Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

d'uns quants bous, un natural espant de dona, una fugida al recer d'una	cova	, un tènue vel caigut i tacat per la boca, regalimosa de deixalles, de la
nimfa A trenc d'alba, la joveneta s'ha llevat de l'herba estesa dins la	cova	, ha begut un glop de l'aigua gelada de la seva font i s'ha dirigit, per
allà al fons de no sabia quina nit —sempre la veuria així— en aquella	cova	immunda, il·luminada per l'única llum d'una espelma gairebé consumida,
trinxada, brases d'ambre sota el gran perol, en la cuina negra com una	cova	. Cap al tard, he anat al poble. La lluna ja no era velada de boirina, com
que ha cantat una cuinera aragonesa. Un llumet d'oli il·luminava la	cova	de suro: la molsa semblava irreal, entre llum submarina. 26
clarament el brunzir d'un avió i he decidit que tothom baixés a l'antiga	cova	de can Bofill, cavada a la gresa. Hi hem entrat amb una espelma i jo
en bones condicions. —Som-hi. Penetren en l'habitació, en realitat una	cova	molt alta de sostre, gairebé quadrada, on s'amunteguen dotzenes de baguls
enganxar-se com en un paper atrapamosques. Quan finalment abandonen la	cova	i han tancat de nou la porta, els cal seure uns moments a terra, al
que es va desviant devers una taca més negra que sembla l'entrada d'una	cova	. —És ple d'esbarzers —diu en arribar-hi—. Protegeix-te els ulls.
la noia ensopeguen amb l'esquena immòbil i la marxa es fa més lenta, la	cova	sembla baixar de sostre, els obliga a inclinar-se més i més, gairebé a
jovenets. El poble dormia allí mateix, a dalt de les roques, que formaven	coves	contra el canal on els pobres trobaven sopluig en les nits fredes de
jo en el meu poble. Ixquérem de la guerra com si fos d'una	cova	, amb les mans agafades, fins i tot innocents. Fou
gin de la casa Focking fins al més infecte anís, fabricat en una	cova	de lladres de Marsella, i el més baix i llepissós aixarop, elaborat pels
feina! [(Confidencial.)] I ara pinto d'amagat a les parets d'una	cova	profunda i de mal trobar. La cova de Baixa-i-mira, que jo en dic...
I ara pinto d'amagat a les parets d'una cova profunda i de mal trobar. La	cova	de Baixa-i-mira, que jo en dic... ¿T'avorreixes, àngel? Quer·
amb els que s'han quedat, i que ara surten dels balls i de les	coves	de penombra gelatinosa, i tots trepitgem besos que la
va, esmunyedissa, a fer el rusc. Ítaca, regne petit, conec la	cova	profunda! Olivereda amunt, fora camí, en el rocall;
al moment de sortir a flor d'aigua i encara tot ple del misteri d'una	cova	submarina; perquè Dorotea, aquella mena de serveis com els que acabava de
ja hi veuen senyada la corona que no duu? Els que dins	coves	del desert s'amaguen, demà seran els hèroes d'Israel,
i Jesban. S'esguarden i s'entenen, i surten de la	cova	sens motar, i entremig de les tendes enemigues
s'aixecaria de son llit i em desfaria el cor amb sa mirada. La	Cova	Blava —Quina blavor ma vista torbaria després de
en les platges suaus de sol ixent. És un blau lluminós, que sols la	cova	de dins la mar ignota fa sorgir, i fa nèixer del fons
que dins l'aigua divina has davallat! És tan dolça i subtil la	Cova	Blava com la bellesa dels teus ulls pregons; el sol
només sabut d'ells dos, és testimoni de la infàmia saborosa; potser una	cova	de pastor; un clot entre la fullaraca del bosquet, com les bèsties;
el pit cansat i el cor oprimit. Car aquell col·legi de barriada era una	cova	sòrdida, ruïnosa i plena de polseguera. Els crits, els plors, les
de cols i bròquils, barraques de fustes i llaunes, glorietes de canyes i	coves	de troglodites. En haver trencat cap a la banda de les casernes de vora
On sóc? Em deixaria caure llarg al mig del camí. Fem una mena de	cova	dintre un paller i ens hi acotxem, de cara a llevant. El meu company ja
l'he recobert de pàmpols de cep. Ara he penetrat dintre aquesta mena de	cova	. S'hi està bé. Però el llit és massa fresc. Hi estenc tota la roba que duc
volta baixa, amb tres arcades fortes, que donaven a l'estança un aire de	cova	. La llum rogenca, escassa, els mobles foscos, els diversos termes de
tota la nit, puix que havíem de calar a Lió. Què fer, doncs? Cercar una	cova	al peu d'una timba? Potser ni això no existia en una vall conreada i
La bóta de vi va de mà en mà i deixa caure al gargamell, passant la	cova	de la boca, aquell rajolí frescal a força de ser prim. Després es mengen
llibre vert... Pep. Que hi apuntan als que deuhen y no pagan. La	Cova	. Xich. La Seo. Pep. La Acequia. Xich. Lo
a la festa. ¿Saps què fan, Filebe? Sota la nostra ciutat hi ha una	cova	de la qual els joves mai no han trobat el fons; diuen que comunica amb
tornaran sota terra, els soldats taparan altra vegada la boca de la	cova	amb la pedra i tot s'haurà acabat fins l'any vinent. No vull participar
II Quadre primer [Una plataforma a la muntanya. A la dreta, la	cova	. L'entrada és tapada per una gran pedra negra. A l'esquerra, els graons
Dempeus! Dempeus! Dempeus!... [Tam-tam. Dansa davant l'entrada de la	cova	, de primer lentament i després cada cop més de pressa, fins que cau
caribú caribon lullaby. [(La gran pedra que obstruïa l'entrada de la	cova	rodola sorollosament contra els graons del temple. Electra s'atura.)]
de la terra, hostil a Júpiter, Briareu o Tifó, aquell de la	cova	propera a Tars, Leviatan enorme, gegant del mar a qui
de foc, contrades lúgubres, penyes, llacs, aiguamolls, abismes,	coves	i ombres de mort, un univers ombrívol, de mort només,
com del seu cau, pels llocs on viu: per selves, bardisses,	coves	o feréstecs boscos; surten de dos en dos enmig dels arbres,
mig, ple de subtils astúcies: no en ombra horrible o espantosa	cova	, ans adormit damunt de l'herba, innocu encara, no
Treballava com els bruixots de les tribus salvatges que dibuixen a les	coves	la imatge de l'avantpassat que han vist en somnis i s'esforcen a
teixida. Bé és trist mon pensament! Ton mirar verginal será una	cova	fosca i gel ta llengua muda; l'argila del teu cós s'esgranará,
vestit am samarra, jo caminaría, per veure en la	cova	, entre resplendors, l'infant que ha parit la Verge Maria. Era
serenitat, i no servém, muntanya, la teua altura blava. Com una	cova	escolta els plors del degotall, ens captiven dins nostre les
L'hora que segueix l'hora és insegura. Entrem dins una	cova	molt obscura, mullats pel plor que vessa la font pura. L'aire
Aquestes eren blanques com la neu. Vivien retirades en un fondal de	cova	. Les bruixes, al contrari, eren negres i fugisseres com el fum. Doncs jo
apropiat per a guardar de llamps i tempestats. La mateixa pedra de la	cova	guaria de moltes malalties, "en particular de febres i malcald,
mà el fil de la llegenda que menava invariablement a la font freda i a la	cova	de sant Gil. La fe i la confiança naixien de la gleva. Una igual remor
totalment llur pèrdua al desús. En un dels animals cecs, la rata de	cova	, els ulls són d'una mida immensa; i el professor Silliman creu que

Pàgina 1 (de 82)

50 següents