DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
covada F 58 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb covada Freqüència total:  58 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

(loc. cit., pàg. 417). La mateixa explicació val per a la covada, car seria fals de dir que l'home hi ocupa el lloc de la parida. Unes
diferents en un mateix niu. Si aquest fos el cas, el procés de posta i la covada podrien ésser inconvenientment llargs, sobretot perquè la mare cucut ha
Eyton, el qual crià dos híbrids dels mateixos pares, però de diferents covades; i, d'aquests dos híbrids, obtingué no pas menys de vuit híbrids (néts de
ocells, que de vegades feu fugir a cops de pedra i als quals folleu les covades, les tomaqueres que heu plantat i que heu conreat us arribarien sanes i
el naixement de les orenetes petites tarda més temps: a vegades la covada dura quinze i vint dies. Quan neixen, els petits, són lleigs com un
origen es basa, en part, en aquesta enveja. Un d'aquests costums és la couvade segons la qual, quan la muller dóna a llum, el marit també es fica al
evidents en l'home desigs i fantasies d'experimentar el procés de la couvade, o símptomes que efectivament l'indueixen a procedir d'aquesta manera
copulació fertilitzen tots els ous de llurs ovaris, i és rar que d'una covada en restin més d'un 5% d'estèrils o gargots. Les fases del
ja que no obstant sa fecunditat de dotze á setze ous per any en dos covades, una á comensaments de la primavera y l'altra á comensaments del istiu,
de una paret; quasi may en les anfractuositats del terrer. Fa dos covades de 5 á 8 ous cada una: la primera á comensaments de la
millers. El Pinsá, com deyam, es de natural decidit y travallador. Fa dos covades al any; més no es en nostre pais hont passa la época de sos amors:
sempre per una capa de plomes. Quant la estació es bona, comensa la covada pel Mars (de 5 á 6 ous, rarament de 7 á
dies després d'haver els petits sortit del niu, la mare fa una segona covada. Solen ésser aquestes tres y en el mitxdia d'Europa (en nostra terra, en
finura, no deixa de ser agradable. Nia en los taronjers y alzinas. Fa dos covadas l' any; la primera de cinch ous y la segona de tres ó cuatre. Sols cova
cuquets després de insectes y, més tart de granas. No sol fer mes que una covada. Es un aucell que no fa cap mal y que per tots conceptes mereix
peu d' un cep en un petit clot ahont hi reuneix algunas fardas. Fa duas covadas l' any de cuatre á sis ous. Lo mascle cova al dematí y al vespre y la
'l mes de Febrer fins molt entrat l' estiu. Nia en los taronjers. Fa duas covadas l' any; la primera de cuatre á sis ous, la segona de tres. Alguns anys
Nia en los taronjers y tancas y 'l número d' ous es de cuatre á cinch per covada. Té un gran amor á la cria, puig cuan la veu en perill se fingeix ferida
anterior. Lo seu cant es armoniós encara que poch variat. Fa duas ó tres covadas l' any de cuatre á cinch ous cada una. Los petits al estil de las
es de cinch á sis y 'ls petits neixen als setze días. No fa més que una covada á l' any. Mereix ser protegida. Lo Capsigrany (Lanius rufus) es
baixas dels taronjers. Lo número d' ous es de cinch y sols fa segona covada, que sol ser de tres, quan no ha pogut arrivar á be la primera. Covan
á sis, la incubació dura tretze días y si la cría va be no fa més que una covada. Muda la ploma durant l' hivern en lo país ahont lo passa. Es un aucell
per fora y tapisat de plomas per dintre, está enganxat á una biga. Fa dos covadas l' any, la primera de cinch á sis ous y la segona de menos. Sols cova la
y un xich semblant á las del Rossinyol. Nía en los arbres y fa duas covadas l' any; la primera de cinch ous y la segona de tres á cuatre. Causa un
en las brancas dels pins y lo número d' ous es de cuatre á cinch. Fa duas covadas l' any. Lo Passerell (Cannabina linota), passa durant l' Octubre
de tota clase de petitas granas. Nía en los arbres y fa dos ó tres covadas de cuatre á cinch ous cada una. No causa perjudici. Lo Cid groch
ofereix cap interés. Nía en las tancas, matas y sitis herbosos. Fa duas covadas de cuatre á cinch ous cada una. Entre los Cids grochs se veuen devegadas
de las rocas ó en las matas y lo número d' ous es de tres á cuatre per covada. També se veuen sobre tot en lo Plá alguns Cruixiders (Emberiza
aventatjantla en lo cant. Cría generalment en los camps de blat y fa duas covadas de cinch á sis ous. No desenterra las granas y es un aucell útil per la
Nía en las vinyas ó sota las matas, en un petit clot, fent duas covadas de cuatre á cinch ous. La Titella (Anthus pratensis), abunda molt
volant al estil de la Cucuyada. Nía á terra entre las herbas, fa duas covadas de cinch á sis ous y los petits abandonan lo níu avans de saber volar. No
Lo seu cant rivalisa ab lo del Rossinyol. Nían en los arbres y fan duas covadas de cuatre á cinch ous. Lo Rupit (Rubecula familiaris) abunda per
Nía á terra entre las herbas ó dessota la soca d' un arbre. Sol fer duas covadas de cinch á set ous. Es molt digne de que se lo protegexhi. La Cotxa
en los forats de las parets y devegadas al peu de las matas. Fa duas covadas de cinch á set ous. Es un aucell sumament útil. La Pássera
passadas apresas d' altres aucells. Nía á terra y no sol fer mes qu' una covada de cinch á set ous. Tal vegada ne cría alguna pareya en la part alta de
cant té alguna semblansa ab lo del gafarró. Nía en las tancas y fa duas covadas de cuatre á sis ous. No ocasiona lo mes petit mal. Lo Capnegre
llochs al costat del rossinyol. Nía en los arbres y tancas y sol fer duas covadas de cuatre á sis ous. Lo bé que fa supera en molt al perjudici que causa.
bobé. Nía á terra com també en los furats dels arbres y parets. Fa duas covadas de sis á vuyt ous. Es un aucell molt útil. L' Uydebou
herbas y lo níu té la forma d' una bola ab l' entrada al costat. Fa duas covadas de cinch á set ous. Es un aucell que nos du molt benefici. Lo
de molsa, té la forma de bola ab l' obertura á la part de dalt. Fa duas covadas de set á nou ous. Es l' aucell que neteja millor los arbres no sols d'
estrafer lo dels demés aucells. Nía en los forats dels arbres y fa duas covadas de cinch á sis ous. L' Oriol (Oriolus galbula), compareix á últims
y flexible per medi de cordas teixidas ab brins d' herbas. Sols fa una covada de cuatre á cinch ous. La Cotxa (Ruticilla phaenicura), es lo mes
duas ó tres passadas dolsas y melancólicas. Nía en los furats y fa duas covadas de cinch á sis ous. Es un aucell insectívoro que no causa lo mes petit
concepte com lo Capnegre. Nía en los arbustos ó tancas y fa una sola covada de cuatre á sis ous. Es un aucell útil. La Russeta (Sylvia
seu cant n' es bastant inferior. Nía en las tancas y herbeys, fent duas covadas de cuatre á sis ous. Es útil. Lo Xiboch (Caprimulgus Europaeus),
tota classe de granas y també de caragolins. Nía en los arbres y fa duas covadas de dos ous cada una. Durant alguns anys había criat en lo torrent de Ca
penetrant y sembla que digui set per vuyt. Nia á terra y fa duas covadas de vuyt á catorze ous. Los petits neixen com las perdiuetas coverts de
reminiscencies d' aquesta superioritat social de la dona, en la famosa covada que arran del part de la muller, fa 'l marit en alguna de les afraus
ha arrecerat. I, calenteta sentint-se allà, la covadeta se creu que l'han remesa al fons del niaró. —De bo, Vicent,
no deixa de oferir sa utilitat. Se pot posar sempre que 's vulgui una covada y del número d' ous que 's tingui á bé, y no 's deu temer que 'l

  Pàgina 1 (de 2) 50 següents »