×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb creient |
Freqüència total: 1717 |
CTILC1 |
ball a la plaça ella i Tiago formaven la parella més galana. Encara que | creient | fervorosa, Mila s'agradava de festes i de divertiments, i el seu cor | mà, "resum dels esdeveniments revolucionaris" augmenta el nombre de | creients | ... Ara a la sala només hi ha tres persones i l'ordenança que seu darrera | seminus, alimentats de passions carnals puríssimes, mai malalts, ni | creients | , ni remordits, amb nassos rectes i ànimes rectes que es miren somrients | Déu m'ha donat aquesta. Faci's la voluntat de Déu. Ella parlava així. Era | creient | sincera, la meva tia, i ho acollia amb la conformació que li venia de la | me'n repetesc un bocinet. És com si resés, sap? encara que jo no sigui | creient | , ell tampoc no ho era. Ens vàrem conèixer en una reunió de joves que | només de la teva memòria i em posava a pregar per tu, jo que no som | creient | ... A poc a poc, la feina em va distreure, vaig conèixer gent diferent de | a cercar un jesuïta famós; ell figurava com a gran catòlic i com a gran | creient | , encara que en el fons la seva religió era una mentida. Però ell va | no li donarà mai aquest nom, inacceptable en la seva consciència de | creient | , sinó el de càstig. I mentre que es refresca amb aigua la cara i torna a | ni hauria reunit multituds —multituds de burgesos, s'entén, o també de | creients | que acceptaven d'ésser-ne—, el retreien de sobrepassar la lletra impresa | filosòfica definida. Potser era fet per a llançar damunt dels seus —els | creients | declarats, gent més o menys de dreta, del seu temps— tot allò que ell | la Toneta aquella tranquilitat d' esperit, aquell plascévol benestar del | creyent | que se sent lliure del pes de la conciencia. L' abril s' havía llevat | meu profund dolor em sentiré desprès. —Ell semblava un | creient | joiós i resplendent —diran els meus companys, | el meu esperit tenia la naturalesa sinó a l'íntima compenetració del | creient | en Déu. De tot podia dubtar menys de l'espiritualitat de les meves | Solzament vull parlá ab tú. Julia. Diguéu pare. Roch· Qu' ets | creyenta | y bona filla, ja ho sé. Julia. May vos he dat un per qué. | Sabs cuant gran es mon amor per dubtar tant de ton pare: si ets filla | creyenta | encare me farás aqueix favor. Si oblidas la obligació que te tota bona | pensàreu. El meu llenguatge no tenia res del llenguatge d'un devot ni un | creient | . Els homes solem fer distincions, Déu estic segur que no en fa. Encara | de l'Esperit de Déu, promès, que es dóna a tothom qui és | creient | ; i, amb tals pretextos, lleis espirituals tindran domini | i sublim alhora, cosa que ha fet sempre molt difícil distingir entre | creients | i càndids, i entre místics i folls. En desembullar quina mena | una fe coexistent amb el dubte, sinó una fe dubtant (i un dubte | creient | ). Més que de fe o de dubte, es tracta, per tant, de fe-dubte | no ha contaminat encara el conjunt de la ciutat santa, anomenada pels | creients | una de les quatre portes del Paradís. Tampoc no us pertorba ací, | que com deien els averroistes és típic dels cristians que són els únics | creients | que es menjen a Déu i practiquen la teofagia i tots aquests objectes que | s'esmerçaren a llevar llur inquietud augusta, tots els patriotes, | creients | en la suprema jerarquia de l'esperit creador, per damunt dels odis i les | dir llurs discursos, i tots explicaven revestits de toga. Feien gala de | creients | ; en economia eren proteccionistes de cara a l'exterior, però | una obra de penitència i d'edificació? Què pot dir avui dia a un home no | creient | , aixecat pel seu segle a no cedir al prestigi de les "frases", aquesta | ens estalvia l'equívoc del títol. Superació Les nostres generacions de | creients | han conegut els reis de la terra que coronaven les imatges de la Mare de | qui al sentî la senectut, puríssim, de tots amat, caritatiu, | creient | , has guiat cap al cel la senda impia, que ta enganyada joventut | els més a fer-me home per a sucar-ne ells alguna cosa; segurs els | creients | de les tavernes que jo arrencaria el vi de la tirania dels consums, varen | mateixa". Preguem pel que som a nivell de fe. La pregària és l'home | creient | que s'expressa, l'home creient que parla, quan s'ha adonat d'allò que vol | som a nivell de fe. La pregària és l'home creient que s'expressa, l'home | creient | que parla, quan s'ha adonat d'allò que vol dir ser home creient. Així: | l'home creient que parla, quan s'ha adonat d'allò que vol dir ser home | creient | . Així: l'home creient, o el creient, més que l'home que | quan s'ha adonat d'allò que vol dir ser home creient. Així: l'home | creient | , o el creient, més que l'home que creu, per donar a | d'allò que vol dir ser home creient. Així: l'home creient, o el | creient | , més que l'home que creu, per donar a entendre que la fe és una | en un home. I allò que existeix en realitat és l'home que creu, el | creient | , com dèiem suara. I aquest home creient portarà la marca d'allò que és | és l'home que creu, el creient, com dèiem suara. I aquest home | creient | portarà la marca d'allò que és com a home. No caiguéssim en la temptació | avergonyir. Precisament perquè no podem separar la fe de la vida, homes | creients | com som, ens cal veure l'acceptació pròpia en la perspectiva de la fe i, | el valor de comunió i modal d'aquesta relació personal, ascendent, del | creient | amb el Senyor. Per a mi, viure és el Crist (Fl 1: 21). " | impossible d'assolir sense l'esforç d'una relació o altra. Per a un | creient | , Déu és objecte de relació i ho són els homes. Dos tipus de relació | d'una doctrina oportunista, té l'avantatge que la poden acceptar els | creients | com a tals i, àdhuc, els poc-creients o els incrèduls que no hagin perdut | que la poden acceptar els creients com a tals i, àdhuc, els poc- | creients | o els incrèduls que no hagin perdut tanmateix la noció de la importància | damunt la seva testa, considera amb recel, però amb resignació, perquè és | creient | i té esperança, la inestabilitat de les coses humanes. I el pobre | perden, i vol perpetuar-ne tota la llur flairosa poesia. Nacionalista i | creient | , En Serra s'és especialitzat en el folklore religiós, del qual n'és bella | l'ateisme, tots ells eren uns "idealistes" purs, uns patriotes i uns | creients | profunds. Si els feixistes italians, en comparació amb ells, poden | l'ànima en fòra com un pagà, és hospitalari, recte i compassiu com un | creient | , i si no realisa l'ideal del varó perfecte, és per aqueix pols de vanitat | : —Doneu-me'n una! Ell, però, té una percepció més clara que la dels | creients | de la repartidora vulgar. Primer una, després l'altra, amb joia | Allà a Mèxic com ací a casa nostra són coses aqueixes que les posen els | creients | i se'n diuen ex-vots. Però heus ací una senyal importantíssima. | la fa trontollar i la flama socarrima les parets. Creix la fe dels | creients | , fe ara barrejada amb por. Un veí sent a deshora un gemec i un llunyà | d'una joia. I la parla del canonge es revestia d'una triple emoció de | creient | , d'erudit i de poeta. Pau per arreu, pau fonda. Unes dones elevaven el | El rector absolvia. Hi hagué una fressa com d'aixec de perdius. Els | creients | es senyaven i anaven sortint. S'arremolinaven per esperar el pas del dol. | Pomarè se'n reia. Jesucrist no li interessava gens; ell era un bon | creient | de Taaroa (el Júpiter polinesi); Oro, el déu de la guerra; Roo, déu de | ni apocalíptic, sinó simplement com un enamorat de la Dòna, com un | creient | que soc de que en la regeneració de la Humanitat la Dòna ha de jugar-hi |
|