Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

haurà mesures disciplinàries. —Sí, senyor —contesten els dos homes amb la	cresta	caiguda. —No podem tolerar que oblideu que sou l'élite, i que a
hem dinat d'una manera perfecta, entre l'esmalt infinit del mar i les	crestes	flexibles dels cocoters. Potser l'espectacle era massa delicat, massa
marges: entre vels nacres i roses, veieu els membres dels caimans, les	crestes	de les garses d'aigua, de les cavàries, dels ànecs esmaltats i brunyits
mesura que s'anava acostant als meus ulls, a mesura que el sol tenyia les	crestes	de pedra dels escarlates i dels morats més humits, a mesura que les
abans. Dins d'aquest enorme aparell de coqueteria femenina s'eleven les	crestes	de l'Orofena (2.232 m), de l'Aorai (2.O69 m), de la
l'aigua dels lagons substitueix la manca de plomes metàl·liques i	crestes	estridents en la tebior de l'aire. Els crustacis i els mol·luscs són aquí
quan aneu voltant el lagon de l'illa, es descompon en quatre	crestes	i es converteix en una corona monstruosa; entre aquestes crestes de pedra
quatre crestes i es converteix en una corona monstruosa; entre aquestes	crestes	de pedra endevineu els precipicis més demoníacs. Tot això, amb la posta
una profunda rada natural, com una mena de fiord meravellós coronat d'una	cresta	de basalts impracticables que la llum convertia en gegants safirs i en
de les illes Marqueses. Massa enorme, de penya-segats negres i de	crestes	imponents. Fatu-Hiva m'ha fet l'efecte de l'illa del Purgatori. Els
passat veié la formació de la nova minoria dirigent del país. Damunt la	cresta	de l'onada social per on ininterrompudament menestrals, obrers i pagesos
, però, quan hi van, nosaltres ja en tornem. El que és un gall, per la	cresta	el descobreixes de seguida. El que és gallina, el veus venir d'una hora
dels peixos, era la respiració del mar, quan el mar pujava més amunt amb	crestes	i bombolles. Mentre preníem cafè, com un punyal traïdor, altra vegada,
blaus de mortal innocència. El Carlit eixamora una	cresta	afollada de lloseres que esberlen invisibles
de reduir-se molt. Però Frederic no havia volgut renunciar a la seva	cresta	d'histrió; havia tapat forats de qualsevol manera, i en el punt que
1166). Evidentment el gallardet es diu així perquè té forma de	cresta	de gall, com es pot veure al cavaller del Calvari d'Arties (fig.
anomenats de bec d'ocell, amb careta i bavera, forat portaplomall a la	cresta	i vairescut al lloc corresponent a la nuca. És molt semblant a un altre
de núvols i de cortines de pluges i passa lentament al llarg de les	crestes	o contornejant les muntanyes, sovint per desaparèixer per la banda del
de revenir per la direcció oposada a la que havia pres al llarg de les	crestes	, fenomen provocat per l'acció ciclònica en miniatura dels vents i per la
un poble. Vaig mirar tot al meu entorn. No se'n veia cap. Només a les	crestes	de les serres que limitaven la vall, i també a les vessants, algun
un gros àpat amb dues soles coses, que són les que m'agraden més del món:	crestes	de gall i rovells d'ou amb sucre. Eh, que tinc bon gust? Admirable Josep!
on no manca el cavall d'ull humà, el porcell ben gras, i la gallina de	cresta	d'un vermelló de femella ponedora, i, més lluny, una ermita blanca i
un clot a terra, es colgava el gall de manera que solament es veia la	cresta	, i, tapats els ulls amb un mocador d'herbes, un infant, amb un sabre
té l'un, aquella mena de barret que aparenta el cap de l'altre, aquella	cresta	de pinya del del costat, aquells esperons, aquelles barballeres blanques,
plec sobre plec, en onejants garbuixos; sobre el cap, una	cresta	; els ulls, carboncles; el coll, brunyit, d'or verdejant, erecte
que no el cridà, s'estava com atònit, i, adulador, amb la seva	cresta	esplèndida i el coll polit, d'esmalt, moltes vegades
tan prompte. L'eleva l'esperança, i l'alegria a la	cresta	li lluu; com foc erràtic, d'uns vapors grassos que la nit
dalt del femer i criden i escatainen. No miren la gallina, es miren la	cresta	. Així, ¿com poden entendre d'amor? Mal llamp els esberli! Va escopir a
clars, i ara vet ací la filarella dels dies molls. Unes bromes fan volves	crestes	amunt i totes les carenes semblen suspeses en un cel de perla. Aquí fa
tendres i lluminoses del gaig. De vegades ondula a son esquena una	cresta	pigallada de punts negres. Hom el troba en les fonts més altes de
lligada a les piques fugia en fumerols espaordits i de tot color. Les	crestes	abruptes tallaven un paisatge inèdit, ple de llum fetillera. Després de
molta qualitat. En el nostre aviram, el cap que té un plomall gran té una	cresta	reduïda, i una barba gran coincideix amb una barballera reduïda. En les
negligits i hom no els aplica cap selecció, la part (posem per cas, la	cresta	del gall Dorking) o la raça sencera deixaran de tenir el caràcter gairebé
la baluerna de l'altar i així que la corona de llautó daurat apuntà la	cresta	, els músics de la banda començaren de bufar a pulmó estès, i els trons de
i el seu castell moresc encerclat pel glacis defensiu apareix com una	cresta	capriciosa del turó que corona la vila. Però no tothom té humor ni
a bullir als nostres peus. La multitud circula com una onada, amb	crestes	i depressions successives, compassadament. De la casa de la vila surten
si Balbec significa afinitàriament un complex d'ona amb	crestes	altes, de penya-segats escarpats i arquitectura eriçada, és perquè
escates, lluents i acolorides com si fossin de metalls brunyits, amb una	cresta	d'espines que li anava del morro al cap de la cua; les urpes igual que
sense presumiments ni afegitons de grans ràfecs, agulles ni	crestes	. I és així com has de ser, mare Catalunya. És així com et volem els que et
suro, tot ajupits y encastats a les aspadades vessants, ò torrejant com	crestes	d'algun tossal frondós sobre la blavor del cel. Després de cinch hores
al volt de l'altra via, arrabassant bells esquitxos de neu de les seves	crestes	agudes, com el temporal arrabassa els borrallons d'escuma de les crestes
crestes agudes, com el temporal arrabassa els borrallons d'escuma de les	crestes	d'aigua dins la mar; una tercera rauxada escombrava l'indret, deixant-lo
molsut, espatlles amples, cap rodó i orelles carnoses, roges com la	cresta	d'un gall, que s'enfonsen en l'ufanor dels queixos a la faisó dels
més, arribéssiu a obirar el santuari dels Àngels i l'encimbellada	cresta	de la Mare de Déu del Mont. Aqueix Pla de Girona té quelcom que no
la frescor dels pradells emboirats i el traspuar vergonyant del sol a les	crestes	dels pinars i avellanedes, són un tast de paradís per als festejadors. No
que cap altre dels enderrocs, esdevé imposant. Per les troneres i per les	crestes	dels murs, les estepes, argelagots, romaguerons i llistonades es remouen
cua daurada com un ròssec de princesa, i el ventre de color de foc, i la	cresta	d'un verd que esgarrifa, i us el mireu com una cosa de l'altre món, i
paradís, ni cap rossinyol amb la cua de maragdes, ni cap llucareta amb la	cresta	de foc, sinó que hi trobareu una trista tallareta, o un pinsà enyoradís
i el ventre més claret. La cosa que fa més gràcia en la puput és la seva	cresta	: quan la redreça, és com una gran corona de plometes llargues de color de
de tornar a terra, giravolta, estenent tant com pot el ventall de la	cresta	. En aquest moment la puput val la pena d'ésser vista. La puput té un

Pàgina 1 (de 20)

50 següents