×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb cranc |
Freqüència total: 558 |
CTILC1 |
més exigent. Les llagostes, els llongants, les cabres i tota mena de | crancs | són finíssims comestibles, abundants a tot arreu; entre els crancs, n'hi | de crancs són finíssims comestibles, abundants a tot arreu; entre els | crancs | , n'hi ha de color verd poma i de color blau turquesa, que tenen un no sé | un silenci pur, només trencat per aquell sorollet d'ossos que fan els | crancs | dels cocoters. De la casa de Madame Tu venia un plor nerviós, | terra, i una de les coses que m'ha sorprès més ha estat la presència dels | crancs | , que a casa nostra viuen a l'aigua i que aquí envaeixen la part sòlida | exactes de forma i d'estructura a les cabres, cabrotes o cabrasses, o | crancs | de mar, o franquets, que es veuen a Europa en els mercats de marisc i que | poca vianda que tenen. A Tahití, a més a més de les moltíssimes menes de | crancs | marins, hi ha els crancs de terra i els crancs de cocoter; fan forats i | Tahití, a més a més de les moltíssimes menes de crancs marins, hi ha els | crancs | de terra i els crancs de cocoter; fan forats i caus pertot arreu, i a | les moltíssimes menes de crancs marins, hi ha els crancs de terra i els | crancs | de cocoter; fan forats i caus pertot arreu, i a Borabora es pot dir que | un espai de dos metres quadrats sense la presència de les cavernes del | cranc | . Els crustacis secs, en aquest país, arriben a tenir dos pams d'amplada; | noctàmbuls. Tot el camí que va de Vaitapé a Afanui està cosit de | crancs | ; els veieu a uns quants metres, com surten del cau, com dialoguen o es | peus, desapareixen dins del forat. En el meu jardí de Borabora, els | crancs | , enormes, són bastant familiars i em penso que m'han perdut la por, | cigarreta s'exhaureix, llenço la cua encesa al costat de la casa d'un | cranc | i de seguida, a poc a poquet, veig sortir el propietari, amb les potes | a poc a poquet, veig sortir el propietari, amb les potes preparades; el | cranc | arreplega la cigarreta i, exactament com un estudiant inexpert, se | de la seva pota, entre poruc i petulant. Els garrins negres, després dels | crancs | , envaeixen la meva vida de relació. Aquí els garrins són els únics | cenyit d'un pareu i amb el bigoti blanc com una vela estripada, entre els | crancs | i els garrins de Borabora ha deixat de fer comèdia i m'ha demostrat que | interromput pel soroll d'un coco o d'una branca que cauen rosegats pels | crancs | i per les rates, ens acompanyen en aquestes nits monòtones i sense | perquè saben més que no pas els vells que caminen a recules com els | crancs | . I va dir que feia molt de temps que necessitava dir-me una cosa, que si | reumatisme); fel de lliseta (bouriate, malalties dels ulls); lotxa, | cranc | que s'empassen de viu en viu (russos de Sibèria, epilèpsia i totes les | -un-peix, etc.. I per a les dones, el tòtem de les quals és el | cranc | : El-cranc-té-ous, La-marea-arrossega-els-crancs, El | , etc.. I per a les dones, el tòtem de les quals és el cranc: El- | cranc | -té-ous, La-marea-arrossega-els-crancs, El-cranc-s' | és el cranc: El-cranc-té-ous, La-marea-arrossega-els- | crancs | , El-cranc-s'amaga-dins-un-forat, etc. (McConnel.) Les | El-cranc-té-ous, La-marea-arrossega-els-crancs, El- | cranc | -s'amaga-dins-un-forat, etc. (McConnel.) Les tribus del riu Drysdale | -"peix"-remena-la-cua, La-marea-arrossega-els-" | crancs | ", etc.. Sigui quin sigui el procediment utilitzat —i, molt sovint, hom | que no cessa d'amuntegar en un gran recipient de fusta. L'avantpassat | cranc | continua alçant constantment una barrera darrera l'altra a través de les | un pressentiment fatal que 'm rosega las entranyas com la fiblada d' un | cranch | . Timb· ¡Impossible! Julia. Si, impossible creus tú á la | tranquil las postas de sol espera. Pero s' ha d' aná endarrera com los | cranchs | y donar fil. Y sent mestre, considero buscá ofici de progrés que vagi | per què ha nascut i a què està destinat! Durant dos anys has imitat els | crancs | . Els seus companys el deuen haver convertit en un barret de rialles; quan | que viuen a les cavernes d'Estíria i de Kentucky, són cecs. En alguns | crancs | queda un peduncle per a l'ull, però no queda ull; hi ha el peu per al | dues faunes marines més diferents, amb a penes un peix, un mol·lusc, o un | cranc | en comú, que les de les riberes est i oest d'Amèrica del Sud i Amèrica | fauna marina ben definida i distinta. Encara que a penes un mol·lusc, un | cranc | , o un peix són comuns a les tres faunes properes entre si de l'est i de | del crani com format de vèrtebres metamorfosades; de les mandíbules dels | crancs | com potes metamorfosades; dels estams i dels pistils de les flors com | i queda explicat el fet sorprenent que les mandíbules, posem per cas, del | cranc | , conservin nombrosos caràcters —que s'haurien conservat probablement per | usades amb tan diferents propòsits—, en les mandíbules i les potes d'un | cranc | , i la dels pètals, estams i pistils d'una flor, és així mateix | que vol donar mamar al seu fill, li va ensenyar el pit rosegat per un | cranc | , que se li menjava la carn viva, i aleshores En Ramon Llull, vegent el | les Bermudes, tan aviat com el perderen d'esguard; i la muller d'un vell | Cranc | aprofità l'avinentesa per a dir a la seva filla: —Ah, amoreta! que això | —digué el Grifó.— I vaig anar a classe d'un mestre clàssic, però. Era un | cranc | vell, aquell. —Jo mai no vaig anar-hi a la seva classe —digué la | seixanta cinc anys, a qui una dolorosa malaltia de ventrell, potser un | cranc | , havia impedit de quedar-se de frare llec en no sé quina comunitat. Prou | trencar amb un trenca-nous. Les gambes solen menjar-se amb els dits. El | cranc | de riu és excel·lent, sobretot quan hom el sap coure amb uns grans de | despert tombat damunt l'àuria franja de sorra que la circumda, ara caçant | crancs | en els forats i salinalls de la costa rocosa, ara menjant guisots de peix | Parant-me de tant en tant, avanço penosament rastrejant per terra com un | cranc | , i em tallo les mans amb els fragments dentats de metralla, esmolats com | o bé qui sap si el sentiràs cridar, ferit... Per més que t'arrapis com un | cranc | , el vendaval que aixeca el tren al seu pas per força ha hagut de | esdevingué, i així està encara avui la cosa. XX Com és que el | cranc | camina sempre enrera Com ja podeu suposar, el dimoni també intentà | la mar. Zas! donà ullada a qui podia ésser-li més propici i es fixà en el | cranc | , que era el més ignorant de tots —cosa que ajuda com cap altra a la tasca | de tots —cosa que ajuda com cap altra a la tasca d'en Banyeta. Va al | cranc | i li diu, tot falaguer: —Per què no pots ésser tu com els altres? És que | te només amb un trist racó de roca. I encara, ben segur, se'n mofaran! El | cranc | tot seguit resolgué anar a queixar-se a la Reina de la Mar, mentre el | de discòrdia, que era l'única cosa que cerca, malgrat que l'infeliç del | cranc | s'havia cregut que el diable s'interessava pel seu bé. El cranc, doncs, | del cranc s'havia cregut que el diable s'interessava pel seu bé. El | cranc | , doncs, presentà la reclamació. —De què et queixes? —li preguntà la | del seu raconet. —O potser fretures tenir molts braços, com el pop? El | cranc | féu que no amb el cap. Mig li semblava que volien mofar-se d'ell. —Vull | —encertà a dir. La Reina de la Mar donà realitat als seus desigs. I el | cranc | , fins aleshores posseïdor d'una closca llisa i refulgent, fou transformat | —I com puc fer-ho per desampallegar-me'n i tornar com abans? —sospirà el | cranc | . —En les coses del dimoni, l'únic camí és fer tot seguit marxa enrera. I |
|