Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
crit M 7786 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb crit Freqüència total:  7786 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

migranya! No l'aguantaré. Tots els remeis em fallen", es lamentava a crits Zeus. I es pegava amb tanta força el crani, que se li va esberlar: just,
en els comentaris, la més fina menja —amb xiuxiueigs, amb veu clara o a crits, simples matisos temperamentals—, prop o davant dels qui més directament
fixes, els matisos i el sentit de la seva limitada però extensa gamma de crits, de queixes, alegries i rondineigs. En realitat, parla, sense veu, millor
i sense fatiga, va conèixer pam a pam aquella terra, que ressonava de crits i de fines melodies. Compte a escoltar aquestes tonades, llegidor, en la
d'una conspícua deessa, va optar sensatament per dormir i, esgotada pels crits, somniava, contradictòria o confusa, com li havia d'arribar o de retornar
com una maledicció solemne, eloqüent i ampul·losa, en els llavis i en els crits de qui la profereix. Per això les imprecacions s'escolten amb tanta
confiat; agafà el ferro amb una mà, i tornà a amollar-lo de cop, amb un crit de dolor, bo i donant fortes espolsades de mà. Els nois s'havien escapat
Es parlà sense fre i es rigué; es cridaren els uns als altres amb grans crits; es colpejaren amigablement; s'insultaren entre sonores riallades, i
baixaven dones; algunes la saludaren. Passà un infant corrents i llançant crits amb forta gatzara. Mila no sentia res. El cel adquiria per moments una
s'adorm, i l'infant se li esllavissa a les flames. La dida féu un gran crit: —Valga'm la Verge Maria! que si ella no me'n val,
en una època turbulenta, entre soroll de trets, amenaces i planys i crits d'alarma. Durant molt temps se'l mantingué amagat per evitar a la seva
roja de les torxes il·luminava escenes d'horror i de follia; s'oïren crits d'angoixa i de terror, plors d'infants; hi hagué persecucions, crims i
. —Perdó, pare! —Alça't! No t'agenollis! Era un rogall salvatge, un crit quasi inhumà que semblava sorgir d'una estranya ferida. Restà un moment
el plor de l'infant es deixà sentir per fi, sonà alegrement. Callaren els crits, i els cors dels presents, oprimits fins aleshores, es dilataren amb una
lluny, ja més a prop, sonaven trets isolats, i de tant en tant es sentien crits o passos d'homes que travessaven corrents. Rentat i faixat l'infant,
caient i tornant-se a aixecar entre els embats de la tempesta i llançant crits d'alegria. Els mariners estaven admirats, i l'oncle, passat el disgust
la plaça de Santa Maria, davant l'església. El vell, dempeus, ponderava a crits les excel·lències de la seva mercaderia; la noia, també dempeus, s'estava
dissabte, i l'animació era més forta que de costum. Es sentien rialles, crits, potser el brogit d'una disputa. De tant en tant sonava una cançó
més angoixós, amarat d'una nova tristesa; tornaren a sentir-se els crits dels bevedors allí al davant a la taverna. Sobre el ressò de la cançó
com en una vana súplica d'auxili; de la seva gorja s'exhalà de sobte un crit ofegat, i volgué córrer cap a casa seva, devers els seus. No pogué fer-ho;
es sentí colpejat, empès per tots costats; sentí veus aïrades, amenaces, crits; forces estranyes l'arrossegaven fora d'allí, el masegaven. Candi va
havia sentit en nits tenebroses empaitar-se els homes pels carrers, amb crits d'amenaça com udols i amb alarits d'espant, com d'animals perseguint-se.
o estrenyent la pedra; hi havia ferros aixecats, punyals; i aquell crit mort damunt les boques obertes. I enmig de tot, el petit grup de les
continuava vivint a l'exterior. I després l'apòstrof del poeta, aquell crit esfereïdor de la gran ànima ferida: Ai, Pisa!... Ai, Pisa! —repetia ella—
sa mare i dient entre llàgrimes que Tino Costa li havia pegat. Als crits del noi acudí sa mare, i hi acudí també Maria Àgueda tota sobresaltada.
de l'escola, s'hi reunien a jugar, i l'espai vibrava aleshores amb els crits i les curses, amb les cançons, que duraven fins a l'hora de sopar, o fins
obertures del carro començaren a alçar-se roges flamarades. S'escoltà un crit esfereïdor, es sentiren xiscles d'horror, i en un instant el carro
més per la ment. Ara li sembla sentir encara a les seves orelles el crit esfereïdor d'una de les mares en reconèixer en el cosset socarrat la
mares en reconèixer en el cosset socarrat la imatge del seu fill. Fou un crit únic, esfereïdor i gairebé inhumà; fou com l'udol d'un animal ferit de
davant el sacrifici que anava a complir, i en ella havia ofegat el crit de la seva passió, que, tanmateix, tornava a brollar en ell amb força
les parets i commovien tota la casa. Fins a ells arribaren veus, crits, i tornà a percebre's el soroll del temporal, que batia els carrers
figures d'homes, sorgits de les cases veïnes, acudien ja, atrets pels crits. Un d'ells corria esverat sota la pluja sense saber què succeïa. Es veié
Tota la resta: la presència de Tiago enmig de la nit i la tempestat, els crits, les gesticulacions; la seva mare, el seu padrí, que arribà poc després
llurs carrers es senten, de nits, cançons de taverna i de bordell; sonen crits i s'hi encenen baralles; les prostitutes —les desterrades— pul·lulen a
reflex dels llums, adquirien expressions bestials; les boques exhalaven crits, i en l'espessa atmosfera de fum vibrava una sorollosa animació. Així
amb força contra les rajoles i els seus llavis exhalaren un gemec. El crit de la dona féu tornar en si Tino Costa. Ella deixà el seu vestit, i,
cor cridava dins el pit, plorava dins el pit per ella; i ell ofegà el seu crit i el seu plor i la deixà marxar sola. Apressava encara més el pas; quasi
i allà en el seu fons, es confon amb un altre lament, amb un altre crit més remot, i amb un altre i un altre... I la nit sencera s'omple de
i amb un altre i un altre... I la nit sencera s'omple de laments, de crits, de veus que es confonen amb el xocar del vent en les altes branques dels
per les fondalades i pels turons; de tant en tant, es sent en el bosc el crit d'una au nocturna; tal vegada l'udol d'un animal... Un bocí de lluna
voler saltar de llurs òrbites, alhora que de la seva gorja s'escapava un crit ofegat però terrible. Va allargar els braços tot rebutjant-lo, mentre
en aquell instant en el seu rostre lívid i desencaixat, en el seu crit d'angúnia i de terror. Ell callà; comprengué que tot seria inútil; quan
i la terra tremolava commoguda per pregones sotragades. Ell llançà un crit en la fosquedat, una crida temorosa; però la seva crida es perdé entre
escolta com un gemec ofegat d'alegria) i comprengué que ja era tard. Un crit de terror li pujà de les entranyes, però no pogué arribar-li a la gola. I
en l'obscuritat. A poc a poc es dugué les dues mans al rostre i exhalà un crit de terror, mentre s'estirava els cabells, s'arrencava els cabells.
d'un esfereïdor sobresalt. Dins el seu son, allà al fons, havia sentit un crit, havia sentit la veu del seu fill que la cridava. Encengué el gresol a la
S'aixecà plena de terror, sortí corrents a la finestra i demanà auxili a crits en la nit, fins que va caure desplomada. Miquel de Malhivern, que s'havia
Miquel de Malhivern, que s'havia aixecat en aquella hora, va sentir el crit i baixà de casa seva corrent; a baix al carrer es trobà ja amb Joan de
veus pertot; veia gestos, figures que es dreçaven davant seu; sentia crits que ressonaven en la nit: com si en les branques, en les pedres, en les
figures borroses dels seus perseguidors: agitaven els braços, llançaven crits... Era el càstig! Avançà a passos lents fins al marge enlairat que

  Pàgina 1 (de 156) 50 següents »