Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de la palingenèsia, o com ho afinés millor un honoris causa o una seva	crítica	, o persona, imagina't!, més apamada i censurada, les efusions m'aplanaran
implicaria un empobriment i, a la llarga, un retorn a la "barbàrie". La	crítica	del "progrés" no pot superar aquestes dificultats elementals, i es veu
i les seves reticències ens deixen en una total perplexitat. Però si la	crítica	no sembla gaire sòlida —ni tan sols quan va a càrrec de pensadors o de
no són més serioses. Ben mirat, ningú no en proposa cap, de solució. La	crítica	es queda en crítica a seques, una mica desconsolada en la seva
Ben mirat, ningú no en proposa cap, de solució. La crítica es queda en	crítica	a seques, una mica desconsolada en la seva impotència. Només algunes
del plagi només ha arribat a apassionar sincerament el públic i la	crítica	quan el plagiari és un escriptor de gran categoria. De tant en tant,
en la demolició de les rutines tradicionals. A ells s'uneixen d'altres "	crítiques	", de signe divers, coincidents en l'enemistat respecte a la moral
dels rebels d'Espanya. Garcia Oliver, en una conferència, ha fet una	crítica	duríssima de la Revolució, de la manca d'un ideal nacional, del
d'avui, celebrat a la Plaça de Catalunya. Apel·lacions a la unitat, però	crítica	de les consignes d'altres partits (especialment del PSUC) amb els quals
publica una nota d'en Prieto explicant per què ha caigut el Nord. És una	crítica	molt dura de la falta d'unitat dels republicans, de les extralimitacions
A la tarda em trobo malament, amb el cap espès; no surto. Llegeixo	crítiques	de llibres al /London Mercury\. Els diaris parlen de les
profund, però, de vegades, molt obscur, molt difícil. Sota la seva	crítica	endevineu l'home de penya, que s'adreça, diríeu, a la coterie amb
detonen en un estil tan elevat: familiaritat ardida de penya. Però és una	crítica	admirable, en una de les proses més castigades i nobles del català
flors grogues d'enciam de pastor. Abans-d'ahir vaig començar a traduir la	crítica	shakesperiana de Coleridge: en faig cinc pàgines diàries. 2
molt, i gustosament, en el Coleridge. Avui n'he fet sis pàgines. És una	crítica	admirable. 6 maig. Ha plogut molt, gairebé tot el dia
cel pur, aquest or de primavera, després del mal temps! Tradueixo la	crítica	de Coleridge sobre /El rei Lear\. 11 maig. Dia
de 6 pàgines (unes 23 quartilles) diàries. És una	crítica	penetrant, amb anticipacions de la psicologia d'ara, fins de Jung, Freud
la pròpia essència en la seva obra de pensador —en les lletres, les	crítiques	, els llibres en prosa— que en la seva poesia. En la poesia procedia, més
és una forta llevantada. Al matí em quedo a casa i llegeixo	crítiques	de llibres anglesos. Molt interessant la de la llarga novel·la de Dorothy
mentre dinàvem surt el sol. Després fa una tarda ben serena. Llegeixo una	crítica	de Crossman sobre una biografia de Mr. Eden. Aquest aristòcrata,
l'assaig de Bonamy Dobrée sobre Addison (avui he acabat el llibre) i la	crítica	d'Edmund Wilson sobre Proust. A mitja tarda sento molts enraonaments a
la línia sideral que va dels ulls als llavis, per intercalar mots de	crítica	acerba contra els costums i la civilització dels francesos. Creu que una
que semblen ésser tant més egoistes com més urgents, i les nostres justes	crítiques	a llur sistema, tant més mal rebudes que no sempre han estat presentades
tot procés de regeneració social, econòmic i polític en fa una dura	crítica	. De fet, no hi ha possibilitat de cultura o de vida política i econòmica
l'Estat i d'altra banda a burxar-lo contínuament amb les nostres	crítiques	, sense intentar una tasca d'infiltració pregona en els seus llocs de
professors, poetes, filòsofs— ha estat aixecada damunt de tota	crítica	menuda. Ella té el gran mèrit d'haver fet el país actual i de no haver
controlades per demagogs o font d'infinites rivalitats. Malgrat les	crítiques	dels militars de l'època, que consideraven insuficients els esforços de
que el caliu de l'enyor es transforma en flamarada, es fa possible la	crítica	humiliadora de la rebentada. Rebentar és girar-se d'esquena a tot
altura. I això no ho dic jo, que som sa mare. Ho diuen es mestres i sa	crítica	. Dona Obdúlia llevà per primera vegada els ulls del mirall per clavar-los
del mirall per clavar-los en la interlocutora. —Idò mira, alerta amb sa	crítica	, perquè es bon nom d'una al·lota... La catalinera es va
per a res. Havia esmerçat el mínim de baralla i el mínim de	crítica	davant de les coses i les persones. A ell l'havien enganyat de molt poc,
oferir al lector cap sistema de valoracions: les presents notes no són de	crítica	ni, pròpiament, d'estètica; únicament es proposen de donar una explicació
i de la qual hi ha rastres evidents en el llibre; recordo que, en la	crítica	—molt amable— que en Romeva en va fer a "El Matí", deia que en
anteriors d'ell mateix. Sense adonar-nos-en, establim l'elogi o la	crítica	, i la gradació que en resulta, a base d'una comparació implícita entre el
escrit; es deu haver encreuat amb una de meva en la qual li enviava la	crítica	de la Paulina a /En el llindar...\ publicada a
Torres, que aquest matí m'ha enviat en Triadú perquè en faci la	crítica	per a "Serra d'Or". Abans d'entrar he mirat enlaire; el cel és
que tota l'etapa decisiva dels llibres que escric em porta a una feina de	crítica	sobre la construcció inicial més que no pas a una feina directament
pogut fer el que he fet. Qui sap si és aquesta —la creació confusa, i la	crítica	lúcida posterior sobre la massa creada— la meva manera peculiar de
que necessària en l'aspecte pràctic, però, per tant, amb un dret a la	crítica	—o, de vegades, una obligació— i a la discrepància pels camins que ell
si el va veure així va ésser per Ixart i quan una part considerable de la	crítica	francesa "avançada" el posava ja als núvols; és a dir, endut també per
"cosits" conjuntament. Convé tenir en compte, no obstant això, tot de	crítiques	formulades per Elkin contra la descripció dels seus predecessors. Elkin
d'espècie, a causa de la seva estructura lògica, podia interpretar en la	crítica	del totemisme. Però tot autoritza a témer que, si hagués hagut de
mútuament exclusius? El segon partit ofereix el flanc a una altra	crítica	: si raó dialèctica i raó analítica arriben, finalment, als mateixos
nostre, "l'os" —per dir-ho amb una expressió de Sartre— que la seva	crítica	no arriba a trencar. D'altra banda, no se'n preocupa, i aquest és el
un poema premiat en uns Jocs Florals i que era molt celebrat per la	crítica	. Va explicar-nos en què consistia aquest poema, titulat /Del mar a la
exemplar. Durant un any vaig llegir drames, poemes, novel·les, estudis de	crítica	i vaig començar d'atrevir-me amb els llibres de filosofia. Allí l'antiga
dolces, lleugeres. Feia versos, comentaris, anotacions, intents de	crítica	que alternava amb les meves lectures. De vers, no n'havia escrit cap
de la novel·la russa. El tenia per un mestre i escoltava les seves	crítiques	com si vinguessin d'un oracle. Com no m'havien de trasbalsar, aquella
la immortalitat, aleshores que ignorava encara el poder demolidor de la	crítica	i la fugacitat de tantes glòries literàries. Sí, jo em trobava en aquell
Gaspar reflexiona. Humbert té raó. Fóra injust i covard sostreure's a la	crítica	. I, en el fons, experimenta una rara curiositat per conèixer el veredicte

Pàgina 1 (de 117)

50 següents