DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
crec I 32 oc.
crec M 20 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb crec Freqüència total:  52 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

Rita en Quimet li va comprar un revòlver amb molt níquel, amb el gallet, crec! crec! i una porra de fusta. Per espantar la iaia, li deia, quan vingui la
en Quimet li va comprar un revòlver amb molt níquel, amb el gallet, crec! crec! i una porra de fusta. Per espantar la iaia, li deia, quan vingui la iaia,
una flor de ganxet i de tant en tant estirava una fulla. Un moble va fer crec, potser la consola, potser el sofà, potser la calaixera... a les fosques
"Evarist —deia la tal viuda,— podem comprar aquestes indianes?" "Crec, crec" —feia el medium amb la mà— i volia dir que no. "Farem bé
"Evarist —deia la tal viuda,— podem comprar aquestes indianes?" "Crec, crec" —feia el medium amb la mà— i volia dir que no. "Farem bé si
el mort a les meves ordres. No se li va fer cap consulta que no digués: Crec, crec, crec. I des d'aquell jorn endavant an aquell recó de la ciutat
a les meves ordres. No se li va fer cap consulta que no digués: Crec, crec, crec. I des d'aquell jorn endavant an aquell recó de la ciutat d'Avila,
les meves ordres. No se li va fer cap consulta que no digués: Crec, crec, crec. I des d'aquell jorn endavant an aquell recó de la ciutat d'Avila, pàtria
els dialectes del baix alemany? Repetició del silenci. Només se sentia el crec que feia el glaç a mida que el meu distingit amic anava trencant. Vaig
ocellot, i vaig pensar: Està fent el boig, tan amunt... La branca va fer crec! i el meu marit, el cistell i unes quantes figues, tot per terra. El
divertit ni de molt com aquell acudit imaginari, quan va colpir-me un crec! sobtat en la paret, a un costat de l'escalfapanxes, i l'espectral
i desaparegué. Al cap de no gaire es va sentir un altre crec i una altra portelleta, obrint-se, revelà el nom de la "Senyoreta
a preguntar la Maria al cap d'una estona, seguint el seu germanet. "Crec!" —Què és això! —féu el noi, girant-se de sobte. —Res
la crueltat de dirigir la vista a la pal·lidesa de donya Amèlia. Un crec enèrgic a la tanca del sanatxo de la cosina de Viladrau detonà en el
l'aigua. L'aixeta del lavabo devia estar completament oberta; sentí el "crec" inconfusible que feia la màquina d'afaitar quan ell la deixava sobre el
del sò, s'ha fet en català encara més concisa dient: crach, crech, crich, croch, cruch, los quals expressen los meteixos cinch
de pit i de costella, en caminâ el cavall fa un so i un crec, com si l'os del carpó damunt la sella donés un cop
bruts fruits frits flacs plats brics crits gruñs crics blens proms gróps crecs trèts cracs brins dracs crins drets clots plegs trast frets prégs plant
al cap d'una estona, perquè el llum s'apagarà automàticament, amb un lleu crec, quan hagi passat un minut d'haver estat encès.)] Ma· Lluïsa
el seu desesper. El llum blau del replà s'apaga, mentrestant, amb un suau crec, deixant il·luminada l'escena per la resplendor que surt de la cambra de
el rostre, i quan era a pocs centímetres de l'Anna immòbil sentí un crec als ronyons i va dir "ai", i es va deixar caure de costat, i per
que tant alleugerixen les nostres ebrietats. Ací n'hi ha hagut també... ¡Crec! —¿Les bufetades famoses? —¡Més al fons encara!: el coneiximent, l'amistat
[(Ploriquejant.)] Doncs que he petat la closca de l'espantall! Ha fet crec!, i l'olla ha caigut esberlada a terra... Ha estat mal fet, oi, això?
Vaja, bona nit y bona hora! Ara sí que hi soch de debò. Y la branca: Crech... crech... crech... —Sí, sí, pots anar dient crech. Jo també ho crech que
bona nit y bona hora! Ara sí que hi soch de debò. Y la branca: Crech... crech... crech... —Sí, sí, pots anar dient crech. Jo també ho crech que ja hi
y bona hora! Ara sí que hi soch de debò. Y la branca: Crech... crech... crech... —Sí, sí, pots anar dient crech. Jo també ho crech que ja hi fet a tots
debò. Y la branca: Crech... crech... crech... —Sí, sí, pots anar dient crech. Jo també ho crech que ja hi fet a tots. Y, com de costum en tots els
de la descàrrega, se'n va a l'eina del telegrafo, i allí, crec-crec, crec-crec, i cop de timbre, desperta al quefe de l'altra
de la descàrrega, se'n va a l'eina del telegrafo, i allí, crec-crec, crec-crec, i cop de timbre, desperta al quefe de l'altra estació, i
descàrrega, se'n va a l'eina del telegrafo, i allí, crec-crec, crec-crec, i cop de timbre, desperta al quefe de l'altra estació, i els
mon. Fixantme, com deya, en lo ball de bastons, aquell ball, sab?... crech, crich, crech —y ab sos gestos y la canyeta acompanyava los punts— donchs
, com deya, en lo ball de bastons, aquell ball, sab?... crech, crich, crech —y ab sos gestos y la canyeta acompanyava los punts— donchs quant jo era
promesas y oferiments, y, acomodats en lo tilbury 'ls dos viatgers, á un créch de fuhet rodá 'l carruatge com un tró que 's perdé arreu en la imponent
pell de Russia y tancas dauradas qu' de tant gros, semblava un missal. "Crech, crech," desclogué las tancas, y com un capellá que diu la missa,
Russia y tancas dauradas qu' de tant gros, semblava un missal. "Crech, crech," desclogué las tancas, y com un capellá que diu la missa, comensá á
Deu te 'n dará! —Noy —vá dirme 'l company— jo 'm torno boig. Jo crech qu' aquest manicomi l' amagan per' aumentar la seva parroquia. Y mira
y si es cosa de poderme 'l endur aquesta meteixa tarde, esperaría. —No hi crech. —No obstant lo secretari mostra ganas de servirme; sa promesa té tot lo
demanà silenci tot posant-se el dit als llavis. El vestit de glacé va fer crec, una ballesta se li clavà sota el pit. La Vella somreia mentre es ventava
els crits irrespectuosos que vénen per les parets. Els ciris fan crec-crec i pampallugues. —Fotem fora en Misèries —en Serra estava dolgut per
els crits irrespectuosos que vénen per les parets. Els ciris fan crec-crec i pampallugues. —Fotem fora en Misèries —en Serra estava dolgut per les
a la calç va esclatar en mig de les baranes un viu repetelleig de cric-i-crecs, com si dotzenes de mans rompessin a l'estronc branquetes resseques;
crideu el Ramon, que vingui el Ramon, i llavors la porta va cedir fent un crec que recordava un os trencat i els crits de la Remei ara omplien tots els
de la foscor, m'arribava un sospir, un gemec, un xiulet asmàtic, el crec d'un moble corcat, el cruixit d'un somier, la remor de la mar, el motor
menuts, amb els ulls oberts i la cara expectant a l'espera de sentir el crec de la màquina per retrobar els gestos normals, amb voluntat de quedar
naturalitat, sinó imitant un model imaginari —tòpic— de caçador ideal. El crec d'una branca trepitjada involuntàriament fa volar dos ocells que, mentre
no un clic clic àgil i agut com abans sinó un soroll més aspre i lent, un crec crec, quan la tisora tallava el pèl dur, però hauria d'haver-li-ho dit
tancà els ulls, la deixà caure, i va sentir un soroll tou i sord, un crec d'ossos de crani trencats, ell que no hauria ni tan sols pegat un colp de
de l'Oriol. El silenci fred a fora i el tió en flames que feia crec i expulsava espurnes. L'Elisenda que no tornava i ell que tenia ganes de
i a l'espera de donar-li sepultura en terreny sagrat, es va sentir un crec fondo i sec, probablement, va dir algú, s'havia trencat un os. Els
sent totes bones i tots dolents. Com per exemple l'altre dia quan, en un crec que absolutament malaguanyat intent de defensar no sé pas ben bé què, una

  Pàgina 1 (de 2) 50 següents »