Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
crepuscle M 648 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb crepuscle Freqüència total:  648 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

i contemplaven arbres i sembrats, estesos fins a pèrdua de vista sota el crepuscle vespertí i un aire prim i fresc venia de la veïna mar. Medea "Aquesta sí
rengleres de ciris encesos avançaven de llarg a llarg del camí sota el crepuscle, i la seguia el mateix religiós silenci; només es sentia el soroll dels
embassades i copiant en les seves aigües el cel dels suaus i llarguíssims crepuscles; les muntanyes continuen dreçades a la part de dalt, protegint-la contra
el profund canoneig llunyà. Impressionava d'escoltar-lo, en el crepuscle blau i rosat, enllà dels avets, en aquest recer d'arbres florits i de
ens duia queviures amb l'euga perd l'animal. L'aclama en la nit pura —el crepuscle dura encara, groguenc: brilla, ran dels castanyers, un estel enorme—.
de la guerra, tu venies solemne, amb més solemnitat que el crepuscle, o amb una dignitat que el crepuscle rebia de tu sola.
amb més solemnitat que el crepuscle, o amb una dignitat que el crepuscle rebia de tu sola. Tota la majestat amada del crepuscle.
que el crepuscle rebia de tu sola. Tota la majestat amada del crepuscle. No hi havia a València dos cames com les teues, amb
per aguardar-te, per veure com venies. Inútilment recórrec els crepuscles, les nits. Hi ha els hòmens que carreguen lentament camions.
deliciosa elementalitat: els àlbers, el silenci dels amants, el crepuscle, un cos, una carn pura, tot l'amor, un amor. La
Veies el cant: creixia. Lentament el miraves créixer com un crepuscle. Arribava la nit, no escrivies el cant. Més avant,
t'agradava assistir des d'ells a l'espectacle gratuït del crepuscle, l'Eneida traduïda en versos de deu síl·labes,
cossos volaven els llençols, volaven els coloms en el cel del crepuscle. Oh Súnion! Jo t'evoque, evocant aquells dies. Era la
les teules rovellades—, i per damunt nosaltres tot el cel, el crepuscle, la gràcia dels coloms que sàviament volaven.
Parlàvem lentament, entre pauses llarguíssimes, i creuava el crepuscle, com un peix, un fulgor, i evocàvem cisternes, aljubs, mirant
el cos amb quatre cames i dos caps en un solar gris de crepuscle, el peix llisquent com un arquet de violí, el blau i
súbitament reconeix la seva pàtria antiga; i no es sorprèn; el crepuscle fa més pur el sender —oh pueril! oh reial!, que l'ha
no en té cap. N'hi podries regalar una grapada... Un dia d'estiu —aquests crepuscles de setembre, fets d'humitats, de llangors i de desigs—, la senyora,
del teu migdia. Ho sé jo, que ara emboiro el teu profund crepuscle matinal. Tot desesper d'alçar-me, m'emparraco en esbarzers
les espatlles d'Ernestina. Aquesta aspira amb avidesa l'aire fred del crepuscle. No s'adona de la presència de la seva germana.)] Víctor.
boira purpurina. Sola en el cel, l'estrella vespertina és del crepuscle l'inefable cor i, quan es tanca la darrera flor, ella
vostres ulls estels del meu camí. Divendres Sant I. Crepuscle Núvols d'encesa vermellor. El jorn fineix damunt les
i la vellesa obscura! I llavors l'estimada somrigué. Amb el crepuscle vagament confosa, als meus ulls encisats aparegué
jardins, on tota flor és una curta treva enmig de dos crepuscles, fosca endins. De les espines dels rosers divins ixes tot jorn,
l'invisible ciutat de l'esperit que no s'adorm amb el crepuscle. Antenes solitàries, dins el silenci vibren a tothora,
del pare no podrien ser llegides amb claror de dia. Han esperat. El crepuscle ha estat llarg. Els parents menys pròxims s'han acomiadat. Les ombres han
jardí que precedia la casa i donava al carrer. Una lànguida claror de crepuscle havia substituït les darreres violències del sol. Gairebé vesprejava.
plegat i eren fora. L'esperava. A penes si les darreres lluïssors del crepuscle acolorien els vidres de la finestra. Aquella ínfima penombra lligava
cendra, sinó en tot d'imatges vermelles que el foc li suggeria: aurores i crepuscles tal com es porten a la sang de jove... El foc la fetillava; debanava
i deliciós, fent els seus càlculs sota l'ombra dels arbres, a l'hora del crepuscle, mentre la música substituïa la realitat i, en l'escena, la gent
tot això havia estat previst. Un home havia de venir a anunciar el meu crepuscle. Ets tu? Qui s'ho hauria cregut, ahir, en veure la teva cara de noia!
raigs, o, en un eclipsi ombrívol, rera la lluna envia un trist crepuscle a la meitat de nacions, i acora llurs reis amb la
el cel, per bé que aquella fosca pogués aquí semblar-nos el crepuscle. L'Aurora s'aixecà, de la manera com és a l'últim
reté la teva veu, i encara durant molt temps hi ajornarà el crepuscle, desitjós d'escoltar-te quan relatis el seu
pel seu vial del firmament; les Plèiades i el gris Crepuscle al seu davant dansaven i espargien benignes influències.
el sol, i al seu darrera l'estrella d'Hèsper, la que duu el crepuscle cap a la Terra i un instant és àrbitre entre el dia i
un teixit de seda, com ara la camisa de seda d'una cantant. El crepuscle anava caient com un polsim d'or i empolsava el pati. El rull de madam
les dones i, més enrera, silenciosos, els homes. Desaparegueren en el crepuscle. En el clarobscur vaig distingir l'oncle Anagnostis, que encara era allà,
tancats i cantant les belleses de Maria. El sol es va pondre, queia el crepuscle, vellutat, blau. No recordo com ens trobàrem al pati, on em vaig quedar
de coll desbordant, tallava branques florides i cantava; a la llum del crepuscle veia lluir el seu pit mig descobert. Se'm va parar la respiració.
narius, a les conques dels ulls i a les comissures dels llavis. Queia el crepuscle. El cel, cap a ponent, prenia una gran dolçor, d'un violeta obscur.
en una sola temença, la qual ella em revelà una tarda, a l'hora del crepuscle, vora les ribes del Riu del Silenci. Sofría de pensar, que després que jo
imaginació excitada —o l'influencia boirosa de l'atmòsfera— o l'incert crepuscle de la cambra —o les grises draperíes que li queien a l'entorn de la
de la vida, tan aspre avui per les vostres culpes! 23-XII-42 Crepuscle d'hivern a ciutat El sol acaba de colgar-se. Al cap dels carrers encarats
llunyania. En l'hora que els llums s'encenen i que la ciutat s'oblida del crepuscle esblaimat i perdut sobre les teulades una donzelleta endolada ix d'un
gola: allà entre els pals negres d'una bastida gegantina que ratllen el crepuscle ha descobert l'estrella de la tarda. Ella que tantes vegades l'ha vista
al terrat i va ficant en una panera la roba qui hi havia estesa. Un crepuscle rosa invadeix el cel. —Han passat moltes màsqueres? —Per ací no en passa
a la taula de fusta corcada; son esguard enlluernat per l'impressió del crepuscle va detenint-se sobre cadascun dels objectes que el volten i la cara se li
lluny les despulles, a l'ensems que una pols blanca al dematí, daurada al crepuscle pujava i es desvania en l'aire. Així desaparegué de la realitat el petit
per les finestres obertes. Enllà de la porta s'obira la platja en un crepuscle de rosa i blau; sobre la remor de les ones es senten les veus dels nens

  Pàgina 1 (de 13) 50 següents »