Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

haver estat un somrient funàmbul del perillosíssim escarn o un vulgar i	covard	adulador. Però no ens és lícit de judicar Zeus i les seves lleis ni
els seus ocis, de becaina en becaina, o de navegants mentiders i alhora	covards	. Tanmateix, el que et convé, Euforió, és no apartar-te gaire d'Ítaca, on
arriscar sense perill els meus atots i que trumfaria el joc d'aquest fatu	covard	", puntualitzava amb nitidesa la memòria de la callada Alcestis. "I em
llit uns quants dies, tal vegada més per la ira que despertà en ell la	covarda	agressió, que no pas per la gravetat de la ferida. En aquells dies, a
dia que s'aixeca en un impuls d'indignació i oposa un gest viril a l'acte	covard	, aquell dia l'empresonen." Allò era el pitjor que a Candi podia
en monstres. Per regla general, aquests éssers, individualment, eren	covards	per naturalesa; ell, Tino Costa, ho havia pogut comprovar; però quan
hauríem de voler—, sempre trobarem una raó per a excusar les accions del	covard	: la seva covardia. Perquè, ¿qui és que no ha tingut mai por? És clar que
Déu li ho dóna a entendre. I tampoc no ens hem pas d'enganyar: tothom és	covard	per comparació a algú altre. Ja podeu ser tan temeraris com vulgueu: mai
la vostra valentia és inferior a la seva, i que, per tant, sou un	covard	. Una bona regla de conducta, en això com en tantes altres esferes i
perquè sigui allò que vosaltres podreu ser en alguna ocasió. Per exemple:	covards	. D Defecte Defecte, originàriament, deuria voler dir tant
—com Goethe, Ausiàs March, o Shelley—, boigs —com Llull o Léon Bloy—,	covards	, tímids o assalariats —com la majoria. Ni els tipus estil Rimbaud, ni els
aquesta convicció, no abandonarà la seva reserva. Per a bé o per a mal.	Covard	, i trampejant, tractarà de resistir-s'hi. Com va fer Erasme, el pobre,
a l'esquadra italiana, la qual és qualificada de "criminal" i "	covarda	". Diu que estan disposats a prendre resoluciones
. Però ningú no s'atrevia a alçar la veu. Borra, en el fons, era un home	covard	, com a amic que era de l'ombra i de la traïció. En els primers moments el
en el seu lloc; afirmà que sostenia allò que havia dit i tractà Jaume de	covard	i l'insultà de la manera més estúpida i grossera. Això passava pels dies
de fang. Cada cop d'aixada li arribava com una injúria; la paraula "	covard	" semblava cridar en cada cop d'aixada. Déu! Si es pensava que estava per
en què lluiten els forts contra els febles, els ardits contra els	covards	, els guerrers contra els camperols, els nòmades contra els sedentaris.
camps, els catalans han donat proves que no són ni més valents ni més	covards	que els altres pobles de l'Occident europeu i que avui la milícia és més
/Andreu\ Per què t'hi casaràs? ¿Que no has vist que quan aquest	covard	t'allargava unes monedes et comprava el cos a la bestreta?
de Xela.)] /Maurici\ Què fas? /Xela\ Mala bèstia!	Covard	! /Maurici\ Andreu! /Andreu\ Què passa? No ho has vist?
faig por? /Xela\ Però què teniu? Què us passa? /Andreu\	Covard	! No t'espantis que no et mataré. No en mato, de gallines.
de plata aquella nit, Clavell! [(Amenaçador.)] Que vas ser tu,	covard	, qui va posar-me'l a la mà. I el Quim no ho mereixia, perquè anava
càntic en el temple Oh, que cansat estic de la meva	covarda	, vella, tan salvatge terra, i com m'agradaria d'allunyar-me'n,
i em quedaré aquí fins a la mort. Car sóc també molt	covard	i salvatge i estimo a més amb un desesperat dolor
esgotat? Aina Cohen era massa ambiciosa i com que al mateix temps era	covarda	vivia en una lluita constant amb si mateixa, plena d'una agror que ningú
vull jutjar, potser m'escau? Me n'aniré i me'n vaig	covard	com sóc, i delicat, i eixorc. I ploraré tot sol, per mi,
la veu de la consciència. He viscut, doncs, al capdavall?	Covard	, llamenc, gallòfol, tan afinat i tan sensible!
fan un llatzaret supurant: soferts, abnegats i	covards	. Dues virtuts, doncs, per un vici, però són virtuts
(un mes l'una, tres mesos l'altra) i jo reia, gelós	covard	, en sentir-vos sempre esquitxar per un impotent de
per altra banda immotivat, perquè Frederic, com tots els Lloberola, era	covard	i feble, i la seva joventut va ésser de les més mancades d'imaginació. Si
la temperatura de la seva audàcia, i Frederic s'havia tornat a sentir	covard	; però abans de formular cap mena de decisió, la mà petita i molsuda de
en les seves evolucions pel món, havia resultat un personatge inofensiu i	covard	, com tots els Lloberola. Les baixeses que se li coneixien s'havien anat
actuar sempre en el clos familiar. L'anticlericalisme de Frederic era	covard	i vergonyant, com totes les coses seves. Ell no s'atreviria a confessar a
més i s'arronçà d'espatlles. Ja hem dit que els Lloberola eren febles i	covards	. Els Xuclà procedien de jueus. Els avantpassats de Bobby remenaven una
el Baró de Falset com una mena d'escorçó sense verí, repugnant,	covard	; no mereixia per a ell ni un bri de llàstima. Ensorrant moralment un home
Mates també s'adonà que tot era inútil per aquest camí. Com que un home	covard	quan es troba en un carreró sense sortida és capaç de qui sap les
divertir-m'hi, m'hi diverteixo molt poc... Ben mirat, tots som una mica	covards	... Guillem de Lloberola havia estat presentat a Conxa Pujol feia molts
del chantage i l'hagués tirat escales avall. Guillem, feble i	covard	, com tots els Lloberola, va tenir la gran fortuna d'ensopegar un que era
va tenir la gran fortuna d'ensopegar un que era més feble i més	covard	que ell; i Guillem, criatura sense energia, sense força per a res, es va
això el que som nosaltres, llops de poc aliment, de poques ungles, llops	covards	... Jo sempre he cregut que els Lloberola érem uns covards... Però, per
ungles, llops covards... Jo sempre he cregut que els Lloberola érem uns	covards	... Però, per què? Com tothom. Hi ha la diferència entre nosaltres i els
per què? Com tothom. Hi ha la diferència entre nosaltres i els altres	covards	, que nosaltres encara som uns senyors... No és que ens ho pensem, és que
generós i ple de misèries, irresponsable, lleuger, baladrer, fals i	covard	, amb les il·lusions més quixotesques i més sublims, desarmat per a la
envestir una dona, a clavar llaunes, a discutir i a seure. El seu egoisme	covard	, quan li començaren a anar malament les coses de debò, quan va tenir
restar en perpètua solitud.] [N' Estel d'Or l'insulta, dient-li que és un	covard	i que tan sols mereix esser estimat de la seva germana Margalida. En
la mar. Cerca redòs al cor de ma germana, que dins el meu, no hi entra cap	covard	! [(Desesperat i enardit, en Bernat* li clava el punyal al pit i,*
N'hi ha que l'aura social allunya perquè dissonen del regim	covard	, notes d'un ample ritme que sonarà més tard. Siam
tingut raó, la qual l'inculpa de mancar de coratge, veritat que irrita el	covard	i el transforma en agressiu. —És cert tot allò d'en Pere? —interroga amb
desafiadora; a l'altre costat Tomàs, a punt de no voler passar per	covard	, a punt d'imposar els seus drets de marit ofès, de tenir raó. Veu damunt
qui abandonen el cotxe quan senten o veuen venir el tren, són titllats de	covards	i de poc mascles. Em contaven el cas d'uns xicots que van romandre en el

Pàgina 1 (de 28)

50 següents