Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

fons del carrer, a la plaça, s'alçava la resplendor d'una alta foguera.	Crepitaven	les flames, i un ample brollador de guspires es desfeia vers les
una vegada més el cap en direcció a la plaça. Les flames continuaven	crepitant	, elevant-se cap al cel; les flames ascendien alegrement en la nit clara;
les fogueres es multiplicaven en la nit, que l'emplenaven tota brillant i	crepitant	per totes bandes, que s'escampaven per camps i llogarrets, i pujaven pels
un portal solitari. Totes les fogueres de la nit de sant Joan semblaven	crepitar	novament dintre l'ànima de Mila. Per fi parlà: —Em moria de no veure't. No
pau i felicitat. Hi regnava l'abundància. Durant l'hivern un foc alegre	crepitava	a la llar; el rebost estava ben proveït, i ell, assegut prop d'ella, amb
l'univers. Les primeres gotes començaren a caure amb forta remor, gairebé	crepitant	sobre les teulades i en la pols endurida dels carrers. Mila a penes
bons veïns de Cervera prudentment no es mouen de casa; la gran foguera on	crepita	l'enorme retrat de Godoy, on crema tota la iniquitat, tota la injustícia,
n'havia pres un altre. Tots dormien, i tot els	crepitava	a les orelles. El senyor Subietes va morir assassinat també. Si
falsos, els poemes! ¡Si els llibres, tots, només esperen	crepitar	entre flames i heure un minut de vida viva! I tot
¡Ens crèiem tenir tant de dret a un recer i a una mica d'escalfor! El foc	crepitava	davant la porta de la caseta baixa; la porta era oberta, i a l'interior,
rogenques. L'espurnegall s'eleva entre un fum espès i coent. La llenya	crepita	, s'encenen les branques, es torren els troncs, la flama il·lumina la
closes. L'insecte brunz i ve a cremar-se a la flama d'un ciri: les ales	crepiten	, el cos, sobtadament flàccid, s'emmotlla al declivi de la cera entorn del
curiosos hi fem cap també i prenem part en l'activitat coral. Se sent el	crepitar	del foc a dalt del sostre i als costats. Aviat un branquilló encès, tot
dies que hi ha d'haver tronada forta, qui li passa la mà pel damunt sent	crepitar	un petit llampec a cada pèl de l'esquena. Altre temps fou un déu i no se
tres de la tarda. A Pollensa, en la canícula, quan l'aire materialment	crepita	, fan una processó, en la qual apareix vestit de Sant Joan Baptista, això
a cops de ramàs. Calia vigilar que no l'enrondessin. A vegades sentia	crepitar	un argelagó a la seva esquena i rebia les cendres i les guspires a plena
banda, s'emplenà de vapors com si l'enorme disc roent s'hagués enfonsat	crepitant	en una massa de glas. Un aire fresc travessà la marina i la ressaca
l'Hostal del Guix i en ell cerquem sopluig tots contents. A la cuina	crepiten	els tions, les ascles i les converses. Quina barreja! Allí hi ha una
a la boca un polsim amargant i a la gola una set que ens tortura. El bosc	crepita	com si fos en flames, als ulls hi tenim una coïssor de llum despiadada i
el qual destaquen només les explosions parcials dels obusos que esclaten.	Crepita	el sec martelleig de les metralladores. I en l'aire del nostre damunt hi
metres de nosaltres ja han emplaçat una metralladora que comença de	crepitar	de seguida. Les defenses de filferro estan aterrades. De totes maneres,
seguida dues d'altres. I ja hi som. Una pluja de foc. Les metralladores	crepiten	. De moment no puc fer sinó restar ací. Sembla que els altres preparen un
i vós també! —em respon en forma d'exabrupte, fent una rialla que	crepita	. —Vós viviu millor que aquesta gent... —I ara! La felicitat és un punt
les garrigues, tenen una brillantor esmorteïda. El cant de les cigales	crepita	intensament —i de vegades la sonoritat es perd, com si fugís en la
irisava el roquet dels escolans i les casulles dels clergues. La cera	crepitava	i semblava una pluja de puntets lluminosos, com estrelles microscòpiques.
la fulla es torni com un pergamí, que s'escrostoni, que s'esfulli, que	crepiti	. Quan fa vent del Montseny —que és la tramuntana local—, el tabac, a
ben dissimulada que passava per alt a tothom. Quan els picaments de mans	crepitaven	massa fort o duraven massa estona —cosa que no ens costava res— allargava
i macilenta: un riell d'or fos, de color de mel. Sobre un pont més llunyà	crepita	un arc voltaic: l'espasme de claror blanca sembla il·luminar vagament el
les garrigues i esbarzers, les matarrades i l'arbram, en un terrible	crepitar	, alçava una immensa columna de foc que enrogia el cel nuvolós i allunyava
piadosa, la voluptat del paladeig del tabac anglès. Dins la pipa vella	crepitava	el caliu perfumat del Virgínia saturat de mel, que anava
blavenca i viva de l'olivera. Vistos de prop en les nits de calma, devien	crepitar	i espurnejar sobre el glauc mort de l'aigua; una ratxa de vent els devia
la falda! Les màquines d'ells passaven i repassaven damunt nostre, amb un	crepitar	de follia. Penso que van fer-nos les primeres baixes quan ja pujàvem.
un pensament. Fa un foc petit, de flocs, al costat de la fusta. El foc	crepita	i flameja, clar i alegre. La fusta, que és de pi, lleugerament
tela i el so de la capsa de música adormien més que mai els sentits. El	crepitar	de la llenya en la llar de foc i el color que donaven les flames a les
va senyorejar per l'escenari; al meu costat, a l'altra banda de la dama,	crepitaven	els carbons de l'arc del reflector, i aquesta circumstància va fer que em
en un tros de terra gran com un mocador d'herbes va fer que dintre meu	crepités	algun òrgan, no sé quin fixament, però que va distreure tota una zona de
bona flaire de cedre. Les flames pugen altes i fins aquí ve el soroll del	crepitar	de la fogaina... El foc on ella s'estava arraulida en entrar a la cabana
del cel, un halo rogenc tenyia la boira. Li semblà que tornava a sentir	crepitar	la fusta encesa, que el fum tornava a ofegar-la, com aquella nit.
el vesc dels violins i el contrabaix. Ballaven sobre una catifa vermella	crepitant	de clofolles. Una dona cega, menuda i obesa, venia cacauets a l'entrada i
d'una revolada i abocava a poc a poc el vi damunt les flames. A fora, el	crepitar	de la pluja, cada vegada més forta, hauria semblat aquell que fa un gran
I s'hi estava tan bé! El mateix Lluís ho deia: és agradable sentir el	crepitar	de la pluja a cobert, encara que sigui el cobert d'una barraca. Però a
sempre amb una o altra finalitat, i tot parlant esdevé un fogall encès on	crepita	tota una humanitat complexa remoguda per una febre creadora... Fixem-nos,
més. Que res no sapigueu de lo que espanta en les tenebres, de lo que	crepita	en les flames, de lo que tortura en els turments. Que us faci pas
N'estàvem molt, i no hauríem sabut dir exactament perquè. Tot en ell	crepitava	i resplendia. Era un veritable cor obert, de rèplica immediata. Responia
sense enutjar ningú. I quan mor, un queda meravellat de sentir	crepitar	els elogis. Hom diria que un vell s'estén sobre la família o sobre tot el
o bategants en les sinuositats carnívores de la vida vegetal i el	crepitar	d'antenes i el llampeguejar d'ulls de bèsties i d'insectes. És també el
al·lucinació. A la meva esquena, sota l'atmosfera morada, l'incendi	crepitava	, com si haguessin calat foc en un gran munt d'herba verda. Me n'hi vaig
tenir-hi esment, però dominant-la des del meu espant: tot es movia, el foc	crepitava	, el fum passava, les pedres queien amb un cop sec a terra, però la cara
si somnio —digué Montpalau—. Tot això és absurd, veritablement quimèric.	Crepitaren	uns brins de pinassa. Novau escopí damunt d'una farigola. Després mirà
gangosa que cantava, però tan lluny que la fusta vella i moribunda que	crepitava	al meu entorn m'encerclava a mi, bocaterrosa, sol. Aquella por era un

Pàgina 1 (de 3)

50 següents