DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
créixer M 6 oc.
créixer V 10813 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2019)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb créixer Freqüència total:  10819 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

Amaltea, pacífica i ganuda, alletava alhora sense parar Zeus, que així creixia tranquil, escandalosament de pressa i d'una manera que, als pocs que el
cosa l'honora i l'enalteix, sense que qualitats i mèrits la duguessin a créixer de nou. Mnemosine Mnemosine era l'altra titana que va ajudar Zeus, durant
hem de morir a temps, no vegetar, sobrers, confosos en la multitud que creix, sense ordre ni mesura, cap a un orb destí de rusc o de formiguer.
amables, benèvoles, brillants. Es diu que alegren —ah!— el cor i que fan créixer i florir les plantes. Pulcre Trompel·li en coneix nou, però els atenencs,
en el ram de les cavalleries. "Deixa'l fer, Tecleta. Aquesta banda ja li creixerà. Que no t'adones que no passa de ser una criatura? Sí, barbeta, bigotet i
de vinya verge. Li duien nèctar, que ell bevia amb delectació. Hi va créixer i es va enfortir i aviat va ser capaç d'abandonar la gruta i de passejar
lluir, amb una tenaç vocació d'heura o de carbassera, una planta que creix i s'enfila molt i amb rapidesa i que acostuma d'arrossegar gratuïtament
, i l'he de respectar. A més, temo Teseu, el detesto però el temo. Sent créixer l'herba, ho endevina tot, se n'adona de tot, i acaba d'amenaçar-me amb
molt de temps es sentí turmentada per una certa inquietud, inquietud que creixia en ella, segons s'endinsava per aquell camí, però mai no havia sabut on
del tot satisfet. Se n'anà amb el cap cot i amoïnat, i tant va arribar a créixer en ell aquella preocupació, que a la tarda tornà a veure Mila a casa
/(Coriolà)\. Durant l'absència de Tino Costa, Mila del Santo havia crescut, s'havia fet una dona. A Tino Costa, en les poques ocasions que l'havia
Dins el pit el cor li defallia. L'emoció, barrejada d'inquietud, creixia en la seva ànima, com al cel les ombres del capvespre. Es sentia presa
moviments, era el de la solitud, aquella terrible sensació que havia anat creixent en ell a mesura que s'endinsava per la vida. Tal vegada en el fons de les
la seva mare i, també com ella, poc donada a la conversa. Maria Àgueda creixia sota la severa vigilància del pare, que a penes la deixava sortir al
No obstant, tampoc ella no havia de veure-la mai més. Maria Àgueda anà creixent així en anys i en bellesa, però tímida i trista com una flor lluny del
començava a insinuar-se-li allà en el fons de la seva felicitat, semblava créixer i engrandir-se com l'ombra lleu d'un núvol en un cel serè. Més endavant
quasi una vaga simpatia per la noia, sinó que, a la vegada, sentí que creixia també la seva inquietud. El padrí se n'havia assabentat per casualitat:
més profund, com més poblat de perills i d'inseguretats. L'odi del poble creixia a l'entorn d'ell en una sorda manifestació que amenaçava d'esclatar al
que amenaçava d'esclatar al menor motiu, i, paral·lelament a l'odi, creixia la compassió que per Mila sentien tots. Darrerament l'atmosfera s'havia
Tino Costa tancà la finestra i baixà al carrer. El seu desig de veure-la creixia encara més amb la seva decisió i amb el seu dubte de si la trobaria; el
es sentia guanyat per una tristesa inexplicable. Al poble, mentrestant, creixien les murmuracions. A casa del vell Candaina tot era tristesa i silenci.
en llurs noces, ploraven als enterraments, treballaven les terres, creixien i morien. El Sagristà, amb tot això, s'havia quedat sense saber què fer.
frescor i de suavitat. Tino Costa en el breu contacte amb la nit sentia créixer en ell aquell intens sentiment de tendreses que l'embargava. Hi havia el
dies quan sentia que l'alegria prenia dolçament en el seu esperit, que creixia i l'arravatava, i ell s'aixecava i començava a dansar, a cantar i a
present al fons del seu esperit, anava a poc a poc dominant-lo; com el créixer d'una nuvolada en un cel serè, així en l'ànima de Tino Costa anaven
i dóna al card la seva bonica flor blava i el lliri més bell el fa créixer en el fang més corromput de l'estany." Mossèn Anselm ho digué un dia de
l'infant sentí que l'estimava més. El seu amor per ella després va anar creixent de dia en dia. ¿No era per ventura l'enyorament de sa mare allò que el
amb un no se sabia què d'angelical. Estava una mica més prima, havia crescut també una mica i estava més descolorida. Una serietat reflexiva, gairebé
La idea d'anar-lo a veure havia anat afermant-se en ella segons creixien les seves temors, i ni la proximitat del seu pare aconseguia torbar-la.
Mila va passar-lo en un creixent desassossec, i la seva inquietud anà creixent a mesura que passaven les hores. Abans Mila era decidida en les seves
certa. Les dones anaren envoltant-la, inquirint detalls. Els murmuris creixien. Mila aniria amb el seu pare a les terres d'Argona. La cosa estava
per amagar la misèria i la decrepitud del seu cos. Tino Costa sentia créixer el seu malestar. La mirava despullar-se, i pensà que tal vegada li hauria
mare perquè Sileta deixés la casa. Cada dia la por —una por inconcreta— creixia en ell, i a la mirada li brillava ara una inquietud malsana, alguna cosa
La terrible excitació que li havia deixat el malson passat anava creixent ara amb la inutilitat dels seus esforços, amb la solitud amb què s'havia
revelaven tota la íntima torbació que l'agitava. El seu nerviosisme creixia, i no posava un dit que no signifiqués un error o una inhabilitat. A
confusa de les cases i l'arbre gegantí de l'altra vora. Però les aigües creixien; onada rera onada es llançaven furiosament contra la coma on ell es
contra el seu pit i el crida: "Vina! Vina!" "Mare: el riu va creixent; no hi ha pont ni barca. Com podrem passar? Tinc por, mare! No hi vagis
través de la torrentada i repetint sense parar: "Vina... Vina... El riu creix; les aigües desbordades envaeixen el poble i arriben a la nostra casa...
que un poc abans l'omplia de terror. Tremola. L'agitació dels seus nervis creix: tot el seu ésser sembla debatre's en un violent combat amb ell mateix,
parlar-li; posar tal vegada la seva maneta entre les seves. El desig creix, arravatador, violent i indomtable, com una torrentada que amenaça
de la seva vida.) El seu desig i el terror a la solitud que l'envolta creixen ensems. Si la tingués al seu costat, només que fos per un moment! Si la
la seva ment enfebrada. Ara no es sentia res. La tensió dels seus nervis creixia; li semblava com si tot el seu ésser anés a esclatar, trencades totes les
El rostre d'ella era fred: tota ella era rígida, com morta; i ell sentí créixer la seva irritació. La seva exasperació s'enfurià més, i un núvol ombrívol
cases i anaven acudint; preguntaven a grans veus què succeïa. El tumult creixia. La veu anà estenent-se per tot el poble com la veu d'alarma en les nits
Però, portat per l'aire, arribà fins a ell l'ampla clamor del poble, que creixia, creixia, com el brogit de la mar avalotada. I altra vegada es va llançar
per l'aire, arribà fins a ell l'ampla clamor del poble, que creixia, creixia, com el brogit de la mar avalotada. I altra vegada es va llançar a la
era la vida? Déu! Què era el món? Un terror sinistre l'astorà. Les veus creixien, i ell es llançà encara a córrer en la nit, amb un últim esforç
de veus condolgudes. S'endinsaren cap a la casa, i el murmuri de les veus cresqué. Els qui aconseguiren veure-la de prop quedaren esbalaïts de la
la indústria i de les finances, són pures expansions professionals, que creixen impulsades per la inèrcia dels mecanismes del sistema i en les quals el
volada i la trama del joc econòmic es feia més complexa. Grandet veu com creixen els seus milions, però aquests milions no se li tradueixen en peces d'or.

  Pàgina 1 (de 217) 50 següents »