Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

a la teoria weberiana dels "tipus ideals", és a dir a l'encontre de "	criticisme	" i "marginalisme": un esforç subjectivament no privat de grandesa però
no va mai més enllà dels límits que li són imposats pel seu substancial "	criticisme	", o sigui per la reproposició d'una divisió de camps entre les ciències
que la representa no sia una pura il·lusió. Entre els continuadors del	criticisme	, ni Fichte que nega el dualisme entre el subjecte pensant i la cosa en
més perillós que el Racionalisme és, des de tots els punts de vista, el	Criticisme	. I és que el Criticisme, és de formes fines i delicades i està
és, des de tots els punts de vista, el Criticisme. I és que el	Criticisme	, és de formes fines i delicades i està magníficament preparat i disposat
volgut veure en aquelles primeres expressions una desviació envers el	criticisme	de Kant, l'empirisme baconià i el psicologisme de Descartes. És cert que
criteri d'autoritat, o sigui sobre el criteri de la comoditat. El	criticisme	ha desmuntat gairebé totes les llegendes amables. Així, en la seva
de fora i les de dintre, es pressuposa al seu bon exercici funcional. El	criticisme	kantià es col·loca en una posició propera a la que pren la ciència
de la filosofia grega. En aquest punt s'ha esmerçat bona part del	criticisme	neokantià, del qual faré algunes lleugeres apuntacions per assenyalar la
d'un sentit de repòs i de confiança en el futur. A despit del més agut	criticisme	nihilista, els homes tindran preferència sempre per tota filosofia qui
aplicació dels principis de la raó especulativa. Sense voler abdicar del	Criticisme	ni de la Ciència, Fouillée tractà d'establir una Metafísica de la
exclusivisme, l'Escolàstica Medieval. Descartes, però, nat a una època de	criticisme	desenfrenat fa un pas més enllà. Havent observat les freqüents errades
de la qual ha desconcertat algun tractadista. Em refereixo al	criticisme	de Llull, que es manifesta a vegades amb tons molt aguts, i el qual
null ome apercebre qual cosa és en si metexa". De fet, però, aquest	criticisme	és purament provisional. Tenint confirmació aquí una vegada més la
pot conviure amb altres tendències —com l'empirisme, el racionalisme i el	criticisme	— més o menys pronunciades, segons les circumstàncies i el temperament de
poden ésser assenyalades amb tota certitud. El cabal, doncs, que el	criticisme	negatiu pugui bandejar, mai no serà una fracció considerable del conjunt;
pervers seria cregut. Fins al segle terç de l'Islam no s'estengué el	criticisme	de la tradició. El nombre de tradicions que aleshores circulaven era
per costat, abreujant-les de vegades quan llurs dites són idèntiques. El	criticisme	de la tradició, doncs, vol dir el sospesament de la valor de les
l'elaboració del sistema és totalment deguda a l'esforç islàmic. Que el	criticisme	històric anomenat en alemany "Quallenkritik" o "criticisme de
el criticisme històric anomenat en alemany "Quallenkritik" o "	criticisme	de les deus" és una invenció islàmica, hom ho ha vist en l'esbós de la
etcètera) fins a la tossuderia, la indisciplina, el negativisme, el	criticisme	, etc.. En aquest sentit només cal observar la diferència en el
que de vegades els nois arriben no tant a un pensament crític sinó a un	criticisme	exagerat, cosa que crea l'hàbit no solament de pensar per un mateix sinó,
netament reaccionari. Calia, doncs, desenvolupar l'aspecte "actiu" del	criticisme	per la banda pràctica. b) Però l'acció requereix
fonament del coneixement. Fins a Fichte no trobem un desenvolupament del	criticisme	que assagi de donar una resposta positiva i "coherent" als problemes
és objectiu." Nogensmenys, aquest desembocament en l'irracionalisme del	criticisme	kantià tenia molt poc a veure amb la doctrina kantiana en si mateixa.
però critica "l'empirisme" de la filosofia de la reflexió (	criticisme	). L'enteniment es detura en els fenòmens, manté fixes les contradiccions,
de la dialèctica hegeliana. Per a Marx, l'arrel de "l'aparent	criticisme	" de Hegel rau en la seva concepció de la negació de la negació: la
termes. És a dir, identificar raó amb la cerca de la llibertat (amb el	criticisme	antidogmàtic) és fer una opció axiològica. Però això és inevitable
llibertat? La qüestió última és: per què llibertat? i quina llibertat? El	criticisme	radical té en comú amb la positura toulminiana —i en general amb el
poden col·locarse les idees de S. Mill, amb el seu idealisme empíric i el	criticisme	d'Emmanuel Kant. Pot afirmar-se que en la Història de la Filosofia ens
ànima va estar a punt de corrompre's per la dissipació i el filosòfic	criticisme	. A això fa referència el seu amic Torres en el notable poema que li
tenien sempre una explicació. Per aquest motiu —sempre dintre un metòdic	criticisme	— es preparava per a qualsevol eventualitat, i es documentava, a part del
corporal, particularment en estiu". Amb el mateix esperit de	criticisme	científic, el marquès de La Gralla i els seus savis col·legues es feien
comunicar-se amb ella per mitjà de la bruixa Ribot. Em mira després, amb	criticisme	commiseratiu: "Ja ho veus, a la meva edat, i encara vaig i vinc i
ó del Schelling. Es filosoph eminentment crítich, peró no cau may en un	criticisme	absurdo com el de 'n Kant. Posa tot l' enginy de son talent privilegiat
impuls, el poble ha tornat a anar en busca de l'eternitat, i apartat pel	criticisme	, del camí veritable, l'ha buscada en un camí subterrani: els sembradors
del camí veritable, l'ha buscada en un camí subterrani: els sembradors de	criticisme	no han pas collit criticisme, han recollit degeneració de creencia. Quan
en un camí subterrani: els sembradors de criticisme no han pas collit	criticisme	, han recollit degeneració de creencia. Quan mireu, senyors, les vostres
un fet sense rahó? (escepticisme) ¿es un resultat exclusiu del discurs? (	criticisme	) ¿es filla de la evidencia? (escolasticisme cristiá). Heus aquí les
aquí lo pensament de Descartes, pare del racionalisme en general, y del	criticisme	en particular: pensament temerari, qui al encarregarho tot a la
cas es igual) el segón: sistema crítich de Tomás Reid, qui pera curar lo	criticisme	cartesiá declara a la certesa fora de tota acció crítica, filla
y veritable a la crítica formalista: un camí que fuge, per igual del	criticisme	—qui tot ho espera del discurs— y del dogmatisme cego —qui tot ho imposa
esta es una verdad tan fecunda que su © ©". Heus aquí condemnat el	criticisme	; mes, posanthi en front, no un dogmatisme arbitrari, sino fonamentat en
ni l'instint natural sol, ni la rahó sola: ni un dogmatisme cego, ni un	criticisme	radical, divorciat de la naturalesa, y per lo meteix, mancat de base
més clars de la experiencia y del examen racional. Y ja no parlo del	criticisme	estèril a que s'han condemnat la major part d'ells, fins a convertir la
es tota una riquesa. Primer estigmatisa al escepticisme per antihumá, al	criticisme	per inútil y al teorisme subtilista per estèril y utòpich. "C.
un terme mitj entre l'escepticisme absolut, lo dogmatisme cego y'l	criticisme	anárquich. Contra els pretenciosos y excèntrichs, explotadors del fals
inductiva; sa psicología, experimental; sa metafísica no hauría exit d'un	criticisme	a lo Kant; la rectitut de sa inteligencia s'hauría clos en el fideisme
Josep Faulí. 11 Riba vint anys després: Etapes i camins del	criticisme	ribià. Carles Miralles. 17 El risc que salva: la poesia de
aquí poden ésser aportacions a aquesta tasca. Etapes i camins del	criticisme	ribià Escolis i altres articles (1921) i

Pàgina 1 (de 3)

50 següents