×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb criar |
Freqüència total: 2717 |
CTILC1 |
| es limitava a no comprometre's des d'un còmode silenci. "Jo t'he | criat | , vull envellir amb tu", mirava de balancejar cap a una peremptòria | | és això, Mila: la vida és Tiago de Candaina, és casar-se, tenir fills i | criar | -los i educar-los en la virtut i en la religió; és tenir cura de la casa | | dirigir-se a una hisenda que posseïa no lluny del poble, amb una masia on | criava | l'aviram i que estava a la cura d'un masover. Mai no ho feia sense | | fet els seus comptes: enguany mataria un dels pollastres que per a ella | criaven | a la masia i que ja tenia triat; enguany confeccionaria les gustoses | | a Santa Maria, on posseïen terres i cases. Envanits amb llurs riqueses, | criaven | els fills amb aquesta mateixa vanitat; de manera que aquests, per llurs | | —Doncs sí; és ma filla. La tinc en un poble de la vora, que me la | crien | . L'he d'amagar, saps? Ell me la vol prendre. Fins i tot m'ha pegat | | mocador negre al cap. Fa molts anys que habita a la masia; tal volta s'hi | crià | , o potser en alguna de les altres masies dels contorns. Visqué ací amb el | | o per la necessitat. Els "grans enamorats", els "enamorats", es | criaven | en les altes esferes de la societat. De mica en mica, el teatre primer, i | | —No cal —li atura ell el gest—. De manera que les professores no poden | criar | ... —Ni els professors. —I en canvi —prossegueix ell sense fer cas de la | | Em pensaria que no. Encara vols fer més goig? —I després d'una pausa—: No | cries | , tu? —No puc. Més endavant, quan em deixin formar part de les senyoretes. | | una figuera; era de coll de dama, de l'espècie millor de les que es | crien | a la ribera, que donen un fruit saborós i molt estimat. Era un arbre | | M'agradava molt més fer una volteta pes corral i mirar es conills, si se | criaven | bons, si creixien... Perquè jo, me cregui, som molt animalera. I es | | negre de les Antilles, que s'acontenta amb molt poca cosa, té una passió: | criar | gall. Però no per menjar-se'l farcit, sinó per veure'l matant o morint, | | policolor de l'illa de Morea, Papeete és un ample jardí tropical on es | crien | uns quants carrers de botigues i on respiren uns quants centenars de | | d'Europa. ¿Però què són tots aquests ocells en comparació amb els que es | crien | , no ja en altres països tropicals, sinó en les nostres zones temperades | | Les aus marines de l'hemisferi austral van i vénen i es deturen i | crien | a les costes de Tahití i de les illes Sota el Vent. Gairebé totes les | | de Vaitapé era el més bell i el més àgil, i en el fons dels seus ulls s'hi | criava | una espurna d'ambició, una marca més viva i més precisa d'esperit que la | | peles, i una altra els sentiments, totes aquelles coses fines que un va | criant | per dintre. Aquesta noia, l'Amèlia, es veu d'una hora lluny que no és com | | els impacients i, a l'igual que en el seu temps Don Toni Maura, anava | criant | fama de ponderat i cervantista. La Dictadura el tragué d'una situació | | fan bluf. I trampes. Com tothom, com tothom. No | cria | excepcions aquest tombant; les excepcions foradarien | | molt favor. Segueix, home, segueix. Víctor. La teva mare t'ha | criat | vanitosa, egoista i lleugera. Ni has complert amb el teu fill, ni has | | mare. Rosa. Pobra Júlia! És clar: d'on t'ha de venir? Poc t'havia | criat | jo per aqueixes feines. Ah, no! Mai de Déu un pot saber si en lloc de | | de més viu penediment. Jovita Fieu-vos del meu seny: l'hostal en | cria | . Tot ha finat com cal. La gent ve aquí, la nit hi passa, cadascú somia, | | no em van deixar dormir, tant que els ulls se'm tancaven... Ni vaig poder | criar | . Tenia un pit petit i pla com sempre i l'altre ple de llet. En Quimet va | | casa de senyors, li faria un colomar i que el pare del seu aprenent, que | criava | coloms, ens vendria un colom a prova per veure si faria parella amb el | | oferta d'un mossec, a les dents; menys que l'arbre que es | cria | una vida interior, riera on els secrets de | | de casos clínics. Probablement, en el clima secret de Dorotea s'hi devia | criar | també algun monstre insospitat, i probablement una de les conseqüències | | produí la ruïna —condicions de vanitat i de desordre— eren a propòsit per | criar | aquestes mentalitats jovenils com la de Guillem, i eren a propòsit perquè | | que no havia complert mai de bona fe, i que només li havien servit per | criar | -li hipocresia. Guillem no s'aturà a pensar mai que, malgrat tots els | | el meu pare no hi té dret a dir-me aquestes coses, i a mi no se'm | crien | pèls a la llengua i li he cantat les quaranta. Què tanta virtut i tanta | | intel·ligència, i fins la seva modèstia natural, l'impossibilitaven per | criar | cap pèl de snob. Agustí Casals, amb el seu vernís d'home corrent, | | que s'acontentaven tallant boscos de les finques durant la guerra, | criant | canaris i fent exercicis espirituals, van sortir a la llum del dia amb la | | biologia franca, primària i gens perversa. Una biologia d'aquestes que es | crien | a les casernes espanyoles, entre una ampolla de vi, un joc de cartes i | | si es rebel·lava, no tenia més remei que passar la porta. La tia Paulina | crià | una mena de servei especial, unes xicotes garranyeus, sense color, sense | | mai cap fill. A les nostres mares, no els calien tants miraments, i bé | criaven | uns hereus prou grassos. Però en Tomàs ho mana; diu que som en una època | | no han de sagnar. Efectivament, els pueblo capturen les àligues, les | crien | , però no les maten, i fins i tot, certs grups se n'inhibeixen | | d'altra banda, el terme els fou aplicat per un especialista nascut i | criat | entre ells i que parlava llur llengua. (T. G. H. Strehlow, pàg. | | prohibició, salvat sota una forma irrisòria: la gent del llop no poden | criar | aquest animal, ni els del corb llur ocell epònim, i hom diu que els | | regions del món, en el mateix sentit, perquè emana d'un etnòleg nascut i | criat | entre els indígenes, que parlava amb deseiximent llur llengua i que els | | pensarhi més, perque se 't perjudicaría la salut quan més te 'n cal pera | criar | aquest angeló. —Nó, si precisament no he pensat en lo dels altres dias, | | moltíssima; se li ha d' allunyar lo nen, que no 'l pot humanament | criar | , y han de preservarla de tot disgust, de tota mena de disgust. Una | | Lo metje aixecá las espatllas ab tristesa y replicá: —No hi há remey: | criar | , no pot. Predíquinla forsa, procurin ferla entrar en rahó, pórtinli una | | á destaparlo. —Sí; volía veure si la vostra dida me 'l podría | criar | per unas horas, mentres la seva familia n' hi troba una.— La cuynera | | parlaría ab don Miquel y mentrestant se basquejaría pera trobar quí podés | criar | lo nen á fora. Arribá 'l moment propici de parlar ab don Miquel. La | | lluny d' esser malalt, está rodanxó que ni 'l coneixías. La dida te 'l | cría | be, te l' estima molt...— La Toneta l' apretá contra son cor ab un | | vejé la Madrona. Aquesta continuá: —Aqueixa bona dona m' ha promés seguir | criant | lo y D. Miquel te pagará 'l didatge pe'l favor que li fas aquestos dias. | | com vullas. —May més, may més me 'l apartaréu de mí! —Mira que te 'l | crian | be... —Que vinga la dida á casa. —Hi vindrá d' aquí á uns quants dias. | | pensaments tens avuy. No sias aixís; lo qu' has de pensar, que te 'l | cria | com una flor. —Mira, per si 'm moro, 't voldría demanar una gracia: que no | | rural amb moltes terres. Ultra això, fins a tres anys havia estat | criat | per la meva dida en una masia. La meva alegria més gran era de trobar-me | | a joca i amb escopeta. De menut havia afollat centenars de nius. Havia | criat | merles, gafarrons, caderneres, verderols i altres ocells que resisteixen |
|