×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb créixer |
Freqüència total: 10819 |
CTILC1 |
Amaltea, pacífica i ganuda, alletava alhora sense parar Zeus, que així | creixia | tranquil, escandalosament de pressa i d'una manera que, als pocs que el | cosa l'honora i l'enalteix, sense que qualitats i mèrits la duguessin a | créixer | de nou. Mnemosine Mnemosine era l'altra titana que va ajudar Zeus, durant | hem de morir a temps, no vegetar, sobrers, confosos en la multitud que | creix | , sense ordre ni mesura, cap a un orb destí de rusc o de formiguer. | amables, benèvoles, brillants. Es diu que alegren —ah!— el cor i que fan | créixer | i florir les plantes. Pulcre Trompel·li en coneix nou, però els atenencs, | en el ram de les cavalleries. "Deixa'l fer, Tecleta. Aquesta banda ja li | creixerà | . Que no t'adones que no passa de ser una criatura? Sí, barbeta, bigotet i | de vinya verge. Li duien nèctar, que ell bevia amb delectació. Hi va | créixer | i es va enfortir i aviat va ser capaç d'abandonar la gruta i de passejar | lluir, amb una tenaç vocació d'heura o de carbassera, una planta que | creix | i s'enfila molt i amb rapidesa i que acostuma d'arrossegar gratuïtament | , i l'he de respectar. A més, temo Teseu, el detesto però el temo. Sent | créixer | l'herba, ho endevina tot, se n'adona de tot, i acaba d'amenaçar-me amb | molt de temps es sentí turmentada per una certa inquietud, inquietud que | creixia | en ella, segons s'endinsava per aquell camí, però mai no havia sabut on | del tot satisfet. Se n'anà amb el cap cot i amoïnat, i tant va arribar a | créixer | en ell aquella preocupació, que a la tarda tornà a veure Mila a casa | /(Coriolà)\. Durant l'absència de Tino Costa, Mila del Santo havia | crescut | , s'havia fet una dona. A Tino Costa, en les poques ocasions que l'havia | Dins el pit el cor li defallia. L'emoció, barrejada d'inquietud, | creixia | en la seva ànima, com al cel les ombres del capvespre. Es sentia presa | moviments, era el de la solitud, aquella terrible sensació que havia anat | creixent | en ell a mesura que s'endinsava per la vida. Tal vegada en el fons de les | la seva mare i, també com ella, poc donada a la conversa. Maria Àgueda | creixia | sota la severa vigilància del pare, que a penes la deixava sortir al | No obstant, tampoc ella no havia de veure-la mai més. Maria Àgueda anà | creixent | així en anys i en bellesa, però tímida i trista com una flor lluny del | començava a insinuar-se-li allà en el fons de la seva felicitat, semblava | créixer | i engrandir-se com l'ombra lleu d'un núvol en un cel serè. Més endavant | quasi una vaga simpatia per la noia, sinó que, a la vegada, sentí que | creixia | també la seva inquietud. El padrí se n'havia assabentat per casualitat: | més profund, com més poblat de perills i d'inseguretats. L'odi del poble | creixia | a l'entorn d'ell en una sorda manifestació que amenaçava d'esclatar al | que amenaçava d'esclatar al menor motiu, i, paral·lelament a l'odi, | creixia | la compassió que per Mila sentien tots. Darrerament l'atmosfera s'havia | Tino Costa tancà la finestra i baixà al carrer. El seu desig de veure-la | creixia | encara més amb la seva decisió i amb el seu dubte de si la trobaria; el | es sentia guanyat per una tristesa inexplicable. Al poble, mentrestant, | creixien | les murmuracions. A casa del vell Candaina tot era tristesa i silenci. | en llurs noces, ploraven als enterraments, treballaven les terres, | creixien | i morien. El Sagristà, amb tot això, s'havia quedat sense saber què fer. | frescor i de suavitat. Tino Costa en el breu contacte amb la nit sentia | créixer | en ell aquell intens sentiment de tendreses que l'embargava. Hi havia el | dies quan sentia que l'alegria prenia dolçament en el seu esperit, que | creixia | i l'arravatava, i ell s'aixecava i començava a dansar, a cantar i a | present al fons del seu esperit, anava a poc a poc dominant-lo; com el | créixer | d'una nuvolada en un cel serè, així en l'ànima de Tino Costa anaven | i dóna al card la seva bonica flor blava i el lliri més bell el fa | créixer | en el fang més corromput de l'estany." Mossèn Anselm ho digué un dia de | l'infant sentí que l'estimava més. El seu amor per ella després va anar | creixent | de dia en dia. ¿No era per ventura l'enyorament de sa mare allò que el | amb un no se sabia què d'angelical. Estava una mica més prima, havia | crescut | també una mica i estava més descolorida. Una serietat reflexiva, gairebé | La idea d'anar-lo a veure havia anat afermant-se en ella segons | creixien | les seves temors, i ni la proximitat del seu pare aconseguia torbar-la. | Mila va passar-lo en un creixent desassossec, i la seva inquietud anà | creixent | a mesura que passaven les hores. Abans Mila era decidida en les seves | certa. Les dones anaren envoltant-la, inquirint detalls. Els murmuris | creixien | . Mila aniria amb el seu pare a les terres d'Argona. La cosa estava | per amagar la misèria i la decrepitud del seu cos. Tino Costa sentia | créixer | el seu malestar. La mirava despullar-se, i pensà que tal vegada li hauria | mare perquè Sileta deixés la casa. Cada dia la por —una por inconcreta— | creixia | en ell, i a la mirada li brillava ara una inquietud malsana, alguna cosa | La terrible excitació que li havia deixat el malson passat anava | creixent | ara amb la inutilitat dels seus esforços, amb la solitud amb què s'havia | revelaven tota la íntima torbació que l'agitava. El seu nerviosisme | creixia | , i no posava un dit que no signifiqués un error o una inhabilitat. A | confusa de les cases i l'arbre gegantí de l'altra vora. Però les aigües | creixien | ; onada rera onada es llançaven furiosament contra la coma on ell es | contra el seu pit i el crida: "Vina! Vina!" "Mare: el riu va | creixent | ; no hi ha pont ni barca. Com podrem passar? Tinc por, mare! No hi vagis | través de la torrentada i repetint sense parar: "Vina... Vina... El riu | creix | ; les aigües desbordades envaeixen el poble i arriben a la nostra casa... | que un poc abans l'omplia de terror. Tremola. L'agitació dels seus nervis | creix | : tot el seu ésser sembla debatre's en un violent combat amb ell mateix, | parlar-li; posar tal vegada la seva maneta entre les seves. El desig | creix | , arravatador, violent i indomtable, com una torrentada que amenaça | de la seva vida.) El seu desig i el terror a la solitud que l'envolta | creixen | ensems. Si la tingués al seu costat, només que fos per un moment! Si la | la seva ment enfebrada. Ara no es sentia res. La tensió dels seus nervis | creixia | ; li semblava com si tot el seu ésser anés a esclatar, trencades totes les | El rostre d'ella era fred: tota ella era rígida, com morta; i ell sentí | créixer | la seva irritació. La seva exasperació s'enfurià més, i un núvol ombrívol | cases i anaven acudint; preguntaven a grans veus què succeïa. El tumult | creixia | . La veu anà estenent-se per tot el poble com la veu d'alarma en les nits | Però, portat per l'aire, arribà fins a ell l'ampla clamor del poble, que | creixia | , creixia, com el brogit de la mar avalotada. I altra vegada es va llançar | per l'aire, arribà fins a ell l'ampla clamor del poble, que creixia, | creixia | , com el brogit de la mar avalotada. I altra vegada es va llançar a la | era la vida? Déu! Què era el món? Un terror sinistre l'astorà. Les veus | creixien | , i ell es llançà encara a córrer en la nit, amb un últim esforç | de veus condolgudes. S'endinsaren cap a la casa, i el murmuri de les veus | cresqué | . Els qui aconseguiren veure-la de prop quedaren esbalaïts de la | la indústria i de les finances, són pures expansions professionals, que | creixen | impulsades per la inèrcia dels mecanismes del sistema i en les quals el | volada i la trama del joc econòmic es feia més complexa. Grandet veu com | creixen | els seus milions, però aquests milions no se li tradueixen en peces d'or. |
|