DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
credença F 108 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb credença Freqüència total:  108 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

de pescar apuntalades al mur, talment semblaven les canyes d'encendre la credença; i les botxes de l'art, els grans d'un rosari immens penjats, esperant
paciència, com si ordenés amb rigorosa simetria els canelobres d'una credença, i sols així restava assossegada dels petits neguits i escrúpols de
de muralla prop de les Canaletes, on hom havia guarnit un altar amb la credença, el Sant Crist i els ciris corresponents; al voltant de la tarima on era
borla. També, si es pot, ha d'ésser del color litúrgic de la festa. La credença. Al costat de l'altar, a la banda de l'Epístola, hi ha d'haver una
és molt freqüent trobar excavat en el mateix mur, a costat de l'altar. La credença (així, /credentia\, també s'anomena en el /Ritus
Per a les Misses solemnes, que és quan té pròpiament el nom de credença, hi ha d'haver dos ciris encesos al damunt, però sense cap Crucifici.
Tots aquests armaris com l'altre tipus d'armari per a menjador que és la credença o buffet, reproduït en les figs. 46 i següents, solen
el cos petit com si fos una arquimesa deposable damunt d'una taula, d'una credença o de qualsevulga altre moble baix. Demés d'aquests dos tipus simple i
temps a la veneració pública. D'acort ab lo clero es procedí a obrir la credència ab propòsit de serrar la taula si era una sola la que contenia dues
en qu'está pintat seria major que'l buit deixat per el talliste en la credència nova, sense dubte per no tindre present esta circunstáncia al
Joanes al pintar entre atres obres el /Cap del Salvador\ de la credència de San Nicolau, fondix la espiritualitat en el realisme, arribant en este
per propi us devía ferles aportar al Credencer, perque les assentés á la credença, y lo Receptor ne cobrés lo dret. No podía tampoch posar en manifest la
sehuen en el banch; los demés ministres se quedan de peu ó en la credencia, seyent en las graus del altar si hi há sermó. ¿A què 's dona 'l nóm de
á lo menos n' hi haurá quatre y alfombres. Prop del altar se posa la credencia ab estovalles y dos candelers, y una altra pera 'l consagrant en la que
missal, un pontifical, l' anell, lo pectoral, palangana, etc., y pá en sa credencia. Ademés hi ha d' haver dues canes de tela pera fer vuyt tovalloles, una
totes les coses que es costúm disposarhi quant celebra un Prelat; y la credencia junt al altar ab tot lo necessari. Demunt del altar se posan la espasa,
posa un faristol al altar pera 'l missal, se colocan les canadelles en la credencia, se encenen dos ciris y de retorn á la sacristía, se pren lo missal que
Missa. ¿No hi ha altres objecte especials pera 'l santuari? Si; y son, la credencia, la taula de comunió, lo banch dels ministres sagrats, lo candeler
banch de la obra, orga, reclinatori, cuixí y cadira episcopal. ¿Que es la credencia? Es una taula que hi há al costat dret del santuari pera 'l servey del
dret del santuari pera 'l servey del altar durant lo sant Sacrifici. La credencia ha de estar enterament cuberta ab unes estovalles blanques que arribin
vasos dels sants olis y tots los objectes necessaris pera la funció. La credencia se pot considerar com la sacristía del santuari. Prop d' ella s' están
, en los quals se posa l' aygua y 'l vi pera la missa; se colocan en la credencia damunt d' una safata de la meteixa materia. ¿Què es l' instrument de pau
doblega y 'l coloca sobre l' altar al costat de la sacra ó 'l porta á la credencia junt ab la palia. Tot seguit prèn ab la má dreta la canadella del ví, y
y daurats al gust modern. Lo que's diu altar se reduheix á la mesa y credensa de bona talla, la primera contenint un retaulet en son devanter, y á una
en part de claraboyas. No faltan al menjador sa capsalera, com á tinell ó credensa (bufet) de roure, tallat á tota bossa y al gust italiá del Renaixement,
L'escalfa-panxas del menjador y lo adossament tinell ó credensa adjunt són també bonas esculpturas de fusta y bronzo, segons projecte y
clau. Per aquest acte, lo Rnt. Sagristá cuydará de que estiga encesa la credensa y las palmatorias de la Mare de Deu en dita Capella del Santíssim
y tráurerlos. La Sagristía col·loca los del Sagrari, Titular, grada, credensa, Patriarcas y salamonets de entre columnas en lo altar major. La restant
de Cor de primera classe, deurán los Rnts. Sagristans col·locar la credensa de la Obra en lo altar. LIII. En la missa solemne no está permés
de domás. LXXX. En los combregars de primera classe se encen la credensa en lo altar major. En los dels Rnts. Residents, Obrers, Administrador del
y fills primogénits de dits Obrers y Administrador, se encen també la credensa y se alsa lo vellut de la Elevació desde que surt S. D. M. fins que está
deuhen cremar los salamons de la Titular, dos ciris al Sacrari y la credensa; y un dels Sagristans déu estar en la sagristía per lo bon orde del acte
la imatge de Nostra Senyora, los salamons de entre columnas, Patriarcas, credensa, salamons del Presbiteri, candeleros del dit Presbiteri y balustrada
de la Titular, dos ciris al Sacrari, quatre devant del Ninyo Jesus y credensa. Creman tot lo dematí los salamons de la Titular. A la missa del gall,
quatre ciris al Sacrari, quatre devant lo Ninyo Jesus, Patriarcas y credensa. Tern de petxinas. Al ofertori se adora lo Ninyo Jesus. A la conventual
quatre devant lo Ninyo Jesus, Patriarcas, salamons de entre columnas, credensa, salamons y candeleros del Presbiteri y balustrada. Tots los ornaments de
Tots los ornaments son de primera classe. A matinas se encenen la credensa, Titular, Sacrari y Ninyo Jesus, y al Te Deum los ciris dels
la Titular. A la conventual dos ciris al Sacrari, quatre al Ninyo Jesus y credensa. Ornaments de segona classe. A la nit sol celebrar funció la Pia Unió de
nou, després de ohida una missa baixa, la professó per dita publicació. Credensa al altar major á cárrech de la Obra. Los ganfarons van devant de tots los
altar major á la hora corresponent, retirantla després. A la benedicció credensa de 2a· classe y ornaments violats de primera classe. A la
classe y ornaments violats de primera classe. A la Conventual credensa y ornaments blanchs de segona classe. Si l's Cors de noyas fan la funció
Si no s' fa la dita funció, á la benedicció y Conventual, ademés de la credensa, se il·lumina la Titular, quatre ciris al Sacrari, salamons de
y candeleros del Presbiteri y balustrada central. Pálit á las tronas. Credensa y sacras de segona classe. Santa Eularia de Barcelona, verge y mártir.
Senyor está manifest, creman sis ciris al Sacrari, setse á la grada y la credensa. Se posarán de la llargada necessaria, á fi de que, durant la exposició,
tercer.) Ornaments de diari. Pálit blanch en lo altar y tronas. Credensa y sacras de segona classe. Los andadors de la Obra entregan á la Rnt. é
orador, y en aquells, lo andador de la Obra. En los sermons del dimécres, credensa y dos ciris al Sacrari. Santa Quaresma. XCVIII. Desde l'
que comensa en lo dia primer de Mars següent. Per aquest acte se encen la credensa. Lo arreglo de lo demés necessari es del cuydado dels andadors de la
Ornaments violats de 1a· classe. Al altar sols se hi posa la Credensa. Acabada la benedicció, surt la professó per lo portal de la Passionería
A la tarde á Vespres solemne manifestació de la Vera-Creu. Se encen la credensa únicament, que lo mateix quel dematí paga la Obra. Los candeleros en
lo gremi dels Massips de Ribera. Dijous Sant. CIX. A Matines credensa de cera groga: lo tenebrari ab 14 ciris grochs y 1 de

  Pàgina 1 (de 3) 50 següents »