Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
criminal AI 932 oc.
criminal F 9 oc.
criminal M 719 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb criminal Freqüència total:  1660 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

vegada algun altre: en certes feines, no filava gaire prim. Emparava els criminals que s'acollien a la seva benevolència. Ens cansarem més a seguir-lo? En
realitzar l'acte carnal. Fou Randa qui els descobrí primer. Un pensament criminal li travessà el cervell. Somrigué, agafà la podadora i baixà cap als
no sabria dir per què; tal vegada guiat pel mateix instint que guia el criminal al lloc on cometé el seu crim; tal vegada per la infinita tristesa que
Pirineus, i que sofrien una condemna indefinida de presidi en qualitat de criminals de guerra, acaben de ser alliberats: els funcionaris gaullistes han
franceses al llarg d'uns anys tenebrosos, van ser classificats de "criminals de guerra", i van rebre, en principi, el càstig oportú. Alguns
d'una remissió de penes: més gran com més vergonyosa sigui la categoria criminal de l'afavorit. Ser generós amb els culpables de cent mil assassinats
reduïa a vint anys de treballs forçats la cadena perpètua dels dos criminals nazis, era el mateix que envià a la guillotina no pocs rebels del F. L.
apunyalà la promesa, ni a cap facinerós "de cabotatge". Si tots són "criminals", en efecte, no ho són de la mateixa manera. De fet, els "crims"
en efecte, no ho són de la mateixa manera. De fet, els "crims" dels "criminals de guerra" són substancialment idèntics als "crims" dels "criminals
"criminals de guerra" són substancialment idèntics als "crims" dels "criminals de pau": assassinat, depredació, segrestament, lesions, violència en les
moltes. La majoria d'elles accentua el costat pervers i horrible dels "criminals de guerra". El "criminal de guerra" actua des d'una situació de
accentua el costat pervers i horrible dels "criminals de guerra". El "criminal de guerra" actua des d'una situació de prepotència: la hi dóna la
impavidesa moral susceptible d'inspirar les més depravades sevícies. El "criminal de guerra" rarament es resistiria a aquesta inspiració. Com que, d'altra
fulletons— no són sinó uns modestos aficionats, si els amidem amb un "criminal de guerra" vulgar. Cap d'ells no compta amb els privilegis de poder i de
no compta amb els privilegis de poder i de seguretat que són propis del "criminal de guerra"; cap d'ells no té tan sols la tranquil·litat de consciència
que plana per damunt dels uns i dels altres no és la mateixa. Sobre els "criminals de guerra" únicament hi ha el risc aleatori de la victòria dels enemics;
tal és la trama de l'ordenament jurídic interior. El súbdit esdevé "criminal" quan entra en col·lisió amb la "legalitat" de l'Estat a què pertany.
entra en col·lisió amb la "legalitat" de l'Estat a què pertany. El "criminal de guerra" no és criminal perquè hagi violat cap legislació constituïda,
"legalitat" de l'Estat a què pertany. El "criminal de guerra" no és criminal perquè hagi violat cap legislació constituïda, sinó per unes raons
tota legislació: raons que solament assoleixen un poder coercitiu si el "criminal" fracassa. Els valors i els interessos que el "crim" vulnera en un cas
no inclouria en els seus articles les obscenes perpetracions dels "criminals de guerra". Quan un legislador "pensa" un Codi Penal, quan el ciutadà
té també un no sé què de "blasfèmia", i això és "imperdonable". Els "criminals de guerra" no infringeixen cap "llei" perquè actuen fora de la
per tant, que la mateixa societat que els ha patit es miri els "criminals de guerra" una mica com es miraria un terratrèmol o un tornado, una
l'estafador o el perjur. I passa el temps, i el caire ignominiós del "criminal de guerra" perd virulència. No és fàcil d'oblidar-lo, però deixa de ser
dels mètodes. No hi té dret a més. Perquè quantitativament els disturbis criminals dels salvatges no admeten comparació amb els resultats que l'home
que atribueix a l'esquadra italiana, la qual és qualificada de "criminal" i "covarda". Diu que estan disposats a prendre /resoluciones
l'inculpava injustament. Sempre hi havia gent malintencionada, envejosos, criminals... ¿Què sabia un? S'esforçà a dominar-se amb aquestes reflexions; intentà
Els teus cabells al vent. Ens vàrem sentir sols, qui sap si criminals. Agafàrem el 2, tornàrem a València. Miraves
els esperons de les potes del gall, aquests esperons més secs i més criminals que tots els ganivets de la pinxeria. Al mercat de fruita vaig fer
El pastor és un demi que, sense ganes d'ofendre'l, té cara de criminal o, si voleu, de degenerat. Aquest bon home no amoïna gaire els seus
Jo mateix ho ignorava. Caín. Doncs, ¿quina culpa tinc? Més criminal fóra, em sembla, menjar un fruit vedat sabent que ho és... Adam.
diabòlic... ¿I com és que Jahvè tolera l'existència d'aquesta banda de criminals? ¿No té prou poder per anorrear-los? Satan contra Jahvè i nosaltres
oh Caín, que fossis novament temptat i induït a una acció singularment criminal i nefanda. Quer· ¿Quina? Diab· Ho ignoro.
que per tu només mereixi una dona rebregada, encara que només sigui un criminal i un brètol, no ho és prou per a fer el que tu em demanes. [(Amèlia
El bandit! Perot No temeu, oh forastera. No em guia cap propòsit criminal d'esquivar la parròquia de l'hostal. Però us conec... D'aon? Si hi pogués
les corbes inexpressives dels aparells sanitaris, tenia un no sé què de criminal i de pornogràfic alhora. Frederic es rentà sumàriament, i s'indignà
era capaç de qualsevol cosa per salvar-lo. I no era que Guillem fos un criminal, era que encara no se li havia presentat mai l'ocasió de meditar una mica
bé a la societat. Les armes que utilitzava eren les més brutes, les més criminals; però Guillem això no ho veia, o no ho volia veure; considerava que la
de qui sap les vileses, al Baró de Falset se li acudí una idea grotesca i criminal. Ell tenia molt de bo amb elements tèrbols del ministeri de la Governació
ruborització de rosa, fins l'espatlla de la Comtessa de Mur, d'una seda criminal, gairebé metàl·lica, que apretava un pigment pujat i olorós, i feia
recordava la calenta explosió que Dostoiewsky posa en boca del seu criminal, i trobava una sèrie d'analogies entre aquell món de vòmit, de pietat i
porteres garrativades llegeixen en els diaris. Aquests crims i aquests criminals absurds i pintorescos, tenen si vols, molt poca importància; en canvi, hi
estalviat cap detall, que havia actuat amb la sort i amb l'audàcia d'un criminal molt més astut que ell. Guillem, en aquell procés havia estat víctima
viscut deu anys de galera; alguns, més. Tenien la pell soferta. Eren criminals petits, dels que roben una pell de vi ranci o atrapen una mossa per la
la pressió d'un home com Frederic, al qual no se li podia dir ni criminal, ni lladre, ni excessivament llibertí, ni alcohòlic, ni mal cor, ni res
i de consideració, a base d'una sèrie de baixeses que tenien més de criminals que d'altra cosa. Però Conxa, a desgrat de la seva sang de pirates i de
dia al carrer de Barbarà hi havia bastanta sang profanable, i és que els criminals usen de vegades unes bales massa impúdiques. La gent, a la porta del
com en el preludi de Tristan; un amor baratíssim, vergonyós; un criminal ínfim assassinat per un altre criminal; tot dintre un barri de
un amor baratíssim, vergonyós; un criminal ínfim assassinat per un altre criminal; tot dintre un barri de purulència, i dintre el seu cor de divuit anys,
El P. Mainou, que era un sant baró i un home molt digne, li resultava el criminal més abjecte del món. Un dia als banys de Sant Sebastià va adonar-se que

  Pàgina 1 (de 34) 50 següents »