Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
criatura AI 79 oc.
criatura F 7870 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb criatura Freqüència total:  7949 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

rebecs o entremaliats. "Compte, que ve la Làmia!" A vegades, així la criatura agafa por i no amoïna, per un quant temps, les mainaderes. Pel que
"Tots dos ens camelem." El vell senyor s'envermellia. "Vine amb mi, criatura. Algú ha de vetllar per tu, fins que siguis un home. Un home de debò,
Aquesta banda ja li creixerà. Que no t'adones que no passa de ser una criatura? Sí, barbeta, bigotet i una cabellera de les que avui s'estilen. Però
dels arbres, per l'assolellada ondulació dels prats, hi ha esplèndides criatures nues, de pells fines, de carns tibants, no toves, com sospito que
seva presència, hi havia anat quan tots ja eren a la plaça. Rita, amb la criatura als braços, es col·locà al darrera, però no trigà a adonar-se que des
la qual estava bastit. Tino Costa, ja en la seva infantesa, havia vist criatures colpejades sense pietat pels propis pares —recordava a aquest respecte
de sofrences i humiliacions que devia amagar-se en la infantesa d'aquella criatura apassionada i d'una sensibilitat tan poc comuna. Tino Costa l'interrompé,
en la ment del seu Creador i visible en l'alta aspiració de totes les criatures. Tino Costa li hauria replicat que la innocència atropellada, que el crim
I no hi hagué àngels que interposessin llur mediació entre les indefenses criatures i llur atroç destí; no hi hagué miracle que els salvés. Tots foren
I tornava a riure. La mare llavors els renyava tots dos. —Sembleu dues criatures: mai no tindreu senderi. Però en el fons el cor de Munda del Roso vessava
Mila li posava la mà sobre la boca. Munda del Roso tornava: —Sembleu dues criatures; mereixeríeu una surra, encara... Un tros de vell, i sembla que tingui
i els havia sabuts vèncer. En canvi, Quim, què sabia del món i de les criatures que vaguen per ell? Parlar-li d'allò era predicar en desert; cercar una
per ella: era l'ésser més bo de la terra i, per descomptat, una de les criatures més desgraciades. "Quan la vaig veure em va semblar com si se m'obrís el
de brutalitats i de misèries, i per a quin objecte la deu haver creada? Criatures així —es digué encara— degueren inspirar a la humanitat la idea dels
una sensació consoladora cada vegada més gran. Al seu costat portava una criatura humana, sentia prop del seu el bategar d'un cor; en aquesta nit
al món dels vivents. Un ésser humà (què importava qui fos?), una criatura de Déu, havia sortit del seu nínxol per calmar la seva tortura d'una nit;
." En la pau i en la guerra. Hi havia, amb tot, a Santa Maria, una criatura sobre la qual, en aquesta nit, no havia de davallar la mercè divina del
la mercè divina del son, dolça anticipació de la mort; hi havia una criatura per a la qual la santa invocació nocturna havia de resultar estèril, com
vegades Santa Maria contra l'odi i els paranys de la gent; i aquesta criatura era Tino Costa. Les hores han transcorregut lentes. Feia estona que la
rabents sobre amples extensions de camps; i ell era un infantó, una dèbil criatura, i estava sol a la vora del riu, en una suau elevació ja amenaçada per
altres i altres formes es drecen i dansen sense parar. Ell és una dèbil criatura i està sol, i no té més que la seva mare. "Mare!" Torna a ésser
de l'Altíssim: sobre les seves dones, els seus ancians i les seves dèbils criatures; sobre els bons i els dolents, segons la seva justícia i la seva
passava hores senceres amb els ulls clavats sobre les monedes, com les criatures que, en començar a veure-hi, contemplen estúpidament el mateix objecte.
a veure-hi, contemplen estúpidament el mateix objecte. Grandet, com una criatura, somreia d'una manera que feia pena. ""Això em retorna!"", exclamava
"¿Que no és una humanitat "biologitzada" la que compta amb criatures sorgides d'un semen vitrificat?, ¿en la qual cada dia hom secciona filets
de Crist, no podia preveure una tal descendència per a les seves criatures. No podia suposar que Sartre, Kafka, Camus, sortirien de les seves
els atribueix?" Sens dubte, la maduresa moral de psicologia de les criatures dostoievskianes —o del seu retrat— se'ns imposa tan brutalment
sempre molt pobre i ara nedava en l'abundor. Fa poc va morir-se-li una criatura, i els veïns i amics, en ser a casa seva, van veure, meravellats, que a
En un camp vermell, un home sembrava. El seguia, amb pas incert, una criatura molt petita —cabell esbarriat, vestit bru. A moments, m'ha semblat que
de sang. La ciutat té un aspecte aturat, tràgic. Grups de gent fugen, amb criatures al coll. El diari diu que han estat evacuats Casp i Alcorissa.
c.c. a 3 de 3 c.c., d'acord amb l'edat i el pes de la criatura. Presentació: flascó de 30 grams de granulat en 70 c.c.
després de les menjades en casos de complementació alimentària. Criatures: dues culleradetes. Prematurs i lactants: mitja culleradeta de tres a sis
—explica una dona alta i d'espatlles inclinades—. Quan jo encara era una criatura ja van venir a buscar-la una nit amb l'ambulància perquè algú havia
de les grans boques tenebroses que s'allarguen fins al vestíbul. "La criatura erecta i bípeda, proveïda de dues extremitats anteriors, de caràcter
cap a l'interior del barri empenyent tricicles, carrets de mà, cotxets de criatura carregats d'infants i d'atuells. —Algun dia en matareu un! —brama ell a
ara ja no tot són crits d'alegria, a l'aldarull s'hi barregen plors de criatura i gemecs de vell; una gran quantitat d'uns i altres encatifa l'espai per
vist mai que ningú en tingués cap —comenta ell—. I la ciutat és plena de criatures. —Oficialment, no consta —acaba l'altre i, de cara als soldats, torna—:
—Sí —diu, i es gira cap a ell, explica—: Sempre tenim un parell de criatures adoptades. Amb tantes noies és natural que tot sovint en quedi alguna
manifesta: —L'estimen molt. I ella a ells, no cal dir-ho. Són dues criatures meravelloses. Després les podreu veure, si voleu. Però ell encara té els
i em penso que té raó. —Què exigeix? —Que quan donem de mamar a les criatures ens posem una altra roba. A alguns amics no els agrada l'olor de nadó...
tomba cap al corredor de l'esquerra. Explica: —He de recollir les dues criatures, perquè es veu que també les volen... —Me n'hauré d'anar al recambró, jo.
la noia de la sina agressiva que travessa cap a la sala amb les dues criatures als braços, despertes i furioses, vermelles i amb els punys tancats. Ella
un solo llarg i sostingut que acaba en una mena de marrameu que l'altra criatura perllonga amb una sèrie de xiscles aguts als quals es barregen veus
tots estan asseguts, els homes davant la taula, la noia al sofà, amb una criatura amorrada a cada pit. La veu escanyada de l'home de l'ull tapat explica:
cal la firma dels encarregats de totes les seccions perquè normalment les criatures són inscrites als districtes que corresponen als pares. Ara bé, si el
de persones reunides entorn del vell que subjecta les manetes d'una criatura i li prem els dits bruts de tinta sobre un imprès on deixa les empremtes
condescendent. —Excel·lent, excel·lent! —fa el vell mentre retorna la criatura a un individu que la passa a una dona més humilment vestida i molt
licor, criden: —Que ho sigui! I beuen d'una glopada. La dona que sosté la criatura, que s'ha quedat sense vas, perquè no deu entrar en el cerimonial de
dubtés sobre qui acabaria per endur-se'n. Si la dona de dinou anys, la criatura morada i arrugada o el vell Pere Grau que jeia agarrotat per un
d'aquella cosa petita i lletja es queda a Padrós tres dies més. Deixa la criatura a mans de la dida, Josefa Valls, que compleix amb devoció la seva feina,

  Pàgina 1 (de 159) 50 següents »