Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

migranya! No l'aguantaré. Tots els remeis em fallen", es lamentava a	crits	Zeus. I es pegava amb tanta força el crani, que se li va esberlar: just,
en els comentaris, la més fina menja —amb xiuxiueigs, amb veu clara o a	crits	, simples matisos temperamentals—, prop o davant dels qui més directament
fixes, els matisos i el sentit de la seva limitada però extensa gamma de	crits	, de queixes, alegries i rondineigs. En realitat, parla, sense veu, millor
i sense fatiga, va conèixer pam a pam aquella terra, que ressonava de	crits	i de fines melodies. Compte a escoltar aquestes tonades, llegidor, en la
d'una conspícua deessa, va optar sensatament per dormir i, esgotada pels	crits	, somniava, contradictòria o confusa, com li havia d'arribar o de retornar
com una maledicció solemne, eloqüent i ampul·losa, en els llavis i en els	crits	de qui la profereix. Per això les imprecacions s'escolten amb tanta
confiat; agafà el ferro amb una mà, i tornà a amollar-lo de cop, amb un	crit	de dolor, bo i donant fortes espolsades de mà. Els nois s'havien escapat
Es parlà sense fre i es rigué; es cridaren els uns als altres amb grans	crits	; es colpejaren amigablement; s'insultaren entre sonores riallades, i
baixaven dones; algunes la saludaren. Passà un infant corrents i llançant	crits	amb forta gatzara. Mila no sentia res. El cel adquiria per moments una
s'adorm, i l'infant se li esllavissa a les flames. La dida féu un gran	crit	: —Valga'm la Verge Maria! que si ella no me'n val,
en una època turbulenta, entre soroll de trets, amenaces i planys i	crits	d'alarma. Durant molt temps se'l mantingué amagat per evitar a la seva
roja de les torxes il·luminava escenes d'horror i de follia; s'oïren	crits	d'angoixa i de terror, plors d'infants; hi hagué persecucions, crims i
. —Perdó, pare! —Alça't! No t'agenollis! Era un rogall salvatge, un	crit	quasi inhumà que semblava sorgir d'una estranya ferida. Restà un moment
el plor de l'infant es deixà sentir per fi, sonà alegrement. Callaren els	crits	, i els cors dels presents, oprimits fins aleshores, es dilataren amb una
lluny, ja més a prop, sonaven trets isolats, i de tant en tant es sentien	crits	o passos d'homes que travessaven corrents. Rentat i faixat l'infant,
caient i tornant-se a aixecar entre els embats de la tempesta i llançant	crits	d'alegria. Els mariners estaven admirats, i l'oncle, passat el disgust
la plaça de Santa Maria, davant l'església. El vell, dempeus, ponderava a	crits	les excel·lències de la seva mercaderia; la noia, també dempeus, s'estava
dissabte, i l'animació era més forta que de costum. Es sentien rialles,	crits	, potser el brogit d'una disputa. De tant en tant sonava una cançó
més angoixós, amarat d'una nova tristesa; tornaren a sentir-se els	crits	dels bevedors allí al davant a la taverna. Sobre el ressò de la cançó
com en una vana súplica d'auxili; de la seva gorja s'exhalà de sobte un	crit	ofegat, i volgué córrer cap a casa seva, devers els seus. No pogué fer-ho;
es sentí colpejat, empès per tots costats; sentí veus aïrades, amenaces,	crits	; forces estranyes l'arrossegaven fora d'allí, el masegaven. Candi va
havia sentit en nits tenebroses empaitar-se els homes pels carrers, amb	crits	d'amenaça com udols i amb alarits d'espant, com d'animals perseguint-se.
o estrenyent la pedra; hi havia ferros aixecats, punyals; i aquell	crit	mort damunt les boques obertes. I enmig de tot, el petit grup de les
continuava vivint a l'exterior. I després l'apòstrof del poeta, aquell	crit	esfereïdor de la gran ànima ferida: Ai, Pisa!... Ai, Pisa! —repetia ella—
sa mare i dient entre llàgrimes que Tino Costa li havia pegat. Als	crits	del noi acudí sa mare, i hi acudí també Maria Àgueda tota sobresaltada.
de l'escola, s'hi reunien a jugar, i l'espai vibrava aleshores amb els	crits	i les curses, amb les cançons, que duraven fins a l'hora de sopar, o fins
obertures del carro començaren a alçar-se roges flamarades. S'escoltà un	crit	esfereïdor, es sentiren xiscles d'horror, i en un instant el carro
més per la ment. Ara li sembla sentir encara a les seves orelles el	crit	esfereïdor d'una de les mares en reconèixer en el cosset socarrat la
mares en reconèixer en el cosset socarrat la imatge del seu fill. Fou un	crit	únic, esfereïdor i gairebé inhumà; fou com l'udol d'un animal ferit de
davant el sacrifici que anava a complir, i en ella havia ofegat el	crit	de la seva passió, que, tanmateix, tornava a brollar en ell amb força
les parets i commovien tota la casa. Fins a ells arribaren veus,	crits	, i tornà a percebre's el soroll del temporal, que batia els carrers
figures d'homes, sorgits de les cases veïnes, acudien ja, atrets pels	crits	. Un d'ells corria esverat sota la pluja sense saber què succeïa. Es veié
Tota la resta: la presència de Tiago enmig de la nit i la tempestat, els	crits	, les gesticulacions; la seva mare, el seu padrí, que arribà poc després
llurs carrers es senten, de nits, cançons de taverna i de bordell; sonen	crits	i s'hi encenen baralles; les prostitutes —les desterrades— pul·lulen a
reflex dels llums, adquirien expressions bestials; les boques exhalaven	crits	, i en l'espessa atmosfera de fum vibrava una sorollosa animació. Així
amb força contra les rajoles i els seus llavis exhalaren un gemec. El	crit	de la dona féu tornar en si Tino Costa. Ella deixà el seu vestit, i,
cor cridava dins el pit, plorava dins el pit per ella; i ell ofegà el seu	crit	i el seu plor i la deixà marxar sola. Apressava encara més el pas; quasi
i allà en el seu fons, es confon amb un altre lament, amb un altre	crit	més remot, i amb un altre i un altre... I la nit sencera s'omple de
i amb un altre i un altre... I la nit sencera s'omple de laments, de	crits	, de veus que es confonen amb el xocar del vent en les altes branques dels
per les fondalades i pels turons; de tant en tant, es sent en el bosc el	crit	d'una au nocturna; tal vegada l'udol d'un animal... Un bocí de lluna
voler saltar de llurs òrbites, alhora que de la seva gorja s'escapava un	crit	ofegat però terrible. Va allargar els braços tot rebutjant-lo, mentre
en aquell instant en el seu rostre lívid i desencaixat, en el seu	crit	d'angúnia i de terror. Ell callà; comprengué que tot seria inútil; quan
i la terra tremolava commoguda per pregones sotragades. Ell llançà un	crit	en la fosquedat, una crida temorosa; però la seva crida es perdé entre
escolta com un gemec ofegat d'alegria) i comprengué que ja era tard. Un	crit	de terror li pujà de les entranyes, però no pogué arribar-li a la gola. I
en l'obscuritat. A poc a poc es dugué les dues mans al rostre i exhalà un	crit	de terror, mentre s'estirava els cabells, s'arrencava els cabells.
d'un esfereïdor sobresalt. Dins el seu son, allà al fons, havia sentit un	crit	, havia sentit la veu del seu fill que la cridava. Encengué el gresol a la
S'aixecà plena de terror, sortí corrents a la finestra i demanà auxili a	crits	en la nit, fins que va caure desplomada. Miquel de Malhivern, que s'havia
Miquel de Malhivern, que s'havia aixecat en aquella hora, va sentir el	crit	i baixà de casa seva corrent; a baix al carrer es trobà ja amb Joan de
veus pertot; veia gestos, figures que es dreçaven davant seu; sentia	crits	que ressonaven en la nit: com si en les branques, en les pedres, en les
figures borroses dels seus perseguidors: agitaven els braços, llançaven	crits	... Era el càstig! Avançà a passos lents fins al marge enlairat que

Pàgina 1 (de 183)

50 següents