Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

a una claríssima consciència. Es despertava moll de fred i una	cremor	enganxada sobre el front, els ulls i les galtes, com un drap raspós. Li
té encara flàccida la mà nocturna, i sento l'àcida	cremor	de la noia que riu. Ara m'he fet un embolic d'uns
els ulls en la nuca amb una intensa mirada de desig. Ernestina sent la	cremor	d'aquella mirada. Es posa les mans al pit i intenta aixecar-se, però
I el vostre front serè, sempre tan blanc, avui el veig, amb	cremor	de mes nines, un xic morat d'una suor de sang, com si
vegada de la cama, que li feia més mal que mai, perquè a més a més de la	cremor	, tan aviat a dintre de l'os com al voltant, li feia fiblada al costat
A l'hora de la gent, tornaven a la platja amb els ulls entelats per la	cremor	del sol i duent a les nines el somni i el prestigi de la seva aventura en
per a fer tornar boig qualsevol home. Laura comença a sentir el pes i la	cremor	de la mà de l'oncle, aturada amb certa insistència damunt la seva
tens prou ab lo foch de mas paraulas qu' ixen flamejant de mon cor, ab la	cremor	de las mevas mans que no podrías aguantar; té, toca...— Y posá
un estrany fenomen, es repetien les sensacions físiques: la nàusea, la	cremor	a les entranyes, l'astringència al paladar. Sí; estava emmetzinat per
boca. Es decantava cap a la meva espatlla de la banda del braç mort i la	cremor	de la seva cigarreta m'arribà alguna vegada a la cara. Jo el creia
al moment en què jo passava pel seu davant. Sentia a les galtes la	cremor	de la vergonya i del fàstic. ¡Com havia començat malament la meva
se't coneix que has fet hores i hores a peu. I després, aquella	cremor	del sol a la cara de l'amic, tota ella embotornada, terrosa, escatosa. I
de vora mar, i el mareig creix. Pensem que el blat ens ha fet mal. És una	cremor	a l'estómac. Ell té diarrea. Busca un recó. Va corbat, doblegat en dos.
moment singular em sento sofrir horriblement, sento el meu tremolor i la	cremor	de la meva ànima, com d'una ofensa feta amb brasa viva, com d'una nafra
tractar a la farmàcia, abans del vespre morireu." Jo em penso sentir la	cremor	de la mort als budells (aquella cremor!). Josep se'n riu. "A França no
morireu." Jo em penso sentir la cremor de la mort als budells (aquella	cremor	!). Josep se'n riu. "A França no són pas salvatges: si fos com ha
en constant desordre, però ni un sol instant no deixava de sentir la	cremor	de la carta, ni el lleu cruixir del paper a cada moviment del seu respir.
de la fornal. Dit i fet. Amb la ingenuïtat dels sants, i sense temença de	cremor	, Guillem posa la mà a la fosa, agafa la massa de ferro bullent i sense
com si hi fos obligada. I al moment que la hi he lliurada he sentit una	cremor	estranya, com si s'escapés el meu cor. Era tan gentil el traïdor! Qui sap
a les seves passions, o bé oposant-s'hi? Vull dir, per exemple: quan sent	cremor	o té set i la decanta cap al contrari, a no beure, o quan té fam, a
revolada, estira els llençols i traient-se el pijama esfonsa la	cremor	de totes les seves dèries en el doll de l'aixeta que sona en el marbre de
d'un tomb de l'aixeta s'estronca el doll de la mànega, li sembla que la	cremor	d'abans li esgarrapa la gola. Va fosquejant i en Manel sent que al seu
els fills de Jacob. I just açò oiren, conceberen els hòmens ira i gran	cremor	, per la follía comesa a Israel, d'ajustar la filla de Jacob, cosa de no
tot diàfan per ella. La nit abans, unes paraules a cau d'orella i la	cremor	d'un bes. Anneta trobava les hores lentes, freturosa de renovar la joia
de la cendra bullenta i s'esbufegaven els dits, embutllofats per la	cremor	d'una brasa. Anneta ajudava Laia a vestir-se. Desapareixien les agulles
se'n tornava al poble. Allí, es ficava per una xemeneia, es rostia en la	cremor	d'unes cendres, rebotia una porta, apagava el llum i s'arrupia en el
imatge, un nom, una paraula, aneu a saber, li féu pujar del pit aquella	cremor	de llàgrimes. I en el seu plor hi havia més tírria que sentiment, revolta
La gota amarga del seu crim va inflamar-se de sobte i, en sentir la	cremor	, el cor d'Arnau va sofrir un encongiment dolorós. De mica en mica,
i les galtes se li encenien, i els seus llavis cremaven, i aquella	cremor	era una delícia que Innocenci desitjava de fruir un altre cop i un altre,
pensaments, cercar el seu esguard en l'estelada, recordar amb frisança la	cremor	de les seves mans, la fixesa dels seus ulls i els neguits i desmais de
hagués fet en aquell to. Potser era que entre Tristany i Vilaret hi havia	cremors	. Volgué esbrinar: —Vaig estar a punt de venir a cercar-te —mentí—. Tot
de la xarxa damunt la sorra eixuta; prou se li veia que una gran	cremor	li consumia els dintres; fins que al cap del novè dia, de tan esllanguit
alegria. —Jaquim, tinc el vi de la batalla al cor: ¿coneixes tu la	cremor	del vi dels consells? Era bell, Tallafer, damunt del cavall: la seva
com una foguera dolorosa, que es nodrís del seu cor sense consumir-lo. La	cremor	l'anava envaint, fins que s'apoderà del seu voler. Era mitja nit; la
i li entenebria el viure. Però, tot d'una va sentir-se en el pit una gran	cremor	i als ulls una espurneta de llum, que s'anà engrandint, engrandint, fins
més. Aquests esclats m'esporuguien; quan la besava el seu alè tenia una	cremor	d'infern, els ulls una força xucladissa, el pit una raucor de terratrèmol
que la dreta ja no encertava a mantenir el got ni l'esquerra sentia la	cremor	d'una punta de cigarreta. I, ¿per què no parlava jo? ¿Per què no li
esvaït, al pare Provincial. Àdhuc començava a sentir, de tant en tant,	cremors	de vergonya per la manera brusca com s'havia comportat. Certament, el
els mol·luscos socarrimats en aquella forma. Llurs boques avesades a la	cremor	se'ls empassaven seguit, seguit, sense fer escarafalls. En Lau i el
a la part de fora i caigueren damunt d'un dit de Guyn. Per aliviar la	cremor	es posà el dit dins de la boca i a l'engolir les gotes del líquid màgic
difícilment al costat meu, una mà dins la meva mà que bullia de la	cremor	de la seva febre. Lídia havia clos els ulls i jo reposava. Només de tant
els llençols. Dormia? Li vaig passar la mà pel front dolçament i una	cremor	s'encomanà als meus dits; li vaig acariciar la cara i vaig tenir un
Sentia encara aquella veu: "tinc set", sentia encara aquella	cremor	dels llavis que en premien uns altres, sentia encara aquella galta flonja
i ó: déntol, évol, llépol, llépola, cérvol, créixens,	crémor	, préssec, feréstec, església, llémena, témpores; estómac, furóncol,
or. Ex.: escalfar, escalfor; gemegar, gemegor; cremar,	cremor	; resplendir, resplendor. ó. Ex.: regar, regó; llaurar,
Polita... El malalt sent: irritació de les mucoses del nas i de la boca,	cremor	de pit. Tos, sensació d'asfíxia. Barballeres, escuma, sang per la boca,
mà bull de tenir agafada la maneta del nen. Sí, que fa espantar aquesta	cremor	. —Vés a menjar alguna cosa. Jo no em mouré d'aquí. —Tinc una amargantor a
molt sovint, el menjar salabrós i empebrat, les begudes fortes i la	cremor	de les solellades predisposaven a grans verinosos i a erupcions
feliç... I vós també sereu ben feliç... August sentí a la gorja com la	cremor	d'un licor massa fort. Prengué les mans d'Urània, les hi estrenyé amb
de florida, no se'ls veu ni una fulla verda. En plena nit, serven la	cremor	del sol i l'alcen, com una torxa que fumegi flaire." "Sota les acàcies,

Pàgina 1 (de 6)

50 següents