×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb cresp |
Freqüència total: 62 |
CTILC1 |
| la mà pel front, enfonsava els dits a la tofa dels seus cabells | crespos | . El rostre bru i oliós se li animava. "Avui estic inspirat", exclamà | | festes, de vegades fins a cinc i sis, a dir la veritat, en fèiem de | crespes | . Anàvem a la Mina, prop del Besòs, a fer vi. Fèiem llargues excursions | | com un pastor confiat. És clar que, de tant en tant, me'n feien alguna de | crespa | , però, en general, tot anava fi. La gent d'aquells barris ja em | | ascetes, Pares de l'Església, la Passió de Crist, àngels de cabellera | crespa | cenyida d'amples cintes descolorides. Dalt de tot, a la volta, la Verge | | gents males". —De poc s'esverava el nostre bon Torralles. De més | crespes | devien succeir-ne, que s'inventés allò de /Roma veduta, fede | | la casa que busca. Quan jo era noia com vostè, m'en va passar una de mólt | crespa | , i de la que, si en vaig sortir en bé, fou per un miracle de la Verge | | cavalls esventrats en una cursa de braus; allí la supèrbia, de pelatge | cresp | , s'estarrufava, tot pensant en aquells, que desitjava calcigar sota ses | | que la tardor s'acosta i aviat les panotxes esclataran, escabellades les | crespes | tofes de pèl roig; en les hortes l'abundor de les tomaqueres enasprades | | de més prestigi i d'una llibertat d'acció excepcional. Per moltes i | crespes | que en facin, ningú no hi té res a dir. Les més risibles excentricitats, | | era el fill del governador civil. Això el va aixafar. Ací se'n veurà de | crespes | . Tjaden rumia hores ha totes les possibilitats de poder contestar-li. | | sabia riure Hi havia una barca vinguda d'altres mars on les tempestes són | crespes | i la boira abundosa, que era, en mig de nosaltres, d'una seriositat | | moradenca i sedosa, semblant a la d'una pela de ceba vella. Roig i | cresp | de pelatge, brut, espellifat, apedaçat de mústigues coloraines, gros, | | els plurals formats amb la terminació -os; exemples: | cresp | cresps i crespos, gust gusts i gustos, trist trists i | | plurals formats amb la terminació -os; exemples: cresp | cresps | i crespos, gust gusts i gustos, trist trists i tristos, | | amb la terminació -os; exemples: cresp cresps i | crespos | , gust gusts i gustos, trist trists i tristos, pretext | | , tota acalorada, la dona del fuster. —Què diu, que n'ha passat una de tan | crespa | ?! Li van explicar lo que sabien i lo que no sabien. La dona del fuster, | | que corrían mals vents y que si no posava seny n'hi passaría alguna de | crespa | , a n'el seu home. —Han sortit queixes de la vila... han baixat ordres de | | La noia es posa a fer el bot. No la deixaven festejar? En faria una de | crespa | . I, joveneta com és, es fica en un convent. No vol pas fer-se monja | | sorgien eren imponents; hauríeu dit que n'anava a passar una de molt | crespa | , potser amb sang i fetge. Un taper, amb els sentits regirats, les | | 6. Cotylorhiza tuberculata (Agassiz) Acàlef | cresp | (cast.: {Aguacuajada}) Medusa de grans dimensions que pot | | Loligo vulgaris 115. Pyrosoma elegans Índex d'espècies Acàlef | cresp | 6 Acanthocardia aculeata 82 Acanthocardia echinata | | a mig camí. Tu, Tomàs, en consideració que n'has passades de molt | crespes | , darrerament, romandràs a la part superior. Submergeix-te, només, si veus | | á un pobre dimoni que en mitj d' un camí ral ne haja feta alguna de | crespa | . —Ja! ja! te rahó... feu lo senyor Rector rompent en una fresca rialla, bè | | crides demagôgiques no van tenir cap èxit. Els minaires van dir-li'n de | crespes | i li van recordar que cobraven jornals de misèria (14 pessetes | | —Roc, corre a veure el Tano! En deu haver passat alguna de molt | crespa | ! —Què? —féu en Roc—. Digueu! Què li ha passat? —Volia matar | | altre remey que tornar á casa á buscar la papeleta de abono. La mes | crespa | que li va sucsehir fôu que estava en relacions ab una noya, ab la cual, | | no me la mereixía: soferta, callada, sempre amable i festosa per moltes i | crespes | que n'hi fés. Aquet bon caracter precisament me donava ales, temptant | | Blanca.)] (¿Veus Da. Emilia com muda de color? ¡Aquí'n passa alguna de | crespa | !) Blay. Si li sembla, seuré aquí. Cosme. Sí, home, | | la sessiò. Tots Com aquesta d' ara y de molt mes | crespas | tots los municipis ne fan á dotzenas. | | reial. El crida sempre que li manca quelcom o li en passa una de | crespa | . José. [(Des de dintre amb veu fosca i ressonant.)] Pérez, Pérez! | | per l'altra banda ple de temor, és cosa d'un home que n'ha fet alguna de | crespa | . Crèmil. ¿Com una de crespa? Blepsídem. Si és que véns | | d'un home que n'ha fet alguna de crespa. Crèmil. ¿Com una de | crespa | ? Blepsídem. Si és que véns d'allà i hi has afaitat alguna cosa | | sa capella ó iglesia. —Per la verga de Moysés! Aquesta sí que es | crespa | . —Ja ho veheu, donchs. Nostra esperansa s'acaba, y ja ni en nostra | | taulas y en altres ximplerias, no hi ha dubte que podrian ferho: de mes | crespas | n' han fetas: mes crespa fou la de agafar á Cristo (perqué éll ho | | no hi ha dubte que podrian ferho: de mes crespas n' han fetas: mes | crespa | fou la de agafar á Cristo (perqué éll ho permeté) y collocarlo en lo | | ho permeté) y collocarlo en lo pináculo del temple volent tentarlo; mes | crespa | fou la de alsar á Simon Mago, sems globo com Mr. Arban; y altras moltas | | Demà'l senyor tornarà... Diu que n'ha d'haver passada alguna de molt | crespa | ... Aixís que la malalta vegé entrar de nou al matrimoni, s'arrupí en un | | amb un gest repulsiu d' inmensa tossudería. Una terrible cabellera rossa, | crespa | i onejanta com les flames d' una foguera moría en sa nuca, on passaven a | | a la llitera. Una vegada que l'atraparen mentres ne feya alguna de | crespa | y el van abocar a la Gorga per' anegarlo, de l'esglay que va rebre agafà | | però... —y aquell però grillava;— però se'n veuen unes de tan | crespes | , devegades! ¿Que no havía sentit a contar tothòm de gent que fent una | | li semblava també de mal flayre: un cop n'ha passat alguna de | crespa | , tot queda com un cementiri... Mes, pogués saber tan sols què... ventejar | | els joves i fins les criatures de pit, per força n'havien passat de | crespes | i de madures, que convenia esbrinar pera l'honor de tot el terme. | | pera dominar esporuguiment tant arrencat; se 'n diuhen moltas y de molt | crespas | , don Francisco... jo vos las contaré en esta audiencia. Acabém de passar | | vaig preguntar jo. —A l' iglesia no ho crèch; però á fòra sí; una de molt | crespa | , molt divertida... Diu que, havent de passar el casament per devant de | | Com que, si al trapella de 'n Siset n' hi esdesvingués alguna de | crespa | ho atribuihiría al conjur de las bestiolas!... Qui sab!... Hi ha tants | | escandalitzats per las etzegalladas de 'n Siset, de día en día mes | crespas | , que no semblava sino qu' obehissen á premeditada consigna... Reclosas en | | pujava am tots els meus sentits!... Vaja, que n'hi ha pera fer ne una de | crespa | ! Mireu: que se n'haguessin endut tots els tomàquets... i res: bon profit, | | vinch aquí per avisarlo y 'm repren. ¡Es divertit! ¡Sempre me 'n pasan de | crespas | ! es ben cert, ho puch ben dir. Sempre dich no t' emboliquis y 'l que no 's | | de venir [(Entren Pep, Manel, Tomeu).] Cafeter N'han fet de | crespes | els vostres amics! Pep Quins amics? Cafeter Fes el | | Si veus el meu marit tan afectuós és perquè me n'ha feta una de molt | crespa | ... Manu· [(Mig figa mig raïm.)] I ara! D'on ho treus? |
|