DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
cretí A 66 oc.
cretí M 130 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb cretí Freqüència total:  196 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

perquè ella sabia bé els esforços que li costava. El seu marit fou un cretí. L'únic pretendent que se li insinuà, una vegada casada —perquè
tot el que he retrobat, la presència envilida de l'amor. Sóc el cretí del poble —ple de seny com l'Ausiàs— que conta al
convertir en un sant d'anomenada. —I el sexe, monjo cretí? li he dit amb veu alterada. —Fa que en poguem
de baldats, de beguts, de podrits, de vagabunds, de trinxeraires, de cretins, de tot aquell món que emplenava el tros de carrer de l'Arc del Teatre on
l'infant que t'és més antipàtic; no li tens pietat i et dius que és un cretí que s'ho mereix. Però com que l'antipatia va a mitges, ell també et veu
mereix. Però com que l'antipatia va a mitges, ell també et veu com un cretí. Ben segur que, de poder-s'hi tornar, tampoc no tindria pietat de tu. Jo
tindria pietat de tu. Jo us juro que aquella nit, si realment no ets un cretí, no et posaràs al llit sense remordiment. I el dia que deixis de tenir
deslliurar-se'n, per a esdevenir un home de vida espiritual en lloc d'un cretí. Però potser cal haver-hi passat, haver-s'hi enfonsat fins al coll, per a
i vaig estar segur que allí dintre no hi podia haver el cervell d'un cretí. Vaig cridar d'alegria. Per demostrar-me que tenia voluntat vaig parlar
que tu? —Pitjor —va respondre en sec. —Pitjor que tu? És que sóc un cretí? —Deixa estar el nom. Ets pitjor que jo. —Què saps tu de la meva
aquell curiós estat psicològic d'irritació que ens produeix veure que un cretí realitza brutalment les mateixes coses que nosaltres hem desitjat o
li ho podrem fer per no res". No sé què vaig veure en ell d'innoble, de cretí. Em vaig espantar. Vaig preguntar-li per què no anava a la cita de les
de tot el món, amants de la pau universal? ¡Una colla d'embriacs i de cretins, que neguen el foc i el refugi a l'estranger mort de fam i de fred i
sexe, com si encara hi hagués manera de no mostrar-lo als ulls d'aquests cretins que, ja despullats del tot, l'exhibeixen desvergonyidament. En aquest
fer totes unes altres coses, ara. D'embrutir-me fins al nivell d'aquest cretí que semblo als meus propis ulls. O potser de fer una vida sòbria i dura
que tot el poble comenti que el noi de casa l'Aguilera és un petit cretí, un incapacitat, un retardat mental! —T'ho prego; no hi guanyes res
—I això rai! —digué—, Déu sia lloat! Perquè ella em podia fer cec o cretí, o bé —Déu me'n guard— una noia. Això rai, jo em prostro davant de
un regain de jeunesse. Ara creu, simplement, que els joves són uns cretins pretensiosos, que han perdut l'estil a més del seny, que han privat
cigonya sense il·lusions. El seu aspecte recorda la més gran dissort dels cretins. Encarna la imatge de la més suprema indiferència. Sols la noció
sobre el caciquisme. La gent tracta la qüestió passionalment. Hi ha hagut cretí que ha escrit als diaris que tothom serveix igual per la política. Sobre
I al despatx és pitjor. Tots es burlen de mi, són una colla de cretins, no hi ha un company que tingui una ombra d'ànima... Joan Antoni estava
no sé d'on s'empesca les coses... —No toca a terme quan beu, ment com un cretí... Joan Antoni sortí sense escoltar-los. Caminà per necessitat d'exercici
esdevingué pàl·lid. —Imbècils! —cridà—. No hi ha res a fer amb quatre cretins com vosaltres! Després canviant de to, ple d'amargor, afegí: —Jo encara
ets tu Joan Antoni i no a mi sol, sinó a tots quatre, car som uns cretins i tu una ànima angèlica. Parla'ns! Esbrava el teu cor! Llença'ns en cara
al cor, covada sordament de tants dies i no es pogué contenir: —Desperta, cretí! —li bramolà a l'orella i li vingueren intencions d'enfonsar-li la fulla
i li vingueren intencions d'enfonsar-li la fulla en mig la calba trista. —Cretí, ho seràs tu! —respongué Tristany refregant-se els ulls—. Creus que
que els tregués a tots quatre de La Caleta per infames, per ganduls, per cretins. Però la veritat era que li havien acudit unes idees tan absurdes que en
aparició, quelcom monstruós, impossible? No; era una fesomia coneguda, un cretí del seu poble, el qual sempre havia considerat com un dels assassins del
soldats i milicians, sinó com un imbècil, un covard, un torrat, un cretí Benet qualsevol que ara, a Pineda, contempla la lluna que surt del mar
i esperrucada—, un carboner negríssim i un seu fill que té un aspecte de cretí aturat. El naturalisme —penso— només té un defecte: ésser veritat. La
un pur inconscient, un ésser mogut per forces cegues i desconegudes. Un cretí acabat. Un home així, es veu venir de lluny, perquè el seu desequilibri
llegit els quatre toms de la vida del beat Joan de Montcada, il·lustre cretí que ocupà la cadira episcopal de València en temps de Felip III i
perquè ella sabia bé els esforços que li costava. El seu marit fou un cretí. L'únic pretendent que se li insinuà, una vegada casada —perquè
però no en el mateix grau ni en la mateixa ponderació relativa. Des d'un cretí de les altes muntanyes fins a un Newton o un Homer hi ha una ascensió
inextricable d'estalactites negres. —No feu mai cas dels crítics. Són uns cretins! Ells tenen la culpa del desordre actual de la literatura. Ja ho veieu:
fet pagar ben cruelment, amic... —Miquel Freixes i Robert Munné són dos cretins! —udolà August, amb un sanglot metàl·lic, d'ira reconcentrada. —Cert,
—Cert, amic meu. Però al món, per molt que ens dolgui, manen els cretins. I també les dones fatals, August... —No tolero que s'ofengui Urània
¿Haveu vist el veredicte del Premi de l'Acadèmia? Quin jurat de cretins! Però ja em sentiran! Us juro que sabran qui sóc jo! Coses com aquestes
temps que vivim, tan perillós i incert, emanació directa d'uns milers de cretins que viatgen sense veure res? Si senyor. Aconsellaria un viatge a peu per
persones i donar-los la consideració que mereixen: la consideració de cretins eminents, per més arquitectes que tinguin a la seva disposició, per més
que em marcava un somriure dolorós, de tan permanent, i em donava l'aire cretí dels vagabunds benaventurats. Els fanals de gas de les barriades, que
com aquest no hagués practicat alguna perversió sexual... —Juli, ets un cretí —he murmurat, totalment excedit. —Gràcies. Potser no caus que et podria
lea\, com a títol, i anar pujant de to. Sí, sí... El crític més cretí es va creure autoritzat a comprendre els meus punts de vista i a
talla normal; no tenen pas facultats intel·lectuals ben equilibrades, són cretins o idiotes; en fi, ells són poc propis per a la reproducció". Opinen que
el mental, de tal manera que els petits operats prenen l'aspecte dels cretins de naixença. De tant en tant, s'observen casos de vertigen, accessos de
però també havem vist per altra part subjectes amb hipotiroidisme i àdhuc cretins que no han presentat mai fenòmens litiàsics. El mateix podríem dir per
Exemples: "idiota", "imbecil" —graus de dèficit mental congènit—; "cretí" —insuficiència de secreció de la glàndula tiroide—; "tísic",
tenim ficat a l'orella, acabarà criant-nos-hi el bolet embutllofat dels cretins. En la primavera del 14, les autènticament primaverals de
I això en totes dues bandes; trobàveu el francòfil absolutament cretí i el germanòfil lamentablement carbassa. Una mentalitat quaternària de
fernandines arriba encara viu fins als nostres dies. Aquell rei fatídic i cretí allunyà de la península tot el que representava alguna cosa en la

  Pàgina 1 (de 4) 50 següents »