DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
cripta F 281 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb cripta Freqüència total:  281 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

al capdamunt (figs. 192 i 193), i procedeix de la cripta que hi ha sota el sepulcre de Carles III el Noble, on són les despulles
redimeix com una afirmació que porta "la fe en l'any vinent". Sobre la cripta de la recordança —garantia de durada— l'estructura ardida de la
de fer presentalla del teu cor a Sant Celoni, i els òssos al fons d'una cripta per a l'enlairament d'un sagrat Casal. Si per cada mil lliures mal
altres despulles ja tinc disposat dèu mil duros per a que s'enterrin a la cripta de la Sagrada Família. Si mai, oh jove llegidor, veus una llosa de marbre
idees subversives sonen sota les dues columnes com una bomba dintre una cripta o remouen aquell estany com si hi tiressin una pedra. Però allò dura poc.
les naus, els nostres noms restaran mig esborrats a l'ombra humida de la cripta. No tindrà pas aquesta generació la finor de l'argent, la lluïssor
es recordaran de nosaltres i tindran lleure i ganes de baixar a la cripta del temple, a visitar-nos. Els més pacients d'entre ells arribaran potser
columnes, les cambres abocades a la timba, el claustre primitiu, la fosca cripta; tot ho seguíem empaitant papellones que mai agafàvem i collint flors que
ja era un aprenent d'enginyer. Quan varen baixar les seves despulles a la cripta de la capelleta que s'havia fet construir al cementiri, es retreien les
travessades de finíssims relleus salitrosos, hi havia l'entrada d'una cripta baixa, amb un monument oxidat al mig. Quan En Tomàs de Bajalta s'hi
de canelobre de pedra i, sense fer cas de l'ex-savi, donà un tomb per la cripta i s'embadalí contemplant les corones votives que penjaven com arracades
una cosa real i, en deixar-les anar, el dring dels penjolls ressonà en la cripta cruament. N'hi havia de senzilles, en planxa d'or repujada amb motius de
la corona, però quan, a través de l'ombra de Merlí, anava a eixir de la cripta, la cambra que la precedia s'il·luminà d'una resplendor infernal. Ara els
mai a deixar de pedra els gegants que vetllen en la cambra gran fora la cripta. Només els supervivents del gran cataclisme tindran l'ànima i el cor d'un
serien confidencials i li revelarien els secrets més íntims servats a les criptes submarines. S'imaginava que el mar devia tenir els seus cofres forts de
ombra al pèl de roca, als peixos, i, per contrast, feia més fosques les criptes i els cataus. En Vadoret s'embadalia amb els dibuixos bellugadissos i
i que evitava pujar als campanars tant com podia. El Via Crucis i la Cripta Quan he tornat a baixar dels campanars, el gros dels visitants era a la
Quan he tornat a baixar dels campanars, el gros dels visitants era a la cripta. El capellà custodi del Temple, mossèn Parés, explicava les creus del Via
hom no havia de restar ni havia de tornar mai enrera. Fa observar que la cripta està perfectament ventilada i no fa gens d'olor de romàtic, tot i estar
de l'obra, que li fou encarregada quan es trobava al començament de la cripta. Gaudí manifestà com el complagué aquesta designació preguntant: "Què
de la Sagrada Família tenia trenta-dos anys. Totes les columnes de la cripta estaven a mig fer, menys una que no tenia ni la base començada. Ell creia
Dalmases Bocabella i altres coses interessants Un enterrament a la cripta Avui, dia 13 de desembre de 1924, vaig a la Sagrada
de 1924, vaig a la Sagrada Família a veure Gaudí. Es troba a la cripta, on es celebren els funerals i l'enterrament de la senyora Dalmases
a dir que era un perfeccionament del gòtic, i res més. Uns llums per a la cripta Després m'ensenya uns llums d'alabastre que fa per a la cripta. Són de
per a la cripta Després m'ensenya uns llums d'alabastre que fa per a la cripta. Són de forma general hiperbòlica de revolució, combinada amb casquets
per la llum del sol ponent. Fou soterrat en una de les sepultures de la cripta. Descansi en la pau del Senyor i pregui perquè un dia puguem
fou profanada la tomba de la família Bocabella, existent a la mateixa cripta de la Sagrada Família, però no la de Gaudí. Passats alguns mesos, els
nits hom feia senyals amb llums, i sospitaren que es guardaven armes a la cripta. Això motivà un escorcoll i l'obertura de la tomba de Gaudí —única que
veuen alguns. Hem saludat el capellà rector de la parròquia radicada a la cripta del Temple. Ve l'arquitecte Bonet acompanyat d'un altre senyor que no
més dels avisats. Ràfols no ho fou per dificultats de mitjà. Baixem a la cripta, on es conserva ben visible el rastre de la profanació de les turbes,
gòtica, i es dedicà al culte de la nostra santa la seva magnífica cripta. Hi ha en ella, esculpit, l'artístic sepulcre de marbre, obra de
que portaven els reis i els bisbes, fou posada damunt del nou altar de la cripta. Postrat humilment tot el poble, l'Arquebisbe de Tarragona mostrà les
Villar, que només n'havia arribat a executar els murs i pilars de la cripta, fins a mitja alçària. Pavellons àrabs (1887 i
de la motlluració gòtica i, així, en els arestons de les voltes de la Cripta del Temple (1884-1891) enllaça directament els bordons i les
noble, les voltes a full de rajola i nervades, germanes de les de la cripta de l'església de la Colònia Güell, i els pilars, acabats en acartel·lats
sent còmodament encaixat i amb les vèrtebres lumbars ben recolzades. Cripta de l'església de la Colònia Güell (1898-1914). A Santa
a Gaudí el projecte de l'església. Malauradament només es construí la cripta i el seu porxo. L'arquitecte, un cop escollit l'emplaçament al cim d'un
és de planta ovoide, amb el contorn festonejat; havia de ser doble: una cripta amb porxo, aprofitant el vessant, i una capella superior, a la qual
una escalinata muntada sobre el porxo, com ja s'ha dit. L'interior de la cripta està distribuït en cinc naus: una de central, capçada per l'absis i el
destinà una reproducció d'aquestes reeixides obres a l'altar major de la cripta del Temple Expiatori. El xalet que el pintor Graner encarregà a Gaudí i
continuació del monument, del qual només hi havia feta l'excavació de la cripta i construïts els elements sustentants fins a mitja alçària. Gaudí es posà
en un trajecte de seixanta-cinc metres. La primera capella de la cripta que s'acabà és la central de l'absis, dedicada a Sant Josep; l'altar és
altar major a l'extrem oposat, per a donar culte a la Sagrada Família. La cripta quedà totalment llesta el 1891. Com és corrent en aquesta classe
penitencial; als costats de l'absis hi ha dues sagristies i a sota una cripta; un claustre perifèric permet la circumval·lació al voltant del temple.
a aquest, per set capelles absidals i dues escales d'accés a la cripta i triforis: "A la catedral —de Barcelona— feren l'escala de baixar a la
i triforis: "A la catedral —de Barcelona— feren l'escala de baixar a la cripta a la nau central; aquesta solució es posà de moda i fou seguida en altres
això a la Sagrada Família, en lloc d'una escala central de baixar a la cripta, n'hem fet dues de laterals als angles del creuer i l'absis". La façana
les sepultures de benefactors del Temple que hi haurà al trespol i a la cripta del pòrtic; el Judici, pel tron preparat per al Crist jutge; l'Infern,
de les virtuts cardinals, els mateixos que posà Gaudí a la llinda de la cripta de l'església de la Colònia Güell; així mateix, hi ha representacions
de Crist. Supervivències visigòtiques es troben a les impostes de la cripta de Vic, al porxo de la Seu de Manresa (937) i als impressionants

  Pàgina 1 (de 6) 50 següents »