DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
creient AI 510 oc.
creient F 8 oc.
creient M 1199 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb creient Freqüència total:  1717 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

ball a la plaça ella i Tiago formaven la parella més galana. Encara que creient fervorosa, Mila s'agradava de festes i de divertiments, i el seu cor
mà, "resum dels esdeveniments revolucionaris" augmenta el nombre de creients... Ara a la sala només hi ha tres persones i l'ordenança que seu darrera
seminus, alimentats de passions carnals puríssimes, mai malalts, ni creients, ni remordits, amb nassos rectes i ànimes rectes que es miren somrients
Déu m'ha donat aquesta. Faci's la voluntat de Déu. Ella parlava així. Era creient sincera, la meva tia, i ho acollia amb la conformació que li venia de la
me'n repetesc un bocinet. És com si resés, sap? encara que jo no sigui creient, ell tampoc no ho era. Ens vàrem conèixer en una reunió de joves que
només de la teva memòria i em posava a pregar per tu, jo que no som creient... A poc a poc, la feina em va distreure, vaig conèixer gent diferent de
a cercar un jesuïta famós; ell figurava com a gran catòlic i com a gran creient, encara que en el fons la seva religió era una mentida. Però ell va
no li donarà mai aquest nom, inacceptable en la seva consciència de creient, sinó el de càstig. I mentre que es refresca amb aigua la cara i torna a
ni hauria reunit multituds —multituds de burgesos, s'entén, o també de creients que acceptaven d'ésser-ne—, el retreien de sobrepassar la lletra impresa
filosòfica definida. Potser era fet per a llançar damunt dels seus —els creients declarats, gent més o menys de dreta, del seu temps— tot allò que ell
la Toneta aquella tranquilitat d' esperit, aquell plascévol benestar del creyent que se sent lliure del pes de la conciencia. L' abril s' havía llevat
meu profund dolor em sentiré desprès. —Ell semblava un creient joiós i resplendent —diran els meus companys,
el meu esperit tenia la naturalesa sinó a l'íntima compenetració del creient en Déu. De tot podia dubtar menys de l'espiritualitat de les meves
Solzament vull parlá ab tú. Julia. Diguéu pare. Roch· Qu' ets creyenta y bona filla, ja ho sé. Julia. May vos he dat un per qué.
Sabs cuant gran es mon amor per dubtar tant de ton pare: si ets filla creyenta encare me farás aqueix favor. Si oblidas la obligació que te tota bona
pensàreu. El meu llenguatge no tenia res del llenguatge d'un devot ni un creient. Els homes solem fer distincions, Déu estic segur que no en fa. Encara
de l'Esperit de Déu, promès, que es dóna a tothom qui és creient; i, amb tals pretextos, lleis espirituals tindran domini
i sublim alhora, cosa que ha fet sempre molt difícil distingir entre creients i càndids, i entre místics i folls. En desembullar quina mena
una fe coexistent amb el dubte, sinó una fe dubtant (i un dubte creient). Més que de fe o de dubte, es tracta, per tant, de fe-dubte
no ha contaminat encara el conjunt de la ciutat santa, anomenada pels creients una de les quatre portes del Paradís. Tampoc no us pertorba ací,
que com deien els averroistes és típic dels cristians que són els únics creients que es menjen a Déu i practiquen la teofagia i tots aquests objectes que
s'esmerçaren a llevar llur inquietud augusta, tots els patriotes, creients en la suprema jerarquia de l'esperit creador, per damunt dels odis i les
dir llurs discursos, i tots explicaven revestits de toga. Feien gala de creients; en economia eren proteccionistes de cara a l'exterior, però
una obra de penitència i d'edificació? Què pot dir avui dia a un home no creient, aixecat pel seu segle a no cedir al prestigi de les "frases", aquesta
ens estalvia l'equívoc del títol. Superació Les nostres generacions de creients han conegut els reis de la terra que coronaven les imatges de la Mare de
qui al sentî la senectut, puríssim, de tots amat, caritatiu, creient, has guiat cap al cel la senda impia, que ta enganyada joventut
els més a fer-me home per a sucar-ne ells alguna cosa; segurs els creients de les tavernes que jo arrencaria el vi de la tirania dels consums, varen
mateixa". Preguem pel que som a nivell de fe. La pregària és l'home creient que s'expressa, l'home creient que parla, quan s'ha adonat d'allò que vol
som a nivell de fe. La pregària és l'home creient que s'expressa, l'home creient que parla, quan s'ha adonat d'allò que vol dir ser home creient. Així:
l'home creient que parla, quan s'ha adonat d'allò que vol dir ser home creient. Així: l'home creient, o el creient, més que l'home que
quan s'ha adonat d'allò que vol dir ser home creient. Així: l'home creient, o el creient, més que l'home que creu, per donar a
d'allò que vol dir ser home creient. Així: l'home creient, o el creient, més que l'home que creu, per donar a entendre que la fe és una
en un home. I allò que existeix en realitat és l'home que creu, el creient, com dèiem suara. I aquest home creient portarà la marca d'allò que és
és l'home que creu, el creient, com dèiem suara. I aquest home creient portarà la marca d'allò que és com a home. No caiguéssim en la temptació
avergonyir. Precisament perquè no podem separar la fe de la vida, homes creients com som, ens cal veure l'acceptació pròpia en la perspectiva de la fe i,
el valor de comunió i modal d'aquesta relació personal, ascendent, del creient amb el Senyor. Per a mi, viure és el Crist (Fl 1: 21). "
impossible d'assolir sense l'esforç d'una relació o altra. Per a un creient, Déu és objecte de relació i ho són els homes. Dos tipus de relació
d'una doctrina oportunista, té l'avantatge que la poden acceptar els creients com a tals i, àdhuc, els poc-creients o els incrèduls que no hagin perdut
que la poden acceptar els creients com a tals i, àdhuc, els poc-creients o els incrèduls que no hagin perdut tanmateix la noció de la importància
damunt la seva testa, considera amb recel, però amb resignació, perquè és creient i té esperança, la inestabilitat de les coses humanes. I el pobre
perden, i vol perpetuar-ne tota la llur flairosa poesia. Nacionalista i creient, En Serra s'és especialitzat en el folklore religiós, del qual n'és bella
l'ateisme, tots ells eren uns "idealistes" purs, uns patriotes i uns creients profunds. Si els feixistes italians, en comparació amb ells, poden
l'ànima en fòra com un pagà, és hospitalari, recte i compassiu com un creient, i si no realisa l'ideal del varó perfecte, és per aqueix pols de vanitat
: —Doneu-me'n una! Ell, però, té una percepció més clara que la dels creients de la repartidora vulgar. Primer una, després l'altra, amb joia
Allà a Mèxic com ací a casa nostra són coses aqueixes que les posen els creients i se'n diuen ex-vots. Però heus ací una senyal importantíssima.
la fa trontollar i la flama socarrima les parets. Creix la fe dels creients, fe ara barrejada amb por. Un veí sent a deshora un gemec i un llunyà
d'una joia. I la parla del canonge es revestia d'una triple emoció de creient, d'erudit i de poeta. Pau per arreu, pau fonda. Unes dones elevaven el
El rector absolvia. Hi hagué una fressa com d'aixec de perdius. Els creients es senyaven i anaven sortint. S'arremolinaven per esperar el pas del dol.
Pomarè se'n reia. Jesucrist no li interessava gens; ell era un bon creient de Taaroa (el Júpiter polinesi); Oro, el déu de la guerra; Roo, déu de
ni apocalíptic, sinó simplement com un enamorat de la Dòna, com un creient que soc de que en la regeneració de la Humanitat la Dòna ha de jugar-hi

  Pàgina 1 (de 35) 50 següents »