×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb covar |
Freqüència total: 759 |
CTILC1 |
| havien dit. Però això era abans. La corretjola dormia morta i invisible | covant | avarament en el repòs la meravella de les seves flors. "És una cosa | | sobre un fons de núvols més blancs. Silenciosament, en el misteri, venia | covant | -se la tempestat. Una ratxa de vent sotraguejà de sobte els arbres de la | | per tant, net i cavalleresc. En la venjança, per contra, l'ofès ha estat | covant | el record de la injúria durant tot el temps que ha transcorregut fins a | | ulls; d'un extrem a l'altre del poble s'estenia una protesta tàcita, es | covava | una sorda indignació. Però ningú no s'atrevia a alçar la veu. Borra, en | | neta és de més bons sentiments. Clar que durant tots aquells anys anaven | covant | per dedins ses rues sense que jo me n'adonàs. Es metge ho diu, almenys, | | estat com un pas còmic, si la revolució de 1640 no hagués fet | covar | un recel fonamentat entre catalans i castellans i no hagués establert una | | no hi poden res ni el seny, ni la mesura. Ens migrem perillosament i | covem | un foc inextingible. Això dóna lloc a molts succedanis socials, que es | | els que estaven més ensopits, aquells s'hi van quedar i encara hi | coven | . Amèlia Per què l'hi van tancar a la presó? | | que ha tingut d'ençà que visc jo és de posar-se a | covar | ous. Gràcies, sí, també els meus versos. Aquest és | | per un vici, però són virtuts de martiri i el vici | cova | crueltat. Si algú s'anava defensant eren els homes de | | o quatre. I s'hi van ajuntar els altres, fins a nou, perquè els altres | covaven | . I en Quimet, quan va veure que els coloms volaven per damunt del terrat | | coloms de presó! I els coloms tancats a les fosques van fer ous i els van | covar | i van sortir colomins i quan van tenir els colomins coberts de ploma, en | | els foradets igual. No podia dir-li que si un ou queia del covador a mig | covar | la pudor em feia recular encara que m'estrenyés el nas amb dos dits. No | | m'havia donat el remei... I vaig començar a marejar els coloms mentre | covaven | . Aprofitava que els nens dormien en havent dinat i aleshores pujava al | | febre dels coloms i la pudor de la febre, allò era l'infern. El colom que | covava | , quan em veia a prop, alçava el cap i estirava el coll, eixamplava les | | Que se li ben estabornís el cap contra la closca de l'ou. Els coloms | covaven | la cria divuit dies; quan eren a mig, sacsejava els ous. Com més avançats | | eren a mig, sacsejava els ous. Com més avançats estaven en la feina de | covar | , més s'enverinaven. Més febre. Més ganes de voler picar. Quan ficava la | | Mesos i mesos de mal dormir i de fer malbé els ous dels coloms. Molts | covaven | d'esma dos o tres dies més del temps que havien de covar, esperant. I al | | coloms. Molts covaven d'esma dos o tres dies més del temps que havien de | covar | , esperant. I al cap d'uns quants mesos en Quimet va començar a rondinar i | | de dintre, al peu de cada finestreta, hi havia un covador amb un colom | covant | . I el que s'esperava per rellevar-lo estava a l'ampit de la finestreta i, | | sordina, la mateixa flexibilitat de rumba i d'aigua de port que es | covava | en el ventre de la gramola. Poques persones sabien comprendre com Bobby | | en la muntanya deserta i és la flama inextingida que va | covant | poc a poc. Sia nostra amor el foc que duri tota la | | d'hores en què les noies, dins les sales humides dels convents mansuets, | coven | tot de fantasies més o menys aventurades i l'enteniment se'ls perd per | | goig frenètic de poder accentuar cada paraula amb tot el menyspreu que ha | covat | en aquells dos anys, i que no creia poder manifestar mai. —Teresa! | | sense comunicarho á ningú, sense perdre son posat trist é indiferent, | covant | , covant ab religiós secret las més dolsas y candorosas fruicions. Una | | comunicarho á ningú, sense perdre son posat trist é indiferent, covant, | covant | ab religiós secret las més dolsas y candorosas fruicions. Una sola | | qu' estrenyía contra son pit ab sens igual amor. Feya vuyt dias que 'l | covava | en aquell llit sens deixarlo de mirar un moment. Qué bonich, qué dols, | | indiferència. Tot jo segregava amargor. En aquesta crisi que s'anava | covant | jo no vaig cercar confidents de cap mena. El silenci i la solitud | | de l'espera, la curiositat dels veïns m'esmolaven els nervis; la gelosia | covava | rancuniosa al pit. "Quan vindrà l'escanyaré!" —em deia.— Però així que | | en forat ni finestra. Li era permès de jeure a pler tota la jornada, de | covar | dolçament el vi del dia abans. Era un "dret adquirit", tingut en compte | | abocat sobre el text de Virgili, escrivint els seus primers versos, | covant | ja potser la resurrecció de la llengua provençal. Més enllà del temps | | si tingués por que no se m'escapés del pit, de perdre-la per sempre. La | covava | en el meu interior per mantenir-la activa, tèbia. Temia distreure'm, que | | Digueu si val la pena de provar-ho, o cal seure, | covant | en les tenebres imperis somniats." D'aquesta guisa | | del Cel, bé que caiguts, a casa, el temps que aquí ho serà; | coveu | projectes per fer menys dura la present misèria i fer | | cormorà; la vida autèntica no hi recupera, amb tot, ans sols hi | cova | la mort per als vivents, i ni repara en la virtut de | | recobria l'Abisme; amb tot, les ales de l'Esperit de Déu, | covant | esteses damunt la vasta quietud aquosa, van infonent | | l'adolla. Mentrestant aiguamolls i balmes tèbies | coven | llurs ous innúmers, que tot d'una s'esberlen dolçament i | | contat que un petit vaquer d'una vall d'Albera el pot acariciar quan | cova | al clot del niu. Dolç privilegi que li atorga com a company de soledat! | | una secreció apegalosa, per a retenir els ous dins el sac fins que són | covats | . Aquests cirrípedes no tenen brànquies, i tota la superfície del cos i | | que quasi mai o mai no esdevenen lloques, és a dir, que mai no volen | covar | . Només la familiaritat ens impedeix de veure de quina manera tan | | de dos o tres dies; de manera que, si hagués de fer el seu propi niu i | covar | els seus propis ous, els que va pondre primer es quedarien sense covar | | i covar els seus propis ous, els que va pondre primer es quedarien sense | covar | durant un cert temps, o hi hauria ous i ocellets d'edats diferents en un | | ous de primer en un niu i després en un altre; i després els mascles els | coven | . Aquest instint pot ésser explicat probablement pel fet que les femelles | | que es nodreix dins l'úter de la seva mare, en l'ou d'ocell que és | covat | en un niu, en la fresa d'una granota sota l'aigua. No tenim pas més raons | | tot fent-li creure que eren ous de somera, i que ell mateix havia de | covar | -los si volia que el negoci arribés a bona fi. I veiem també els tres | | anys, d'expressió múrria, i que té a la pell aquella pal·lidesa que es | cova | en la quietud de les biblioteques. Presideix dempeus, amb el tòrax | | "adolescència" els facilita l'ocasió de reflexionar-ho o, almenys, de | covar | -ho amb una intensitat que no gaudiren els seus avis feixistes. El fet de | | de classe. "Artistes" i menestrals —la "mà menor"—, postergats, | covaren | llurs reivindicacions polítiques, i temps a venir, en sentir-se | | la unitat nacional. Els "valencians" i els "mallorquins" començaven a | covar | llur particularisme, i en res no mostra tanta susceptibilitat un amor | | són els escriptors assimilats que desconfien de l'èxit madrileny i | coven | la gloriola municipal. Els he penjat l'adjectiu d'"estentoris" perquè |
|