×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb creació |
Freqüència total: 10839 |
CTILC1 |
A l'obra d'Eurípides que porta el nom de la fecunda dona —una admirable | creació | que els antics consideraven com el drama tràgic per excel·lència—, | una mica més clar. Però l'home no va deixar que arrodonís la modesta | creació | poètica, qui sap si per motius de purisme, i abatia la víctima d'una sola | esdevindrà prodigiosa en el tractament de tots els metalls i fins en la | creació | de figures dotades de moviment i de vida, una de les quals, la primera | vell professor estava, de més a més, ocupat en una activitat nova: en la | creació | d'un cor a Santa Maria, idea que venia acariciant de temps i en la que | més pura i assossegada. A la nit, dins el local de la Societat de recent | creació | , amb la batuta a la mà, dirigia els primers assaigs: Era la seva il·lusió | Alta Edat Mitjana —i per l'Orient intricat. Aquest "amor" és una | creació | dels trobadors provençals, completada i polida pels poetes italians del | experiència he tret la conclusió que flâner és una | creació | específica del folklore parisenc. Només l'escenari de París possibilita | de lector —bàsics i extrems—: el que busca en el llibre —en el llibre de | creació | , és clar: poesia, conte, novel·la— un viatge al món de les grans | Sempre, sens dubte, l'obra literària ha estat o ha tendit a ser " | creació | personal", treball irreductiblement expressiu de l'home que el fa. Però | cristiana, que promou l'home a un grau sobrenatural en l'escalafó de la | Creació | , havia d'agregar comicitat a la comicitat sexual. La bèstia, ara, és | epicuri, immediatista del proletariat revolucionari espanyol. Demana la | creació | d'un gran exèrcit regular i reclama un generós esperit de sacrifici, | místics. Jo insinuava que Rilke havia intentat de donar al gaudi de la | creació | artística una categoria de felicitat i de repòs diguem-ne religiosos; que | que per a ell la realització de l'obra d'art, fins en el seu caràcter de | creació | manual, era una mena d'impressió "mística", el seu paradís. Però | amb Rodin, no en el dels Sonets a Orfeu, on aquesta | creació | artística no sembla per al poeta un objectiu suficient del seu ascetisme | en el reforçament del caràcter representatiu dels nostres organismes. La | creació | del congrés permanent ha aconsellat de transferir-li funcions i facultats | que ni heu tingut ocasió d'adonar-vos de la naturalesa d'aquesta | creació | , en què es basava, a què obeïa, de què se servia per a arribar a ser... | negacions. —Exacte. Per això tot és fals. Es tracta, doncs, d'una falsa | creació | , d'un fals nou ordre. Però això és símptoma d'alguna altra cosa: que heu | no conèixer, que no podria usar, car la visió que d'ella tenia era una | creació | del seu esperit, i substituïa la noia robusta i riallera que movia les | de la situació del país; i tenia un altre centre d'esquerra, de recent | creació | , el "Centro Republicano", igualment amb el seu cafè, on es | punt de vista esportiu, és una de les enganyifes més sorprenents de la | Creació | . En els wharfs, on l'aigua té dos i tres metres de profunditat, us | costums específics, la prevalença d'uns interessos i d'unes passions, la | creació | d'un tarannà secular. No hi fa res que la llei reconegui o no reconegui | L'important és la manera de realitzar-la i si té o no repercussió en la | creació | històrica. Si ens diuen i escriuen aragonesos alguns historiadors poc | poc a poc, però amb una seguretat que palesa llur eficàcia històrica. La | creació | del regne de València en representa també una favorable conseqüència. A | que les experiències recollides en la revolta dels àngels i en la | creació | i caiguda dels teus pares, no m'han fet ni mica de bé. Ja fa temps que he | Així digues que tot són provatures! Si el Senyor hagués esmerçat en la | creació | dels àngels i dels homes un material incorruptible, ara tu no tindries | hora, tot intentant de nou una impossible, inútil | creació | per la paraula. Amb aquell nom que et semblarà escaient | L'Habsburg agraí l'atenció amb un compliment: —El xampany és una feliç | creació | del teu país. —Viuen soles al bosc —seguí el Valois—. És el meu secret. | pareixia reclamar víctimes, i les tingué un dia que, en el furor de la | creació | , la modista, després de tres hores de tensió nerviosa, sofrí un espasme i | el món mediterrani, i tant com participació en aquests mons serà, doncs, | creació | original del que es troba en tots ells, particular modelació del material | una menestralia ennoblida i de qualsevol obra manual una possibilitat de | creació | artística. La mesura triomfa decisivament en aquest fragment de | en la presència d'altres factors en la finalitat i en l'ofici de la | creació | artística medieval: la religiositat, tanmateix, hi seguirà dominant. El | de tot, però, no els és fàcil, als pintors abstractes, d'evitar que llurs | creacions | evoquen coses del món de la realitat: en particular, quan donen una | inefables Establerta, doncs, la supremacia dels valors poètics, de | creació | , per damunt tota mena de valors ancorats en el descrèdit de la realitat, | damunt la base del tema. Aquí ve al cas allò que tinc anotat sobre la " | creació | " —en les notes per a una Teoria de la novel·la—, és a | la novel·la—, és a dir, que la fem per mitjà d'una alternança de | creació | parcial i de contemplació d'allò que hem creat, contemplat com si fos | i que després servirà de model, de nova "imatge" a contemplar, per a la | creació | definitiva. La realitat de debò ens fa massa respecte per a decidir-nos a | només "com si fos real". I, per tant, ja som en el terreny de la | creació | , perquè ja no ens inspira el respecte que la realitat de debò sempre ens | serà acabada. Doncs bé: també en l'art hi ha alguna cosa d'aquesta | creació | d'un món "fictici" que ens allibera de l'angoixa, de la incertesa del | i la incertesa. És al damunt d'això que és construïda l'obra d'art. La | creació | d'aquest "món de joc" no és la de l'obra d'art, però és el camí | que tinc coses per dir —coses de debò i ben meves, en l'ordre de la | creació | literària i en el de l'assaig— i més clar el dubte de si em serà possible | massatge és tan perfecta que la posaria al nivell de les més perfectes | creacions | de personatges —secundaris, s'entén— que hagi produït la literatura. Ja | . Ja és molt que hagi pogut fer el que he fet. Qui sap si és aquesta —la | creació | confusa, i la crítica lúcida posterior sobre la massa creada— la meva | fins i tot si, com en el cas del bricoleur, les seves | creacions | es redueixen sempre a un arranjament nou d'elements la naturalesa dels | que el mateix creador, que les ha abandonades excloent-les de la seva | creació | ; i aquestes modalitats formen altres tantes perspectives suplementàries, | per un o molts objectes i per un o molts esdeveniments als quals la | creació | estètica confereix un caràcter de totalitat per la posta en evidència | resultar, doncs, que només hem definit una forma històrica i local de la | creació | estètica creient atènyer no solament les seves propietats fonamentals, | les quals s'estableix la seva relació intel·ligible amb d'altres modes de | creació | ? Per a superar aquesta dificultat, basta eixamplar la nostra | manifesta sota tres aspectes diferents o en tres moments distints de la | creació | artística —i que poden d'altra banda, acumular-se—: se situa a nivell de | com en el primer cas, però posterior —i ja no anterior— a l'acte de | creació | : és el que passa cada vegada que l'obra és destinada a un ús determinat, | lloc de l'utilitzador. Segons els casos, per consegüent, el procés de la | creació | artística consistirà, en el marc immutable d'una confrontació de |
|