| (loc. cit., pàg. 417). La mateixa explicació val per a la | covada | , car seria fals de dir que l'home hi ocupa el lloc de la parida. Unes |
| diferents en un mateix niu. Si aquest fos el cas, el procés de posta i la | covada | podrien ésser inconvenientment llargs, sobretot perquè la mare cucut ha |
| Eyton, el qual crià dos híbrids dels mateixos pares, però de diferents | covades | ; i, d'aquests dos híbrids, obtingué no pas menys de vuit híbrids (néts de |
| ocells, que de vegades feu fugir a cops de pedra i als quals folleu les | covades | , les tomaqueres que heu plantat i que heu conreat us arribarien sanes i |
| el naixement de les orenetes petites tarda més temps: a vegades la | covada | dura quinze i vint dies. Quan neixen, els petits, són lleigs com un |
| origen es basa, en part, en aquesta enveja. Un d'aquests costums és la | couvade | segons la qual, quan la muller dóna a llum, el marit també es fica al |
| evidents en l'home desigs i fantasies d'experimentar el procés de la | couvade | , o símptomes que efectivament l'indueixen a procedir d'aquesta manera |
| copulació fertilitzen tots els ous de llurs ovaris, i és rar que d'una | covada | en restin més d'un 5% d'estèrils o gargots. Les fases del |
| ja que no obstant sa fecunditat de dotze á setze ous per any en dos | covades | , una á comensaments de la primavera y l'altra á comensaments del istiu, |
| de una paret; quasi may en les anfractuositats del terrer. Fa dos | covades | de 5 á 8 ous cada una: la primera á comensaments de la |
| millers. El Pinsá, com deyam, es de natural decidit y travallador. Fa dos | covades | al any; més no es en nostre pais hont passa la época de sos amors: |
| sempre per una capa de plomes. Quant la estació es bona, comensa la | covada | pel Mars (de 5 á 6 ous, rarament de 7 á |
| dies després d'haver els petits sortit del niu, la mare fa una segona | covada | . Solen ésser aquestes tres y en el mitxdia d'Europa (en nostra terra, en |
| finura, no deixa de ser agradable. Nia en los taronjers y alzinas. Fa dos | covadas | l' any; la primera de cinch ous y la segona de tres ó cuatre. Sols cova |
| cuquets després de insectes y, més tart de granas. No sol fer mes que una | covada | . Es un aucell que no fa cap mal y que per tots conceptes mereix |
| peu d' un cep en un petit clot ahont hi reuneix algunas fardas. Fa duas | covadas | l' any de cuatre á sis ous. Lo mascle cova al dematí y al vespre y la |
| 'l mes de Febrer fins molt entrat l' estiu. Nia en los taronjers. Fa duas | covadas | l' any; la primera de cuatre á sis ous, la segona de tres. Alguns anys |
| Nia en los taronjers y tancas y 'l número d' ous es de cuatre á cinch per | covada | . Té un gran amor á la cria, puig cuan la veu en perill se fingeix ferida |
| anterior. Lo seu cant es armoniós encara que poch variat. Fa duas ó tres | covadas | l' any de cuatre á cinch ous cada una. Los petits al estil de las |
| es de cinch á sis y 'ls petits neixen als setze días. No fa més que una | covada | á l' any. Mereix ser protegida. Lo Capsigrany (Lanius rufus) es |
| baixas dels taronjers. Lo número d' ous es de cinch y sols fa segona | covada | , que sol ser de tres, quan no ha pogut arrivar á be la primera. Covan |
| á sis, la incubació dura tretze días y si la cría va be no fa més que una | covada | . Muda la ploma durant l' hivern en lo país ahont lo passa. Es un aucell |
| per fora y tapisat de plomas per dintre, está enganxat á una biga. Fa dos | covadas | l' any, la primera de cinch á sis ous y la segona de menos. Sols cova la |
| y un xich semblant á las del Rossinyol. Nía en los arbres y fa duas | covadas | l' any; la primera de cinch ous y la segona de tres á cuatre. Causa un |
| en las brancas dels pins y lo número d' ous es de cuatre á cinch. Fa duas | covadas | l' any. Lo Passerell (Cannabina linota), passa durant l' Octubre |
| de tota clase de petitas granas. Nía en los arbres y fa dos ó tres | covadas | de cuatre á cinch ous cada una. No causa perjudici. Lo Cid groch |
| ofereix cap interés. Nía en las tancas, matas y sitis herbosos. Fa duas | covadas | de cuatre á cinch ous cada una. Entre los Cids grochs se veuen devegadas |
| de las rocas ó en las matas y lo número d' ous es de tres á cuatre per | covada | . També se veuen sobre tot en lo Plá alguns Cruixiders (Emberiza |
| aventatjantla en lo cant. Cría generalment en los camps de blat y fa duas | covadas | de cinch á sis ous. No desenterra las granas y es un aucell útil per la |
| Nía en las vinyas ó sota las matas, en un petit clot, fent duas | covadas | de cuatre á cinch ous. La Titella (Anthus pratensis), abunda molt |
| volant al estil de la Cucuyada. Nía á terra entre las herbas, fa duas | covadas | de cinch á sis ous y los petits abandonan lo níu avans de saber volar. No |
| Lo seu cant rivalisa ab lo del Rossinyol. Nían en los arbres y fan duas | covadas | de cuatre á cinch ous. Lo Rupit (Rubecula familiaris) abunda per |
| Nía á terra entre las herbas ó dessota la soca d' un arbre. Sol fer duas | covadas | de cinch á set ous. Es molt digne de que se lo protegexhi. La Cotxa |
| en los forats de las parets y devegadas al peu de las matas. Fa duas | covadas | de cinch á set ous. Es un aucell sumament útil. La Pássera |
| passadas apresas d' altres aucells. Nía á terra y no sol fer mes qu' una | covada | de cinch á set ous. Tal vegada ne cría alguna pareya en la part alta de |
| cant té alguna semblansa ab lo del gafarró. Nía en las tancas y fa duas | covadas | de cuatre á sis ous. No ocasiona lo mes petit mal. Lo Capnegre |
| llochs al costat del rossinyol. Nía en los arbres y tancas y sol fer duas | covadas | de cuatre á sis ous. Lo bé que fa supera en molt al perjudici que causa. |
| bobé. Nía á terra com també en los furats dels arbres y parets. Fa duas | covadas | de sis á vuyt ous. Es un aucell molt útil. L' Uydebou |
| herbas y lo níu té la forma d' una bola ab l' entrada al costat. Fa duas | covadas | de cinch á set ous. Es un aucell que nos du molt benefici. Lo |
| de molsa, té la forma de bola ab l' obertura á la part de dalt. Fa duas | covadas | de set á nou ous. Es l' aucell que neteja millor los arbres no sols d' |
| estrafer lo dels demés aucells. Nía en los forats dels arbres y fa duas | covadas | de cinch á sis ous. L' Oriol (Oriolus galbula), compareix á últims |
| y flexible per medi de cordas teixidas ab brins d' herbas. Sols fa una | covada | de cuatre á cinch ous. La Cotxa (Ruticilla phaenicura), es lo mes |
| duas ó tres passadas dolsas y melancólicas. Nía en los furats y fa duas | covadas | de cinch á sis ous. Es un aucell insectívoro que no causa lo mes petit |
| concepte com lo Capnegre. Nía en los arbustos ó tancas y fa una sola | covada | de cuatre á sis ous. Es un aucell útil. La Russeta (Sylvia |
| seu cant n' es bastant inferior. Nía en las tancas y herbeys, fent duas | covadas | de cuatre á sis ous. Es útil. Lo Xiboch (Caprimulgus Europaeus), |
| tota classe de granas y també de caragolins. Nía en los arbres y fa duas | covadas | de dos ous cada una. Durant alguns anys había criat en lo torrent de Ca |
| penetrant y sembla que digui set per vuyt. Nia á terra y fa duas | covadas | de vuyt á catorze ous. Los petits neixen com las perdiuetas coverts de |
| reminiscencies d' aquesta superioritat social de la dona, en la famosa | covada | que arran del part de la muller, fa 'l marit en alguna de les afraus |
| ha arrecerat. I, calenteta sentint-se allà, la | covadeta | se creu que l'han remesa al fons del niaró. —De bo, Vicent, |
| no deixa de oferir sa utilitat. Se pot posar sempre que 's vulgui una | covada | y del número d' ous que 's tingui á bé, y no 's deu temer que 'l |
