Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

florida, i al peu del qual el Sant, que passaria arreplegant llenya per a	coure	els seus llegums, s'asseuria a descansar. A banda i banda del carrer es
de perdonar-nos "recíprocament" les nostres bestieses. El manament	cou	com un sarcasme. Perquè, en definitiva, ¿qui seria el valent que
pots de llet. Les cases, entre la neu, tenen un color càlid, com de pa ben	cuit	. Quina nit més clara! Lluna, neu, avets i estrelles. L'ombra dels avets
però, ha glaçat). Vaig a Rosquelles. Al faldar del Montseny hi ha el	coure	de les rouredes i la Riera brillant entre conreus. Ja he vist en un camp
i la humitat els penetra la pell, amoroseix les ferides invisibles que	couen	. —Ja hi som. No sembla que siguin enlloc. Tot és fosc com de primer, però
anat—; havien plegat fems junts els matins d'hivern, que era quan més	coïa	, i portaven, si fa no fa, el mateix nombre de trencs, de xiribecs a la
garbes, allà baix a l'arrosser, i, a l'arribada, Marina l'havia curat. Com	coïa	l'alcohol sobre la carn viva! Però de seguida va envair-lo un dolç
ventre pujat, s'aplegaven als portals a xafardejar, mentre s'acabava de	coure	el sopar i esperaven que arribés l'home. La quitxalla, mentrestant, es
. Bé, vostè en deu haver vistos, què li he de contar! Així els dits no els	couen	, ni es tuden sa pell. Però jo no en duia, de guants. No sé què m'
en la qual se servia cervesa, xampany i aquest pa de pessic que pasten i	couen	els xinesos, sempre s'arribava al moll de l'os. I, en aquest moment íntim
i la xinesa ens va oferir un plat, una forquilla de plom, el fogonet de	coure	el te i un racó de taula. Tot això dins d'un clima sòrdid d'olors agres i
que és a la barra —un tahitià enorme, amb el tors nu i amb un anell de	coure	al dit gros del peu— fa una cara com si li arrenquessin un queixal, i,
lona, els fan un mal terrible. Les corbates de color de fel i de color de	coure	pengen sota els collars de frangipan i d'hinano. L'hinano és una flor
política i millora social sense trencacolls subversius. Però a Madrid hi	coïen	tot un altre arròs, i els grans primats del règim parlamentari o
minyó. Hem anat fins a la Font Picant. De retorn tot és pujada. I el sol	cou	avui. Adam. Sempre tan decandida. Ets ben poca cosa...
/Gravat\ Fins ara. Quan arriba aquesta hora, les genives em	couen	de tanta set. /Musclo\ Un que s'escanya si no corres, Maurici.
sents, els sabatots de casa? No es podien aguantar: el nom de la Xela els	coïa	com si fos pebre. Per escalfar cadires, sí, serveixen; però el que és per
bocí de pagesa típica, mesclant-hi dos brots d'alfabreguera i deixant-ho	coure	vora la llar, mentre sonen els boleros i la cuinera canta /Sor
i la pell tirant a xocolata com si el sol de Son Magraner l'hagués	cuita	. S'ignorava l'edat: tant podien esser trenta anys com cinquanta. Era
un dia s'asserenarà). L'èxit m'ennuega, l'amistat em	cou	—ferida sagrada. Cobejo diners que em
haig d'anar-me'n al pis de sota; la Júlia té migranya; la Merceneta ha de	coure	el sopar... En canvi, tu, amb el mateix fet... En fi, com vulguis; ja
la galera. Perot L'hostalera de Masgrau poc li diuen malfeinera	cou	els àpats, fanga a l'hort esterreja i bat a l'era. Tots dos La
anys de suficiència, d'intolerable vanitat de Frederic, allò que	coïa	a la llengua de Bobby. Quan s'encararen els dos amics, l'hereu dels
encara que havia trobat desagradable l'escena i el tall del cap li	coïa	, estava en el fons molt satisfet; a un home de la seva edat allò li
Mentre va campar amb els gitanos tenia la importància d'una bestioleta de	coure	; devoradora de gats com tota la seva família, a les nits plantava el
s'hi oblidava de les danses, cargolava en un recó tota la seva pell de	coure	, i les dents de la dansarina, lluny dels admiradors literaris, fins
que descriu Claude Gaier, procedents de la regió del Mosa mitjà: són de	coure	recobert d'esmalt, de forma trapezoïdal còncava apta per a cobrir el
dues de les predilectes de Pere el Gran, l'ascona muntera i la maça de	coure	. Una lletra de Pere el Cerimoniós, signada a Barcelona el 2 de
(fig. 189) representa, sens dubte, el mateix tema. Un cofret de	coure	estampat, obra catalana del segle XIV, en el qual es repeteixen
Blava, i per baixar-hi cal caminar vint minuts. Allí pescaran el peix, el	couran	i el menjarem: "Coneixerà —em diu— el que era la vida de la Costa Brava
del ferro, la dels metalls preciosos, i fins i tot el simple treball del	coure	natiu per martelleig que precedí la metal·lúrgia de molts mil·lennis, que
de lluna, arc de sant Martí, mes de l'any, dia de la setmana, braçalet de	coure	, veranda, ombrel·la, professions tals com les de cisteller o portadors de
particular d'aquests tres elements, tal com una certa combinació de	coure	, de sofre i d'oxigen forma el sulfat de coure." (loc. cit.). Havent
com una certa combinació de coure, de sofre i d'oxigen forma el sulfat de	coure	." (loc. cit.). Havent arribat tan a la vora de l'objectiu, Van Gennep
imprudent que invoca en suport de la seva tesi. Si el sulfat de	coure	és un cos químic tot i que cap dels seus elements constitutius no li
que va matar, el mont Kineo és la marmita capgirada en què féu	coure	la carn, etc.. (Speck 2, pàg. 7.) Al Sudan,
fortuïtament les fulles al ventre d'un peix que netejava abans de	coure	'l. El cap del clan badedgeba "negre" posseïa antigament certs
meva. D'una estrebada dolorosa em separo del seu costat. L'orella em	cou	. Sento una rojor de foc a les galtes. —Si vol, li'n puc ensenyar molts
d'aquí, li dic, vaig a veure si trobo menjar". Perquè, després dels ulls,	cou	la fam. Cou sota el pit. Hi fa un buit, un buit que volta, com el
vaig a veure si trobo menjar". Perquè, després dels ulls, cou la fam.	Cou	sota el pit. Hi fa un buit, un buit que volta, com el mareig. Trobo una
degollen dos, tres, o quatre corders. Un cop destrossada, la carn s'ha de	coure	en unes olles de test, enormes, de les anomenades de peça, en les quals
talls de la carn canvien llur posició i reben la calor pertinent per a	coure	's. A migdia el guisat està a punt de menjar. La carn va als plats
demaneu-ne. Cada casa en tenia unes llibrellades. Els forns n'havien	cuit	centenars de dotzenes i estaven repartits pel poble. Les rosques es fan
mare, l'agüela o la tia. No es compra. Es fa a casa i es porta a	coure	al forn. És de pasta de mida —que és el pa socarrat o "panou"—,
les coques que, una vegada pintades, passaran a la boca del forn per a	coure	's. Les fadrines saben manejar el bastó que fa la prima, la pasta i la
menos pobre que nosaltres, nos deixaba alguna olla ó alguna cassola per	coure	'l dinar, y fins nos regalaba algunas brasas de carbó. ¡Oh! Aquell dia
perque 'm sembla que á vostes, com de la classe obrera que son, los hi	cou	la llaga encara molt mes que á mí. Sobre tot, avuy per avuy, los hi haig
llechint de Fransia y de Moscou, ¡yo qué sé! Pepet. Lo que mos	cóu	es casarmos y aixó será molt rebreu. Teresa. Pero si ha deixat
"Què li semblava!" Va mossegar amb ràbia el cigar entre les dents. Li	coïen	els ulls. Escopí escorrialles de tabac i saliva amarga i, en redreçar-se,
calaix per treure'n la mantellina o que furgaven en l'olla on el sopar es	coïa	, i subtils, quasi inexplicables, els que s'operaven en la seva ànima en

Pàgina 1 (de 100)

50 següents