Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

A l'obra d'Eurípides que porta el nom de la fecunda dona —una admirable	creació	que els antics consideraven com el drama tràgic per excel·lència—,
una mica més clar. Però l'home no va deixar que arrodonís la modesta	creació	poètica, qui sap si per motius de purisme, i abatia la víctima d'una sola
esdevindrà prodigiosa en el tractament de tots els metalls i fins en la	creació	de figures dotades de moviment i de vida, una de les quals, la primera
vell professor estava, de més a més, ocupat en una activitat nova: en la	creació	d'un cor a Santa Maria, idea que venia acariciant de temps i en la que
més pura i assossegada. A la nit, dins el local de la Societat de recent	creació	, amb la batuta a la mà, dirigia els primers assaigs: Era la seva il·lusió
Alta Edat Mitjana —i per l'Orient intricat. Aquest "amor" és una	creació	dels trobadors provençals, completada i polida pels poetes italians del
experiència he tret la conclusió que flâner és una	creació	específica del folklore parisenc. Només l'escenari de París possibilita
de lector —bàsics i extrems—: el que busca en el llibre —en el llibre de	creació	, és clar: poesia, conte, novel·la— un viatge al món de les grans
Sempre, sens dubte, l'obra literària ha estat o ha tendit a ser "	creació	personal", treball irreductiblement expressiu de l'home que el fa. Però
cristiana, que promou l'home a un grau sobrenatural en l'escalafó de la	Creació	, havia d'agregar comicitat a la comicitat sexual. La bèstia, ara, és
epicuri, immediatista del proletariat revolucionari espanyol. Demana la	creació	d'un gran exèrcit regular i reclama un generós esperit de sacrifici,
místics. Jo insinuava que Rilke havia intentat de donar al gaudi de la	creació	artística una categoria de felicitat i de repòs diguem-ne religiosos; que
que per a ell la realització de l'obra d'art, fins en el seu caràcter de	creació	manual, era una mena d'impressió "mística", el seu paradís. Però
amb Rodin, no en el dels Sonets a Orfeu, on aquesta	creació	artística no sembla per al poeta un objectiu suficient del seu ascetisme
en el reforçament del caràcter representatiu dels nostres organismes. La	creació	del congrés permanent ha aconsellat de transferir-li funcions i facultats
que ni heu tingut ocasió d'adonar-vos de la naturalesa d'aquesta	creació	, en què es basava, a què obeïa, de què se servia per a arribar a ser...
negacions. —Exacte. Per això tot és fals. Es tracta, doncs, d'una falsa	creació	, d'un fals nou ordre. Però això és símptoma d'alguna altra cosa: que heu
no conèixer, que no podria usar, car la visió que d'ella tenia era una	creació	del seu esperit, i substituïa la noia robusta i riallera que movia les
de la situació del país; i tenia un altre centre d'esquerra, de recent	creació	, el "Centro Republicano", igualment amb el seu cafè, on es
punt de vista esportiu, és una de les enganyifes més sorprenents de la	Creació	. En els wharfs, on l'aigua té dos i tres metres de profunditat, us
costums específics, la prevalença d'uns interessos i d'unes passions, la	creació	d'un tarannà secular. No hi fa res que la llei reconegui o no reconegui
L'important és la manera de realitzar-la i si té o no repercussió en la	creació	històrica. Si ens diuen i escriuen aragonesos alguns historiadors poc
poc a poc, però amb una seguretat que palesa llur eficàcia històrica. La	creació	del regne de València en representa també una favorable conseqüència. A
que les experiències recollides en la revolta dels àngels i en la	creació	i caiguda dels teus pares, no m'han fet ni mica de bé. Ja fa temps que he
Així digues que tot són provatures! Si el Senyor hagués esmerçat en la	creació	dels àngels i dels homes un material incorruptible, ara tu no tindries
hora, tot intentant de nou una impossible, inútil	creació	per la paraula. Amb aquell nom que et semblarà escaient
L'Habsburg agraí l'atenció amb un compliment: —El xampany és una feliç	creació	del teu país. —Viuen soles al bosc —seguí el Valois—. És el meu secret.
pareixia reclamar víctimes, i les tingué un dia que, en el furor de la	creació	, la modista, després de tres hores de tensió nerviosa, sofrí un espasme i
el món mediterrani, i tant com participació en aquests mons serà, doncs,	creació	original del que es troba en tots ells, particular modelació del material
una menestralia ennoblida i de qualsevol obra manual una possibilitat de	creació	artística. La mesura triomfa decisivament en aquest fragment de
en la presència d'altres factors en la finalitat i en l'ofici de la	creació	artística medieval: la religiositat, tanmateix, hi seguirà dominant. El
de tot, però, no els és fàcil, als pintors abstractes, d'evitar que llurs	creacions	evoquen coses del món de la realitat: en particular, quan donen una
inefables Establerta, doncs, la supremacia dels valors poètics, de	creació	, per damunt tota mena de valors ancorats en el descrèdit de la realitat,
damunt la base del tema. Aquí ve al cas allò que tinc anotat sobre la "	creació	" —en les notes per a una Teoria de la novel·la—, és a
la novel·la—, és a dir, que la fem per mitjà d'una alternança de	creació	parcial i de contemplació d'allò que hem creat, contemplat com si fos
i que després servirà de model, de nova "imatge" a contemplar, per a la	creació	definitiva. La realitat de debò ens fa massa respecte per a decidir-nos a
només "com si fos real". I, per tant, ja som en el terreny de la	creació	, perquè ja no ens inspira el respecte que la realitat de debò sempre ens
serà acabada. Doncs bé: també en l'art hi ha alguna cosa d'aquesta	creació	d'un món "fictici" que ens allibera de l'angoixa, de la incertesa del
i la incertesa. És al damunt d'això que és construïda l'obra d'art. La	creació	d'aquest "món de joc" no és la de l'obra d'art, però és el camí
que tinc coses per dir —coses de debò i ben meves, en l'ordre de la	creació	literària i en el de l'assaig— i més clar el dubte de si em serà possible
massatge és tan perfecta que la posaria al nivell de les més perfectes	creacions	de personatges —secundaris, s'entén— que hagi produït la literatura. Ja
. Ja és molt que hagi pogut fer el que he fet. Qui sap si és aquesta —la	creació	confusa, i la crítica lúcida posterior sobre la massa creada— la meva
fins i tot si, com en el cas del bricoleur, les seves	creacions	es redueixen sempre a un arranjament nou d'elements la naturalesa dels
que el mateix creador, que les ha abandonades excloent-les de la seva	creació	; i aquestes modalitats formen altres tantes perspectives suplementàries,
per un o molts objectes i per un o molts esdeveniments als quals la	creació	estètica confereix un caràcter de totalitat per la posta en evidència
resultar, doncs, que només hem definit una forma històrica i local de la	creació	estètica creient atènyer no solament les seves propietats fonamentals,
les quals s'estableix la seva relació intel·ligible amb d'altres modes de	creació	? Per a superar aquesta dificultat, basta eixamplar la nostra
manifesta sota tres aspectes diferents o en tres moments distints de la	creació	artística —i que poden d'altra banda, acumular-se—: se situa a nivell de
com en el primer cas, però posterior —i ja no anterior— a l'acte de	creació	: és el que passa cada vegada que l'obra és destinada a un ús determinat,
lloc de l'utilitzador. Segons els casos, per consegüent, el procés de la	creació	artística consistirà, en el marc immutable d'una confrontació de

Pàgina 1 (de 217)

50 següents