Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

del cap i les orelles. En acabar, el coll i el bescoll, la crinera, la	creu	, els lloms, la gropa, les anques, les natges i la cua, que et repasso molt
m'escometen i se m'emboliquen. Aquest defecte del pas ha estat una altra	creu	per al meu orgull, i Electra en aquest punt se m'assembla, fort!, i adéu,
dies, giraven sobre el mateix. La mestressa de la taverna se'n feia	creus	. —Ho hagués fet per un altre, Senyor! Però, per aquell perdulari, per
a Mila. Mila hagué d'estar tota la tarda de genolls amb els braços en	creu	, de cara a nosaltres, prop de la taula de la professora. Us ho juro per
espetarrec. Prop del ciri es veia un Crist de vori clavat en una gran	creu	negra. Del cadàver es desprenia no se sabia quin mut horror, que el
que caminava que semblava desafiar el món; sembla un vell; us en faríeu	creus	. Jo, de primer vaig pensar que es tractava d'un foraster, i vaig dir-me:
davant un dels nínxols que cobrien les parets. Ell dormia a terra, sense	creu	ni flors, amb una pedra tan sols per senyal, en la qual hi havia gravat
peus, i li demanà la seva benedicció. Ell traçà torpement el senyal de la	creu	sobre la testa de la seva filla. Llàgrimes dels ulls li caigueren sobre
Mila vol reposar al costat d'ell, allí en el seu breu recinte, sense	creus	ni flors, quasi sense records, en aquella tan trista solitud. D'aquesta
sol, allí separat de tots, en el seu breu i trist clos; no tenia flors ni	creu	... I jo pensava en les nits fredes de l'hivern, i pensava en l'amor amb
voluntat expressada per Mila: dins el silent recinte, sense flors, sense	creus	, quasi sense records, amb els malvats i amb els innocents. El seu padrí i
Dr. Rabassa, hi havia uns cotxes aturats. Va passar una ambulància, la	creu	vermella sobre el fons blanc. S'aturà un instant al mig del carrer; un
soques dels faigs tenen unes taques vinoses. Com es destaca, al cim, la	Creu	! Vora d'ella, els nuvolets semblen flors blanques. Som Dimecres Sant:
semblen flors blanques. Som Dimecres Sant: mirant el cim pur i aquella	Creu	entre el cel blau, resem un parenostre. Els diaris parlen molt de la
; enllà —som a migdia— ombra vertical dels avets en la neu. I al cim, la	Creu	nua. Divendres Sant. Il souffrait tout à l'heure, c'est vrai, mais
gris, aire fred. Diu que avui ha nevat una mica i hi ha claror vora la	Creu	, a muntanya. 30 abril. Ahir, mentre dinàvem, es va omplir
acolorida amb el rovell —més pàl·lid— dels líquens. Al bell cim, una	creueta	de ferro. Un xic enllà, l'ermita arraulida i sègol gris-verd, i planter
de fruit. Passo pels vells camins estimats, contemplo el cementiri, les	creus	inclinades als nínxols. El vent agitava una cinta negra. 16
és el dia que he tingut més fred en aquesta tardor. Els arbres, sota la	Creu	del Matagalls, són blancs de gebre —semblen ametllers florits. El vent
encesa. 15 abril. Divendres Sant. He alçat els ulls a la	Creu	de Matagalls, nua dalt la muntanya que ja pren un to d'ametista, enllà
aquí la felicitat de la terra Molts amics té a la taula Déu, pocs a la	Creu	Abella o ovella o església si vols riquesa. Fes com l'abella que porta la
O de la cabra que treia foc pels ulls si li feies el senyal de la	creu	. Així com la foscor voltava la verda llum del gresol, així el malaverany
Jeroni badallava, la dida corria a cobrir-li la boca amb el senyal de la	Creu	i deia: —Jesús, fill meu. Abans d'aixecar el porró enlaire en Tai no es
dida l'obligava cada nit a enllaçar Parenostres, i besar medalles, i fer	creus	i més creus sobre la boca i els ulls ja mig closos. Somniava retalls
cada nit a enllaçar Parenostres, i besar medalles, i fer creus i més	creus	sobre la boca i els ulls ja mig closos. Somniava retalls d'històries
mitges de seda blau cel, on hi havia, brodada amb fil rosa i amb punt de	creu	, aquesta llegenda: """Calipso ne pouvait se consoler du départ
parlaven d'aquell fill idiota, la meva tia repetia sempre que era la seva	creu	. —Tots portem la nostra creu en la vida —sospirava—. Jo no havia d'ésser
la meva tia repetia sempre que era la seva creu. —Tots portem la nostra	creu	en la vida —sospirava—. Jo no havia d'ésser una excepció. A mi, Déu m'
el combregar avançava pel mig del carrer; davant anava l'escolà, amb la	creu	, i fent sonar la campaneta, que avisava de lluny l'arribada; darrera,
Papeete, març i febrer de 1937. II La cara i la	creu	de les goletes Un cop heu entretingut una mica pel vostre paladar moral
les costes de Huahine amb una lleugeresa tan esportiva que jo me'n feia	creus	. I vet aquí que arribem en un wharf minúscul, voltat de quatre
nocturnes de veles abaixades i de caos pestilencial. Però tot això és la	creu	de les goletes. A la cara, hi ha l'imprevist i la màgia del Pacífic,
durament el cobert raconer i l'era hirsuta d'un rostoll de	creus	i d'ossos que era aquell cementiri de poblet, quan la
creure en llur fe. Bracegen, discursegen; i branden	creus	, espases, banderes o les adoren i les temen. Perquè hem de
dels incomptables rabiüts del puny —enarborada, mutilada	creu	—; la mala sang, que crida sang, proïsme de ningú;
veig dret al meu davant que ja em sotjava, com la	Creu	de la meva joventut, vostre punyal daurat que encar sagnava. El
Havien tret les cintes dels quatre poms del llit i la del capdamunt de la	creu	. Ja l'havien vestida. Li havien posat un vestit negre amb un coll de tul
mans i la cara i mossèn Eladi encara va ser a temps de fer-li la santa	creu	. Van dir que els havia costat poc de vestir-la perquè ja feia temps que
de seda amb rams, tota voltada d'un entredó daurat i, al mig, hi havia la	creu	, de pedreria clara; i d'entre els braços de la creu, a la juntura,
, al mig, hi havia la creu, de pedreria clara; i d'entre els braços de la	creu	, a la juntura, sortien raigs de llum vermella, que volien ser llum i
va quedar morta: el capellà clavat a l'altar, amb la casulla de seda i la	creu	de sang i de pedreria, la gent tacada per les ombres dels colors dels
sent la veu llunyana que travessa, als camps la	creu	de muntanyes... ...Als barris obrers s'han fos les guitarres,
Un manyoc d'ortigues, un saüc florit, la	creu	d'una tomba feta de granit, un hort amb pomeres
i les marques d'automòbils ho havien igualat tot. Pilar Romaní es feia	creus	que una dona que ningú no sabia d'on havia sortit, pel sol fet de posseir
posició tan brillant, tan viva i tan humana com deixar-se clavar en una	creu	. Sentia la voluptuositat artística del seu joc, i n'acceptava covardament
que no era precisament el dels llops i els pins. L'escut consistia en una	creu	i un cap de marrà amb unes grans banyes, perquè sembla que els antics
cubilet dels daus. Bobby, fumant la seva pipa després de dinar, es feia	creus	en veure com havia pogut ésser tan idiota d'enamorar-se de Maria Lluïsa.
i, com llum casolà, s'encén el far. Cementiri d'apestats Una	creu	negra, tota sola, s'aixeca enmig del camp desert, que
d'apestats: s'alça, en els camps abandonats, una	creu	negra, tota sola. Oració —Mare de Déu de vora del camí,
No trobes que fan joc? Veus el campanar de les Musteles sense	creu	? Els maleïts francesos se la varen emportar. Els Pirineus ja són nevats.

Pàgina 1 (de 152)

50 següents