×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb crit |
Freqüència total: 9116 |
CTILC1 |
migranya! No l'aguantaré. Tots els remeis em fallen", es lamentava a | crits | Zeus. I es pegava amb tanta força el crani, que se li va esberlar: just, | en els comentaris, la més fina menja —amb xiuxiueigs, amb veu clara o a | crits | , simples matisos temperamentals—, prop o davant dels qui més directament | fixes, els matisos i el sentit de la seva limitada però extensa gamma de | crits | , de queixes, alegries i rondineigs. En realitat, parla, sense veu, millor | i sense fatiga, va conèixer pam a pam aquella terra, que ressonava de | crits | i de fines melodies. Compte a escoltar aquestes tonades, llegidor, en la | d'una conspícua deessa, va optar sensatament per dormir i, esgotada pels | crits | , somniava, contradictòria o confusa, com li havia d'arribar o de retornar | com una maledicció solemne, eloqüent i ampul·losa, en els llavis i en els | crits | de qui la profereix. Per això les imprecacions s'escolten amb tanta | confiat; agafà el ferro amb una mà, i tornà a amollar-lo de cop, amb un | crit | de dolor, bo i donant fortes espolsades de mà. Els nois s'havien escapat | Es parlà sense fre i es rigué; es cridaren els uns als altres amb grans | crits | ; es colpejaren amigablement; s'insultaren entre sonores riallades, i | baixaven dones; algunes la saludaren. Passà un infant corrents i llançant | crits | amb forta gatzara. Mila no sentia res. El cel adquiria per moments una | s'adorm, i l'infant se li esllavissa a les flames. La dida féu un gran | crit | : —Valga'm la Verge Maria! que si ella no me'n val, | en una època turbulenta, entre soroll de trets, amenaces i planys i | crits | d'alarma. Durant molt temps se'l mantingué amagat per evitar a la seva | roja de les torxes il·luminava escenes d'horror i de follia; s'oïren | crits | d'angoixa i de terror, plors d'infants; hi hagué persecucions, crims i | . —Perdó, pare! —Alça't! No t'agenollis! Era un rogall salvatge, un | crit | quasi inhumà que semblava sorgir d'una estranya ferida. Restà un moment | el plor de l'infant es deixà sentir per fi, sonà alegrement. Callaren els | crits | , i els cors dels presents, oprimits fins aleshores, es dilataren amb una | lluny, ja més a prop, sonaven trets isolats, i de tant en tant es sentien | crits | o passos d'homes que travessaven corrents. Rentat i faixat l'infant, | caient i tornant-se a aixecar entre els embats de la tempesta i llançant | crits | d'alegria. Els mariners estaven admirats, i l'oncle, passat el disgust | la plaça de Santa Maria, davant l'església. El vell, dempeus, ponderava a | crits | les excel·lències de la seva mercaderia; la noia, també dempeus, s'estava | dissabte, i l'animació era més forta que de costum. Es sentien rialles, | crits | , potser el brogit d'una disputa. De tant en tant sonava una cançó | més angoixós, amarat d'una nova tristesa; tornaren a sentir-se els | crits | dels bevedors allí al davant a la taverna. Sobre el ressò de la cançó | com en una vana súplica d'auxili; de la seva gorja s'exhalà de sobte un | crit | ofegat, i volgué córrer cap a casa seva, devers els seus. No pogué fer-ho; | es sentí colpejat, empès per tots costats; sentí veus aïrades, amenaces, | crits | ; forces estranyes l'arrossegaven fora d'allí, el masegaven. Candi va | havia sentit en nits tenebroses empaitar-se els homes pels carrers, amb | crits | d'amenaça com udols i amb alarits d'espant, com d'animals perseguint-se. | o estrenyent la pedra; hi havia ferros aixecats, punyals; i aquell | crit | mort damunt les boques obertes. I enmig de tot, el petit grup de les | continuava vivint a l'exterior. I després l'apòstrof del poeta, aquell | crit | esfereïdor de la gran ànima ferida: Ai, Pisa!... Ai, Pisa! —repetia ella— | sa mare i dient entre llàgrimes que Tino Costa li havia pegat. Als | crits | del noi acudí sa mare, i hi acudí també Maria Àgueda tota sobresaltada. | de l'escola, s'hi reunien a jugar, i l'espai vibrava aleshores amb els | crits | i les curses, amb les cançons, que duraven fins a l'hora de sopar, o fins | obertures del carro començaren a alçar-se roges flamarades. S'escoltà un | crit | esfereïdor, es sentiren xiscles d'horror, i en un instant el carro | més per la ment. Ara li sembla sentir encara a les seves orelles el | crit | esfereïdor d'una de les mares en reconèixer en el cosset socarrat la | mares en reconèixer en el cosset socarrat la imatge del seu fill. Fou un | crit | únic, esfereïdor i gairebé inhumà; fou com l'udol d'un animal ferit de | davant el sacrifici que anava a complir, i en ella havia ofegat el | crit | de la seva passió, que, tanmateix, tornava a brollar en ell amb força | les parets i commovien tota la casa. Fins a ells arribaren veus, | crits | , i tornà a percebre's el soroll del temporal, que batia els carrers | figures d'homes, sorgits de les cases veïnes, acudien ja, atrets pels | crits | . Un d'ells corria esverat sota la pluja sense saber què succeïa. Es veié | Tota la resta: la presència de Tiago enmig de la nit i la tempestat, els | crits | , les gesticulacions; la seva mare, el seu padrí, que arribà poc després | llurs carrers es senten, de nits, cançons de taverna i de bordell; sonen | crits | i s'hi encenen baralles; les prostitutes —les desterrades— pul·lulen a | reflex dels llums, adquirien expressions bestials; les boques exhalaven | crits | , i en l'espessa atmosfera de fum vibrava una sorollosa animació. Així | amb força contra les rajoles i els seus llavis exhalaren un gemec. El | crit | de la dona féu tornar en si Tino Costa. Ella deixà el seu vestit, i, | cor cridava dins el pit, plorava dins el pit per ella; i ell ofegà el seu | crit | i el seu plor i la deixà marxar sola. Apressava encara més el pas; quasi | i allà en el seu fons, es confon amb un altre lament, amb un altre | crit | més remot, i amb un altre i un altre... I la nit sencera s'omple de | i amb un altre i un altre... I la nit sencera s'omple de laments, de | crits | , de veus que es confonen amb el xocar del vent en les altes branques dels | per les fondalades i pels turons; de tant en tant, es sent en el bosc el | crit | d'una au nocturna; tal vegada l'udol d'un animal... Un bocí de lluna | voler saltar de llurs òrbites, alhora que de la seva gorja s'escapava un | crit | ofegat però terrible. Va allargar els braços tot rebutjant-lo, mentre | en aquell instant en el seu rostre lívid i desencaixat, en el seu | crit | d'angúnia i de terror. Ell callà; comprengué que tot seria inútil; quan | i la terra tremolava commoguda per pregones sotragades. Ell llançà un | crit | en la fosquedat, una crida temorosa; però la seva crida es perdé entre | escolta com un gemec ofegat d'alegria) i comprengué que ja era tard. Un | crit | de terror li pujà de les entranyes, però no pogué arribar-li a la gola. I | en l'obscuritat. A poc a poc es dugué les dues mans al rostre i exhalà un | crit | de terror, mentre s'estirava els cabells, s'arrencava els cabells. | d'un esfereïdor sobresalt. Dins el seu son, allà al fons, havia sentit un | crit | , havia sentit la veu del seu fill que la cridava. Encengué el gresol a la | S'aixecà plena de terror, sortí corrents a la finestra i demanà auxili a | crits | en la nit, fins que va caure desplomada. Miquel de Malhivern, que s'havia | Miquel de Malhivern, que s'havia aixecat en aquella hora, va sentir el | crit | i baixà de casa seva corrent; a baix al carrer es trobà ja amb Joan de | veus pertot; veia gestos, figures que es dreçaven davant seu; sentia | crits | que ressonaven en la nit: com si en les branques, en les pedres, en les | figures borroses dels seus perseguidors: agitaven els braços, llançaven | crits | ... Era el càstig! Avançà a passos lents fins al marge enlairat que |
|