Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
creu F 6737 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb creu Freqüència total:  6737 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

del cap i les orelles. En acabar, el coll i el bescoll, la crinera, la creu, els lloms, la gropa, les anques, les natges i la cua, que et repasso molt
m'escometen i se m'emboliquen. Aquest defecte del pas ha estat una altra creu per al meu orgull, i Electra en aquest punt se m'assembla, fort!, i adéu,
dies, giraven sobre el mateix. La mestressa de la taverna se'n feia creus. —Ho hagués fet per un altre, Senyor! Però, per aquell perdulari, per
a Mila. Mila hagué d'estar tota la tarda de genolls amb els braços en creu, de cara a nosaltres, prop de la taula de la professora. Us ho juro per
espetarrec. Prop del ciri es veia un Crist de vori clavat en una gran creu negra. Del cadàver es desprenia no se sabia quin mut horror, que el
que caminava que semblava desafiar el món; sembla un vell; us en faríeu creus. Jo, de primer vaig pensar que es tractava d'un foraster, i vaig dir-me:
davant un dels nínxols que cobrien les parets. Ell dormia a terra, sense creu ni flors, amb una pedra tan sols per senyal, en la qual hi havia gravat
peus, i li demanà la seva benedicció. Ell traçà torpement el senyal de la creu sobre la testa de la seva filla. Llàgrimes dels ulls li caigueren sobre
Mila vol reposar al costat d'ell, allí en el seu breu recinte, sense creus ni flors, quasi sense records, en aquella tan trista solitud. D'aquesta
sol, allí separat de tots, en el seu breu i trist clos; no tenia flors ni creu... I jo pensava en les nits fredes de l'hivern, i pensava en l'amor amb
voluntat expressada per Mila: dins el silent recinte, sense flors, sense creus, quasi sense records, amb els malvats i amb els innocents. El seu padrí i
havia nascut feia només quatre dies— es veia una gran bandera de la Creu Roja al Policlínic. Passaven autos amb gent armada i els clàxons feien
Dr. Rabassa, hi havia uns cotxes aturats. Va passar una ambulància, la creu vermella sobre el fons blanc. S'aturà un instant al mig del carrer; un
dies de la Revolució. Anava com a xofer del seu cotxe, que oferí a la Creu Roja. Va veure l'indret on van caure els primers assassinats de la
soques dels faigs tenen unes taques vinoses. Com es destaca, al cim, la Creu! Vora d'ella, els nuvolets semblen flors blanques. Som Dimecres Sant:
semblen flors blanques. Som Dimecres Sant: mirant el cim pur i aquella Creu entre el cel blau, resem un parenostre. Els diaris parlen molt de la
; enllà —som a migdia— ombra vertical dels avets en la neu. I al cim, la Creu nua. Divendres Sant. /Il souffrait tout à l'heure, c'est vrai, mais
gris, aire fred. Diu que avui ha nevat una mica i hi ha claror vora la Creu, a muntanya. 30 abril. Ahir, mentre dinàvem, es va omplir
mataven. Això ho volgué veure amb els propis ulls un dels dirigents de la Creu Roja internacional. També la força pública executava sumàriament alguns
acolorida amb el rovell —més pàl·lid— dels líquens. Al bell cim, una creueta de ferro. Un xic enllà, l'ermita arraulida i sègol gris-verd, i planter
de fruit. Passo pels vells camins estimats, contemplo el cementiri, les creus inclinades als nínxols. El vent agitava una cinta negra. 16
és el dia que he tingut més fred en aquesta tardor. Els arbres, sota la Creu del Matagalls, són blancs de gebre —semblen ametllers florits. El vent
encesa. 15 abril. Divendres Sant. He alçat els ulls a la Creu de Matagalls, nua dalt la muntanya que ja pren un to d'ametista, enllà
aquí la felicitat de la terra Molts amics té a la taula Déu, pocs a la Creu Abella o ovella o església si vols riquesa. Fes com l'abella que porta la
O de la cabra que treia foc pels ulls si li feies el senyal de la creu. Així com la foscor voltava la verda llum del gresol, així el malaverany
Jeroni badallava, la dida corria a cobrir-li la boca amb el senyal de la Creu i deia: —Jesús, fill meu. Abans d'aixecar el porró enlaire en Tai no es
dida l'obligava cada nit a enllaçar Parenostres, i besar medalles, i fer creus i més creus sobre la boca i els ulls ja mig closos. Somniava retalls
cada nit a enllaçar Parenostres, i besar medalles, i fer creus i més creus sobre la boca i els ulls ja mig closos. Somniava retalls d'històries
mitges de seda blau cel, on hi havia, brodada amb fil rosa i amb punt de creu, aquesta llegenda: """Calipso ne pouvait se consoler du départ
parlaven d'aquell fill idiota, la meva tia repetia sempre que era la seva creu. —Tots portem la nostra creu en la vida —sospirava—. Jo no havia d'ésser
la meva tia repetia sempre que era la seva creu. —Tots portem la nostra creu en la vida —sospirava—. Jo no havia d'ésser una excepció. A mi, Déu m'
el combregar avançava pel mig del carrer; davant anava l'escolà, amb la creu, i fent sonar la campaneta, que avisava de lluny l'arribada; darrera,
Papeete, març i febrer de 1937. II La cara i la creu de les goletes Un cop heu entretingut una mica pel vostre paladar moral
les costes de Huahine amb una lleugeresa tan esportiva que jo me'n feia creus. I vet aquí que arribem en un wharf minúscul, voltat de quatre
nocturnes de veles abaixades i de caos pestilencial. Però tot això és la creu de les goletes. A la cara, hi ha l'imprevist i la màgia del Pacífic,
durament el cobert raconer i l'era hirsuta d'un rostoll de creus i d'ossos que era aquell cementiri de poblet, quan la
no hi havia més de quaranta persones. L'any passat, al festival de la Creu Roja, encara havia produït sensació recitant /La camperola\,
creure en llur fe. Bracegen, discursegen; i branden creus, espases, banderes o les adoren i les temen. Perquè hem de
dels incomptables rabiüts del puny —enarborada, mutilada creu—; la mala sang, que crida sang, proïsme de ningú;
veig dret al meu davant que ja em sotjava, com la Creu de la meva joventut, vostre punyal daurat que encar sagnava. El
Havien tret les cintes dels quatre poms del llit i la del capdamunt de la creu. Ja l'havien vestida. Li havien posat un vestit negre amb un coll de tul
mans i la cara i mossèn Eladi encara va ser a temps de fer-li la santa creu. Van dir que els havia costat poc de vestir-la perquè ja feia temps que
de seda amb rams, tota voltada d'un entredó daurat i, al mig, hi havia la creu, de pedreria clara; i d'entre els braços de la creu, a la juntura,
, al mig, hi havia la creu, de pedreria clara; i d'entre els braços de la creu, a la juntura, sortien raigs de llum vermella, que volien ser llum i
va quedar morta: el capellà clavat a l'altar, amb la casulla de seda i la creu de sang i de pedreria, la gent tacada per les ombres dels colors dels
sent la veu llunyana que travessa, als camps la creu de muntanyes... ...Als barris obrers s'han fos les guitarres,
Un manyoc d'ortigues, un saüc florit, la creu d'una tomba feta de granit, un hort amb pomeres
i les marques d'automòbils ho havien igualat tot. Pilar Romaní es feia creus que una dona que ningú no sabia d'on havia sortit, pel sol fet de posseir
posició tan brillant, tan viva i tan humana com deixar-se clavar en una creu. Sentia la voluptuositat artística del seu joc, i n'acceptava covardament
que no era precisament el dels llops i els pins. L'escut consistia en una creu i un cap de marrà amb unes grans banyes, perquè sembla que els antics

  Pàgina 1 (de 135) 50 següents »