DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
coure AI 6 oc.
coure M 1464 oc.
coure V 2738 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb coure Freqüència total:  4208 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

florida, i al peu del qual el Sant, que passaria arreplegant llenya per a coure els seus llegums, s'asseuria a descansar. A banda i banda del carrer es
de perdonar-nos "recíprocament" les nostres bestieses. El manament cou com un sarcasme. Perquè, en definitiva, ¿qui seria el valent que
pots de llet. Les cases, entre la neu, tenen un color càlid, com de pa ben cuit. Quina nit més clara! Lluna, neu, avets i estrelles. L'ombra dels avets
però, ha glaçat). Vaig a Rosquelles. Al faldar del Montseny hi ha el coure de les rouredes i la Riera brillant entre conreus. Ja he vist en un camp
i la humitat els penetra la pell, amoroseix les ferides invisibles que couen. —Ja hi som. No sembla que siguin enlloc. Tot és fosc com de primer, però
anat—; havien plegat fems junts els matins d'hivern, que era quan més coïa, i portaven, si fa no fa, el mateix nombre de trencs, de xiribecs a la
garbes, allà baix a l'arrosser, i, a l'arribada, Marina l'havia curat. Com coïa l'alcohol sobre la carn viva! Però de seguida va envair-lo un dolç
ventre pujat, s'aplegaven als portals a xafardejar, mentre s'acabava de coure el sopar i esperaven que arribés l'home. La quitxalla, mentrestant, es
. Bé, vostè en deu haver vistos, què li he de contar! Així els dits no els couen, ni es tuden sa pell. Però jo no en duia, de guants. No sé què m'
en la qual se servia cervesa, xampany i aquest pa de pessic que pasten i couen els xinesos, sempre s'arribava al moll de l'os. I, en aquest moment íntim
i la xinesa ens va oferir un plat, una forquilla de plom, el fogonet de coure el te i un racó de taula. Tot això dins d'un clima sòrdid d'olors agres i
que és a la barra —un tahitià enorme, amb el tors nu i amb un anell de coure al dit gros del peu— fa una cara com si li arrenquessin un queixal, i,
lona, els fan un mal terrible. Les corbates de color de fel i de color de coure pengen sota els collars de frangipan i d'hinano. L'hinano és una flor
política i millora social sense trencacolls subversius. Però a Madrid hi coïen tot un altre arròs, i els grans primats del règim parlamentari o
minyó. Hem anat fins a la Font Picant. De retorn tot és pujada. I el sol cou avui. Adam. Sempre tan decandida. Ets ben poca cosa...
/Gravat\ Fins ara. Quan arriba aquesta hora, les genives em couen de tanta set. /Musclo\ Un que s'escanya si no corres, Maurici.
sents, els sabatots de casa? No es podien aguantar: el nom de la Xela els coïa com si fos pebre. Per escalfar cadires, sí, serveixen; però el que és per
bocí de pagesa típica, mesclant-hi dos brots d'alfabreguera i deixant-ho coure vora la llar, mentre sonen els boleros i la cuinera canta /Sor
i la pell tirant a xocolata com si el sol de Son Magraner l'hagués cuita. S'ignorava l'edat: tant podien esser trenta anys com cinquanta. Era
un dia s'asserenarà). L'èxit m'ennuega, l'amistat em cou —ferida sagrada. Cobejo diners que em
haig d'anar-me'n al pis de sota; la Júlia té migranya; la Merceneta ha de coure el sopar... En canvi, tu, amb el mateix fet... En fi, com vulguis; ja
la galera. Perot L'hostalera de Masgrau poc li diuen malfeinera cou els àpats, fanga a l'hort esterreja i bat a l'era. Tots dos La
anys de suficiència, d'intolerable vanitat de Frederic, allò que coïa a la llengua de Bobby. Quan s'encararen els dos amics, l'hereu dels
encara que havia trobat desagradable l'escena i el tall del cap li coïa, estava en el fons molt satisfet; a un home de la seva edat allò li
Mentre va campar amb els gitanos tenia la importància d'una bestioleta de coure; devoradora de gats com tota la seva família, a les nits plantava el
s'hi oblidava de les danses, cargolava en un recó tota la seva pell de coure, i les dents de la dansarina, lluny dels admiradors literaris, fins
que descriu Claude Gaier, procedents de la regió del Mosa mitjà: són de coure recobert d'esmalt, de forma trapezoïdal còncava apta per a cobrir el
dues de les predilectes de Pere el Gran, l'ascona muntera i la maça de coure. Una lletra de Pere el Cerimoniós, signada a Barcelona el 2 de
(fig. 189) representa, sens dubte, el mateix tema. Un cofret de coure estampat, obra catalana del segle XIV, en el qual es repeteixen
Blava, i per baixar-hi cal caminar vint minuts. Allí pescaran el peix, el couran i el menjarem: "Coneixerà —em diu— el que era la vida de la Costa Brava
del ferro, la dels metalls preciosos, i fins i tot el simple treball del coure natiu per martelleig que precedí la metal·lúrgia de molts mil·lennis, que
de lluna, arc de sant Martí, mes de l'any, dia de la setmana, braçalet de coure, veranda, ombrel·la, professions tals com les de cisteller o portadors de
particular d'aquests tres elements, tal com una certa combinació de coure, de sofre i d'oxigen forma el sulfat de coure." (loc. cit.). Havent
com una certa combinació de coure, de sofre i d'oxigen forma el sulfat de coure." (loc. cit.). Havent arribat tan a la vora de l'objectiu, Van Gennep
imprudent que invoca en suport de la seva tesi. Si el sulfat de coure és un cos químic tot i que cap dels seus elements constitutius no li
que va matar, el mont Kineo és la marmita capgirada en què féu coure la carn, etc.. (Speck /2\, pàg. 7.) Al Sudan, igualment,
fortuïtament les fulles al ventre d'un peix que netejava abans de coure'l. El cap del clan badedgeba "negre" posseïa antigament certs
meva. D'una estrebada dolorosa em separo del seu costat. L'orella em cou. Sento una rojor de foc a les galtes. —Si vol, li'n puc ensenyar molts
d'aquí, li dic, vaig a veure si trobo menjar". Perquè, després dels ulls, cou la fam. Cou sota el pit. Hi fa un buit, un buit que volta, com el
vaig a veure si trobo menjar". Perquè, després dels ulls, cou la fam. Cou sota el pit. Hi fa un buit, un buit que volta, com el mareig. Trobo una
degollen dos, tres, o quatre corders. Un cop destrossada, la carn s'ha de coure en unes olles de test, enormes, de les anomenades de peça, en les quals
talls de la carn canvien llur posició i reben la calor pertinent per a coure's. A migdia el guisat està a punt de menjar. La carn va als plats
demaneu-ne. Cada casa en tenia unes llibrellades. Els forns n'havien cuit centenars de dotzenes i estaven repartits pel poble. Les rosques es fan
mare, l'agüela o la tia. No es compra. Es fa a casa i es porta a coure al forn. És de pasta de mida —que és el pa socarrat o "panou"—,
les coques que, una vegada pintades, passaran a la boca del forn per a coure's. Les fadrines saben manejar el bastó que fa la prima, la pasta i la
menos pobre que nosaltres, nos deixaba alguna olla ó alguna cassola per coure 'l dinar, y fins nos regalaba algunas brasas de carbó. ¡Oh! Aquell dia
perque 'm sembla que á vostes, com de la classe obrera que son, los hi cou la llaga encara molt mes que á mí. Sobre tot, avuy per avuy, los hi haig
llechint de Fransia y de Moscou, ¡yo qué sé! Pepet. Lo que mos cóu es casarmos y aixó será molt rebreu. Teresa. Pero si ha deixat
"Què li semblava!" Va mossegar amb ràbia el cigar entre les dents. Li coïen els ulls. Escopí escorrialles de tabac i saliva amarga i, en redreçar-se,
calaix per treure'n la mantellina o que furgaven en l'olla on el sopar es coïa, i subtils, quasi inexplicables, els que s'operaven en la seva ànima en

  Pàgina 1 (de 85) 50 següents »