×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb criatura |
Freqüència total: 8435 |
CTILC1 |
rebecs o entremaliats. "Compte, que ve la Làmia!" A vegades, així la | criatura | agafa por i no amoïna, per un quant temps, les mainaderes. Pel que | "Tots dos ens camelem." El vell senyor s'envermellia. "Vine amb mi, | criatura | . Algú ha de vetllar per tu, fins que siguis un home. Un home de debò, | Aquesta banda ja li creixerà. Que no t'adones que no passa de ser una | criatura | ? Sí, barbeta, bigotet i una cabellera de les que avui s'estilen. Però | dels arbres, per l'assolellada ondulació dels prats, hi ha esplèndides | criatures | nues, de pells fines, de carns tibants, no toves, com sospito que | seva presència, hi havia anat quan tots ja eren a la plaça. Rita, amb la | criatura | als braços, es col·locà al darrera, però no trigà a adonar-se que des | la qual estava bastit. Tino Costa, ja en la seva infantesa, havia vist | criatures | colpejades sense pietat pels propis pares —recordava a aquest respecte | de sofrences i humiliacions que devia amagar-se en la infantesa d'aquella | criatura | apassionada i d'una sensibilitat tan poc comuna. Tino Costa l'interrompé, | en la ment del seu Creador i visible en l'alta aspiració de totes les | criatures | . Tino Costa li hauria replicat que la innocència atropellada, que el crim | I no hi hagué àngels que interposessin llur mediació entre les indefenses | criatures | i llur atroç destí; no hi hagué miracle que els salvés. Tots foren | I tornava a riure. La mare llavors els renyava tots dos. —Sembleu dues | criatures | : mai no tindreu senderi. Però en el fons el cor de Munda del Roso vessava | Mila li posava la mà sobre la boca. Munda del Roso tornava: —Sembleu dues | criatures | ; mereixeríeu una surra, encara... Un tros de vell, i sembla que tingui | i els havia sabuts vèncer. En canvi, Quim, què sabia del món i de les | criatures | que vaguen per ell? Parlar-li d'allò era predicar en desert; cercar una | per ella: era l'ésser més bo de la terra i, per descomptat, una de les | criatures | més desgraciades. "Quan la vaig veure em va semblar com si se m'obrís el | de brutalitats i de misèries, i per a quin objecte la deu haver creada? | Criatures | així —es digué encara— degueren inspirar a la humanitat la idea dels | una sensació consoladora cada vegada més gran. Al seu costat portava una | criatura | humana, sentia prop del seu el bategar d'un cor; en aquesta nit | al món dels vivents. Un ésser humà (què importava qui fos?), una | criatura | de Déu, havia sortit del seu nínxol per calmar la seva tortura d'una nit; | ." En la pau i en la guerra. Hi havia, amb tot, a Santa Maria, una | criatura | sobre la qual, en aquesta nit, no havia de davallar la mercè divina del | la mercè divina del son, dolça anticipació de la mort; hi havia una | criatura | per a la qual la santa invocació nocturna havia de resultar estèril, com | vegades Santa Maria contra l'odi i els paranys de la gent; i aquesta | criatura | era Tino Costa. Les hores han transcorregut lentes. Feia estona que la | rabents sobre amples extensions de camps; i ell era un infantó, una dèbil | criatura | , i estava sol a la vora del riu, en una suau elevació ja amenaçada per | altres i altres formes es drecen i dansen sense parar. Ell és una dèbil | criatura | i està sol, i no té més que la seva mare. "Mare!" Torna a ésser | de l'Altíssim: sobre les seves dones, els seus ancians i les seves dèbils | criatures | ; sobre els bons i els dolents, segons la seva justícia i la seva | passava hores senceres amb els ulls clavats sobre les monedes, com les | criatures | que, en començar a veure-hi, contemplen estúpidament el mateix objecte. | a veure-hi, contemplen estúpidament el mateix objecte. Grandet, com una | criatura | , somreia d'una manera que feia pena. ""Això em retorna!"", exclamava | "¿Que no és una humanitat "biologitzada" la que compta amb | criatures | sorgides d'un semen vitrificat?, ¿en la qual cada dia hom secciona filets | de Crist, no podia preveure una tal descendència per a les seves | criatures | . No podia suposar que Sartre, Kafka, Camus, sortirien de les seves | els atribueix?" Sens dubte, la maduresa moral de psicologia de les | criatures | dostoievskianes —o del seu retrat— se'ns imposa tan brutalment | sempre molt pobre i ara nedava en l'abundor. Fa poc va morir-se-li una | criatura | , i els veïns i amics, en ser a casa seva, van veure, meravellats, que a | En un camp vermell, un home sembrava. El seguia, amb pas incert, una | criatura | molt petita —cabell esbarriat, vestit bru. A moments, m'ha semblat que | de sang. La ciutat té un aspecte aturat, tràgic. Grups de gent fugen, amb | criatures | al coll. El diari diu que han estat evacuats Casp i Alcorissa. | c.c. a 3 de 3 c.c., d'acord amb l'edat i el pes de la | criatura | . Presentació: flascó de 30 grams de granulat en 70 c.c. | després de les menjades en casos de complementació alimentària. | Criatures | : dues culleradetes. Prematurs i lactants: mitja culleradeta de tres a sis | —explica una dona alta i d'espatlles inclinades—. Quan jo encara era una | criatura | ja van venir a buscar-la una nit amb l'ambulància perquè algú havia | de les grans boques tenebroses que s'allarguen fins al vestíbul. "La | criatura | erecta i bípeda, proveïda de dues extremitats anteriors, de caràcter | cap a l'interior del barri empenyent tricicles, carrets de mà, cotxets de | criatura | carregats d'infants i d'atuells. —Algun dia en matareu un! —brama ell a | ara ja no tot són crits d'alegria, a l'aldarull s'hi barregen plors de | criatura | i gemecs de vell; una gran quantitat d'uns i altres encatifa l'espai per | vist mai que ningú en tingués cap —comenta ell—. I la ciutat és plena de | criatures | . —Oficialment, no consta —acaba l'altre i, de cara als soldats, torna—: | —Sí —diu, i es gira cap a ell, explica—: Sempre tenim un parell de | criatures | adoptades. Amb tantes noies és natural que tot sovint en quedi alguna | manifesta: —L'estimen molt. I ella a ells, no cal dir-ho. Són dues | criatures | meravelloses. Després les podreu veure, si voleu. Però ell encara té els | i em penso que té raó. —Què exigeix? —Que quan donem de mamar a les | criatures | ens posem una altra roba. A alguns amics no els agrada l'olor de nadó... | tomba cap al corredor de l'esquerra. Explica: —He de recollir les dues | criatures | , perquè es veu que també les volen... —Me n'hauré d'anar al recambró, jo. | la noia de la sina agressiva que travessa cap a la sala amb les dues | criatures | als braços, despertes i furioses, vermelles i amb els punys tancats. Ella | un solo llarg i sostingut que acaba en una mena de marrameu que l'altra | criatura | perllonga amb una sèrie de xiscles aguts als quals es barregen veus | tots estan asseguts, els homes davant la taula, la noia al sofà, amb una | criatura | amorrada a cada pit. La veu escanyada de l'home de l'ull tapat explica: | cal la firma dels encarregats de totes les seccions perquè normalment les | criatures | són inscrites als districtes que corresponen als pares. Ara bé, si el | de persones reunides entorn del vell que subjecta les manetes d'una | criatura | i li prem els dits bruts de tinta sobre un imprès on deixa les empremtes | condescendent. —Excel·lent, excel·lent! —fa el vell mentre retorna la | criatura | a un individu que la passa a una dona més humilment vestida i molt | licor, criden: —Que ho sigui! I beuen d'una glopada. La dona que sosté la | criatura | , que s'ha quedat sense vas, perquè no deu entrar en el cerimonial de | dubtés sobre qui acabaria per endur-se'n. Si la dona de dinou anys, la | criatura | morada i arrugada o el vell Pere Grau que jeia agarrotat per un | d'aquella cosa petita i lletja es queda a Padrós tres dies més. Deixa la | criatura | a mans de la dida, Josefa Valls, que compleix amb devoció la seva feina, |
|