Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

resplendeix com si sentís ja la seva ànima volar lliurement per l'espai	cristal·lí	, lleugera com els blancs nuvolets que voguen pels cels del matí, i més
i més tard, el toc de les campanes vesprals que s'espargeix per l'aire	cristal·lí	. Sonen a la Terra? Sonen al Cel? El so s'escampa, es multiplica en
Diu que els ions del fluor entren en contacte amb la matèria mineral	cristal·lina	dels ossos i que les unitats ultramicroscòpiques de la hidrociapatita es
es diu aquests dos noms tan clàssics i tan romans, és un flamenc bàrbar,	cristal·lí	, dolcíssim, rialler, una mica infantil i absolutament guillat. Després
i en el camp fèrtil de la mandra i del desig, com una fulgurant i	cristal·lina	magrana els grans de la qual —plens de fosforescència— es barallen en
et trenca!— era tan pàl·lid dins la profunda rodona dels tells —	cristal·lina	de primavera, però sols en l'altura— que el mar ens
ulls! V Clou-te, cúpula verda per sobre el meu cap	cristal·lina	! Aigües de curs discret, brisa que a penes ets més
perfum. El ressò d'aquella veu clara el desvetllava de nits, com un dring	cristal·lí	que li suggeria l'evocació de tots els somriures, les actituds, les
reflexos, irreal. Arbres i arbrissons cap per avall, verdencs, rosadencs,	cristal·lins	, somniosos, aeris, com éssers imaginats. Són els mateixos de la riba,
de la vostra boda va ser per a mi un dia extraordinari." Un fràgil i	cristal·lí	repiqueig de campaneta anuncià el moment solemne de la cerimònia. Gaspar
llançant-lo Jove enfellonit per sobre dels merlets	cristal·lins	: caigué de l'alba fins al migdia, del migdia al vespre,
passen, i passen entremig dels fixos, i per aquella esfera	cristal·lina	que amb el seu equilibri contrapesa la trepidació de
queien pels rostos dels turons, disperses, o en un llac	cristal·lí	, mirall claríssim per als seus marges coronats de murtra,
que eixugà amb els cabells; les altres dues, que en llurs fonts	cristal·lines	ja es mig veien, ell les besà no havent caigut, indicis
llurs ales estan sembrades d'ulls; entremig, flames;	cristal·lí	firmament damunt llurs testes, i, adornat d'ambre i dels colors
les aigües circumfluents, posat en un amplíssim oceà	cristal·lí	, lluny del desordre del Caos bramulant, perquè els contigus
com gotes en la pols conglomerades: en un mur	cristal·lí	les unes pugen, i d'altres s'acanalen, pel desfici;
i, radiant, el sol, esguards encesos llançava vers les ones	cristal·lines	i s'abeurava de les aigües fresques, assedegat; i
talment com sobre eixut, per entre dues muralles	cristal·lines	que, amb la vara, Moisès pogué constrènyer a dividir-se
mort, quan, extremint-se d'aquell sò apenes oible, ella girava els ulls	cristal·lins	de la terra al cel, i caient prosternada sobre les negres lloses del
per secretes vies que sols ella coneix, i de cantar a la font com flauta	cristal·lina	, perquè trobi el caçador regalada beguda les tardes xafogoses. I vinga de
El gebre sols aconseguia que fossis més gloriós, tot tu transparent i	cristal·lí	, amb una claredat miraculosa, que semblava tenir en el teu pit la
s'escapà un xiscle agut que es desféu a l'instant en una rialla clara,	cristal·lina	. A l'horitzó la ratlla de la mar era una mica més blava que el cel.
per la distància, l'orella les destriava netament a través de l'aire	cristal·lí	, tal com l'ull repara fil a fil els brins d'herba menuda al fons d'un
que potser a la fi un dia reveuria aquell rostre i sentiria aquella veu	cristal·lina	de nou: —I doncs, Sànchez? Només això i hauria estat feliç. Però, quan
s'afinen més i més la frescor i dolcesa de ses ombres i la puresa	cristal·lina	de ses aigües, en el bon temps d'estiu. En penetrar-hi, un hom sent com
com oques blanques dins un gorg. Tocaven l'oració del migdia. La veu	cristal·lina	de la petita campana fendia l'espai, recorria el terme, es perdia al
per generacions de peixos minúsculs i capgrossos, i un petit corrent	cristal·lí	, que feia torterols d'una riba a l'altra. El perfum de xuclamel i de
els homes. Un buf lleu de marinada arrugava amb suavitat la llisor	cristal·lina	del bassal. La fulla de pollanc prenia impuls i navegava riera amunt, els
tant estar en remull, l'asprositat de l'herba; de veure davallar l'aigua	cristal·lina	entre roques i còdols en l'obagor de la fronda i d'haver contribuït poc o
llengotejar, el paisatge glaçat semblava fondre's en una vibració suau i	cristal·lina	. Nevaven brins de cendra damunt els homes drets, emborrassats i bruns,
L'engrescament omplia llurs tendres gorges d'exclamacions i de xerroteigs	cristal·lins	, que feien enveja a les mateixes mallerengues i als cotolius del bosc.
enrera us farà mirar cara a cara, sobre un borrissol d'oliveres, la llum	cristal·lina	de la mar llunyana. Per contra, les fondalades que en altres llocs serien
se'm desfà pels dits com un grumoll de llevat. L'aigua és tèbia, i tan	cristal·lina	que àdhuc afiguro les algues, els fenassos, les nacles i els pops
ou, tota la gent de bord, llevat d'en Martí, hem pres un bany en l'aigua	cristal·lina	del port. Els homes, sota l'esguard de les tres Maries, assegudes a la
salvatges. Però, hi havia aigua, així mateix; moltes fonts i còrrecs	cristal·lins	que saltaven estèrilment pels xaragalls de la penya viva i es perdien
arreplegada per dalt de les carenes del litoral o ran de l'aigua pura i	cristal·lina	de les cales i badies. La carretera ja té més desembaràs. Hem sortit dels
el seu parlar és tan dolç a l'orella i el que fa la música més fluent i	cristal·lina	de tots els parlars de Mallorca. Aquesta gent té el do de la paraula, de
banda de terra, barrejat amb alenades de brostam florit, ens arriba l'eco	cristal·lí	d'unes campanetes que toquen a l'alba. Passen a prop, feixugues, unes
els sentits més s'aflacava el cor, arborat de set d'aigua fresca, pura i	cristal·lina	. Finalment, fastiguejat de tanta rampoina, apartí de ma boca el tast
espontani del sexe. La seva externa feminitat no era més que un vernís	cristal·lí	sota el qual faronejava la flama ardent d'un esperit culte,
sospesos en l'aire blau; i tot allò es reflectia en la mar tranquila i	cristal·lina	. Hi havia tanta de claror en el vaixell, que hom podia veure la corda més
fa. Només cal escoltar les campanes. Si el seu dring és fresc, precís i	cristal·lí	fa tramuntana; si és opac, esquerdat, esfilagarsat, el vent és de garbí.
Quan, ja sobre la tarima, s'asseia a la taula, era completament	cristal·lí	que es disposava a complir una obligació pagada, certament, però
I aleshores, enmig del silenci de la nit... vaig sentir com unes veus	cristal·lines	, dolces i suaus, que sortien de les figuretes d'aquell recó: la rentadora
excessivament llarg, la superfície es fa molt fràgil, podríem dir-ne	cristal·lina	, i es trenca fàcilment; si la fixació no és completa, aleshores ens
mànegues, com unes columnes giravoltadisses que sostenien la volta	cristal·lina	del cel. Vingué la nit. En Joan rodava encara per la serra. No podia més.
A poca distància de terra va passar una barca, i semblava suspesa en una	cristal·lina	superfície sense gruix, per la qual s'estenien, llengotejant, els seus
marbres i mosaics, que tenia una font de majòlica, amb un raig cantador i	cristal·lí	. Entràrem a una escala estreta. Sortírem a una galeria alta que
i centenaris, oreig suau dels cimals nevats del veïnatge, murmuris	cristal·lins	de rierol... A migdia, tossals erms, dunes roges, cel enlluernador,

Pàgina 1 (de 13)

50 següents