DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
crònica F 1958 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb crònica Freqüència total:  1958 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

"ràdio desconeguda". /Solidaridad Obrera\ d'avui diu, en la crònica de París, que /ya es un hecho que tirios y troyanos se miran y hasta
no se'ls donin garanties. A la tarda he anat al poble i he sentit la crònica de política internacional de París. Sembla que França i Anglaterra fan
distreta, amb un bri entre les dents, dempeus en el cantó. Crònica especial /Ço que en passat enbolt e confús era\. Ausias
ja s'ha llevat es dol i com si tal cosa. Dos senyors d'edat ressuscitaven cròniques retrospectives. —bono ¿i què hi va haver amb aquell assistent des difunt?
¿eren de la terra o eren àngels prevaricadors? Les cròniques no ho declaren, mes diuen els llibres sants que els
al /Libre de l'orde de cavalleria\ de Ramon Llull i a les cròniques de Jaume I i de Bernat Desclot. Encara que durant tota la centúria no
l'any 1275 o el 1276. El /Libre dels feyts\, o crònica de Jaume I, encara que ha pervingut en un text català del començament del
parla amb la naturalitat i la precisió d'un autèntic professional. La crònica de Bernat Desclot, redactada entre els anys 1283 i 1285
als autres perpunhs et escutz, capels, cofas et elms agutz... En la crònica de Jaume el Conqueridor la cota de malles no rep el nom d'ausberg (que
un perpunt sense mànigues que il·lustra el detall de la llançada de la crònica de Jaume I. El perpunt, encara, anava llaçat, segurament per darrera o
V, pàg. 85). Així es llegeix a la millor edició de la crònica, la de Coll i Alentorn; però a la vella edició de Buchon, feta sobre un
a quina de les dues menes d'elm es refereix. Entre els cascos citats a la crònica de Bernat Desclot l'elm és lluny d'ocupar un lloc primordial, encara que
fets l'any 1289. Ja hem tingut ocasió de citar textos de les cròniques de Jaume I i de Desclot on apareix el capell de ferro. El /Libre dels
del fera" (pàg. 43). També només una vegada apareix a la crònica de Desclot la cervellera, defensa del cap molt freqüent al segle
més endavant (§§ 23 i 40), apareix dues vegades a la crònica de Desclot. El rei Pere porta "un bassinet en son cap" (cap.
/Libre dels feyts\, i com anava vestit Pere el Gran, segons la crònica de Desclot. Pel que fa al rei Jaume, ja hem recollit (§ 11) que,
i 1295. Som, doncs, uns deu anys després de la redacció de la crònica de Desclot. Amanieu de Sescars dóna consells al jove escuder, i, en un
de Valencia de Don Juan emeté la hipòtesi que fos la Tisó o Tizona. En la crònica de Desclot l'espasa d'estoc és dita bordó. Com sia que
L'ascona (mot probablement d'origen basc) apareix sovint a les cròniques de Desclot i de Muntaner. Era una petita llança de git, usada en la
portava cenyit a la cintura, figura al /Libre dels feyts\ i a la crònica de Desclot. Llull, en canvi, al /Libre de l'orde de cavalleria\,
arma al /Libre dels feyts\, però sí, i amb freqüència, a la crònica de Desclot. "Ab una maça al puny" (cap. 152; V, pàg.
ja l'havia rebut. Més que no pas el /Libre dels feyts\ la crònica de Desclot ens lliura interessants notícies sobre la llança. Una vegada
i de la redacció del /Libre de l'orde de cavalleria\ i de la crònica de Desclot. Aquesta referència ens fa sospitar que el cavaller portava
batalla, o "ab la sua spa, qui ha nom Vilardella", com diu la crònica de Pere el Cerimoniós (I, pàg. 39). Al testament
l'armament del segle XV. 18. El millor manuscrit de la crònica de Bernat Desclot (Biblioteca de Catalunya, nº. 486), executat
(darrers anys del segle XIII, poc després de la redacció de la crònica), i no pas obra d'un dibuixant de la segona meitat del segle XV.
d'uns quants documents de la cancelleria reial de Jaume II i de la crònica de Muntaner. Tindrem en compte, doncs, i en primer lloc, un extens
de la cambra reial, fet el 1323 i altres documents similars. La crònica de Ramon Muntaner, començada a escriure l'any 1325 (l'autor morí
feyts\ de Jaume I les cuirasses no són citades; sí, en canvi, en la crònica de Desclot, on es diu que van cobertes de samit i de draps d'or (§ 11)
relació amb "cuero". La desena següent a la redacció de la crònica de Desclot, en uns ordenaments reials sobre els estipendis adjudicats a
quatre anys anteriors a la data que Muntaner començà a redactar la seva crònica, la qual cosa ens permet de suposar que, quan el cronista parla de
paral·lelament a les cuirasses. Les trobo per primera vegada a la crònica de Desclot: la nit anterior a la batalla de Santa Maria d'Agost
del cap advertim, d'antuvi, que el bacinet, que hem trobat a la crònica de Desclot (§ 13), no apareix a la de Muntaner, però en un dels
biga de la Catedral de Terol (fig. 56). Com en les dues grans cròniques anteriors el capell de ferro és el casc més freqüent a la de
col·locat sobre una cofa de malles. 24. L'escut a la crònica de Muntaner rep, una vegada, com ja veurem (§ 30), el nom de
per guerrers moros el de darga. És significatiu un passatge de la crònica que revela que l'escut era difícil de manejar sense experiència. El
(fig. 71). 25. Les armes ofensives que figuren a la crònica de Muntaner són l'espasa, el bordó, l'ascona muntera, el coltell, la
peces. L'espasa, com és natural, apareix constantment a la crònica de Muntaner, el qual en dóna el nom d'algunes de les seves parts, com la
segons el testimoni contemporani de Guillem Oulomar i el posterior de la crònica del Cerimoniós, la famosa espasa de Vilardell (§ 17), assenyalem
(cap. 221; V, pàg. 58). La brotxa també apareix a la crònica de Pere el Cerimoniós (III, 195; pàg. 231); i Giese
de ferre granat d'argent". La maça, molt freqüent a la crònica de Muntaner, és una de les armes predilectes de Pere el Gran, que la
pàg. 61). Avancem que aquesta distinció també es troba a la crònica del Cerimoniós: "eren entre tots dos-cents cinquanta hòmens, a
i apareix gorjal, sens dubte sinònim de gorgera. 33. La crònica de Pere el Cerimoniós, les redaccions de la qual es poden situar entre
text, com hem fet amb el /Libre dels feyts\ de Jaume I i amb les cròniques de Desclot i de Muntaner. Sortosament posseïm dos textos de la segona
i amb prou feines el retrobarem en la ploma d'algun arcaïtzant. A la crònica del Cerimoniós la cota apareix alguna vegada designada amb el vell terme
millor per a confirmar tot el que acabem d'estudiar que un passatge de la crònica rimada sobre la vida de Bertrand du Guesclin (1373), on
12), sembla una peça amb una certa independència. Apareix a la crònica del Cerimoniós, on es diu, de l'infant Alfons, que, de resultes d'una
que datem l'any 1357). Aquest monarca, segons afirma la seva crònica, usava el coltell, car, quan amenaça l'infant Jaume, li diu:
que devia ésser una variant del capell de ferro, ja l'hem trobada a la crònica de Jaume el Conqueridor (§ 13). Al segle XV apareix en
Un cas diferent és el de la cervellera, ja atestada des de la crònica de Desclot i tan profusament representada en manifestacions artístiques

  Pàgina 1 (de 40) 50 següents »