Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

desconeguda". Solidaridad Obrera d'avui diu, en la	crònica	de París, que ya es un hecho que tirios y troyanos se miran y
no se'ls donin garanties. A la tarda he anat al poble i he sentit la	crònica	de política internacional de París. Sembla que França i Anglaterra fan
distreta, amb un bri entre les dents, dempeus en el cantó.	Crònica	especial Ço que en passat enbolt e confús era.
ja s'ha llevat es dol i com si tal cosa. Dos senyors d'edat ressuscitaven	cròniques	retrospectives. —bono ¿i què hi va haver amb aquell assistent des difunt?
¿eren de la terra o eren àngels prevaricadors? Les	cròniques	no ho declaren, mes diuen els llibres sants que els
al Libre de l'orde de cavalleria de Ramon Llull i a les	cròniques	de Jaume I i de Bernat Desclot. Encara que durant tota la centúria no
1275 o el 1276. El Libre dels feyts, o	crònica	de Jaume I, encara que ha pervingut en un text català del començament del
parla amb la naturalitat i la precisió d'un autèntic professional. La	crònica	de Bernat Desclot, redactada entre els anys 1283 i 1285
als autres perpunhs et escutz, capels, cofas et elms agutz... En la	crònica	de Jaume el Conqueridor la cota de malles no rep el nom d'ausberg (que
un perpunt sense mànigues que il·lustra el detall de la llançada de la	crònica	de Jaume I. El perpunt, encara, anava llaçat, segurament per darrera o
V, pàg. 85). Així es llegeix a la millor edició de la	crònica	, la de Coll i Alentorn; però a la vella edició de Buchon, feta sobre un
a quina de les dues menes d'elm es refereix. Entre els cascos citats a la	crònica	de Bernat Desclot l'elm és lluny d'ocupar un lloc primordial, encara que
fets l'any 1289. Ja hem tingut ocasió de citar textos de les	cròniques	de Jaume I i de Desclot on apareix el capell de ferro. El Libre
del fera" (pàg. 43). També només una vegada apareix a la	crònica	de Desclot la cervellera, defensa del cap molt freqüent al segle
més endavant (§§ 23 i 40), apareix dues vegades a la	crònica	de Desclot. El rei Pere porta "un bassinet en son cap" (cap.
dels feyts, i com anava vestit Pere el Gran, segons la	crònica	de Desclot. Pel que fa al rei Jaume, ja hem recollit (§ 11) que,
i 1295. Som, doncs, uns deu anys després de la redacció de la	crònica	de Desclot. Amanieu de Sescars dóna consells al jove escuder, i, en un
de Valencia de Don Juan emeté la hipòtesi que fos la Tisó o Tizona. En la	crònica	de Desclot l'espasa d'estoc és dita bordó. Com sia que
L'ascona (mot probablement d'origen basc) apareix sovint a les	cròniques	de Desclot i de Muntaner. Era una petita llança de git, usada en la
cenyit a la cintura, figura al Libre dels feyts i a la	crònica	de Desclot. Llull, en canvi, al Libre de l'orde de
arma al Libre dels feyts, però sí, i amb freqüència, a la	crònica	de Desclot. "Ab una maça al puny" (cap. 152;
ja l'havia rebut. Més que no pas el Libre dels feyts la	crònica	de Desclot ens lliura interessants notícies sobre la llança. Una vegada
de la redacció del Libre de l'orde de cavalleria i de la	crònica	de Desclot. Aquesta referència ens fa sospitar que el cavaller portava
batalla, o "ab la sua spa, qui ha nom Vilardella", com diu la	crònica	de Pere el Cerimoniós (I, pàg. 39). Al testament
l'armament del segle XV. 18. El millor manuscrit de la	crònica	de Bernat Desclot (Biblioteca de Catalunya, nº. 486), executat
(darrers anys del segle XIII, poc després de la redacció de la	crònica	), i no pas obra d'un dibuixant de la segona meitat del segle XV.
d'uns quants documents de la cancelleria reial de Jaume II i de la	crònica	de Muntaner. Tindrem en compte, doncs, i en primer lloc, un extens
de la cambra reial, fet el 1323 i altres documents similars. La	crònica	de Ramon Muntaner, començada a escriure l'any 1325 (l'autor morí
de Jaume I les cuirasses no són citades; sí, en canvi, en la	crònica	de Desclot, on es diu que van cobertes de samit i de draps d'or (§
relació amb "cuero". La desena següent a la redacció de la	crònica	de Desclot, en uns ordenaments reials sobre els estipendis adjudicats a
quatre anys anteriors a la data que Muntaner començà a redactar la seva	crònica	, la qual cosa ens permet de suposar que, quan el cronista parla de
paral·lelament a les cuirasses. Les trobo per primera vegada a la	crònica	de Desclot: la nit anterior a la batalla de Santa Maria d'Agost
del cap advertim, d'antuvi, que el bacinet, que hem trobat a la	crònica	de Desclot (§ 13), no apareix a la de Muntaner, però en un dels
biga de la Catedral de Terol (fig. 56). Com en les dues grans	cròniques	anteriors el capell de ferro és el casc més freqüent a la de
col·locat sobre una cofa de malles. 24. L'escut a la	crònica	de Muntaner rep, una vegada, com ja veurem (§ 30), el nom de
per guerrers moros el de darga. És significatiu un passatge de la	crònica	que revela que l'escut era difícil de manejar sense experiència. El
(fig. 71). 25. Les armes ofensives que figuren a la	crònica	de Muntaner són l'espasa, el bordó, l'ascona muntera, el coltell, la
peces. L'espasa, com és natural, apareix constantment a la	crònica	de Muntaner, el qual en dóna el nom d'algunes de les seves parts, com la
segons el testimoni contemporani de Guillem Oulomar i el posterior de la	crònica	del Cerimoniós, la famosa espasa de Vilardell (§ 17), assenyalem
221; V, pàg. 58). La brotxa també apareix a la	crònica	de Pere el Cerimoniós (III, 195; pàg. 231); i
de ferre granat d'argent". La maça, molt freqüent a la	crònica	de Muntaner, és una de les armes predilectes de Pere el Gran, que la
pàg. 61). Avancem que aquesta distinció també es troba a la	crònica	del Cerimoniós: "eren entre tots dos-cents cinquanta hòmens, a
i apareix gorjal, sens dubte sinònim de gorgera. 33. La	crònica	de Pere el Cerimoniós, les redaccions de la qual es poden situar entre
com hem fet amb el Libre dels feyts de Jaume I i amb les	cròniques	de Desclot i de Muntaner. Sortosament posseïm dos textos de la segona
i amb prou feines el retrobarem en la ploma d'algun arcaïtzant. A la	crònica	del Cerimoniós la cota apareix alguna vegada designada amb el vell terme
millor per a confirmar tot el que acabem d'estudiar que un passatge de la	crònica	rimada sobre la vida de Bertrand du Guesclin (1373), on
12), sembla una peça amb una certa independència. Apareix a la	crònica	del Cerimoniós, on es diu, de l'infant Alfons, que, de resultes d'una
que datem l'any 1357). Aquest monarca, segons afirma la seva	crònica	, usava el coltell, car, quan amenaça l'infant Jaume, li diu:
que devia ésser una variant del capell de ferro, ja l'hem trobada a la	crònica	de Jaume el Conqueridor (§ 13). Al segle XV apareix en
Un cas diferent és el de la cervellera, ja atestada des de la	crònica	de Desclot i tan profusament representada en manifestacions artístiques

Pàgina 1 (de 45)

50 següents