×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb criticisme |
Freqüència total: 123 |
CTILC1 |
a la teoria weberiana dels "tipus ideals", és a dir a l'encontre de " | criticisme | " i "marginalisme": un esforç subjectivament no privat de grandesa però | no va mai més enllà dels límits que li són imposats pel seu substancial " | criticisme | ", o sigui per la reproposició d'una divisió de camps entre les ciències | que la representa no sia una pura il·lusió. Entre els continuadors del | criticisme | , ni Fichte que nega el dualisme entre el subjecte pensant i la cosa en | més perillós que el Racionalisme és, des de tots els punts de vista, el | Criticisme | . I és que el Criticisme, és de formes fines i delicades i està | és, des de tots els punts de vista, el Criticisme. I és que el | Criticisme | , és de formes fines i delicades i està magníficament preparat i disposat | volgut veure en aquelles primeres expressions una desviació envers el | criticisme | de Kant, l'empirisme baconià i el psicologisme de Descartes. És cert que | criteri d'autoritat, o sigui sobre el criteri de la comoditat. El | criticisme | ha desmuntat gairebé totes les llegendes amables. Així, en la seva | de fora i les de dintre, es pressuposa al seu bon exercici funcional. El | criticisme | kantià es col·loca en una posició propera a la que pren la ciència | de la filosofia grega. En aquest punt s'ha esmerçat bona part del | criticisme | neokantià, del qual faré algunes lleugeres apuntacions per assenyalar la | d'un sentit de repòs i de confiança en el futur. A despit del més agut | criticisme | nihilista, els homes tindran preferència sempre per tota filosofia qui | aplicació dels principis de la raó especulativa. Sense voler abdicar del | Criticisme | ni de la Ciència, Fouillée tractà d'establir una Metafísica de la | exclusivisme, l'Escolàstica Medieval. Descartes, però, nat a una època de | criticisme | desenfrenat fa un pas més enllà. Havent observat les freqüents errades | de la qual ha desconcertat algun tractadista. Em refereixo al | criticisme | de Llull, que es manifesta a vegades amb tons molt aguts, i el qual | null ome apercebre qual cosa és en si metexa". De fet, però, aquest | criticisme | és purament provisional. Tenint confirmació aquí una vegada més la | pot conviure amb altres tendències —com l'empirisme, el racionalisme i el | criticisme | — més o menys pronunciades, segons les circumstàncies i el temperament de | poden ésser assenyalades amb tota certitud. El cabal, doncs, que el | criticisme | negatiu pugui bandejar, mai no serà una fracció considerable del conjunt; | pervers seria cregut. Fins al segle terç de l'Islam no s'estengué el | criticisme | de la tradició. El nombre de tradicions que aleshores circulaven era | per costat, abreujant-les de vegades quan llurs dites són idèntiques. El | criticisme | de la tradició, doncs, vol dir el sospesament de la valor de les | l'elaboració del sistema és totalment deguda a l'esforç islàmic. Que el | criticisme | històric anomenat en alemany "Quallenkritik" o "criticisme de | el criticisme històric anomenat en alemany "Quallenkritik" o " | criticisme | de les deus" és una invenció islàmica, hom ho ha vist en l'esbós de la | etcètera) fins a la tossuderia, la indisciplina, el negativisme, el | criticisme | , etc.. En aquest sentit només cal observar la diferència en el | que de vegades els nois arriben no tant a un pensament crític sinó a un | criticisme | exagerat, cosa que crea l'hàbit no solament de pensar per un mateix sinó, | netament reaccionari. Calia, doncs, desenvolupar l'aspecte "actiu" del | criticisme | per la banda pràctica. b) Però l'acció requereix | fonament del coneixement. Fins a Fichte no trobem un desenvolupament del | criticisme | que assagi de donar una resposta positiva i "coherent" als problemes | és objectiu." Nogensmenys, aquest desembocament en l'irracionalisme del | criticisme | kantià tenia molt poc a veure amb la doctrina kantiana en si mateixa. | però critica "l'empirisme" de la filosofia de la reflexió ( | criticisme | ). L'enteniment es detura en els fenòmens, manté fixes les contradiccions, | de la dialèctica hegeliana. Per a Marx, l'arrel de "l'aparent | criticisme | " de Hegel rau en la seva concepció de la negació de la negació: la | termes. És a dir, identificar raó amb la cerca de la llibertat (amb el | criticisme | antidogmàtic) és fer una opció axiològica. Però això és inevitable | llibertat? La qüestió última és: per què llibertat? i quina llibertat? El | criticisme | radical té en comú amb la positura toulminiana —i en general amb el | poden col·locarse les idees de S. Mill, amb el seu idealisme empíric i el | criticisme | d'Emmanuel Kant. Pot afirmar-se que en la Història de la Filosofia ens | ànima va estar a punt de corrompre's per la dissipació i el filosòfic | criticisme | . A això fa referència el seu amic Torres en el notable poema que li | tenien sempre una explicació. Per aquest motiu —sempre dintre un metòdic | criticisme | — es preparava per a qualsevol eventualitat, i es documentava, a part del | corporal, particularment en estiu". Amb el mateix esperit de | criticisme | científic, el marquès de La Gralla i els seus savis col·legues es feien | comunicar-se amb ella per mitjà de la bruixa Ribot. Em mira després, amb | criticisme | commiseratiu: "Ja ho veus, a la meva edat, i encara vaig i vinc i | ó del Schelling. Es filosoph eminentment crítich, peró no cau may en un | criticisme | absurdo com el de 'n Kant. Posa tot l' enginy de son talent privilegiat | impuls, el poble ha tornat a anar en busca de l'eternitat, i apartat pel | criticisme | , del camí veritable, l'ha buscada en un camí subterrani: els sembradors | del camí veritable, l'ha buscada en un camí subterrani: els sembradors de | criticisme | no han pas collit criticisme, han recollit degeneració de creencia. Quan | en un camí subterrani: els sembradors de criticisme no han pas collit | criticisme | , han recollit degeneració de creencia. Quan mireu, senyors, les vostres | un fet sense rahó? (escepticisme) ¿es un resultat exclusiu del discurs? ( | criticisme | ) ¿es filla de la evidencia? (escolasticisme cristiá). Heus aquí les | aquí lo pensament de Descartes, pare del racionalisme en general, y del | criticisme | en particular: pensament temerari, qui al encarregarho tot a la | cas es igual) el segón: sistema crítich de Tomás Reid, qui pera curar lo | criticisme | cartesiá declara a la certesa fora de tota acció crítica, filla | y veritable a la crítica formalista: un camí que fuge, per igual del | criticisme | —qui tot ho espera del discurs— y del dogmatisme cego —qui tot ho imposa | esta es una verdad tan fecunda que su © ©". Heus aquí condemnat el | criticisme | ; mes, posanthi en front, no un dogmatisme arbitrari, sino fonamentat en | ni l'instint natural sol, ni la rahó sola: ni un dogmatisme cego, ni un | criticisme | radical, divorciat de la naturalesa, y per lo meteix, mancat de base | més clars de la experiencia y del examen racional. Y ja no parlo del | criticisme | estèril a que s'han condemnat la major part d'ells, fins a convertir la | es tota una riquesa. Primer estigmatisa al escepticisme per antihumá, al | criticisme | per inútil y al teorisme subtilista per estèril y utòpich. "C. | un terme mitj entre l'escepticisme absolut, lo dogmatisme cego y'l | criticisme | anárquich. Contra els pretenciosos y excèntrichs, explotadors del fals | inductiva; sa psicología, experimental; sa metafísica no hauría exit d'un | criticisme | a lo Kant; la rectitut de sa inteligencia s'hauría clos en el fideisme | Josep Faulí. 11 Riba vint anys després: Etapes i camins del | criticisme | ribià. Carles Miralles. 17 El risc que salva: la poesia de | aquí poden ésser aportacions a aquesta tasca. Etapes i camins del | criticisme | ribià Escolis i altres articles (1921) i |
|