DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
creació F 10054 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb creació Freqüència total:  10054 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

A l'obra d'Eurípides que porta el nom de la fecunda dona —una admirable creació que els antics consideraven com el drama tràgic per excel·lència—,
una mica més clar. Però l'home no va deixar que arrodonís la modesta creació poètica, qui sap si per motius de purisme, i abatia la víctima d'una sola
esdevindrà prodigiosa en el tractament de tots els metalls i fins en la creació de figures dotades de moviment i de vida, una de les quals, la primera
vell professor estava, de més a més, ocupat en una activitat nova: en la creació d'un cor a Santa Maria, idea que venia acariciant de temps i en la que
més pura i assossegada. A la nit, dins el local de la Societat de recent creació, amb la batuta a la mà, dirigia els primers assaigs: Era la seva il·lusió
Alta Edat Mitjana —i per l'Orient intricat. Aquest "amor" és una creació dels trobadors provençals, completada i polida pels poetes italians del
experiència he tret la conclusió que flâner és una creació específica del folklore parisenc. Només l'escenari de París possibilita
de lector —bàsics i extrems—: el que busca en el llibre —en el llibre de creació, és clar: poesia, conte, novel·la— un viatge al món de les grans
Sempre, sens dubte, l'obra literària ha estat o ha tendit a ser "creació personal", treball irreductiblement expressiu de l'home que el fa. Però
cristiana, que promou l'home a un grau sobrenatural en l'escalafó de la Creació, havia d'agregar comicitat a la comicitat sexual. La bèstia, ara, és
epicuri, immediatista del proletariat revolucionari espanyol. Demana la creació d'un gran exèrcit regular i reclama un generós esperit de sacrifici,
místics. Jo insinuava que Rilke havia intentat de donar al gaudi de la creació artística una categoria de felicitat i de repòs diguem-ne religiosos; que
que per a ell la realització de l'obra d'art, fins en el seu caràcter de creació manual, era una mena d'impressió "mística", el seu paradís. Però
amb Rodin, no en el dels Sonets a Orfeu, on aquesta creació artística no sembla per al poeta un objectiu suficient del seu ascetisme
en el reforçament del caràcter representatiu dels nostres organismes. La creació del congrés permanent ha aconsellat de transferir-li funcions i facultats
que ni heu tingut ocasió d'adonar-vos de la naturalesa d'aquesta creació, en què es basava, a què obeïa, de què se servia per a arribar a ser...
negacions. —Exacte. Per això tot és fals. Es tracta, doncs, d'una falsa creació, d'un fals nou ordre. Però això és símptoma d'alguna altra cosa: que heu
no conèixer, que no podria usar, car la visió que d'ella tenia era una creació del seu esperit, i substituïa la noia robusta i riallera que movia les
de la situació del país; i tenia un altre centre d'esquerra, de recent creació, el "Centro Republicano", igualment amb el seu cafè, on es
punt de vista esportiu, és una de les enganyifes més sorprenents de la Creació. En els wharfs, on l'aigua té dos i tres metres de profunditat, us
costums específics, la prevalença d'uns interessos i d'unes passions, la creació d'un tarannà secular. No hi fa res que la llei reconegui o no reconegui
L'important és la manera de realitzar-la i si té o no repercussió en la creació històrica. Si ens diuen i escriuen aragonesos alguns historiadors poc
poc a poc, però amb una seguretat que palesa llur eficàcia històrica. La creació del regne de València en representa també una favorable conseqüència. A
que les experiències recollides en la revolta dels àngels i en la creació i caiguda dels teus pares, no m'han fet ni mica de bé. Ja fa temps que he
Així digues que tot són provatures! Si el Senyor hagués esmerçat en la creació dels àngels i dels homes un material incorruptible, ara tu no tindries
hora, tot intentant de nou una impossible, inútil creació per la paraula. Amb aquell nom que et semblarà escaient
L'Habsburg agraí l'atenció amb un compliment: —El xampany és una feliç creació del teu país. —Viuen soles al bosc —seguí el Valois—. És el meu secret.
pareixia reclamar víctimes, i les tingué un dia que, en el furor de la creació, la modista, després de tres hores de tensió nerviosa, sofrí un espasme i
el món mediterrani, i tant com participació en aquests mons serà, doncs, creació original del que es troba en tots ells, particular modelació del material
una menestralia ennoblida i de qualsevol obra manual una possibilitat de creació artística. La mesura triomfa decisivament en aquest fragment de
en la presència d'altres factors en la finalitat i en l'ofici de la creació artística medieval: la religiositat, tanmateix, hi seguirà dominant. El
de tot, però, no els és fàcil, als pintors abstractes, d'evitar que llurs creacions evoquen coses del món de la realitat: en particular, quan donen una
inefables Establerta, doncs, la supremacia dels valors poètics, de creació, per damunt tota mena de valors ancorats en el descrèdit de la realitat,
damunt la base del tema. Aquí ve al cas allò que tinc anotat sobre la "creació" —en les notes per a una Teoria de la novel·la—, és a
la novel·la—, és a dir, que la fem per mitjà d'una alternança de creació parcial i de contemplació d'allò que hem creat, contemplat com si fos
i que després servirà de model, de nova "imatge" a contemplar, per a la creació definitiva. La realitat de debò ens fa massa respecte per a decidir-nos a
només "com si fos real". I, per tant, ja som en el terreny de la creació, perquè ja no ens inspira el respecte que la realitat de debò sempre ens
serà acabada. Doncs bé: també en l'art hi ha alguna cosa d'aquesta creació d'un món "fictici" que ens allibera de l'angoixa, de la incertesa del
i la incertesa. És al damunt d'això que és construïda l'obra d'art. La creació d'aquest "món de joc" no és la de l'obra d'art, però és el camí
que tinc coses per dir —coses de debò i ben meves, en l'ordre de la creació literària i en el de l'assaig— i més clar el dubte de si em serà possible
massatge és tan perfecta que la posaria al nivell de les més perfectes creacions de personatges —secundaris, s'entén— que hagi produït la literatura. Ja
. Ja és molt que hagi pogut fer el que he fet. Qui sap si és aquesta —la creació confusa, i la crítica lúcida posterior sobre la massa creada— la meva
fins i tot si, com en el cas del bricoleur, les seves creacions es redueixen sempre a un arranjament nou d'elements la naturalesa dels
que el mateix creador, que les ha abandonades excloent-les de la seva creació; i aquestes modalitats formen altres tantes perspectives suplementàries,
per un o molts objectes i per un o molts esdeveniments als quals la creació estètica confereix un caràcter de totalitat per la posta en evidència
resultar, doncs, que només hem definit una forma històrica i local de la creació estètica creient atènyer no solament les seves propietats fonamentals,
les quals s'estableix la seva relació intel·ligible amb d'altres modes de creació? Per a superar aquesta dificultat, basta eixamplar la nostra
manifesta sota tres aspectes diferents o en tres moments distints de la creació artística —i que poden d'altra banda, acumular-se—: se situa a nivell de
com en el primer cas, però posterior —i ja no anterior— a l'acte de creació: és el que passa cada vegada que l'obra és destinada a un ús determinat,
lloc de l'utilitzador. Segons els casos, per consegüent, el procés de la creació artística consistirà, en el marc immutable d'una confrontació de

  Pàgina 1 (de 202) 50 següents »