Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

garberes. A la tarda vaig al poble amb l'Albert i escolto Ràdio París. Un	cronista	de Paris-Soir diu que sembla que Franco vol acostar-se a
de l'època daurada medieval es referien a Espanya. Efectivament, cap	cronista	no va mai dubtar d'utilitzar els mots Espanya i espanyol en sentit
elements que podríem considerar nous, sobretot si tenim en compte que el	cronista	amplia el camp descriptiu al nord d'Àfrica, a Sicília i a la cavalleria
Guillem Cornut rep una llançada de Roger de Llúria (1283) el	cronista	escriu: "No li valc cuyrasses ne res que vestís, sí que mantinent
capmall. Desclot esmenta també la ventalla. En l'època del nostre	cronista	la ventalla era una protecció del coll i del mentó constituïda per unes
i que Muntaner no esmenta mai. Ni Ramon Llull ni els nostres dos primers	cronistes	no citen la cofa, tot i que en llur època sembla molt usada.
bastó dels pelegrins, sentit encara conservat, en la descripció que fa el	cronista	de les Vespres Sicilianes (1282), quan escriu que aquells qui el
una petita llança de git, usada en la cacera, i per aquesta raó els dos	cronistes	solen designar-la "ascona muntera", la qual alguns cavallers,
de malles, per tal que aquesta no fregués l'animal. En efecte, segueix el	cronista	: "aquels qui no avien cubertes de caval ne trepes, feeren tota la
segle XIII i, per tant, contemporani o una mica posterior del	cronista	i del rei Pere el Gran, té espais en blanc reservats pel miniaturista, el
importància per a l'estudi de l'armament cavalleresc a l'època del	cronista	Bernat Desclot. El mural que representa el campament reial davant
de vista de l'armament un document de gran importància per tal com el	cronista	fou, per damunt de tot, un militar de gran experiència ("trenta
per Desclot, que ja hem estudiat (§ 14), amb els emprats pel	cronista	de Peralada, el qual, essent fidel al seu predecessor, usa la
la porta "davant", o sia per damunt de tot altre vestiment. Segueix el	cronista	: "e dejús, guarnit d'unes bones espatlleres e d'un bon camisol; e
camisa, que Muntaner, com Desclot, no esmenta, el rei Pere, segons aquell	cronista	portava, i per aquest ordre: unes espatlleres i un camisol, un cassot
gonió, Muntaner en deia camisol. Car no oblidem que aquest darrer	cronista	, en escriure aquests capítols, tenia davant el text del seu predecessor,
redactar la seva crònica, la qual cosa ens permet de suposar que, quan el	cronista	parla de cuirasses, es refereix a les defenses les característiques de
llaçà el capell de ferro, es posà l'escut al coll i muntà a cavall. I el	cronista	fa ara un dels seus comentaris tan característics: "Que catalans e
l'esmenta) i que les cuirasses. En certa manera aquests mots del nostre	cronista	es poden comparar amb un text francès del 1250 que diu que els
49); i, com Desclot, remarca la seva lluentor quan, navegant el	cronista	, descobreix una galera, "e jo guardé e viu lluir los capells de
inventaris de Jaume II ("octo fferres d'eçcones munteres"). El	cronista	de Peralada posa el coutell de tall en mans dels
en prosa, personatge literari citat, entre molts d'altres, pel	cronista	Muntaner (cap. 134; IV, pàg. 50), i de la
Miquel Carbonell, cap al final de l'obra, i és ben sospitós que aquest	cronista	-arxiver, que tantes coses sabia de l'espasa de Sant Martí, com hem vist
a Arràs l'11 d'agost del 1435, bellament relatada pels	cronistes	borgonyons Enguerrand de Monstrelet i Jean Lefèvre. Juan de Merlo arribà
blanc de l'adversari i desprendre-les del conjunt de l'armadura. El	cronista	borgonyó Olivier de la Marche, en tractar d'un pas d'armes en el qual
de faucon, à grande et poisante dague dessus et dessous". Segons el	cronista	Enguerrand de Monstrelet el cavaller castellà Juan de Merlo, elogiat per
jutjada pel comte don Pedro de Meneses, governador portuguès de Ceuta. El	cronista	descriu la batalla en pocs mots: "Ao remessar das lanças o
pàg. 127). No eren gaire diferents les batalles reals. El	cronista	borgonyó Enguerrand de Monstrelet ens ha deixat una relació de la batalla
i el cap, de manera que, com escriu Martorell en frase que sembla del	cronista	Muntaner, "tota la celada li enclotà, que lo cervell li féu exir per
recorden, com a fet d'història, més que la petita: la dels més pàl·lids	cronistes	. Les mateixes societats, l'organització social i les regles de casament
que ens porta a una situació en la història del nostre poble. Cal que els	cronistes	, els pedagogs i aquells que fan novel·les prenguin consciència d'aquests
interfamiliars, d'escassa, per no dir de gens, d'importància per a un	cronista	militar, però molt il·lustratives per al sociòleg. Mentre, l'illa, les
segons és sabut generalment equival a una corrupció de "botiflers". El	cronista	Macià Mut, quan anota al seu diari els fets d'aquells anys, es refereix
al carrer, i, sense atendre més raons, foren incorporats als exèrcits. El	cronista	Nicolau Ferrer de Sant Jordi anota: Fue tan cruel esta
de l'eixampla ciutadà. Per motius de defensa, apuntava al seu diari el	cronista	Macià Mut, el 27 de febrer de 1715, "al matí el
interessa per damunt de tot és confiscar les propietats dels xuetes. Un	cronista	anònim observava l'any 1678: Prendieron a algunos de
y los que viven en las villas de la isla", assenyalava el	cronista	Vicenç Mut al començament del capítol XIX del llibre
decadents, i fins i tot alguns, com el canonge Diego Dezclapés, esdevenen	cronistes	d'aquells actes cortesans. Cal notar, a més, que la manca d'unitat de la
tornà a augmentar la correntia de catalans cap a València. Algun	cronista	antic subratlla la intervenció d'immigrants del Principat en la revolta
I, almenys per aquells dos o tres-cents anys de què parla el	cronista	, la cosa resultava clara: érem "todos de una mesma lengua y
una mesma tierra y nación la de Cataluña y Valencia", diu el	cronista	"hasta que de cien años o poco más a esta parte, que el rey católico
d'avui —i tots els catalans— trobem matèria de meditació fructuosa. El	cronista	, més d'una vegada, amonesta lúcidament els reis de la Casa d'Aragó que,
territori peninsular, "no puedo dejar de dolerme", segueix el	cronista	, "de la impropiedad de hablar del vulgo castellano" "llamando a
no els tocaria aigua entró a les cingles". En temps del nostre	cronista	, doncs, encara era utilitzable, més o menys malmès, el dic romà que
un fillet de dos anys, un de vuit mesos i la muller gràvida de cinc. El	cronista	roman a Gerba de capità, fins que, l'any 1315, el tempta una
i els murs de la ciutat s'organitzà el seguici fastuós que el	Cronista	es complau a descriure. Entren pel portal de Sant Jordi. L'església
no hi hac negun qui hagués fil eixut", diu Muntaner, testimoni i	cronista	. El ramat del Sol Escàpol de Escil·la i Caribdis, Ulisses desembarca al
i insistent, reclamant un govern únic: la del gran patriota Muntaner,	cronista	i almogàver. Pere III, el millor polític català, treballa per arribar-hi,
catalana, que al segle XIV ja era com ara, perquè segons diu el	cronista	Montaner, que és d'aquella época, no hi ha rics ni pobres, ni riquesa ni
i ascienciat dels catalans que varen tenir l'historiador capital en el	cronista	Muntaner, que és el més científic i el més literat dels nostres

Pàgina 1 (de 28)

50 següents