Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

per una malaltia incurable, vivia amb els seus dos fills i una vella	criada	. La família de Lino i la de Tino Costa havien mantingut sempre unes
encenien encara la llar—, i Sileta, la filla, seia al costat del pare. La	criada	acabava d'escombrar, quan des de fora arribà fins a ells una remor de
fora arribà fins a ells una remor de veus inusitada, un estrany renou. La	criada	deixà l'escombra i va sortir al carrer per veure què passava. Al cap de
a la idea de tornar-se a casar, vivia sol a la casa pairal amb una vella	criada	que el servia. Era un home jovial, amable amb tothom, i a Santa Maria
la Mila resistir-se, no se'n podien avenir. "Perquè ja ho sabeu: criats,	criades	, dides: tot a cor què vols. L'any passat compraren la finca del Menut.
per tal de celebrar ball, i ell s'entusiasmà en ballar amb una vella	criada	—la seva dona no estava ja per a aquests tràfecs— com en els anys florits
estava a la cura d'un masover. Mai no ho feia sense advertir abans a la	criada	—una vella en la qual fiava en absolut— que no perdés de vista la noia ni
tarda, quan son pare se n'anà a la masia, ella s'abraçà a la vella	criada	i plorà en els seus braços llargament. Després va treure del vell cofre
arribat a la porta, quan el vell es desplomà sobre el trespol. Acudí la	criada	, que sortí corrents darrera la jove mestressa. Maria Àgueda es deturà:
al part la germana de l'avi, una vella partera cridada en secret i la	criada	. Elles foren els únics testimonis del fet. El part fou dolorós: Maria
va anar quedant-se adormit. Aleshores Sileta, acompanyada de Quim i de la	criada	, que havia vingut més tard, tornà a casa seva pels carrers solitaris.
Mila com l'única hereva dels seus béns. El padrí vivia amb una vella	criada	, tenia cura de les seves terres i de les del seu germà durant les seves
els seus béns a sa neboda, fora d'una petita finca que deixava a la seva	criada	, amb l'obligació per a Mila de conservar la vella a la casa i proveir,
cosa el pessigollejava allí dintre: en tragué la bosseta. Féu venir la	criada	i l'obligà a declarar-li què significava allò. La criada li ho explicà.
Féu venir la criada i l'obligà a declarar-li què significava allò. La	criada	li ho explicà. Armà un terrabastall que es sentia de la plaça. Insultà,
i se l'amagà novament al pit. Es donà la maleïda casualitat que la	criada	, tement que en la seva ràbia no cometés algun disbarat, l'estava espiant
ràbia no cometés algun disbarat, l'estava espiant darrera la porta. La	criada	va córrer a explicar-ho a les altres criades, i poc després ho sabia tot
espiant darrera la porta. La criada va córrer a explicar-ho a les altres	criades	, i poc després ho sabia tot Santa Maria. L'únic que no ho sabia era ell.
fins a tal punt, que a penes podia separar-se'n. De tant en tant la vella	criada	, compadida, s'acostava a la nena i l'enviava: —Vés una estona, Sileta;
la desgràcia de Candi quedà tot en mans d'un conegut i de la vella	criada	, i es parlava ja de la necessitat de vendre unes terres. Sileta, encara
Un capvespre, ja fosquejant, quan Manuel del Santo entrà a casa, la	criada	li digué que Candaina estava a dalt al pis, esperant-lo de feia ja
dringa una campana, i afegeix lacònicament—: Ja ho veuràs. Els obre una	criadeta	de somriure fi, rosseta com un fil d'or i excessivament mamelluda que li
es retalla al llindar amb un somrís gairebé tan enciser com el de la	criadeta	. —La mestressa —presenta la xicota. La dona accentua el somrís, li
—s'interessa ell. Però la dona ja no és a temps de contestar, car la	criadeta	, des del llindar de la porta, diu: —Senyora... Els nens s'han despertat i
érem una casa respectable. I més aviat en tenen dos que un. La veu de la	criadeta	, que s'ha atansat silenciosa, torna a dir des del llindar de la porta:
entorn del crani amb una veta vermellosa. —Falten una altra noia i la	criada	, que ja vindran després —va explicant—. També hi ha dos infants, però no
amb la comuna i un lavabo, aquest darrer ocupat, perquè hi ha la	criadeta	que es pentina davant l'espill. —Perdó... —fa, però no es retira, perquè
quan em deixin formar part de les senyoretes. He d'estar un any de	criada	i aleshores un altre any a prova, per veure si serveixo. Totes comencen
, és un tema que m'agrada molt, però per ara he de llegir d'amagat, a les	criades	no els és permès... També m'interessa la filosofia. —Observa el seu aire
ella amb seriositat mentre se subjecta els sostenidors—. Només la	criadeta	. I em penso que no per gaire temps, perquè el mes vinent n'hi ha una que
enèrgicament des de darrera, perquè totes les noies, llevat de la	criadeta	, ja són dins, i el reducte és molt diminut. —Deixeu la porta oberta —fa la
ella se n'adona. —On aneu? —pregunta. —Volia fer lloc per quan entri la	criada	. —Ja esteu bé. Un espai tan reduït es presta a promiscuïtats que no són
veus irades i tremoloses i una altra veu humil que sembla implorar. La	criadeta	surt disparada, es precipita corredor enllà, però ell allarga el braç, la
recambró —diu la mestressa—. Que no us vegin fora. Ara ha d'empènyer la	criadeta	que s'ha col·locat al lloc que abans ocupava, es prem sobre les seves
però l'esguard continua interrogatiu. —No l'hauria d'haver portat, la	criada	del propòsit. —Per què? —S'han d'esperar a la saleta, aquests. Sols.
al llindar i afegeix—: No ho feu més, això! Aleshores ell s'adona que la	criada	torna a ser a l'habitació. —Sí, que en té per estona —diu, sense fer
la gent del camp. Obligat per la major força dels grans, els mossos, les	criades	, la dida; després, del seminarista, però lliure també per esquitllar-se
Josefa Valls, una robusta i feinera dona de Rubí, que porta la casa, tres	criades	, dos mossos que s'ocupen dels horts i sobretot jeuen, el carreter i un
xicots, alguna bufetada escadussera havia rebut de la dida i de les	criades	, però no era capaç de suportar el càstig metòdic. Una tarda de setembre
penediria. Els crits havien atret els mossos a l'era, i la dida i les	criades	. El noi no va cedir. Xiulava suaument la cançó de moda, amb els braços
tan silenciós i cridava tant Mossèn Basili. Traslladà l'ordre a la	criada	: —El Mossèn no troba les sabates. Vés a buscar-les. La noia rondinà. —
cada dia. Seien entorn de la taula gran, en Tai, els dos mossos, les dues	criades	i la criadeta jove. A l'altre extrem de taula seia Jeroni. La dida no
entorn de la taula gran, en Tai, els dos mossos, les dues criades i la	criadeta	jove. A l'altre extrem de taula seia Jeroni. La dida no seia mai en el
alta, infinitament respectada. Respectada per tots, per la dida, per les	criades	, pels mossos, per en Tai, que no tenia por de res, fins per Mossèn Basili.
La por era compartida, i molt sovint buscada amb un estrany plaer. La	criada	o el mosso contaven la història del penjat que amb veu palpissota, car la
endur-se'l a casa, Jeroni estava enamorat. L'objecte del seu amor era la	criada	petita, una noieta de dotze anys de la qual mai no pogué recordar el nom.
una noieta de dotze anys de la qual mai no pogué recordar el nom. La	criada	petiteta era lleugera i hàbil i no feia gens de soroll quan s'esquitllava
la calor d'aquell cos, junt amb una pudor de fusta cremada perquè la	criadeta	solia dormir a l'escó de la cuina. Després uns llavis durs, s'adherien
s'adherien als seus llavis. Jeroni l'enyorà durant moltes nits, car la	criadeta	es quedà a les Torres, i ell, malgrat la negativa amb què es defensà
voltava. Seien a l'entorn de la taula com abans, és cert, els mossos, les	criades	, la dida, en Tai esdentegat i plorós. I ell els contemplava i sentia la

Pàgina 1 (de 31)

50 següents