 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb criat |
Freqüència total: 2285 |
CTILC1 |
| Sogres, cunyades conques, dides, fills, cuineres, noies, esclaus, mossos, | criats | , majordoms, lacais, ministres, porters, secretàries, jardiners, xofers, | | en veure la Mila resistir-se, no se'n podien avenir. "Perquè ja ho sabeu: | criats | , criades, dides: tot a cor què vols. L'any passat compraren la finca del | | un anyell: s'espanta de l'aire. L'heu vista com corria? —Es veu que està | criada | a l'ombra. —Però, simpàtica, sí, que ho és. —I bonica. — | | seu vestit de les festes i la seva camisa emmidonada; donava ordres als | criats | —sempre breument i, si possible, amb senyes—; sempre greu, sentenciós, i | | que ens espatllaràs la festa! Recorda't de la cama, Candaina! Fins els | criats | rigueren; fins Tiago, que acabà per deixar l'acordió per riure més a | | a Santa Maria, i noies de famílies riques, de sa casa, treballadores i | criades | com Déu mana; però li semblava que, com Mila, no n'hi havia cap. El | | aplanador, del qual tots semblaven experimentar els efectes, i fins els | criats | caminaven a passos silenciosos. Aquesta situació havia estat aprofitada | | aquests, per llurs joguines, per llurs vestits, per les adulacions dels | criats | , manifestaven ja de petits un insolent menyspreu pels altres nois, i | | més ampla, però gairebé desamoblada. A baix, a l'estable, dorm Andreu, el | criat | , que té cura de les bèsties i s'aixeca cada nit a una hora determinada a | | en busca d'ell. Feia ja un quant temps havia arribat de Santa Maria un | criat | del padrí; arribà amb el carro i portava queviures i gra per a la sembra. | | i portava queviures i gra per a la sembra. Per a Mila l'arribada del | criat | —la nova que dugué—, fou d'un efecte decisiu. Vacil·là encara algun | | resolució estava ja presa, i Mila sabia que la compliria sense trigar. El | criat | del padrí comunicà al seu pare de part d'aquell que a Santa Maria | | l'estat de feblesa en què arribava. El padrí posà peu en terra; baixà el | criat | i anà apressat a buscar una cadira on ella pogués posar el peu. Ja posada | | i fumar fins que s'obren les portes de la dreta per donar pas a tres | criats | que duen unes grans safates plenes de gots i ampolles de licor que van | | d'acabar-la de formular. No era estrany, doncs, que apallissés els seus | criats | i els seus fills, sempre més lents, més ineptes, més obtusos del que ell | | i la guarnia, llavors, a poc a poc. No devia tenir encara a la porta el | criat | amb llureia, ni s'havia comprat la carrossa italiana, tot això | | daurat. Sembla que Campdepadrós es va resistir una mica a guarnir els | criats | amb llureia, i una mica més a comprar la carrossa, però Cinta | | es tancaven els balcons perquè no entrés la claror del dia i els | criats | posaven espelmes noves a les aranyes i a les cornucòpies de les parets. A | | a clavar-li la tradicional pallissa, ni obligar-lo a servir de | criat | , ni exigir-li dolços i vi a canvi d'aquestes feines, car no s'haurien | | Frigola, a l'equipatge de roba, llibres i sabates que en Catarineu, el | criat | , un minyó de disset anys, desvergonyit i lladre, procurava mantenir en | | el curs i el següent. Una cambra si fa no fa com la que ocupava el seu | criat | Catarineu, que seguia rentant i planxant i robant, i això posava fet una | | i això posava fet una fúria Bonsoms, i no sols contra el desvergonyit | criat | , sinó i sobretot contra la benèvola indiferència de Jeroni. I quan Jeroni | | Jeroni defensava, si més no per enfurir-lo, el dret a robar que el seu | criat | tenia, i es reia del seu amic, tot dient-li que predicava un estrany amor | | els saraus, les timbes, els hostes permanents i una mala fi de | criats | lladres. No coneixia l'existència de Nerina però més o menys bonica, més | | poc afortunada havia mantingut relacions variades i imprecises entre | criats | , recollits i col·laboradors segons el tarannà de cada cap de casa, amb la | | un mercader i vivia en un palau magnífic, amb negres que el servien, i | criats | , i tota la pesca, i tenia un gran jardí que voltava tot el palau, on | | el Mahuu de la Reina, perquè Joana Marau Taaroa el feia servir de | criat | per a vigilar-li les dues noies petites completament americanitzades —i a | | Jo la hi pago, pensant-me que el rentador i planxador xinès era un | criat | de la casa, però després, en repassar la factura, m'adono que he estat | | el pollastret, quan els veïns encara esperen que canti. El xinès és el | criat | d'aquestes terres. Difícilment trobareu un maori, o un mestís, que obri | | la precisió. Els xinesos són les millors cuineres de la terra. No hi ha | criat | , per criat que sigui i per molt que pertanyi a l'antiga escola, que en un | | Els xinesos són les millors cuineres de la terra. No hi ha criat, per | criat | que sigui i per molt que pertanyi a l'antiga escola, que en un moment de | | de banda. Els propietaris de l'establiment alternen les feines d'amo i | criat | , eixugant vasos, destapant ampolles i servint beguda a les taules. | | de néixer en una d'aquelles cases que tenen una criada a cada porta i un | criat | amb patilles per a fer fer pipí a la gossa. Perquè d'afició als fogons i | | de la infanta Isabel. Com sempre, abans de sortir de casa, cridà els | criats | perquè l'admiressin. I els criats digueren a cor: —La senyora és la | | abans de sortir de casa, cridà els criats perquè l'admiressin. I els | criats | digueren a cor: —La senyora és la Verge... ¡la Verge Santíssima! Les | | Dona Obdúlia, néta d'una dona del poble contemporània d'Isabel II, | criada | a l'època confusa de fi de segle i amb molta més vanitat que orgull, era, | | aigua més fresca! Iniciava conversa: li preguntava si tenia al·lota. El | criat | , recelant que fos per esbroncar-lo, perquè a les cases de senyors l'amor | | dels desigs carnals. Dona Obdúlia enfonyava els dits entre els rissos del | criat | : —Just es senyor —murmurava somniosa— no en té cap. N'hi podries regalar | | s'humilià damunt el pit del noi... Sospirà: —Acompanya'm a s'alcova. El | criat | l'alçà quasi en pes. En arribar al llit, la dama s'esmorteí. El noi, | | o estenia delicadament un xal damunt les espatlles nues de la senyora. | Criats | de lliurea circulaven repartint gelats i pastes. Les dames menjaven igual | | complicat... La senyora es girava; ¿s'havia detingut la seva mirada en un | criat | jove amb un ris negre que li queia davant el front? —¿Recorda aquella | | pes Born, Mercat, Gran Hotel, Rambla i cap a Son Trillo. An es cotxers i | criats | , els donaran un duro en peça a cada un... /Ítem más\: tornant a | | deia que no estava per bèsties i que ell mai no podria menjar colomins | criats | a casa seva perquè li semblaria que matar un colomí nascut a casa era com | | mare, aguantant; només te'n recordes el dia de cobrar la mesada. Com un | criat | qualsevol, com un que no té afecte a la casa i sols espera acabar-se'n | | a la resta dels senyors de Barcelona. Mossèn Claramunt havia estat | criat | de la casa en la seva època de seminarista, i al doctor Serramalera, el | | d'un cos que hauria fet un mal paper en un camp de nudistes, el | criat | va trucar a la porta. —Senyor Baró, hi ha un jove que diu que l'ha de | | persones de condició humil; li agradava parlar amb els operaris i amb els | criats | , i als estius es passava hores i hores amb la gent del camp. Era | | amb gent brutal i de la més baixa extracció. Amb el xofer i el | criat | , se n'anava moltes tardes al Paral·lel a veure espectacles canalles, o | | Lola ocupava el principal, immens per a ella i les dues criades i el | criat | que la servien. Lola era soltera, religiosa, tocada i posada, però tenia | | Felicià tornava de prendre el sol, es trobava al rebedor de casa seva el | criat | de Lola Dussay amb la següent ambaixada: —Donya Lola em fa venir, perquè |
|
