a l'Edèn Concert!... A la qual cosa, el	cotxer	, el nostre bon amic incomparable, respon: —Ho veu, home? Parlant la gent
salutació d'amor: "Diez y ocho primaveras..." IV I el	cotxer	serà feliç, amb la felicitat del protagonista de les novel·les que abans

Pàgina 1 (de 9)

50 següents