DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
crisi F 9433 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb crisi Freqüència total:  9433 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

és encara la dona, sinó una mistificació de la dona. I això és el que fa crisi. Ho podem veure en els costums deseixits i francs d'un sector de la
Ho podríem especificar amb mil exemples. Pensem, per adduir-ne un, en la crisi que ara travessen les venerables convencions relacionades amb el sexe i
i l'atractiu de la seva doctrina podien ésser factors de pes en aquella crisi religiosa: podien influir estentòriament en el debat que s'entaulava
cas, davant una malaltia pròpia de temps, com el nostre, en els quals fan crisi les seguretats essencials d'una societat. Sigui com sigui, importa
personals, d'individu a individu, rarament es produeix ja aquella mena de crisi patètica, alliberadora de tensions, reconciliant, una mica teatral, que
arts, les lletres i el pensament han continuat reflectint els avatars —crisis i contradiccions— que la classe dirigent imposa al conjunt de cos social.
eficaz. Azaña és un liberal típic i es nega a reconèixer la gran crisi de la democràcia espanyola. Sembla creure en la possibilitat del seu èxit
continents... Fa dos dies que hi ha una forta ofensiva a Euskadi. Crisi a la Generalitat (ja fa una setmana que dura). Es diu que pujarà un
la guerra. Jaume Bofill i Bofill creu que el món viu l'última fase de la crisi que iniciaren el Renaixement i la Reforma: negació de l'autoritat
Faig del Noguer. 16 maig. El Govern de València està en crisi. Ha estat plantejada pel Partit Comunista, que vol una
Govern Besteiro-Franco(!). Ningú no s'explica els mòbils concrets de la crisi. Potser obeeix la pressió de Rússia, que vol, decididament, donar la
derrota de Largo Caballero. Solidaridad Obrera diu que la crisi ha estat una maniobra de les democràcies i del feixisme estranger, que
que Hongria i Àustria han reconegut el govern de Franco. S'ha produït crisi al govern francès per un discurs de Chautemps, que no va plaure als
Continua l'ofensiva a Aragó, molt intensa. El govern francès està en crisi. 12 març. Més cops sensacionals a la política europea: ha
han estat ràpidament concentrats a Barcelona. Es parla d'incidents, de crisi. La Vanguardia publica una nota política anunciant,
Vanguardia publica una nota política anunciant, efectivament, la crisi i una probable solució Besteiro, Prieto, Marcel·lí Domingo, Albornoz,
nòrdic, tenia tot l'aire, brutal i decidit, dels homes d'aventura i de crisi. A l'entrada d'un carrer, una gran bandera vermella i unes lletres
capitulacions. Aquell capolament que el prenia en les grans èpoques de crisi es comunicava, sense remissió al seu esperit, i es sotmetia. Semblava que
barceloní i el fadristern empordanès va tenir, com era d'esperar, la seva crisi, que hauria pogut resoldre's amb un ràpid esclat d'odi, però es resolgué
seus ulls prenien aquella estranya lluïssor humida preludi d'una forta crisi. En aquests temps va tenir la més clara consciència de la seva pròxima
fracàs i que la insubornable voluntat de tots ells tendís a la definitiva crisi. Narcís Codolar treballava, omplia plecs de prolixes declaracions de
sobre tots ells, i resolia sense sentit, sense il·lació de cap mena la crisi plantejada. Aquest nou personatge és la pesta. La cèlebre pesta de l'any
del camp de Catalunya. Des d'aquell precís moment s'originà la pregona crisi social que havia d'assolir un clima revolucionari a mitjan segle
tothom il·luminava tantes esperances revolucionàries. Arruïnada per la crisis de treball, fou l'instrument de xoc contra el patriciat urbà, l'arma dels
de la revolució industrial capitalista, en particular quan les crisis cícliques de l'economia paralitzaven les activitats de les fàbriques i
i el Roine. Aquest moviment provocaria trontolls, neguits, moments de crisi, en els quals Catalunya es deliria per recolzar-se en alguna força
en el desenvolupament del nou regne. Més endavant, amb motiu de la crisi provocada pels albigesos al Llenguadoc, la influència del Pontificat és
tendència a esllavissar-se per l'aiguavés del sensualisme i de la passió. Crisi de l'església a Catalunya. Podem dir que amb la figura del sant barceloní
poble i combatuda pel poble en el remolí passional dels anys de la gran crisi, de 1909 avant. Per aquest mateix fet —el de no poder inhibir-se
Com que els afers socials havien estat resolts durant la llarga crisi de la guerra civil de Joan II, Catalunya no hagué d'experimentar la
a buen catalán. No, no és per aquesta via que s'obre la crisi. L'esquerda comença a remarcar-se amb motiu de les dificultats
a normes d'inflació que són contemplades amb espant des de Barcelona. La crisi econòmica provocà a Catalunya una gran tensió social, i ací rauen les
comportà tan malament com els tercios en 1639. En plena crisi financera de França, les hosts de Mazarino saquejaren el país i aixecaren
biològica de 1680 restà deturada per la repressió i la crisi de 1715 a 1730. Després ens anàrem refent i devers
diguem que La España invertebrada fou escrita en anys de crisi per a la consciència castellana d'Espanya, o millor dit de l'Espanya que
exigències de la base social que havia d'emparar-lo, d'ací el seguit de crisis, la imperfecció dels serveis administratius, la sensació d'impotència i
els obrers, que havien de jugar-se la pell o el pa davant la més petita crisi econòmica, s'obriren cada vegada més a la influència de les doctrines
que la causa del decaïment dels oficis té arrels molt més pregones en la crisi conjuntural dels afers mediterranis; creuen que l'oligarquia traeix la
des dels finestrals del vell palau del Pardo. Els esdeveniments feren crisi per on potser no esperava ningú. La pagesia s'aixecà a finals de
de nou en una empresa revolucionària. Aquest fenomen coincidí amb la crisi de la Monarquia hispànica coneguda amb el nom de guerra de Successió. La
del segle sense força interna i sense prestigi extern. Davant la crisi de 1898, que desxifrava palesament la incògnita del que havia
llarg, perquè en una generació no es resolen defectes seculars. La crisi de 1917 vingué a interrompre aquesta bella marxa. Des de llavors
el cel, color de perla falsa. Bròfegs com els herois en crisi, abracen per damunt la muller eixuta que
meditació sobre la mort, sinó una meditació sobre la vida. Per això les crisis han estat fins ara a Europa, més aviat que crisis de senectut i de
la vida. Per això les crisis han estat fins ara a Europa, més aviat que crisis de senectut i de vellesa, crisis de creixença. Aquesta confiança d'Europa
estat fins ara a Europa, més aviat que crisis de senectut i de vellesa, crisis de creixença. Aquesta confiança d'Europa en si mateixa, en la seva pròpia
que la ironia és, en general, una actitud pròpia de les èpoques de crisi. La qual cosa no vol dir que, fora d'elles, l'home no pugui també ésser
possessió de la consciència vigilant significava ja que el català viu en crisi durant tots els instants de la seva història i no sols en aquells moments
és aquella altra ironia que, sorgida també de la desesperació i de la crisi, representa un pas decisiu per tal d'ultrapassar-les. La superioritat de
sobre la fanàtica ceguesa consisteix en que si aquesta darrera falseja la crisi i la substitueix amb una fe inautèntica, la primera la supera sense

  Pàgina 1 (de 189) 50 següents »