Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
cremar M 4 oc.
cremar V 6611 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb cremar Freqüència total:  6615 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

el Tità al seu amic botxí. "El foc que vas robar te les hauria d'haver cremades", li contestaven, endevinant-ho, els guardes de l'execució de la
del qual va precipitar el sogre en una fossa plena de foc, i Dioneu es va cremar fins a convertir-se en un grapadet de cendres. Tothom va trobar el crim
de la seva germana Àrtemis, va matar Coronis i el seu amant. Mentre cremaven el cadàver de la nimfa infidel, Apol·lo va córrer a treure Asclepi del
l'arbre que produïa uns exemplars tan dolents." "De quines resultes van cremar els convents", es va mig esparpillar d'esma, la meva àvia, des de la
ulls d'ella veia brillar com petites fogueres, reflexos d'aquelles que cremaven a la plaça, i es digué: "Està plorant." Li agafà la mà, se la
d'alleujament. Damunt la calaixera, davant la imatge de la Verge, cremaven dos ciris, i un Crist, treballat en fusta, posat al capçal, presidia
havia xuclat tota la llet dels pits maternals. A la Verge, la carn li cremava sota el sol i la set li abrusava la gola. Ella corria amb la seva dolça
: "Sia —així s'anomenava—: vull veure la meva terra, Sia. (El desig cremava ja en mi amb tanta força, amb un enyorament tan viu, que m'oprimia
la serviré, l'ajudaré en tot perquè ella pugui descansar." Jo aleshores cremava en un desig mortal de veure la meva mare —els desigs sempre prenen en mi
de veure la meva mare —els desigs sempre prenen en mi amb aquest foc—; cremava tot jo en un desig mortal, com si m'haguessin dit que la meva mare estava
la tendresa que li inspirava Sileta ni amb l'arravatadora passió en què cremava per Mila. L'amor que experimentava per sa mare era un sentiment
Maria Àgueda es sentia ja penedida; la mà amb què li havia pegat semblava cremar-li, i de seguida li hauria demanat al seu fill perdó pel seu acte
aconseguia mai ofegar del tot els seus sentiments, la indignació en què cremava secretament per la tremenda desil·lusió soferta. Mila ho sap molt bé; sap
més alta, havia afalagat la seva ànima i ell hauria volgut sentir-se-la cremar per única i darrera vegada en la més exaltada felicitat que ànima humana
fruïció; però era tan forta, per altra banda, la temptació de veure-la; cremava amb tanta ardor en ell aquell desig, que a poc a poc s'anà deixant
del que succeïa, havia bullit en ell amb nou ardor. La sang li cremava de coratge a les venes. Reculà i es llançà de bell nou cap allà. Era
Tu tens una mare; però jo, si tu em deixes, on aniré?" El cervell li cremava; una tristesa infinita omplia la seva ànima: la seva ànima estava més
menjador —la peça principal de l'edifici—, amb la xemeneia, on a l'hivern crema incessantment el foc, alimentat amb troncs d'olivera. A mà dreta
darrera de la colzada de més enllà, com en un somni. El cervell li crema; ombres d'alienació creuen per la seva ment i els seus pensaments hi
cim gairebé dubtant ja de poder-lo abastar. Però el desig, la flama que crema en el cor inextingiblement, la convicció que és ja impossible de
esforç per a reconèixer-lo. Tino Costa, ara, a la llum d'una espelma que cremava sobre la taula, la veié, i per la seva ànima passà un esborronament. Sia
podrà oblidar-se de l'amor que els uní, de l'amor en què es sent encara cremar per ella? "Mila, estimada meva —pronuncià en veu baixa—, Mila." I sent
Tino Costa està sol en l'alta nit. Santa Maria reposa. Damunt la taula crema una espelma mig consumida, i per terra es veuen els trossos d'argila
una suor imaginària, com per allunyar una ombra; passeja, el front li crema; el cor li fa mal dins el pit: li batega amb palpitacions rudes,
per la violenta excitació dels seus nervis desballestats. EL cervell li cremava; la sang quasi li feia mal a les venes: li rebentava als polsos i als
Ell les hi acaricià amb torpitud; se'n posà una contra la galta, que li cremava. Ella tampoc no hi oposà resistència: era com si s'hagués mort, i ara la
suplementària, consistent en l'alegria de comprovar que els dolents cremen en el foc impertorbable i sense fi, atiats i torturats pels dimonis. Cal
tu-tut! Tut... tu-tut! De tant en tant sonaven trets. Es deia que cremaven l'església de la Bonanova. Aquella nit hi havia hagut lluites terribles a
Comenta que els "místics", en aquesta lluita, són els de la FAI. Cremen amb furor les esglésies perquè creuen que allí resideix un poder real que
murcià formava part d'alguna de les patrulles que, quan fan escorcolls, cremen o destrueixen rosaris, estampes, quadres i imatges religioses). Diu que
i aquí han vingut gent d'aquests, m'hauria sabut greu que l'haguessin cremada...". L'hereu té una cara ingènua, infantil, uns ulls alegres. Parla amb
dipòsit d'objectes del culte que eren concentrats allí per a fondre o cremar: imatges, campanes, calzes. Uns homes feien facècies sacrílegues. "Allò
al cos; però va témer que, si la descobrissin, el matarien, i també la cremà. És pessimista. Està convençut de la incapacitat constructiva dels
que era un cadell. Al poble brillava un safareig, una teulada. Algú cremava herba en un camp. Veus d'infant, al lluny; belar greu d'ovella i veus
per la premsa anglesa. Diu que Garvin, director de l'Observer, cremaria ciris davant l'efígie de Franco. El Times ha publicat articles
Llúcia gloriosa! —deia—. Poc que hi és ara al poble Santa Llúcia. La van cremar... Però res! Feina per als escultors. La Santa Llúcia que cura, aquella
Feina per als escultors. La Santa Llúcia que cura, aquella poc que podran cremar-la". Amb la Fina, la Roser i les nenes berenem a la Font de les Paitides
blaves i blanques al lluny! Però la neu és molt escassa. Avui hem cremat llenya de cedre. És deliciosament olorosa, amb un perfum noble, ric de
—diu el cirurgià. Hi aboca el flascó i el líquid goteja cap a terra, on crema el peu de les mitges d'una infermera prima i de color trencat, la qual
barri nou. Al cos de guàrdia, on els fan formar i els treuen les cadenes, cremen dues espelmes damunt la taula que ocupa la part central i una atxa a la
duen ulleres. Penetren en una entrada il·luminada per un ciri llarg que crema al capdamunt de la barana que mena al pis de dalt, però ells tomben cap
per això van treure els del registre. Però aquí tampoc no hi són, els han cremat i ara tampoc no poden renovar els dels qui ja en tenien. —Així ens poden
els tenim nosaltres. Vam assaltar una camioneta quan se'ls enduien a cremar-los, però per desgràcia ja era la segona... Calla, perquè ara el carrer
acabes mai... —Així i tot, és dur haver-la d'adoptar. Saps si els van cremar, els meus papers del registre? L'altre branda el cap, reprovatiu. —Em feu
—Em feu riure, vosaltres! N'hi ha milers i vols que sàpiga si van cremar la teva... S'ha de classificar tot, encara, i n'hi ha per mesos. Quan
en quin moment, ni per què, car els arxius conventuals van ser curosament cremats, els frares de la Mercè van deixar de ser propietaris i la casa va passar
Se n'ha parlat i s'ha organitzat durant tota la setmana. A la sala gran cremen les dues aranyes i totes les cornucòpies de les parets. Al centre de la
abans de tocar, i brillen sobre la tapa closa del pianoforte. La cera crema, una llum color de palla i una finíssima fumerola allunya el sostre
que fos l'antiga biblioteca del convent, però no en quedava res, o va ser cremada junt amb els arxius, o Pere Grau se la va polir. La taula que ell
victòries del Gran Cors. Probablement, en les memòries que Carolina va cremar, amb meticulosa cura, Jeroni parlava d'aquests temps de conspirador i

  Pàgina 1 (de 133) 50 següents »